Seguiment i control de l'obra pública

Avui he llegit les declaracions de l'alcalde de la nostra vila, queixant-se de l'incompliment del contracte de l'empresa encarregada de la reforma del pavelló municipal. Sembla que l'empresa hauria enviat un escrit als grups municipals de l'oposició denunciant l'equip de govern per no haver pagat la darrera factura de l'obra.

El nostre país té un dèficit important en la qualitat de l'obra pública, i això fa que s'alcin veus en contra de tot el que fa l'administració pública, defensant les preferències a l'obra privada. Davant d'aquesta situació el que cal és millorar el control i seguiment de l'execució de l'obra pública que duen a terme empreses privades que han guanyat un concurs, que no sempre està prou ben plantejat i encara menys controlat.

És bo, doncs, que els nostres tècnics municipals, en aquest cas, estiguin atents en com s'executen les obres i si no es fa bé, s'exigeixi a les empreses que rectifiquin o esmenin allò que no s'ha fet prou bé.

En el cas que ens ocupa, tots vàrem quedar astorats quan vàrem veure que deixaven el pavelló sense coberta durant gairebé dos mesos, i que la pluja feia les seves destrosses. Una irresponsabilitat que algú havia d'assumir. D'acord amb les declaracions de l'alcalde, sembla que no només ha estat aquest l'error de l'empresa, sinó que ha deixat d'executar les millores proposades en l'oferta contractual, i que li varen suposar la seva adjudicació.

Tot plegat, doncs, una suma de despropòsits que han portat a retenir el darrer pagament a l'espera de valorar els danys ocasionats i el valor de l'obra no executada, per poder veure quin és realment el deute pendent.

Pacificar la Nacional II

Hi ha temes que s’eternitzen. En sentirem a parlar tota la vida. El Maresme té una barrera, que hem construït els humans, que ens dificulta l’accés al mar i les platges. Tenim una via fèrria que no veurem mai fora, tot i que se n’ha parlat moltes vegades, i una carretera nacional, que no ofereix els serveis que li pertocaria per categoria, i que es vol pacificar, aprofitant que l’autopista que tenim un parell de quilòmetres endins ara és gratuïta, i s’hi ha desplaçat bona part del trànsit.

Es vol pacificar en el sentit que es transformi en una via urbana quan travessa les nostres poblacions, amb una regulació semafòrica i la incorporació de carrils per a bicicletes i vianants. La idea és bona, però de moment està força aturat, si més no pel que fa al nostre tram. De fet, no és prou ample si volem posar-hi de tot.

Ja he comentat més d'una vegada que el primer govern democràtic, després del període franquista, fa gairebé cinquanta anys, ja celebraven la construcció de la variant de Valldegata que havia d'esponjar la nostra Riera dels cotxes que es volien dirigir a Arenys de Munt, Sant Celoni o Sant Iscle. Allò va ser un goig sense alegria i la variant encara és motiu de polèmica i no s'hi veu un futur clar. En part, l'actualitat és molt diferent, existeix una carretera que connecta les dues vies, tot travessant el polígon industrial, i cada vegada tenim menys terreny agrícola. La pregunta que em faig és si aquesta pacificació trigarà el mateix a ser una realitat.

Voldria pensar que els promotors de la pacificació de la carretera nacional i els tècnics especialistes en mobilitat, per una banda, i en medi ambient i urbanisme, per l'altra, estudiaran bé quina és la millor solució per convertir la carretera en una via urbana, tranquil·la i ben comunicada amb la vila. Ja sé que no podem somiar amb la supressió de la línia del tren que permetés accedir directament a les platges i al port, i que no s'hi destinaran grans inversions per millorar el seu accés. Ens haurem d'acontentar en prioritzar la circulació de bicicletes i vianants, que ja és una millora, però sempre tindrem al cap que no s'haurà fet prou. Estem molt acostumats a fer pedaços. 

L’obra pública a Arenys, s’encalla

No és fàcil avançar en l’obra pública en general, però sembla que a Arenys ho tenim més negre que ningú. Es faria llarg relacionar totes les obres i actuacions municipals que s'han fet malament, que han experimentat increments de preu exagerats, per no dir aquelles actuacions que s’han hagut de refer o començar de nou. Trobaríem casos d’obres menors, com els bucs d’assaig, i d’altres de més envergadura, com la canalització del rial del Bareu o la construcció de la nova biblioteca a l’edifici de les Clarisses.

