Responsabilitat política

Tal com he estat comentant aquests darrers dies, arran del descobriment de l'actuació corrupta d'un assessor de qui fou ministre socialista, José Luis Ábalos, és bo que s'investigui fins al final, perquè és molt trist i indignant que es continuïn produint casos de corrupció i encara més si després no hi ha conseqüències per als responsables, siguin directes o indirectes, de l'actuació fraudulenta. Ara bé. Convindria que tots plegats fóssim honestos i mirar la biga al nostre ull. No sigui cas que siguem molt estrictes amb els altres i molt poc amb nosaltres mateixos.

    És insòlit tot el rebombori del PP sobre el cas Koldo. Que s'estiguin esquinçant les vestidures quan tenen una motxilla plena de casos de corrupció que la justícia, sempre de la seva part, ha estat incapaç de sentenciar definitivament, malgrat tota la informació que se n'ha obtingut. És insòlit, però també indignant i mesquí, que estigui passant tot això. Repeteixo que és bo i necessari que s'investigui a fons el cas, però sisplau, una mica d'honestedat. El PP té un currículum de corrupcions que fa feredat!

    No sé si el diputat i exministre Ábalos acabarà dimitint, però entenc que és el millor que podria fer per a la democràcia i en concret per al seu partit polític. El PSOE no està en situació de rebre gaires patacades, i la seva energia demanant-li la dimissió és gairebé una necessitat de supervivència. Amagar o dissimular una responsabilitat política, no els pot ajudar gens.

    Quan estàs gestionant els recursos dels altres assumeixes una responsabilitat molt gran, i que a vegades no en són conscients. No només tens l'obligació d'actuar d'acord amb la llei, sinó que has de procurar actuar de manera eficient, amb resultats favorables per a les persones que han dipositat la seva confiança en tu, i també per aquelles que no t'han votat. Si t'envoltes d'un equip de treball, has de donar la cara per tu i per la gent que està amb tu. Has de confiar en ells i te n'has de responsabilitzar. No sé si l'exministre es va enriquir personalment o va beneficiar conscientment a tercers, amb aquesta actuació il·legal del seu assessor, però en tot cas n'és responsable polític i com a tal n'ha de respondre.

    Aquests dies a les xarxes, on és molt fàcil acusar la gent sense proves, només per gaudi personal, han sortit altres noms de polítics a qui s'acusa d'actuacions corruptes, també durant el període de la pandèmia. Caldria assegurar-nos que no hi ha evidència en aquestes acusacions, i que només es tracta de desprestigiar els polítics, que és un exercici molt usual i fàcil de fer. En tot cas, que la maquinària es posi en marxa per descartar altres casos de corrupció. No sigui que carreguem tots els morts a l'exministre i n'hi hagi d'altres que se n'escapin alegrement.

El feixisme és massa present a la nostra societat

Per als patriotes espanyols, aquella gent de VOX i PP que governen una part important del país, i que pretenen governar a l'Estat, el que ha passat a una pista de tennis dels EUA resulta insòlit i incomprensible. Un espectador d'un partit de tennis entre un jugador alemany, Alexander Zverev, i un d'italià, Jannik Sinner, ha expressat públicament una famosa frase de l'himne hitlerià: "Alemanya per sobre de tot".

El jugador alemany ha aturat el joc i s'ha dirigit al jutge de pista i li ha manifestat que el crit no podia impune i ha aconseguit que fessin fora de les grades l'aficionat en qüestió. I és que a Alemanya està prohibit i penalitzat utilitzar, en públic, símbols, escuts i frases de l'època nazi. Quina diferència amb Espanya, oi?

A l'Estat espanyol hi ha polítics amb càrrecs públics que es fotografien amb la bandera franquista i d'altres que es manifesten cantant el Cara al sol, i no passa res! Com podem anar bé?

Els meus contemporanis recordaran la famosa frase franquista: "Espanya és diferent". Res no ha canviat i continuem situats en un clima predemocràtic malgrat les aparences. Vàrem sortir d'una dictadura, i hem caminat per una transició a la democràcia que no ha donat els resultats esperats i volguts.

Al rerefons de tota la política d'aquest país, de la Justícia, dels mitjans de comunicació, i d'una bona part de la dreta i l'extrema dreta, es respiren uns aires preconstitucionals i antidemocràtics que fa por. També hi podríem col·locar molts socialistes que van de progressistes, però que la seva ànima es manté molt tranquil·la en l'ambient feixista que no s'ha mort.

L'actitud del tennista alemany no és cap acte d'heroïcitat, és simplement un acte de responsabilitat democràtica i rebuig al pensament nazi que molts tenen a dins del cor. Per als votants, simpatitzants i militants de Vox, i d'una bona part de la dreta espanyola, el record del franquisme no els provoca cap fàstic, més aviat l'enyoren, i voldrien recuperar els tics de l'autoritarisme, l'anul·lació de molts drets democràtics i l'eliminació de totes les aspiracions del poble català. No ho aconseguiran, perquè som tossuts i valents, però ens ho faran gruar. Exemples com el cas de l'US Open, ens fan pensar que tenim encara molta feina a fer per intentar eliminar del país aquesta xacra que ens empobreix democràticament, i ens avergonyeix davant dels pobles del món.

