Carreteres de tres carrils

Avui he llegit un article al diari ARA que no he acabat d'entendre, probablement perquè no tinc gaire coneixement al respecte més que no pas per culpa del seu redactat. Sí que m'ha semblat entendre que la Generalitat vol convertir trams de carretera en tres carrils, un en cada sentit, i el tercer, el del mig, per avançaments, de manera alternativa per a cada sentit de circulació.

Haig de suposar que es tracta de carreteres que actualment només tenen dos carrils, un per cada sentit, amb el perill que suposen els avançaments. Si hi ha un segon carril en la teva direcció, l'avançament és més segur i pots evitar xocs frontals. Desconec si aquest tipus d'accidents són molt freqüents, o més aviat són per sortides de la carretera, excés de velocitat, o conduir sota els efectes de l'alcohol o les drogues.

Recordo l'autovia de l'Ametlla, fa uns quants anys, que era precisament de tres carrils i no els quatre que hi ha ara. Ens queixàvem que circular per allà era una mica perillós. Això de l'alternança del carril del mig, produïa xocs frontals en els punts on s'intercanviava el sentit. 

Com ja dic, no soc expert en la matèria i vull suposar que si es pren la decisió de fer-ho d'aquesta manera és perquè estan convençuts que és una millora per a la circulació i que no posen en perill la vida dels conductors i passatgers. Potser, perquè soc una mica malpensat, temo que aquesta decisió no estigui prou meditada ni encertada. Voldria equivocar-me.

A les nostres carreteres hi ha molta feina a fer. La conducció no sempre és la més desitjable, potser perquè anem massa refiats, però tampoc és que el manteniment de les carreteres sigui l'òptim. L'altre dia ho parlava amb relació a les autopistes sense peatge, que s'han deteriorat molt des que són gratuïtes i que se n'ha de fer càrrec l'administració, sigui de l'Estat o la Generalitat.

Per acabar, només voldria afegir la pregunta si passar de tres a quatre carrils encareix massa el pressupost d'inversió, o bé es tracta de trams que l'amplada no ho fa possible. Tot el que es pugui per facilitar la conducció i evitar riscos serà benvingut.

Per què l'Administració pública reacciona tard?

Sempre m'he preguntat per què a l'Administració pública li costa tant d'entendre les coses i reaccionar a temps? La resposta només la trobo en la por de molestar la gent i perdre vots. En el fons tot depèn dels resultats electorals i no s'encaren els problemes de la millor manera. Es tracta d'una actitud populista que l'extrema dreta ha posat al límit, però que no en són els únics.

Avui llegia que la Cambra de Comerç de Barcelona reclama a l'Estat que apliqui un sistema de pagament per a l'ús de les autopistes atès el dèficit preocupant del manteniment d'aquestes des que es varen aixecar els peatges. En aquest blog he manifestat moltes vegades que les autopistes no poden ser gratuïtes, i que el cost no l'hem d'assumir tots els contribuents, sinó els usuaris. La recaptació ha de servir per mantenir-les en bon estat i evitar accidents i desperfectes.

Quan es varen aixecar les barreres dels peatges es va dir que en un termini de pocs anys s'aplicaria un nou sistema de pagament que podia millorar el que teníem. De fet, hi havia una imposició europea que no sé si encara és present. Ha passat el temps i tot continua igual. S'ha incrementat el nombre de vehicles que hi circulen, també els accidents, i cada vegada es fa més difícil poder-hi circular correctament. El manteniment de les carreteres, com dic al començament, és defectuós i costós.

Estic convençut que a la llarga s'adoptarà algun sistema o altre de pagament, però arribarà tard, i després costarà molt posar-nos al dia i aconseguir unes carreteres dignes per circular-hi. Per què costa tant que es prenguin decisions que toquen la butxaca de la gent, però que són beneficioses? 

Tenim prou models a Europa per analitzar quina és la millor opció. Personalment, crec que un pagament anual que et permeti circular-hi sempre que vulguis, és un bon criteri que beneficia els residents al país i evita que els que hi són de passada ho tinguin gratuït mentre que contribuents autòctons, que potser no les utilitzen, ho paguin amb els seus impostos. 