Quin és el problema? Per què és tan difícil començar i acabar una obra sense complicacions? Es tracta d’un problema contractual? Hi ha poca formació per poder seguir bé les obres? És només un problema del nostre Ajuntament o es pot fer extensiu a altres administracions? Penso en el Bareu on el projecte de l’ACA sembla que ha fet aigües.

Aquest desmanec ens afecta econòmicament, perquè el cost es va inflant a costa de tots els contribuents, però també socialment, perquè perdem pistonades i retard en la posada en servei dels equipaments, o augmentant el risc a la població, pel perill d’inundacions i riuades.

Caldria analitzar cas per cas per poder veure’n l’entrellat i intentar posar-hi remei. Les empreses constructores, per assegurar-se els projectes, van a la baixa i això posa en perill la qualitat i durabilitat de les obres. S’acostuma a subcontractar a empreses que probablement no compleixen amb la mínima garantia de fer bé la feina, amb materials de baixa qualitat o treballadors mal pagats, i probablement des de l’administració contractant no es fa un seguiment prou exhaustiu, constant i eficaç, per assegurar que les obres es facin correctament.

Davant d’aquest panorama caldria demanar als nostres representants polítics i tècnics més eficàcia. Posar ordre a tot a la contractació pública procurant que el resultat sigui més efectiu, amb l’aprofitament de recursos, evitant malbaratar-los i donar un millor servei i imatge. I, si és necessari, exigir responsabilitats a qui no hagi actuat com calia esperar i es va comprometre.

L'opacitat del govern local és preocupant!

Sabíem que passaria des del moment que vàrem conèixer els resultats electorals a la nostra vila. Majoria absoluta de la candidatura de Junts. A partir d'aquest moment el nou govern tindria les mans lliures per aprovar tot allò que volgués, sense que l'oposició pogués fer res, més enllà d'opinar i votar-hi en contra o a favor. Teníem la confiança en les promeses de transparència i mà estesa, però tot ha quedat en no res. Des del govern es fa i desfà, sense ordre ni concert. No es compleixen els terminis de presentació de la documentació per portar a aprovació al Ple, dificultant la tasca de fiscalització que té encomanada l'oposició.

Per no tenir, no tenim ni tan sols la tranquil·litat de la feina ben feta. El caos organitzatiu cada vegada és més gran. Les decisions es prenen precipitadament, sense una anàlisi a fons de les conseqüències d'una mala elecció. Els nyaps que han anat succeint en són una bona mostra, sense que ni tècnics ni polítics sàpiguen reaccionar, malbaratant recursos. 

La incapacitat de prendre decisions o asseure en una taula les parts en discòrdia, com és el cas de les obres de la nova biblioteca, és gairebé un escàndol. Després d'un any d'haver sorgit un problema, que va paralitzar l'obra durant uns mesos, ens trobem encara en la mateixa situació.

Els problemes de la neteja i la recollida selectiva de la brossa, no se saben abordar. No és un tema senzill, però cal trobar una solució més enllà de netejar durant més hores, sense que els resultats siguin satisfactoris.

I l'opacitat és el sistema de treballar del govern local. No només s'han negat a elaborar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que tot i no ser d'obligat compliment, permet observar quin és el recorregut que vol fer el govern municipal, i fer-ne un seguiment des de la ciutadania. Altres elements, que sí que estan contemplats en el Reglament d'Organització Municipal (ROM), com és l'Audiència Pública, no s'està convocant. L'excusa que fa anys que no es convoca, no és raó per no complir la norma establerta. 

La setmana vinent el ple municipal aprovarà les ordenances fiscals, sense que els vilatans n'hàgim estat informats, i ens tocarà les butxaques. Convocar o no l'Audiència Pública no és una deferència cap a l'administrat, sinó una responsabilitat de l'equip de govern que té l'obligació de convocar, com a mínim, una audiència cada any.

El Reglament de Participació Ciutadana, que regula, entre altres coses, la creació i organització dels consells de participació, i que s'havia d'actualitzar, està aturat, sense cap explicació. Però ni tan sols allò que hi figura ara, s'està complint, com és l'obligació dels presidents dels consells d'informar en sessió plenària de l'activitat dels consells, com a mínim un cop l'any.

La informació de la carpeta ciutadana, on figuren els expedients oberts entre els vilatans i l'ajuntament, va desaparèixer fa uns mesos, i encara no s'ha restablert, i no sabem quan estarà disponible. I podria continuar...

Malgrat això, els vilatans, a títol personal o implicats en entitats i col·lectius, no perdem l'esperança de ser escoltats ni renunciem a la voluntat de col·laborar en qualsevol tasca per millorar la vila.  

