Colau cancel·la el concert als terrats

Finalment l'alcaldessa de Barcelona ha cancel·lat el concert des dels terrats de Barcelona que s'havia de celebrar el proper dissabte. Hi ha hagut molta crítica per l'excessiu cost que representava l'organització del concert, però crec que més que res ha estat un malentès de tots plegats, o una manca de transparència per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Sembla ser que als grups i cantants participants se'ls pagava mil cinc-cents euros, i el cost total representaven dos-cents mil euros per a l'ajuntament. Han sortit uns quants grups que han considerat que el cost era excessiu i que més valia dedicar els diners a altres coses més útils i necessàries ara que encara estem en mig de l'epidèmia. Crec que encobert hi havia la sensació que algú s'estava embutxacant més diners dels que caldria.

Sigui com sigui hi ha una cosa que convé tenir present: la cultura no és gratuïta i també és necessària. Suposo que s'ha organitzat malament i que l'administració pública, en aquest cas local, no ha estat a l'alçada de les circumstàncies, però no podem oblidar que també necessitem que la cultura no quedi marginada, perquè ens ajuda a viure. Quan s'organitza un concert o una representació teatral o de dansa, hi ha tot un treball al darrere que s'ha de tenir en compte. Les coses no es creen de cop, ni tenen lloc sense una infraestructura mínima. 

Potser el concert no era la millor idea, ni el cost necessari el més adient, i és millor dedicar aquests diners a disposar d'equipament de protecció contra el coronavirus, però no caiguem en l'error de col·locar la cultura a la cua de les prioritats.

A Arenys, la Festa Major perilla!

S'han fet un tip de dir-nos que el desconfinament seria gradual i de manera lenta, probablement més lenta del que ens pensem, i és per això que de mica en mica es van cancel·lant actes multitudinaris, que quant més ens acostem a l'estiu més n'hi ha. 

Avui hem conegut que s'han cancel·lat tots els actes previstos per al mes de juny, entre els quals a casa nostra hi ha la crema de la bota i la festa de Sant Joan, amb revetlla i foguera. Recordo que fa anys, arran d'uns incendis importants al nostre país, alguns municipis varen suspendre el castell de focs, no pas a Arenys. Ara tot fa témer que no serà només el castell de focs que es suprimirà, sinó que ens podem trobar que la mateixa Festa Major quedi ajornada.

A Arenys, per als forasters, tenim dos dies assenyalats com a Festa Major, el 9 de juliol, i la festa petita, per Sant Roc, el 16 d'agost. Una festa, aquesta, que cada vegada és més gran i participada. De moment la Festa Major, a primers de juliol té tots els números per ser cancel·lada, si més no alguns dels seus actes, els més multitudinaris. L'agost encara el veiem lluny i som optimistes, però arribarà el dia que caldrà prendre la decisió, i convé pensar en qualsevol possibilitat, perquè no ens vingui de nou.

Les festes no són el més important, sobretot quan ho posem al costat dels problemes econòmics que es derivaran d'aquesta epidèmia, però no les podem deixar de banda, perquè són una manera d'animar la gent, entretenir i donar alegria, que sempre va bé.

Avui llegia a Guillem López Casanovas parlant de les conseqüències del coronavirus al turisme, i he vist que era molt optimista, encara que no parlava dels treballadors habituals que s'han quedat sense feina, i això comporta una manca d'ingressos a la família, i problemes per arribar a finals de mes.

Ens cal serenitat, però també compromís i decisió

Aquests dies a les xarxes socials pots trobar-hi debats força crispats, i no només sota l'anonimat, sinó amb noms i cognoms. Sense voler donar la raó al ministre Fernández Díaz, és cert que cada vegada els ànims estan més esverats, la qual cosa mai és bo. No estem per cancel·lar àpats familiars, però sí que ens convé una mica més de calma.

Els polítics, catalans i espanyols, no ens hi ajuden massa. La ridiculesa del govern espanyol el podem posar al mateix sac de les picabaralles entre el president Mas i ERC. Puc entendre que el nostre president estigui tens. La seva situació no és gens fàcil, i qui el critiquen a la lleugera no ho fan amb objectivitat. Es pot discrepar amb la decisió que va prendre, però ni se'l pot considerar incoherent ni covard, com algú ha fet.

Els polítics, en general, han cansat la ciutadania i, tal com ja s'ha dit moltes vegades, han propiciat el naixement de moviments com Podemos o Guanyem. Aquestes agrupacions no neixen perquè discrepin en els posicionaments polítics dels partits tradicionals, sinó perquè estan farts dels enganys, distanciament i també corrupció.

Sens dubte que a mida que ens anem acostant a la Diada i el 9-N, la crispació augmentarà i només podem demanar seny i serenitat a totes les parts, els independentistes, els que només reclamen poder decidir i els que no ho volen ni ho consideren necessari. No confonguem el discurs dels diferents partits polítics. El PSC, per exemple, s'ha manifestat a favor del dret a decidir. Segurament que no tots els militants ni tots els dirigents ho volen, però Iceta ha parlat en nom de tots ells. Això no treu, però que consideren que la llei de consultes, que hi volen donar suport, no sigui el mecanisme per convocar la consulta. Ho dic perquè no caiguem en la simplicitat de col·locar dos bàndols, sinó que tot plegat és més complex.

Tots tenim els nostres referents i jo diria que també les raons o motivacions per decantar-nos per una opció o altra. Crec que l'actitud del govern espanyol i del PPC han ajudat a radicalitzar moltes persones que no haurien pensat arribar fins a aquesta situació.