Encara, els peatges

L'article d'Andrei Boar, al diari ARA, sobre qui paga les carreteres, em dona peu a tornar a parlar en el meu blog dels peatges a les autopistes del nostre país. D'entrada cal tenir clar que el manteniment de les carreteres té un cost important que assumeix l'Estat o la Generalitat, i que ens repercuteix d'alguna manera. Si no hi ha peatges, no hi ha ingressos i, per tant, tota la despesa va a càrrec dels contribuents, que som tots, tant si circulem amb el nostre vehicle com no. 

Soc conscient que hi ha molts serveis públics que són gratuïts i que el seu finançament també el paguem tots. Això és important tenir-ho present perquè és un argument que posen els defensors de la gratuïtat de les autopistes. Hi ha, però un element a tenir en compte i crec que és prou entenedor. Per les autopistes hi circulen contribuents espanyols o catalans, però també d'altres països europeus i d'arreu. Aquests últims no contribueixen de cap manera en el manteniment de les autopistes, però se'n beneficien.

Sempre he defensat que les autopistes, que s'han de mantenir i s'ha de fer molt ben fet per evitar accidents, les han de sufragar, si no totalment sí en part, les persones que les utilitzen. Segurament els peatges, tal com funcionaven quan estaven en mans de les empreses privades concessionàries, no és la millor solució en aquests moments, però tenim exemples a Europa que podríem agafar com a exemple i aplicar-los. 

La tarifa plana és al meu entendre la millor solució, ja que es tracta d'un cost baix, assumible per tothom que té un vehicle per desplaçar-se, i l'Estat o la Generalitat rep una quantitat a compte, per part de persones d'altres països que es desplacen al nostre país o simplement hi són de passada.

Van passant els anys i ningú vol prendre la solució definitiva. Entretant les autopistes es van deteriorant i s'han d'anar mantenint. Aquests dubtes són sinònim d'incapacitat per governar un país. Prendre decisions provoquen enemistats, però l'alternativa és quedar-se a casa i no pretendre governar un país. Hi ha coses molt complicades per resoldre, però aquesta no la veig gens difícil. Es tracta només de decidir-se d'una vegada i deixar de fer el préssec.

Redistribuir la riquesa

Sembla que la moda actual i les consignes polítiques que predominen avui no estan en la línia de defensar el paper de l'administració pública com a garant d'una bona distribució de la riquesa. Defensar-ho, doncs, et posa al costat dels perdedors. Avui el que es busca és l'enriquiment i les polítiques ultraliberals van en aquesta línia. L'exemple dels EUA on les grans fortunes no es limiten a donar suport el govern, sinó que entren directament a dirigir la política del país, és prou clar per defensar el canvi de paradigma.

Ens equivocaríem, però, si ens pensem que els governs d'esquerra han complert escrupolosament els seus objectius de redistribució de la riquesa, en benefici de les famílies més vulnerables. Si analitzem bé les seves polítiques hi trobem alguns errors que, si bé s'han denunciat, no hi ha hagut manera de rectificar. Em refereixo a la política de subvencions.

No sempre les subvencions segueixen un dels principis bàsics que l'hi donen sentit, i és l'ajuda a les famílies en funció de la seva situació econòmica i social. Les subvencions universals que no tenen en compte el seu destinatari, no serveixen per redistribuir la riquesa, sinó que emmascaren una realitat que si perdura pot passar desapercebuda, però arriba un dia en què cauen les benes dels ulls.

Tenim exemples clars i que avui són actualitat arran de la votació en contra del decret òmnibus. La subvenció al transport públic per a tothom al marge dels seus ingressos i situació econòmica no està en la línia de redistribuir la riquesa. Cal millorar el servei, procurar que els usuaris en surtin satisfets, i en tot cas mirar qui necessita l'ajuda per poder-ne fer ús. Els costos d'explotació d'un servei surten d'un lloc o altre, i el més lògic és que siguin els usuaris els que se'n facin càrrec, segons les seves possibilitats. 