Arran de les paneroles que ens acompanyen

Quan vaig arribar a Arenys de Mar, una de les coses que em va sorprendre més va ser que l'aigua de les canals de les cases desembocava sobre les voreres. No entenia que no estigués soterrat, sinó que havies de sortejar l'aigua per les estretes voreres que tenim a la vila.

Amb els anys s'han anat urbanitzant carrers, sobretot aquells que donen prioritat a les persones, amb un sol nivell, canalitzant l'aigua dels teulats i col·locant embornals perquè l'aigua de la pluja s'hi filtri i no deixi els carrers plens de bassals. Les coses de mica en mica es van solucionant.

La normativa municipal, a l'hora de construir els habitatges, deixa molt clar que els constructors han de separar l'aigua pluvial del clavegueram, i d'aquesta manera surten des de les cases dues canonades, una per connectar amb el clavegueram de la vila i l'altra amb el conducte d'aigües pluvials. 

Malauradament, no sempre el govern de torn i els seus tècnics encarregats d'inspeccionar les obres actuen de la millor manera. Ja ho vaig comentar en una altra ocasió, però insisteixo. Amb motiu de les obres de remodelació del tram de carrer de casa, es va soterrar una canonada que, curiosament, hi varen connectar tant l'aigua pluvial com el clavegueram, i a més varen obrir uns embornals que, evidentment, estan connectats amb el clavegueram.

Tot i la insistència dels veïns perquè es fes bé l'obra, l'equip de govern del moment no va cedir i així va quedar l'obra. Els veïns obligats a tenir dues sortides diferents des de l'interior de les cases, per anar a parar al mateix conducte. Un disbarat que hauria de fer caure la cara de vergonya als polítics i tècnics del moment. Però per a ells això ja és història.

Ara, llegint que tenim una invasió de paneroles a la vila, puc afirmar que no em sorprèn de cap manera. No diré que la culpa recaigui exclusivament a haver deixat a l'aire lliure el clavegueram, a través dels embornals, però de segur que hi ajuda molt. En fets com aquests t'adones de la importància de tenir bons gestors municipals, i a Arenys això és un tema pendent. 

Que pleguin, però que pleguin tots!

Parlant de manera vulgar podríem dir que aquest govern ha trepitjat m... Ja em dispensareu. Què està passant al Departament d'Educació de la Generalitat? Qui hi ha allà dins? La impressió que tens és que es tracta d'una colla d'incompetents, que van dictant normes i corregint a mesura que reben les crítiques. Em pregunto, ja saben de què va tot això de l'ensenyament?

    El govern d'Aragonès ha tingut moltes taques que l'han portat al fracàs electoral, però qui se n'emporta la palma és la conselleria d'Educació. Alguns crèiem que amb la incorporació de l'actual consellera, la seva experiència i bon fer, la cosa s'arreglaria i aconseguiríem sortir de l'atzucac on ens va portar l'anterior conseller, el senyor Josep González Cambray. Doncs, no!

    M'imagino que el problema està en que una persona no ho pot resoldre tot, per competent que sigui, i que dins del Departament d'Educació hi ha molts tècnics i càrrecs polítics que haurien de prendre l'exemple del president i sortir del mig. Ens lamentem dels resultats PISA i cada vegada ho fem pitjor.

    Aquesta setmana avançaven canvis en les proves d'accés a la universitat (PAU), i de seguida han hagut de córrer a desmentir-ho. Ens diran que som nosaltres que no ho hem entès, però això ja passa de taca d'oli. Es repeteix massa sovint i no pot ser que tots estiguem equivocats. No seran ells?

    El futur del país està en mans dels adolescents i joves que es troben en l'etapa de l'aprenentatge. Si els ho posem tan difícil, no hi ha dubte que les conseqüències seran desastroses. Tots tenim les nostres idees al respecte, però els que tenen responsabilitats, ja siguin tècniques o polítiques, han d'estar molt convençuts del camí a seguir, sabent que les seves decisions són determinants i poden comportar un fracàs difícil de revertir.

    Veient com està el panorama només et venen ganes de dir que ja és hora que agafin la porta i canviïn d'aires, però que no només siguin uns quants, sinó que s'aprofiti el canvi per fer foc nou. A veure si aconseguim d'una vegada per totes uns dirigents responsables i que coneguin a fons la matèria i siguin conscients del mal que poden fer al país, si van donant pals de cec. 

