Això s'acaba, però continuarà

Tanquem l'any amb dues incògnites a resoldre, si més no que són prou significatives. Per una banda ens falta saber què dirà el Tribunal Suprem sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i la possibilitat que exerceixi d'eurodiputat, i per l'altra estem expectants què dirà el Consell Nacional d'ERC sobre l'acord en les negociacions dels seus dirigents amb el PSOE, per fer Pedro Sánchez president.

En el primer cas sembla que el senyor Marchena creurà el Tribunal de Justícia de Luxemburg i farà cas a l'Advocacia de l'Estat, perquè d'alguna manera s'acabi aquest trist sainet. Tot fa pensar que cedirà i Oriol Junqueras, potser acompanyat de policia, podrà assistir a les sessions d'Strasburg i Brussel·les, però com que en aquest nostre país tot és possible, haurem d'esperar uns dies per saber-ho.

Quant a ERC sembla ser que la reunió del dia 2 de gener és una pura formalitat, i que tot està ja decidit. És a dir, que mereix poca confiança el que pugui dir el seu Consell Nacional. A vegades és una excusa dir que són assemblearis, perquè al final qui decideix és la direcció del partit. 

També el president de la Generalitat rebrà informació de què ha pactat el seu vicepresident amb el PSOE. Un fet que podria ser també una mica insòlit. És que el president a hores d'ara encara no coneix la lletra de l'acord? És cert que parlen de diàleg entre governs, perquè de moment és estrictament entre partits, però... fa mal, no?

Que acabeu l'any molt bé i, si és possible, que comenceu el nou any encara millor!

Qui farà cas dels observadors internacionals?

En un Estat com el nostre, tots tan savis, qui té en compte els observadors internacionals? Què ens han de venir a explicar a nosaltres, que els donem mil voltes? Qui s'han cregut que són aquests? Que això és Espanya!

Diuen els observadors que faran arribar els seus informes a les Nacions Unides. Encara hi ha algú al nostre país que creu en aquests organismes internacionals. No dic que no hagin d'existir ni formar-ne part, simplement em refereixo que quan els necessites es posen d'esquena. 

No segueixo fidelment el judici, perquè vull viure i no agafar un atac de nervis. Ho miro en la distància i a pilota passada. Aquests dies que hi ha la Guàrdia Civil em comenten que vénen amb la lliçó apresa. Això es pot fer perquè als jutges ja els va bé. No es tracta d'un judici per decidir si són o no culpables ni de què, sinó que és un sainet per poder arribar a la conclusió que els presos són uns terroristes i que es varen alçar amb violència.

Dissabte llegia l'article de Joaquín Urías "Estrasburg no és la solució", i realment et deprimeix. Ens pensem que Europa ens vindrà a salvar. Sí és cert que la visibilitat de tot el procés més enllà de les nostres fronteres per alguna cosa haurà servit. No ens defensaran el nostre objectiu, sinó que es limitaran a expressar el seu desacord amb el tracte rebut per l'Estat espanyol. 

Hauran vingut uns observadors internacionals que donaran fe de com ha anat el judici, i en trauran les seves conclusions. Ho faran públic i... A l'Estat espanyol no li caurà la cara de vergonya, perquè Espanya, ara i abans amb el franquisme, és diferent! Qui pugui, que marxi!

Tothom es treu les puces de sobre

Aquesta és la impressió que tens si segueixes les diferents declaracions dels testimonis obligats a testificar en el judici pels fets del 20 de setembre de 2017 i l'1 d'octubre. Resultarà que el culpable de tot serà el conserge de la Moncloa. Ni el president del govern, ni la vicepresidenta, ni el ministre d'interior, durant els fets, es fan responsables de les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017. Unes càrregues que han intentat amagar, justificar i quan les han vist per televisió les han considerat "fake news", que està de moda. No han estat ells sols, sinó que l'actual ministre d'exteriors, el socialista que tan ens estima, també s'ha dedicat a escampar-ho arreu, sense adonar-se que la gent no és tonta.

El sainet d'aquest judici té un to amarg, la presó preventiva dels polítics catalans, i l'amenaça d'una sentència injusta. Si no fos això, ens partiríem de riure, perquè acostuma a fer gràcia veure com cauen en el ridícul més sever, aquells que van de prepotents per la vida.