En aquest blog he tret el tema quan he parlat dels peatges de les autopistes. Ja sé que a ningú li agrada haver de rascar-se les butxaques, però la solució adoptada pel govern de l'Estat d'eliminar-los no té cap mena de sentit ni justificació. Els únics que hi surten guanyant són els estrangers que transiten per les nostres carreteres, ja que el cost del manteniment el paguem tots els contribuents espanyols, tant si hi circulem com no.

És per tot això que la defensa de la tarifació social té sentit perquè té en compte el beneficiari de la subvenció o ajuda. Podríem discutir la seva aplicació i control, però això seria tema per a un altre post.

Els taps de les autopistes

Arran de les embussades a l'AP-7 el cap de setmana de la segona Pasqua i d'algun accident que s'ha sumat a tots els registrats darrerament, hi ha força gent que comença a dir que potser caldria tomar els peatges i diversificar el trànsit. És cert que amb l'aixecada de les barreres a les autopistes catalanes hi hagut un augment important de la circulació, beneficiant altres carreteres locals que anaven molt saturades. L'increment dels accidents a les autopistes fa pensar, i s'estudien diferents mesures per intentar frenar-los. Una d'elles és limitar la velocitat màxima per circular-hi. 

Sens dubte que es fa necessari trobar una solució a l'augment dels accidents, i també els embussos en dies i hores punta, sobretot a l'accés a la capital. Tothom hi diu la seva, normalment moguts pels nostres interessos. Hi ha qui veu bé la limitació de la velocitat i d'altres prefereixen que es torni a pagar i d'aquesta manera expulsar de les autopistes aquells que no els agrada passar pel peatge.

Hi ha un problema de fons que no resol totes les situacions, sobretot els caps de setmana, i aquest és el transport públic i les seves deficiències. L'accés a Barcelona encara necessita millorar i portem molts anys amb restriccions i mal servei. La manca d'inversió en les línies de Rodalies ha fet que cada vegada hi hagi més avaries i que moltes persones continuïn preferint agafar el cotxe privat, amb les conseqüències que això comporta de saturació de cotxes a segons quines hores.

Però l'ús del cotxe privat és encara una necessitat quan es tracta de sortir de cap de setmana. El transport públic només cobreix certs desplaçaments, i això fa que tinguis molta dependència del vehicle particular. Fer fora els nous usuaris de les autopistes no és una solució, perquè seria tornar a saturar les vies interurbanes, on ara també es nota un descens dels accidents i morts. És, doncs, necessari resoldre l'ús de les autopistes, procurant que tothom s'hi esmerci i tingui en compte l'augment de trànsit que s'hi ha produït. 

Encara no ha passat prou temps per observar si ha empitjorat el manteniment de les autopistes, des que se'n fa càrrec l'administració, però estic convençut que caldrà buscar la manera perquè aquest manteniment millori, amb els recursos que al meu entendre han de sortir d'entre els seus usuaris. Trobar l'equilibri entre una millora de la circulació per les autopistes i el tap que es produeix a l'entrada de la gran ciutat és una tasca que li correspon a l'administració de la Generalitat, i que ha d'intentar resoldre el més aviat possible.

I permeteu-me que aprofiti aquest post per recordar que encara hi ha massa cotxes que circulen pel carril del mig, en lloc de desplaçar-se a la dreta i deixar espai lliure als que corren més. Penso que és una desconsideració que caldria tractar-la com a infracció i que la policia encarregada de controlar el trànsit hauria de fixar-s'hi més i sancionar qui no ho respecti.

Un nou episodi de la variant de Valldegata

He llegit al web de Ràdio Arenys que la Generalitat ha posat a licitar l'elaboració del projecte de variant de Valldegata, per unir la Nacional II i l'Autopista. Els arenyencs hem sentit a parlar d'aquesta variant des de fa molts anys. De fet, abans que jo arribés a viure a la vila, ja se'n parlava i, si no vaig errat, era qüestió de mesos que el primer ajuntament democràtic ho donés com un fet.