L'eficiència en l'administració pública

En l'escrit de Jordi Muñoz al dia ARA, a l'edició d'aquest diumenge, hi ha una afirmació i una reflexió, al final, que trobo molt encertada i interessant de comentar. L'afirmació parla de la ineficiència de l'aparell administratiu de l'ajuntament de Badalona, la qual cosa desconec, però sí que estic d'acord amb la importància que l'aparell administratiu d'un municipi sigui eficient, i per tant en l'advertiment que fa als partits d'esquerra sobre la necessitat de reformar l'administració pública per evitar que sorgeixin figures populistes, que en el cas de l'article esmentat, parla d'Albiol.

Hi ha una ineficiència important en molts ajuntaments i no és tan per culpa dels regidors i regidores que decideixen entrar en política, com en la falta d'organització de la maquinària administrativa. Normalment per una falta de lideratge i direcció, sobretot en ajuntaments petits i mitjans, però també en altres de més grans.

Des d'aquest blog he defensat més d'una vegada la necessitat de dirigir eficientment un ajuntament, i la importància de la gerència perquè els tècnics i administratius de l'ajuntament sàpiguen a què atendre's. Els polítics els manca expertesa en la gestió pública, i tampoc els pertoca entrar a fons en aquests temes, però sí que han d'entendre que cal una maquinària àgil i eficient si es volen resultats. Les promeses electorals no sempre es poden complir per aquesta falta d'eficiència en el seu funcionament i per això passen els anys i els governs, i moltes coses queden per fer, o es fan malament.

I amb tot això no pressuposo uns tècnics o administratius incapaços de fer una bona feina, sinó que manca la direcció tècnica perquè tot funcioni correctament. En qualsevol organització cal distribuir bé les feines i saber-les interpretar. Sense una direcció eficient, no hi ha possibilitat que els resultats siguin satisfactoris, per més bons que siguin els treballadors. És per això que una de les prioritats a l'hora de posar-se al capdavant d'un govern municipal ha de ser l'organització i jerarquització de tasques, per optimitzar els objectius marcats per aquell mandat electoral.

Per què cal municipalitzar el servei de recollida de la brossa?

El bon funcionament d'un servei públic no està en si es municipalitza o no, sinó en tenir molt clar quin és el servei que es vol i quin cost té aquest servei. El problema que jo veig, des de fora, en l'actual recollida selectiva de la brossa és que no està ben quantificat i que, al seu dia, no es va fer uns bons plecs tècnics i administratius.

Llegeixo que la CUP es planteja la municipalització del servei. Espero que ho estudiïn a fons i no ho decideixin a la lleugera. Que calculin quin cost té la municipalització i si l'Ajuntament d'Arenys de Mar el pot assumir, sense deixar coixos altres temes.

No vull decantar-me clarament per una opció determinada, tot i que entenc que una concessió administrativa a una empresa que tingui per mà fer el servei, amb uns bons plecs tècnics i administratius, és una bona solució per a una població com la nostra.

Es tracta, doncs, de treballar bé i, si cal, si no hi ha tècnics amb prou coneixement per redactar els plecs, també hi ha empreses que ho poden fer. Poblacions deu vegades més grans que la nostra vila ho han fet, i els resultats han estat correctes. Sempre es pot millorar, però el que no pot ser és el que està passant a Arenys des de fa mesos.

Animo a la CUP, en particular, i a tot el govern municipal en general, que es plantegin seriosament el futur del servei de recollida de la brossa, que tinguin clar quin servei volen i que s'assessorin bé a l'hora de redactar els plecs. Si l'opció és municipalitzar el servei, que no facin passos en fals.

Aspirar a governar un municipi al costat dels seus vilatans

Quina enveja sana m'agafa llegint l'escrit d'Itziar González a l'ARA, "Les Rambles com a infraestructura social". Direu que és molt agosarat comparar les Rambles de Barcelona amb el Rial Sa Clavella d'Arenys de Mar, però no es tracta d'això. Si llegiu l'article, que us ho recomano, veureu que defineix molt bé com s'ha d'actuar des de l'administració local, al costat del ciutadà. I això que sembla tan fàcil, no passa. I no passa, per exemple, en una vila de 15.000 habitants amb una alcaldessa d'ERC, un partit assembleari. Ironies de la vida!

Unes obres, per aquelles persones que ho desconeixeu, que havien de durar cinc setmanes i ja em portem tretze, i encara no s'han acabat. Unes obres on se'ns ha imposat mantenir uns arbres que perjudiquen les cases i el mateix carrer. Unes obres que han provocat l'embussada d'un clavegueram d'una casa i han trigat més de deu dies per desembussar-li, i a sobre l'han criticat perquè es feia pesada reclamant-ho.

