Avui el Papa Benet XVI ha tornat a ser Joseph Ratzinger, el Papa emèrit, i s'ha retirat a Castelgandolfo, a pregar. Diuen que no es veia en cor de continuar enfrontant-se amb tants mals de l'Església jeràrquica. Hi ha qui no ha acceptat la decisió del Papa, entenent que llançava la tovallola. Això és el que pensen els nostres polítics de la seva continuïtat en la política. Creuen que no poden dimitir, sinó que aguanten fins al final, fins que hi ha algú que els treu fora.
No he seguit els actes del comiat de Benet XVI, com tampoc seguiré les votacions per al seu successor, la qual cosa no vol dir que no llegeixi les notícies, sinó que no hi dedicaré més temps que ara, principalment perquè sóc molt pessimista i no crec que el nou Papa sigui capaç de fer neteja, de resoldre els problemes que li comunicarà el Papa sortint.
L'acostament a la base de l'Església no es produeix, i no ho fa perquè es tracta d'una institució humana, i com a tal s'equivoca i hi ha interessos personals que no ho fa possible. El Vaticà continuarà sent un estat, amb càrrecs i lluita per ocupar-los, i els pocs que encara participen de la litúrgia, no comptaran per a res.
La institució no millora i cada vegada hi ha menys gent disposada a col·laborar perquè no s'enfonsi, però els de dalt no se n'adonen ni fan res per adonar-se'n. Potser per això el Papa va decidir renunciar i que sigui un altre que s'hi enfronti. És un acte de covardia o d'intel·ligència? Jo em decanto per aquesta segona opció, i crec que li fa un favor a la institució. L'altre cosa és si algú altre serà capaç d'imitar-lo o caldrà esperar sis-cents anys més.