La manipulació del poble

L'acte d'avui a la plaça de Colon de Madrid és una mostra més de la manipulació dels partits polítics sobre la població. L'objectiu clar és desgastar el govern espanyol per aconseguir la victòria a les eleccions generals de l'Estat. L'excusa és perfecte perquè va en contra d'una part dels catalans, que han estat sempre a l'ull de la política espanyola, fins al punt que molts espanyols ens veuen com a traïdors i mereixedors de tot l'odi.

Aquesta manipulació no és només d'avui, sinó que és l'obra dels partits polítics per decantar la balança i aconseguir canviar la trajectòria que a Espanya és fluctuant entre els dos grans partits, el PP i el PSOE. Les persones, quan actuem en massa, deixem de pensar i acostumem a actuar i respondre en calent, sense gaire reflexió. Si a això hi afegeixes la informació desviada i interessada que els arriba, aconsegueix fer una imatge terrible de qui som els catalans i què pretenem ser.

Resulta insòlit que no es vegi que fins que no es solucioni l'encaix de Catalunya a Espanya, no hi podrà haver pau política a l'Estat. La força del nostre país és massa gran com per passar desapercebuda, i no implicar el funcionament general d'Espanya. Això, que sembla tan evident, i que s'ha repetit al llarg de la història, sembla no voler ser vist pels dirigents d'un i altre color polític.

En aquests moments el PSOE està interessat en mantenir les relacions amb els polítics catalans que ostenten el govern, bàsicament ERC, i per això opta per enfrontar-se a la idea general espanyola de la dolenteria dels catalans. És un episodi puntual interessat, que amb el temps pot canviar. L'enfrontament amb la dreta espanyola és electoral i motivat per l'interès en guanyar les eleccions que es puguin convocar.

Iñaki Urdangarin té la suite a punt

Podria parlar de la tortuga que ha post 170 ous a la platja de Sant Simó, a Mataró, just a un metre del xiringuito. Un fet insòlit i que ha mogut moltes persones a visitar el lloc protegit per aconseguir que d'aquí a un parell de mesos en puguin sortir les tortugues.

Podria parlar de la llista de candidats a substituir M. Rajoy al capdavant del PP, que avui ha caigut un dels que inicialment semblava el més que probable nou president, però he escollit comentar que avui ha ingressat a presó el cunyat del rei, el marit de la infanta de Barcelona, a qui se li va ratificar la culpabilitat i la sanció de més de cinc anys de presó.

També es pot considerar un fet insòlit. En primer lloc que una persona de la família reial hagi estat jutjada i castigada a presó, i per altra banda que aquest familiar entri a la presó. Perquè estem parlant d'Espanya on força anys després de Franco podem continuar afirmant que és "different".

El que no tenim tan clar és el temps que s'hi estarà, però sí que hem sabut les comoditats que tindrà. A casa no em creien quan els he dit que entraria en una presó de dones. Sí, en una presó de dones, però amb un mòdul masculí, fins ara en desús, i habilitat expressament per al cunyat del rei.

En moments així continuo recordant les paraules del seu sogre quan ens deia que la Justícia era igual per a tothom. Nosaltres rèiem, i sabem perquè ho fèiem. Espanya continua avergonyint-nos i el que fa més ràbia és que es vulgui blindar personatges o institucions, i es reprimeixi la llibertat d'expressió, la que vàrem exigir quan defensàvem l'actual bufó del rei, el senyor Boadella, i que ara, l'hem de tornar a exigir, en aquest cas als amics del bufó per evitar que empresonin artistes innocents que han gosat dir mal del rei o de les forces armades. 

Se'n va Moix, però en vindrà un altre

Qui ho diu que a Espanya no hi ha dimissions? Avui en tenim un exemple, amb la dimissió del Fiscal Anticorrupció, el senyor Moix, però no ens enganyem! Ha dimitit perquè tots nosaltres callem, però no havia fet res de malament, i el Fiscal General no el pensava dimitir!

Teníem un fiscal anticorrupció amic i aliat del partit més corrupte de la història de l'Espanya democràtica. Insòlit! Estava tot preparat i ben lligat, però sempre hi ha aquell periodista que veu més enllà del necessari i aconsegueix crear problemes al govern. Són periodistes que s'escapen del control del govern i dels grans mitjans de comunicació, tots ells conxorxats.

I ara vindrà el relleu. Es barregen diferents noms, però no tingueu por que nomenin ningú que pugui fer témer conseqüències negatives als corruptes del PP. Serà simplement un canvi de cromos, per anar avançant. Sacrifiquen personatges, però els beneficiats són sempre els mateixos.