Certament no és comparable la feina que ha fet l'equip d'Itziar a Barcelona amb el que es podia haver fet a Arenys de Mar, però sí que caldria escoltar més la gent i respectar-la. No és voler enfonsar una alcaldessa o un equip de govern, és reclamar ser escoltats i demanar i, per què no, exigir més empatia amb els vilatans, sobretot quan s'està decidint una obra que els afecta directament.

Itziar diu: "Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d'assegurar la imparcialitat en l'aplicació de les normes i en la gestió dels serveis, es doten d'espais formals i informals que reconeguin i fomentin que la ciutadania actuï de manera cooperativa i també vigilant amb l'administració, de manera que es puguin adoptar les millors decisions en un entorn complex". 

En la darrera reunió amb l'alcaldessa de la vila es va tornar a posar èmfasi en la veritat i raó dels tècnics municipals davant l'opinió d'uns veïns sense coneixement de res. L'alcaldessa ignorava que darrera dels veïns hi ha tècnics d'urbanisme que ens han donat la raó des del primer dia. 

En situacions lamentables com les viscudes a Arenys queda en evidència quins polítics tenim al capdavant de l'ajuntament. 

L'excés de feina no permet millorar el finançament municipal

Aquest és el post número 4.500 del meu blog personal, que des de fa uns quants anys continuo penjant diàriament comentaris sobre fets que passen a la nostra vila, país o més enllà de les actuals fronteres. En més d'una ocasió m'he referit, com avui, a algun article de la revista local l'Agenda.

Aquest matí he llegit l'escrit del periodista Fede Cedó en relació a l'excés de feina del tècnics municipals i puc assegurar que la figura de la persona que s'encarregava de cercar fons de finançament d'institucions supramunicipals existia, i és trist saber que aquesta figura ja no existeix.

No entraré a valorar si el personal tècnic municipal actual té massa feina i no poden sol·licitar subvencions que sí fan altres municipis semblants al nostre, en tot cas diré que és greu que això estigui passant. Després de donar-hi voltes arribo a la conclusió que les meves intervencions en aquest blog, que potser han arribat a cansar a més d'un, no estaven tan desassenyades quan afirmava que a l'ajuntament d'Arenys de Mar li cal un gerent que posi odre, perquè probablement tothom hi treballa molt, però estic convençut que no hi ha l'eficiència necessària per donar a cap a tot allò que és prioritari. 

Va ser en el moment de nomenar la figura de Cap de protocol que vaig dir clarament que, al marge de la persona escollida, veia més necessària la figura d'un Gerent, i ho continuo pensant, i notícies com les que ens transmet el senyor Fede Cedó ho corroboren.

Molt em temo, i voldria estar equivocat, que a l'acabament d'aquest mandat haurem de tornar a dir que hem perdut quatre anys més per al futur de la nostra vila, un municipi que continua brut, els vilatans no hi ajudem, amb dificultats per aparcar i circular, i una bona colla de temes pendents de resoldre, entre ells el mercat municipal que, segons he pogut llegir en el mateix exemplar de la revista, és un tema reivindicat pel Consell d'Arenyencs de l'Any, promogut per l'Associació d'Informadors d'Arenys (l'AIA), editora de l'Agenda.

L'ajuntament d'Arenys no està per l'excel·lència

Una cosa és equivocar-se buscant l'excel·lència i una altra de molt diferent és fer les coses de qualsevol manera, equivocant-se perquè un no hi posa prou interès o esforç. L'error és humà i ningú està exempt de cometre'n més d'un, però sense que això ho justifiqui, només és perdonable quan una persona hi ha posat tot el seu esforç i dedicació perquè allò sortís bé.

Ja em perdonareu, però penso que la gestió municipal del meu municipi no es fa buscant l'excel·lència, sinó cobrint l'expedient i procurant no enganxar-te els dits, sabent que al final de tot plegat, els diners no són propis, sinó del municipi. 

Avui he llegit l'Agenda i he observat més d'una informació que es podien agafar per aquesta reflexió. Uns polítics que no han estat prou curosos a l'hora d'executar un projecte, amb fons europeu, i que molt probablement comporti la devolució de bona part de la subvenció rebuda, ja que Europa s'ho mira tot amb lupa. Probablement aquests polítics no han tingut el suport tècnic que es requeria...