Esperem que el procés vagi ràpid, sense que deixin d'aflorar les mentides de tots aquests mesos, i que quedi vist per sentència ben aviat. Com diem molts, la sentència no podrà ser mai de rebel·lió ni sedició, sinó en tot cas de desobediència. Al meu entendre les penes haurien de ser molt menors que les que hauria de suportar l'expresident M. Rajoy, per la corrupció en què va viure i dirigir el país.

Una vegada més els nostres polítics perden els papers

No és que el PP estigui dirigint els fils del poder judicial en contra dels presos polítics catalans, sinó que qui ho fa és VOX, l'extrema dreta més dreta de totes les dretes espanyoles. Aquests senyors que són el símbol de l'antidemocràcia són els que dirigeixen els nostres jutges perquè continuïn abocant bilis i ràbia contra unes persones que pensen diferent, però que mai se'ls podrà culpar de violents, encara que aquesta sigui la raó per la qual els mantenen a la presó.

Avui, una vegada més JxCat i ERC cauen en la trampa dels poders de l'estat espanyol i han convocat un ple del Parlament que no haurà servit de res, més enllà de mostrar una nova acció ridícula i sense sentit. No m'agrada que la CUP no doni suport a la candidatura de Turull com a president de la Generalitat, però els entenc i a més els considero coherents.

La tàctica de cedir, renunciar a l'escó o a la presidència, de Puigdemont i Sànchez, per tal d'aconseguir la llibertat que mai havia d'haver estat usurpada, no ha servit de res. Els presos polítics catalans continuen empresonats, sense escó ni representació política. S'ha fet el ridícul sense que això no commogués el jutge del Tribunal Suprem, que ha fet cas a VOX per mantenir Joaquim Forn a la presó.

Iceta, Arrimadas i Albiol se'n riuen del Parlament i del seu president, i jo, que no ho comparteixo ni els hi accepto, ho entenc. Sí, entenc que no respectin el Parlament amb qui ells no han cregut mai -no és el cas del PSC històricament, però sí darrerament- i que ara els han donat més motius per menystenir-lo.

El darrer sainet d'ERC i JxCat deixa descontents a molts catalans que havien confiat en ells i que ara s'adonen que els partits unionistes tenien més raó del que volíem acceptar, quan ens avisaven que al darrere no hi havia res. El poble català, però no llança la tovallola i esperarà millors temps per tornar a aixecar la veu i exigir justícia a les institucions que els hi han denegat.

M'apunto a l'Assemblea de Representants de la República, puc?

A veure si ho entenc bé. El pacte entre JxCat i ERC, i que ara ha d'afegir-s'hi la CUP, passa per crear l'Assemblea de Representants de la República, que estarà formada per diputats i representants del món local i de la societat civil, que no sé quants seran ni qui els escollirà. Aquests representants elegiran el president del Consell de la República, que ja se sap que serà Carles Puigdemont, i el president escollirà els membres del Consell de la República, que seran diputats dels tres partits que signen el pacte, si és que ho acaben fent.

No sé si és ben bé així. En tot cas tinc una colla de preguntes que m'agradaria tenir la resposta: 

- Per què el Consell de la República només hi haurà diputats dels tres partits independentistes? Els altres no hi poden ser?

- A l'Assemblea de Representants de la República hi podrà haver diputats, regidors o alcaldesses d'altres partits polítics?

- Quins seran els representants de la societat civil? Qui ho decidirà? Hi podrà anar tothom qui vulgui? M'hi puc apuntar?

M'imagino que ho han pensat tot i que tenen la intenció d'explicar-nos-ho. A no ser que passi com l'altra vegada i no ho tinguin tot previst!

A mi tot això em mareja una mica, però si volen els donaré un altre marge de confiança, i a veure si aquesta vegada ho han treballat millor. Encara que... donen per suposat que el nou president serà en Jordi Sànchez, oi? Em sembla que el president M. Rajoy no ho vol permetre. En una situació normal i de plena democràcia, Rajoy s'hi hauria de posar fulles, però ja sabem que aquest no és el cas, i que el Poder Judicial s'encarregarà de posar-ho pel clar. Encara no han entès que el secret és que sigui Rajoy qui digui qui vol de president de la Generalitat. La paella pel mànec!