Ha plogut molt des de llavors i hi ha hagut moltes discussions sobre la idoneïtat o no de la seva construcció. El tema ecològic ha jugat un paper important, i des de la CUP defensaven enèrgicament no construir-la, per preservar espais agrícoles. La variant havia de servir per alliberar trànsit al bell mig de la Riera, evitant que sigui el punt d'accés a l'autopista, i abans de la seva construcció, la via per arribar a la població veïna d'Arenys de Munt. 

Les últimes notícies que teníem era que la Generalitat, arran de la desaparició dels peatges, havia desestimat la seva construcció, però que des de l'Ajuntament s'havia insistit en la necessitat que es portes a terme. Sembla ser, doncs, que la pressió de l'equip de govern actual hauria aconseguit que la Generalitat rectifiqués i tiri endavant el procés perquè s'acabi construint la variant.

El Maresme patim la barrera arquitectònica de carretera nacional i via del tren, que separa la població del mar. Tot el que serveixi per pacificar la carretera nacional serà benvingut, i facilitar l'accés a l'autopista des d'aquesta carretera sembla una bona solució.

El procés és llarg. De moment es donen deu mesos per a la redacció del projecte d'obra, i després caldrà veure quan es podrà executar. Esperem que ara sigui una realitat, i que govern municipal i autonòmic vagin plegats en la mateixa direcció. No és aquesta l'única obra a executar si es vol millorar la mobilitat a la vila, i fer-la més sostenible i amable. Per la part de llevant, penso que també caldria trobar la manera de connectar les dues carreteres, alliberant el pes que suporta en aquests moments el Rial del Bareu. Això, però, són figues d'un altre paner, i probablement s'haurà d'escriure una altra història. De moment estem a l'expectativa de si es fa realitat allò que a finals dels 70 i començaments dels 80, del segle passat, ja es donava com un fet.

Augmenten les morts a la carretera

És preocupant veure el nombre d'accidents mortals a les carreteres que no paren de créixer. Aquest cap de setmana hi ha hagut noves morts i sembla ser que ja estem al nivell del que passava abans de la pandèmia, després de l'aturada obligada pel confinament. La gent tenim moltes ganes de sortir a escampar la boira, però no sempre som conscients del perill que hi ha a la carretera si no vigilem prou, tant en la manera de conduir, com del que puguin fer els altres.

La responsabilitat és de tots i caldria que tinguéssim consciència que el trànsit té una finalitat, que és la d'arribar al punt de destinació fixat, però no ha de servir ni de diversió ni de competició. Massa vegades veiem comportaments inapropiats a mans del volant. No dic que tots els accidents siguin provocats per imprudències, però sí que ho són la majoria d'ells, siguis el causant o la víctima.

La millora de les carreteres és un punt a tenir en compte a l'hora d'analitzar els accidents que s'hi produeixin. Estic segur que hi ha molta feina a fer, però em sembla que es pot afirmar que l'estat de la majoria de les carreteres ha millorat molt en relació amb abans. Recordo que quan era jove, es circulava per moltes carreteres on la senyalització era molt deficient, i tampoc era bo el ferm. També és cert que els cotxes no corrien tant i potser això feia que no es produïssin tants accidents.

L'alliberament dels peatges l'estiu passat ha fet que el nombre de cotxes que circulen per les autopistes sigui cada vegada més elevat, arribant a una saturació que a vegades és incompatible amb les velocitats que s'agafen. Ens trobem, doncs, que el que podia semblar una solució per reduir els accidents a carreteres menys preparades per a la conducció ràpida, s'hagi convertit en un augment dels accidents a la vies ràpides ara sense peatges.

Resulta força xocant que estiguem lluitant per salvar la vida gràcies a la millora de la sanitat pública, allargant la vida de les persones gràcies a una millor alimentació, i per contra augmentin les víctimes, a vegades de persones prou joves, per culpa d'una conducció inadequada en els nostres desplaçaments per carretera. 