No n'hi ha prou que cadascú faci la seva feina intentant quedar bé. Una organització no és un conjunt de persones que treballen aïlladament, sinó que és com una empresa on hi ha qui organitza el treball perquè les coses surtin bé, optimitzant els costos, però donant un bon servei. A l'Ajuntament d'Arenys de Mar això no passa, i els nostres polítics es dediquen a contractar experts en protocol i deixen de banda l'organització interna. 

Tinc molt poca confiança en el treball que s'està fent, però voldria equivocar-me i que se'm pogués demostrar que s'estan fent bé les coses. No hi sé veure l'excel·lència. Mireu, fins i tot els díptics que publica l'ajuntament estan plens de faltes d'ortografia, i això que hi ha una titulada en català en plantilla. No podem anar bé!

Els arenyencs no només tenim drets

Si ahir em queixava de com es fan de malament les coses des de l'ajuntament i reclamava que els tècnics municipals fiscalitzessin els treballs per evitar nyaps com l'asfaltat dels carrers del Turó, avui he de parlar d'allò que nosaltres, com a vilatans, fem malament.

Si volem ser exigents amb els altres també ho hem de ser amb nosaltres mateixos. Si els vilatans tenim uns drets que se'ns han de respectar, també tenim unes obligacions que no podem deixar de complir, la majoria d'elles són de sentit comú.

Pensar en que cada veí s'hauria d'escombrar el tram de carrer de casa seva pot fer riure. Ens hem acostumat a que l'ajuntament ja ho neteja. Cadascú que opini el que li sembli millor, però on hem de coincidir és que no tenim cap dret a embrutar l'espai públic pensant que l'ajuntament ja ho netejarà.

És molt còmode obrir la porta de casa i deixar la brossa al portal, sabent que durant la nit ja es recollirà. És cert que paguem unes taxes perquè ens ho recullin, però el cost per a l'ajuntament i, per tant, per a la vila, no és el mateix si traiem el tipus de brossa el dia que toca, a si ho fem quan ens dóna la gana. Aquesta deixadesa es paga i no tenim cap dret a augmentar la despesa quan és tan fàcil fer-ho bé.

Tenim un servei de recollida de voluminosos molt fàcil de sol·licitar. No tenim cap dret a deixar al carrer allò que ens fa nosa quan a nosaltres ens convé. L'espai públic és de tots i no podem fer-ne un mal ús.

Hi ha moltes maneres de fer la guitza o d'actuar sense pensar en els altres, ja sigui no recollint les caques dels gossos o permetent que aquests es pixin a les façanes de les cases dels altres, mai a la nostra, o bé com deia abans, traient la brossa a deshora o llençant tota mena d'objectes al terra. Si no som responsables, solidaris i educats, no aconseguirem millorar la nostra convivència, i en això hi tenim una obligació inexcusable. Només podrem exigir als altres si nosaltres som exigents en nosaltres mateixos.

Per què es treballa tan malament?

Un altre dia de trasllats i, per tant, l'esquena necessita un catre el més aviat possible. No m'allargaré, però no volia deixar de parlar de les obres del Turó. 

Només sé el que diu Ràdio Arenys en la seva pàgina web, però n'hi ha prou per sorprendre'm del malament que es treballa. La fotografia de Remi Rondeau és prou eloqüent. No ho entenc, ni tampoc les excuses de l'alcaldessa. No pot ser que es treballi tant malament! No pot ser! Tampoc s'entén que ningú no en sigui responsable. Llavors l'alcaldessa promet que a partir d'ara ho consultaran tot. Cal però? No creieu que no ens correspon a nosaltres saber com s'ha d'asfaltar un carrer del casc antic d'Arenys?

Recordo una vegada que presentava el procés dels pressupostos participatius d'Arenys i una persona del públic em va dir que no havíem de demanar res a la gent, que per alguna cosa havíem estat escollits per governar. Jo defensaré sempre les pràctiques participatives, la implicació de la gent en el govern local, però el que no es pot fer és deslliurar de responsabilitats als tècnics que han de vetllar que les coses es facin bé.

M'imagino que tindrem temps per parlar-ne, però el que han fet al Turó és vergonyós! On són els tècnics municipals???

No m'agrada com està anant el govern del meu poble

És molt trist tot el que es va sabent de com ha funcionat l'Ajuntament d'Arenys de Mar en mans de l'exalcalde Estanis Fors. No puc entendre com és possible que s'hagi governat tan malament i voldria saber si no s'hauria d'exigir responsabilitats, no només als polítics, sinó també als tècnics municipals que ho varen permetre. O és que els polítics ho varen fer sense autorització? I tot acabarà en no-res?