Tenim un cap de setmana per pair-ho, oi? Doncs relaxem-nos i mirem què passa demà al Parlament. Hi ha prevista una actuació, no sé si d'un sainet o una lectura dramatitzada.

Deslliurem-nos dels que ens atabalen!

La majoria som conscients que els partits polítics, en campanya electoral, ens enreden, però d'alguna manera ho acceptem estoicament, i fins i tot participem en les eleccions. No sé si es tracta de masoquisme o bé si no tenim cap altra opció per sortir-nos-en més favorablement.

Des de fa unes quantes eleccions que no segueixo els anuncis i proclames electorals, la qual cosa no vol dir que no vagi a votar, però intento no patir més del compte i procurar viure més tranquil. La hipocresia em desespera i avui dia els líders dels partits polítics actuen de manera hipòcrita, prometent allò que saben que no poden concedir.

Ahir parlava de les promeses del líder del PSOE, malgrat tenir els barons al clatell, però no podem oblidar-nos dels altres que, a la seva manera, també estan fent promeses a tort i a dret. Precisament avui, jo reia de les declaracions d'Albert Rivera. Sembla ser que es posa a la nostra disposició, es sacrifica per nosaltres per solucionar-nos la vida. La meva, segur que no!

Tot això abans de començar oficialment la campanya. Entretant Junts pel Sí i les CUP continuen amb el sainet a què ens tenen acostumats, i que ens avorreix fins al punt que aconseguiran que els girem l'esquena, si és que encara no ho hem fet.

Aquest matí, des de Tavertet, respirava bellesa, quietud, senzillesa, pau... Sortir del bullici és sa i ho hauríem de fer si en tenim ocasió. En això hi trobarem moltes diferències per les quals caldria lluitar més enèrgicament i sortir de l'anècdota. Deslliurem-nos dels que ens atabalen!

Parlarem d'en Rajoy, en Sánchez, l'Iglesias i en Rivera

Em diuen que la corrupció sí que fa mal, i que si les dades del CIS donaven un lleu augment en intenció de vot al PP era perquè l'enquesta l'havien fet abans de les darreres notícies sobre la trama corrupta del PP valencià. Voleu dir que no fa molt temps que se sap que a València el PP ho tenia tot podrit? Vindrà ara d'unes quantes causes més?

Ha arribat el cap de setmana i avui, primer divendres del mes de febrer, recuperem la tertúlia amb els amics i amigues arenyenques. És cert que han passat coses des de la darrera vegada, perquè el mes de gener no ens vàrem trobar, però també és veritat que la temàtica no canvia gaire. Podem continuar parlant d'eleccions, de corrupció i de procés constituent. En la darrera reunió parlàvem de les dificultats de constituir govern a Catalunya i ara ho haurem de fer sobre Espanya. 

Avui s'ha confirmat que el govern del PP ha presentat recurs contra la conselleria d'Afers estrangers catalana. És qüestió de semàntica o de competències. Si el conseller farà el mateix que venia fent fins ara el seu antecessor, es tractaria simplement que no els ha agradat el nom que han posat a la conselleria. 

L'actitud d'uns i altres i la impressió que tenim no sempre coincideix. Personalment ho trobo molt ridícul, com si les negociacions entre els polítics de torn fos una representació teatral, més aviat un sainet que no pas un drama, tot i que el resultat pot ser dramàtic.

Sainets i vodevils per a una situació política de crisi

Per a Rajoy, tot el que està succeint al Parlament català és un sainet que es desmuntarà en quatre dies o, el que és habitual, amb quatre sentències. Per a molts de nosaltres, tota la moguda d'escorcolls, ara als Pujol, ara als gestors del 3%, és un vodevil, que acabarà en no-res, o no!

Una cosa i l'altra no són jocs, sinó que és molt més seriós que això. Els dos milions d'electors que varen votar Junts pel Sí i la CUP, segueixen de prop els seus moviments, per tal que no es desviïn gaire del full de ruta promès. Miren la capacitat dels escollits per salvar totes les traves que els col·loca el govern espanyol, i d'aquesta manera poder avançar en el camí iniciat. Caldrà veure de què són capaços, però el que és evident, és que no es tracta de cap entreteniment.