Any nou, preus nous

Una de les coses típiques del primer dia de l'any són els increments de preus en autopistes i transport públic. Ho veníem patint des de fa molts anys. Enguany, però ha coincidit amb la desaparició de la majoria de peatges a Catalunya, la qual cosa ha fet que molts de nosaltres no haguem d'experimentar aquesta crescuda anual, que s'hi afegeix el fet que enguany tampoc no hauran apujat els preus del transport. Sí que hi ha un augment del preu de les autopistes que encara tenen aplicat un peatge, però que estan molt localitzades i no tenen els efectes generals com fins ara.

Aquesta notícia, que podria ser motiu d'alegria i esperança per a molts, queda del tot superada pel fort increment de l'electricitat, que hem anat patint durant els darrers mesos de l'any, i que tot fa pensar que continuarà en els propers. La llum no és un bé que en puguem prescindir, i això fa que la despesa mensual de la totalitat dels contribuents es vegi afectada per aquest fort augment.

A casa, encara sense gaires mesos de referència, sí que hem pogut observar un estalvi important en el cost mensual de l'electricitat, gràcies a haver instal·lat plaques fotovoltaiques que generen electricitat que revertim a la xarxa general. La localització de casa nostra no és la millor, atès els pisos alts que tenim pels costats, però malgrat això ho notem a la factura de cada mes.

És per això que animo tothom a instal·lar plaques fotovoltaiques, amb una inversió que a la llarga pot sortir a compte, sobretot si l'administració pública, Ajuntament i Generalitat, hi col·laboren amb una subvenció. És una manera d'incrementar la captació energètica renovable, l'estalvi familiar, i la millora ecològica del nostre sistema.

De moment el desmantellament de les cabines dels peatges

Com ja he dit en algun altre escrit, no entenc que s'acabés el període de pagament a les autopistes catalanes, sense que es tingués decidit com es vol continuar a partir d'ara, més enllà del 2024. El més normal hauria estat que l'administració pública tingués l'alternativa al peatge i d'aquesta manera evitar aquest impàs de dos anys, més que tot per no fer passos en fals.

De moment se'ns ha dit que des d'aquest 1 de setembre i fins al 2024 les autopistes seran gratuïtes, però que a partir d'aquell any s'imposarà un sistema o altre de pagament, per eixugar el cost que representa el manteniment de les carreteres. Sabíem que la inversió de les empreses concessionàries estava amortitzada sobradament, però que hi havia aquesta despesa de manteniment que no desapareixeria amb l'eliminació dels peatges.

Aquests dies s'estan iniciant els treballs de desmantellament de les cabines dels peatges, i això té un cost, que està xifrat en 8,4 milions d'euros, i que assumeix l'administració, per tant que paguem tots nosaltres via pressupost. També pagarem el manteniment d'aquests dos anys de gratuïtat, i no sabem què pagarem a partir de 2024.

Tot això em fa pensar que governar té la seva responsabilitat i que d'alguna manera els polítics n'haurien de ser conscients. Entenem que els governants juguen amb els nostres diners, i no se'ls pot exigir una responsabilitat directa i total de la seva gestió, però sí que d'alguna manera caldria tenir en compte que no tot pot sortir de manera tan gratuïta, sobretot quan es pot considerar que hi ha hagut falta de previsió.

La comparativa entre empresa privada i administració públic quant a responsabilitat econòmica directa és molt il·lustrativa de com es pot permetre mals gestors a la pública, que a la privada caurien el primer dia. Aconseguir uns bons gestors públics no és fàcil, i ara tota la responsabilitat rau en els partits polítics, que ja ens han demostrat massa vegades que pensen més en els seus interessos que ens el de la població a qui diuen servir. No considero que el nostre país sigui l'únic que té aquest problema, però és evident que és el que ens afecta directament. Caldrà veure en el futur com s'articula la manera perquè l'administració pública pugui comptar amb persones més capacitades i honestes per gestionar el bé públic.

Afganistan i els peatges, són notícia aquests dies

Tornats a la realitat hem vist com les notícies que més destaquen en els mitjans de comunicació d'aquests darrers dies d'agost són Afganistan i l'evacuació dels que volen marxar del país, i relacionat a casa nostra la desaparició dels peatges després de tants anys.