Em va decebre Junts per Arenys, em deceben els membres del nou govern i també la CUP. Potser l'única que té les coses clares és la representant del PP. No m'agrada el to que agafa el nou govern. Si desitgen que els vilatans confiïn en ells, cal que expliquin bé les coses i que ens convencin que els passos que fan són els encertats. Si amaguen coses en seran igualment responsables.

Tinc molta por que perdrem tres anys més, sense resoldre els problemes que ens afecten ni treure'ns del cul-de-sac on ens han ficat. Continuarem veient com es van tapant forats, però cap millora ni en l'atenció a la ciutadania, ni en la neteja ni el clavegueram. Em temo que el viver d'empreses haurà estat un bluf i no en traurem cap profit. Continuarem sense que arribin indústries, el comerç anirà morint, inclòs el mercat municipal, la mobilitat continuarà caòtica, i ens continuarem discutint on volem ubicar la biblioteca.

Les instàncies no es respondran, o amb una mica de sort trigaran uns mesos a contestar-les, però lluirem molt l'etiqueta de govern obert i transparent. Tindrem molt bones relacions amb les administracions, per la feina del cap de gabinet, però l'organització interna continuarà essent un caos.

Els que em coneixen saben que desitjaria que tot això no succeís i que m'ho hagués d'empassar, però molt em temo que el temps em donarà la raó. Ni govern ni oposició responsable, amb hores de treball efectiu.

A la regidora de Medi Ambient Laia Martín

En primer lloc felicitar-vos i animar-vos en aquesta nova responsabilitat assumida. Desitjo i confio que ho fareu molt bé, però també sé que haureu de superar molts entrebancs. Abans d'entrar en el tema, us voldria recomanar que canviéssiu del web municipal el nom del regidor que figura com a responsable de 'residus'. Potser aquest és el motiu pel qual el meu correu electrònic no ha rebut resposta.

Encara que, si sóc sincer, us haig de dir que no crec que la causa de la no resposta sigui aquesta, sinó de la tradició d'aquest ajuntament a no respondre la majoria de correus i escrits. Aquest és un altre repte que el vostre govern haurà d'afrontar.

Entenc que una instància pugui trigar setmanes a ser resposta. De fet la meva darrera instància a Medi Ambient es va respondre telefònicament després d'enviar-ne una segona. En cap cas vaig rebre res escrit.

En aquesta ocasió es tracta d'un correu electrònic adreçat a Medi Ambient, el dijous de la setmana passada. Ja sé que fa poc, però feia referència a un tema que es resoldrà el diumenge dia 1 de maig, aquest proper diumenge, i que m'hauria agradat tenir la resposta abans.

Us agrairé que, com a regidora de Participació, animeu a tot l'equip de govern perquè vetlli que els tècnics municipals reconsiderin la seva actitud a l'hora de donar resposta a les cartes que els vilatans us enviem. Si veritablement es demana la participació, no pot ser que la correspondència a l'ajuntament no tingui resposta.

El seguiment que es fa de les obres públiques

Arran de la columna de l'Antoni Pardo a L'Agenda d'aquest mes d'octubre, voldria introduir novament el tema de l'externalització de serveis i obres dels ajuntaments, que ja n'he parlat en aquest blog en més d'una ocasió.

L'Antoni Pardo, que és un vilatà compromès amb Arenys i al mateix temps un bon observador, es refereix a les obres del clavegueram que aquests dies s'estan duent a terme al Rial de sa Clavella. L'Antoni es demana retòricament si a l'Ajuntament d'Arenys no hi ha uns tècnics que facin seguiment de les obres, i per què no col·loquen un tub més gran ara que està feta la rasa, tenint en compte que el cost més important és la mà d'obra.

No parlaré de la mida del tub, perquè no hi entenc res, i tampoc sé veure com es fan les connexions amb els desaigües de les cases. El que m'interessa és parlar del seguiment de les obres que, al meu entendre, és un tema a millorar en la majoria dels ajuntaments del nostre país.

M'he discutit, de manera distesa, amb força gent parlant de l'externalització de serveis. Sempre he pensat que els ajuntaments no tenen la capacitat de comptar amb tècnics amb coneixement de totes les matèries i sobretot poder-los mantenir en plantilla. El fet més important és que quan s'externalitza un servei o obra, cal que estigui tot molt ben calculat i se'n faci un seguiment exhaustiu.

En el cas de l'obres és més evident l'externalització, però no es pot descuidar el seguiment tècnic des de l'Ajuntament, i aquest no sempre ha estat el més adequat. Arenys de Mar compta amb dos arquitectes, un enginyer i més d'un enginyer tècnic i arquitecte tècnic. Té doncs una plantilla ben assistida i això li permet preparar bé els plecs tècnics de les contractacions i poder-ne fer un bon seguiment. 