Els escorcolls que s'estan fent a diferents domicilis, també a seus del PP, per les obres de les seves oficines, tenen la seva intencionalitat, al marge de la floritura que hi posa la policia judicial, però al darrere hi ha un greu atac a la democràcia, si es confirma la corrupció.

Estem molt acostumats a la república bananera, encara que es tracti d'una monarquia europea. Tenim un president del govern espanyol que no ens mereixem. Se l'ha titllat com el pitjor president de l'època democràtica posterior al feixisme del general. Malgrat tot la gent el vota, i té molt clar que guanyarà les eleccions, que el PP serà el partit més votat, la qual cosa li donarà la legitimitat de poder repetir com a president. A molts això ens preocupa, encara que ens diguin que és l'artífex de l'independentisme. A diferència de Guatemala, on ha estat escollit president un comediant professional, a Espanya hi tenim un aficionat, però que no té res a envejar al guatemalenc. 

El Viacrucis d'UDC

Si hi ha un partit polític que ha viscut convulsions importants i traumàtiques aquest ha estat Unió Democràtica de Catalunya. Si hi ha una població que les convulsions s'hi han recreat, aquesta és la vila d'Arenys de Mar.

Vila d'Abadal, alcalde de Vic a l'anterior mandat municipal, va provocar una petita revolució dins d'UDC, que l'aparell del partit va poder sufocar. En posterioritat, una votació gairebé amb empat va fracturar el partit. Finalment el trencament de la Fundació CIU, va deixar un partit molt afeblit, que els resultats electorals l'han deixat fora del Parlament català i amb un futur molt negre.

En paral·lel a Arenys de Mar, i arran de les eleccions municipals d'enguany, Unió Democràtica va protagonitzar, amb el suport de les direccions nacionals d'UDC i CDC, un sainet o un drama, segons com es vulgui veure, negant la possibilitat de presentar-se l'alcalde en funcions, que finalment ho va fer amb un grup propi, assolint una majoria esclafant, i deixant Unió amb un sol representant que, finalment, s'ha donat de baixa per afiliar-se a Demòcrates de Catalunya.

Per acabar-ho d'adobar, aquests dies de campanya electoral els familiars del líder d'UDC Manuel Carrasco i Formiguera, condemnat a mort pel dictador Franco, varen prohibir l'ús del seu nom en actes del partit. Sempre he dit que la política de Duran i Lleida mai ha estat d'acord amb els principis que varen promoure el naixement del partit. Duran només ha utilitzat el partit per escalar i obtenir-ne rèdits personals, tan econòmics com de prestigi. El futur del partit pot coincidir amb la jubilació de qui l'ha dirigit cap a aquest cul-de-sac.

Fumata blanca a les plebiscitàries

Finalment hem conegut la data de les eleccions plebiscitàries, després de setmanes d'incertesa i amb moltes ganes d'acabar amb el sainet en què s'havia convertit tot plegat. El president Mas ha anunciat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el dia 27 de setembre, l'aniversari de la signatura de la convocatòria del referèndum posteriorment admès a tràmit pel Tribunal Constitucional i, per tant, suspès cautelarment.

El president i també Oriol Junqueras s'han disculpat per la manera com han treballat l'acord, conscients que la ciutadania ha patit i fins i tot avorrit. Veurem si després de conèixer quina és la nova ruta, no hi haurà desercions i els ànims es podran recuperar, sabent que no serà fàcil i que els resultats continuen essent una incògnita, amb unes eleccions municipals al mig.

L'altra incògnita que ha aparegut és el paper que jugarà Unió Democràtica. En alguns municipis s'estava especulant amb la possibilitat que poguessin acabar presentant-se per separat. No sé si el fet que la convocatòria sigui posterior a les municipals pot afavorir que no hi hagi trencament de cara a aquestes primeres eleccions, però després, una vegada constituïts els consistoris, pot ser un problema per a la seva continuïtat.

A partir d'ara comença una nova etapa d'especulacions, valoracions i estadístiques. Caldrà comprovar si l'acord a què diuen que han arribat Mas i Junqueras és real, i no ens tornin a muntar un teatre com el d'aquestes darreres setmanes.