Ens va passar per alt els efectes de l'atemptat de Kabul i ha estat com una traca final als despropòsits de la invasió del país ara fa vint anys. Una vegada més el món occidental ha fracassat en els seus intents de posar ordre a casa dels altres. El pitjor és que del seu balanç se'n pot desprendre un suport enganyós a una classe corrupta que ha estat incapaç de posar ordre i fer desaparèixer els talibans, que finalment recuperen el poder del govern i la repressió cap a la població, especialment les dones.

Quant a casa hi ha la incertesa de què passarà amb el pagament del manteniment de les autopistes que deixaran de ser de pagament aquest dimecres. De moment sembla ser que el compromís és que fins al 2024 seran de lliure circulació, però que hi ha la intenció d'instaurar-hi algun sistema de pagament. Com es deia avui a la xarxa, i jo ho he anat comentant en aquest blog, la desaparició dels peatges i l'assumpció del cost de manteniment per part de la Generalitat i de l'Estat, fa que deixin de pagar els usuaris per passar a pagar-ho tothom via impostos. És això just?

El titular del web de Ràdio Arenys sobre la variant de Valldegata, pressuposa que amb la desaparició dels peatges ja no es construirà la polèmica variant que havia d'alliberar circulació de cotxes del mig de la Riera d'Arenys. Aquesta variant era un fet, segons paraules del primer equip de govern local democràtica, a finals dels setanta. La seva construcció va comportar molta polèmica entre defensors i detractors. Ja em perdo qui hi va a favor o en contra, però pel que sembla la solució ja està presa: no hi haurà variant. Es podrà pacificar la nacional II pel seu pas per la nostra vila? A veure què en diuen els nostres governants locals.

Tornada a casa

Com totes les coses, arriba un dia que s'acaben. Si n'has pogut gaudir, només pots donar-ne gràcies i esperar tenir una nova oportunitat per reviure situacions agradables i conèixer noves coses i nous mons.

Avui hem aterrat a Catalunya, més tard del previst. Tot i haver-nos llevat de matinada, les coses no han funcionat com calia i l'avió ha sortit amb retard de l'aeroport de Venècia. Sembla ser que l'encarregat del manteniment de l'avió s'ha adormit i ha arribat tard. Això ha provocat que totes els passatgers haguem estat més d'una hora asseguts a l'avió.

De fet, tot i que no viatjo pas gaire, no és la primera vegada que amb Vueling ho fem amb retard considerable. No sé si és costum de la companyia, o bé no és prou seriosa. També he trobat a faltar molta professionalitat en el servei d'atenció al vol. Crec que la companyia s'hauria de plantejar fer una revisió del seu funcionament, i per això els ho diré, amb l'ànim de millora dels seus serveis.

No he tingut temps d'adonar-me si a la nostra vila hi ha gaires canvis. Serà a partir de demà, quan iniciem una nova temporada, deixant de banda les vacances i planificant el nou curs. 

Potser, haurem pagat per darrera vegada el peatge de l'autopista. Dimecres, 1 de setembre, aixequen els peatges i, de moment, no serà de pagament. Alguns arenyencs, els que treballen fora de la vila, probablement canviaran el recorregut per anar a la feina, i deixaran de circular per la carretera nacional. L'emprenyador semàfor de Caldetes deixarà de ser un suplici per a molts conductors.

Qui ha de pagar el cost de les autopistes?

Em continuen sorprenent les reaccions contra els peatges a les autopistes per fer front al seu manteniment i les inversions que necessiten d'una manera constant i permanent. En tot cas ens podem discutir sobre quin han de ser el millor sistema, però que les autopistes i autovies tenen un cost i que d'una manera o altra el paguem la ciutadania, això no ho hauria d'oblidar ningú.

Queda molt bé dir que s'eliminen els peatges i a partir d'ara podrem circular de franc, però qui paga el seu manteniment? Si no hi ha peatges o la coneguda vinyeta, que utilitzen alguns països, ho paguem tots via impostos, o no?