Penso que sovint els polítics ignoren el tema, i no incideixen suficientment en la necessitat de seguir de ben a prop les obres que s'executen a la vila. Tenim suficients proves d'obres que no han reeixit, i que s'han hagut de repetir i esmenar més d'una vegada. Apuntem-ho a llista de temes pendents.

Els ajuntaments necessiten gestors professionals i bons treballadors

Ara que estem preparant-nos per a la campanya de les eleccions municipals seria un bon moment per reflexionar sobre la feina que es fa en els ajuntaments i la capacitat dels tècnics i treballadors de l'administració, però també dels càrrecs electes. 

És important tenir en compte que la gran majoria de persones que es presenten a les llistes, no tenen ni la més petita idea de com funciona l'administració. També és cert que hi ha càrrecs electes que després de quatre o més anys de governar encara no se n'han assabentat.

Sempre he defensat que la política que es fa en un ajuntament va de la mà de la gestió. No és el mateix formar part d'un Parlament que d'un ajuntament. Massa vegades els polítics dels ajuntaments s'obliden de la gestió del dia a dia, i basen tot el seu treball en els plens, el lloc amb ressò mediàtic, i ben poc en la tasca diària per resoldre els problemes que es presenten sovint.

La capacitat dels tècnics, sobretot en ajuntaments petits, també és important tenir-la en compte. Un ajuntament com Barcelona o Badalona, per posar dos exemples de grans ciutats, es pot permetre escollir entre un gran ventall de tècnics preparats, amb bones direccions i amb un treball d'equip. Els ajuntaments petits també necessiten bons professionals, però no sempre els aconsegueixen, ni l'estructura els permet fer un bon treball. A vegades els tenen com a passavolants, en busca de millors sous i ciutats.

La reflexió no es pot resumir en un post del dia, perquè hi ha massa elements a tenir en compte. Els serveis bàsics a atendre, l'externalització de la gestió d'aquests serveis i el seu control, són font de discussió i no sempre amb prou coneixement de causa. 

Quan em demanen l'opinió sobre on hem de dirigir el nostre vot, sempre dic que caldria poder votar llistes obertes i seleccionar aquelles persones que tenen un bon currículum professional, un bon coneixement de l'administració pública, i una voluntat ferma de treballar per als altres, pensant primer en els més febles. Podem buscar més aptituds i valors, però amb els que esmento, ben assumits, ja faríem. Tot i així em permeto afegir-ne una altra: molta il·lusió per fer créixer el nostre poble en civisme, participació i riquesa.

El Rial del Bareu, una butxaca foradada

Tot fa pensar que les anunciades obres de canalització del rial del Bareu no serviran per evitar riscos de riuades i en canvi es malversaran inútilment diners públics. Si fos un malpensat diria que només es té present les eleccions de l'any vinent, per poder relacionar les obres fetes. Si fos així seria una llàstima que el govern municipal jugués amb el diner públic per fer propaganda i recollir vots.

No he vist el projecte, però sembla ser que encara no està tancat, per la qual cosa és parlar per parlar. M'atreveixo, però a que se'm consideri un alarmista si això ajuda a que es facin més bé les coses, en aquest cas les obres. 

El rial del Bareu s'ha de canalitzar, però s'ha de fer bé. No es poden gastar sis-cents mil euros per fer un pedaç que no soluciona pràcticament res, i que una vegada acabades les obres quedarà igualment pendent la pròpiament dita canalització.

Els veïns estan nerviosos, i ho entenc. Com deia dies enrere, l'experiència d'obra pública a la nostra població és prou dolenta com per no estar intranquil. Una cosa és enllosar malament la coberta i l'altra una canalització mal feta. Si és la pressa per posar-se la medalla, és millor ser prudent i pensar-s'hi dues vegades. Els tècnics municipals ho han de valorar bé i convèncer els polítics que no es pot jugar amb la vida dels altres, ni tampoc amb els diners.

M'agradaria sentir més l'opinió de l'oposició, alguns dels quals varen conèixer de prop els primers projectes i tenen criteri per valorar si el projecte que es pretén dur a terme té sentit o és només de cara la galeria, que després ho patirem tots, sobretot els veïns del Bareu. Aquesta obra no és menor, i caldria deixar de banda la majoria de govern i parlar més de consens de totes els grups municipals, sense deixar d'escoltar els veïns.