N'hem vist unes quantes, però encara en vindran de més grans. Han estat molts anys d'acumulació de poder, beneficis i preferències. No hem tingut uns polítics entregats al servei del poble, sinó al poder personal i el diner, i la taca s'ha anat escampant per abastar el poder judicial. La justícia és administrada en funció dels que ostenten el poder, sigui econòmic o polític. La dimissió d'avui és una anècdota que no soluciona en res la corrupció que ho domina tot. Moix no dimiteix pel què ha fet, sinó pel que té.

Recursos humans a canvi del Pressupost

El rei ha encarregat a Pedro Sánchez la formació de govern, després que Rajoy no disposés de suport suficient per poder ser elegit. L'alternativa del rei tampoc no és gens clara. Les possibilitats que el líder del PSOE aconsegueixi els vots necessaris són encara menors que les de Rajoy, o en tot cas necessita més filigranes.

He llegit que Iceta, en nom del PSC, animava Pedro Sánchez a aconseguir l'objectiu de formar govern i, tot i que semblaria la cosa més normal del món, resulta un xic insòlit tenint en compte els enemics que té dins de les files socialistes. Aquesta divisió interna no li és favorable i li dificulta les possibilitats d'arribar a la Moncloa.

Entretant, a la nostra vila continua el diàleg entre el govern municipal i el PSC per aconseguir la seva abstenció en la votació del pressupost, comptant que les CUP es mantindran en la seva posició. He llegit que una de les condicions que exigeix el PSC local és la de millorar l'Àrea de Recursos Humans, la qual cosa no acabo d'entendre en què consisteix.

Segur que algun dels regidors, que sé que em llegeixen, potser m'ho podrà aclarir. Em consta que durant tot el mandat anterior, l'Àrea o el Servei de Recursos Humans va ser motiu de polèmica i, pel que sembla, la cosa continua. En principi, potser no caldria parlar-ne, però quan veus que és una de les condicions perquè el govern pugui aprovar el pressupost, potser sí que els vilatans hauríem de saber de què es tracta, que sigui tan prioritari.

Des de fora entenem millor tot el treball per millorar la neteja i l'arranjament dels carrers, rials i clavegueram, perquè ho podem palpar i, sobretot, perquè portem massa anys parlant del mateix sense aconseguir res. Si parlem tant de transparència, ens hi poden ajudar els mitjans de comunicació local? i els mateixos regidors? 

Ara entraria a parlar de la transparència i de la manca de resposta de l'equip de govern a moltes consultes, però ho deixarem per a un altre dia.

Gairebé 2.000 dels 15.000 arenyencs han donat suport a Estanis Fors

Avui celebrem la darrera tertúlia del curs i, com és lògic, parlarem de la constitució del nou Consistori arenyenc. Poques incògnites i molts recels. Parlarem de com hem vist aquests quatre anys de mandat de CIU, amb Estanis Fors a l'alcaldia, i com es preparen els propers quatre anys amb JxA i PP, amb Estanis Fors a l'alcaldia. 

Després de molts anys no hi haurà alternança d'equip de govern, encara que sí n'hi ha de partit polític. Ni CIU ni PSC governant, encara que aquests últims podrien incorporar-s'hi més endavant, tal com ja varen fer ara fa quatre anys, i tornarien a donar la majoria absoluta a Fors.

S'ha especulat molt sobre la possibilitat que un front d'esquerres deixés Fors a l'oposició. Un fet que no haurien entès molts arenyencs, però del tot legítim, atès el sistema electoral del nostre país. El front no s'ha consumat, diuen perquè el PSC finalment no ha donat el suport. Pensa entrar més endavant al govern? No ha volgut donat l'alcaldia a Annabel Moreno per alguna qüestió especial?

Ens enfrontem, doncs, a una nova etapa de govern conservador amb tots els sentits. Conservador ideològicament, i conservador perquè no ha fet res. Ens trobem, doncs, davant d'una situació crítica i greu per al futur de la nostra vila. Si els pobles veïns són espavilats, anirem quedant enrere i només ens salvarà el record nostàlgic d'un passat culturalment ric, però oblidat, amb moltes actuacions folklòriques, però sense pòsit per al futur dels nostres fills.

Demà serà, amb tota probabilitat, un dia trist per al conjunt de la població. Un fet insòlit si tenim en compte que la llista guanyadora ha arrasat, encara que hagi quedat lluny de la majoria absoluta. La població d'Arenys de Mar és d'uns 15.000 habitants i Estanis Fors ha rebut el suport de gairebé 2.000 persones. Ja sé que se'm pot acusar de demagog, però com que l'estadística permet fer les lectures de xifres que tu vols, aquesta n'és una. És per això que m'he permès escollir el títol de l'escrit que he triat.

Al marge de les xifres, cal que procurem treballar per compensar en tot allò que no farà el govern de JxA + PP, i potser més endavant PSC. Des del meu humil bloc demano als grups municipals que passaran a l'oposició, un treball intens de col·laboració i seguiment del treball del govern, però també de fiscalització i iniciativa pròpia, no pas en benefici del partit de torn, sinó dels arenyencs.