Critiquem els polítics perquè es comporten com a populistes, però som els primers de viure en l'engany. El que jo criticaria és no haver trobat una solució abans, sabent que aquest 2021 s'alliberaven tantes concessions, i no haver d'esperar el 2024 a resoldre el problema financer.

¿I que no és just que tot el cost d'inversió i manteniment de les autovies del centre d'Espanya i de bona part de l'Estat es pagui a través de qui ho utilitza? ¿I no és just que els estrangers que circulen pel país, i no paguen impostos, ajudin a finançar el cost del manteniment i les inversions de la infraestructura viària?

Com deia al començament de l'escrit, em sorprèn la ignorància o la mala fe de qui es queixa pel pagament per circular per les autopistes. Jo personalment trobo més injust que ho hagin de pagar persones que no tenen ni cotxe ni es beneficien del seu manteniment.

El procés no està estancat, sinó que recula

No em posaré del cantó de C's en la seva activitat al Parlament català perquè ja he dit moltes vegades que amb el seu comportament no es mereixen formar-ne part. De fet deixen ben clar que no els interessa el Parlament, sinó que ells volen una Espanya única amb un sol parlament, el Congrés de Diputats, i un sol govern a l'Estat. Només així es pot entendre la seva poca educació i el comportament poc ètic que caldria esperar d'uns diputats electes.

Dic que no em poso al seu cantó, però entenc que el president Torra hi té una bona part de culpa. Els culpables són ells i ho són des d'abans de prendre posició el president Torra, però aquest ha provocat una situació molt més crispada fins al punt que ha situat els independentistes a un mateix nivell que l'extrema dreta i els unionistes. 

No són tots els independentistes els que fan bretolades i tanquen el pas de les autopistes o bé obren les barreres dels peatges, però fan que es posin tots al mateix sac. 

Els darrers dies el procés ha rebut una patacada important, i ha tirat per terra tots els valors que varen presidir les diferents manifestacions de l'onze de setembre des de 2010. Tots en tenim una mica de culpa, però quan és el president del país qui es comporta arrauxat, provoquen la gent i animant al desordre, els resultats són molt negatius per a les justes aspiracions del poble.

No he seguit el debat d'avui al Congrés de Diputats, però pel que m'han comentat, ha estat llastimós. Fins fa poc ens defensàvem amb el nostre assenyat comportament, però ara ja no tenim excusa i els nostres anhels resulten molt més complicats, per no dir impossibles.

Més sobre els peatges de les autopistes

A mesura que s'acosta el final de la concessió de les diferents autopistes, ressorgeix el debat sobre quina és la millor manera de gestionar-les. Crec que si no hi haguessin interessos al darrere, la solució no trigaria a trobar-se. La Generalitat ja va fer una proposta, però ha de ser compartida pel govern de l'Estat, per coherència. La pedra està sobre la seva teulada.

Gestionar les autopistes des de l'Estat, o la Generalitat en el cas de Catalunya, té un cost que si l'assumeix l'administració l'ha de repercutir en els pressupostos anuals, la qual cosa significa que tothom paga, tant si en fa ús com no. Amb els peatges actuals només paga qui la utilitza.

Eliminar els peatges i assumir-ho tots els espanyols resulta molt beneficiós pels turistes i el trànsit que travessa l'Estat, ja que els surt gratuït. És per això que no entenc com els resulta tan complicat trobar la resposta: cal fer pagar qui en fa ús, sigui del país o foraster, i penso que la millor solució és una targeta anual per circular-hi, siguis del país, vinguis de turisme o viatgis de França a Portugal.

Sembla ser que el ministre Ábalos té clar que les autopistes s'han d'autofinançar, i no veu tan malament la proposta de la Generalitat. Caldrà fer-li veure que acceptar la proposta catalana no és signe de debilitat, sinó fruit d'una reflexió objectiva per obtenir una solució el més justa possible. Veurem en què acaba tot plegat. Catalunya encara haurà d'esperar un parell d'anys.