Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rucs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rucs. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de desembre del 2024

Impresentables al món de la política

Com a tot arreu, al món de la política del nostre país també hi ha persones que hauríem de qualificar d'impresentables. Persones que només aspiren a aconseguir poder personal trepitjant a qui sigui, també als més propers, a qui hauries d'anar de bracet per defensar els teus objectius i servir millor la ciutadania.

Hi ha massa gent que viu de la política sense merèixer-ho. A la política només hi haurien d'anar a parar aquelles persones que tenen un esperit de servei, que defensant els seus principis i ideologia, estan disposats a dedicar bona part del seu temps als altres. La realitat, però és força diferent. Hi ha molt bona gent implicada en política i que considera una prioritat participar i col·laborar perquè les coses funcionin millor, però també n'hi ha que són uns aprofitats.

N'hi ha d'intel·ligents, però també de rucs i incapaços de guanyar-se la vida honestament i que aprofiten el trampolí dels partits polítics per aconseguir diners, poder i nom. Els companys de viatge ho pateixen, i només hi surten perdent aquells que discrepen en les maneres. Aquelles persones que estan convençudes de la necessitat de fer camí junts.

Avui llegia l'acusació de dues militants de Junts pel xantatge que els va fer un alt dirigent del partit. No sé què hi ha de cert, qui té raó ni com acabarà la investigació, però en tot cas cal treballar a fons perquè si els fets són reals, no es puguin anar produint en el món de la política.

Tenim massa casos de corrupció, d'assetjament, d'abús de confiança, i s'hi ha de posar remei. No sé si evitant que les persones s'eternitzin al món polític ho resoldríem. Probablement hi hauria menys casos denunciables, però es fa difícil pensar que tot pugui funcionar com una seda.

És per això que els responsables de les formacions polítiques, sobretot aquelles que tenen capacitat de governar, vetllin pel bon comportament de la seva militància i dels càrrecs que tenen poder de decisió dins del partit i a les institucions públiques. Cal transparència i, si convé, fer caure caps.

dissabte, 18 de juny del 2016

Qui tot ho vol tot ho perd

En castellà dirien "la avaricia rompe el saco", i em refereixo a les CUP. No tinc ben clar que reconeguin l'error en els càlculs, pensant que tenien la paella pel mànec i que podien forçar qualsevol cosa al govern català en minoria. En política, i en totes les coses de la vida, s'ha d'obrar amb intel·ligència i no abusar de la posició que un té, perquè el dia menys pensat caus a terra.
Dic que no tinc clar que les CUP hagin reconegut que s'han equivocat perquè sovint l'orgull t'encega, i més quan et creus que ets el bo de la pel·lícula i que tots els teus passos tenen sentit. La seva posició intransigent i xulesca ha fet que Catalunya perdi l'oportunitat de disposar d'uns pressupostos més justos, socialment. És que no ho varen calcular bé? Aquí hi ha el meu dubte de si són rucs o prepotents. Si no s'adonaren que podíem perdre-hi tots i ells els primers, o bé són tan orgullosos que prefereixen que Catalunya hi perdi abans que ells cedeixin en res.
Si CDC necessita refundar-se i no té gaire clar el seu futur, les CUP també han de canviar idees o persones, però decidir si volen continuar jugant a segona, a l'oposició, o bé tenen ganes de marcar el camí a seguir dels catalans. En aquest segon cas han de canviar d'estratègia i deixar l'orgull a casa. Aquell somriure que gasten ha acabat sent una manera de dissimular la vergonya per haver-ho fet tan malament.