La ultradreta ha sortit a Madrid a espantar el govern espanyol. També ho ha fet en altres capitals de província sense tan bona resposta. No són majoria, però el PSOE té por i de ben segur que frenarà propostes que en una altra situació i sense aquesta pressió de Vox potser es posarien en marxa. Això passa ara, però ha passat sempre. Abans amb la dreta i ara l'extrema dreta.
Els fets d'avui em recorden el que sempre he dit sobre l'esquerra a Espanya. No juga al seu camp, sempre ho fa al camp de la dreta i molt pressionada, i això comporta que no pugui desplegar tota la seva ideologia, perquè té por de perdre la cadira, que al final es queda sense. A diferència de la dreta, que quan governa tira endavant els seus projectes, aprovant les lleis a la seva conveniència, l'esquerra s'espanta i, per por de perdre, no ho fa. Aquí rau el greu error del PSOE que ha fet que fins i tot quan es troba a l'oposició hagi renunciat a molts dels seus principis. No se sent còmode i per això esdevé temporal i poc efectiu.
Veurem quines són les primeres conseqüències d'aquesta convocatòria de Vox. Veurem com reacciona el govern, però també els partits de la dreta espanyola que en algunes comunitats fan coalició amb l'extrema dreta. És també un toc d'alerta a la capacitat de convocatòria del seu rival. Això pot desfermar un nou impuls encara més dretà, per no quedar en evidència i perdre vots a favor de Vox.
El govern del PSOE i Podemos hauria de saber fer valer la majoria de govern que tenen, que penja d'un fil, però no deixar-se enfonsar pel primer atac que reben de l'oposició, amb uns motius molt poc defensables, però que saben com fer-los semblar creïbles. Veurem de què és capaç i quantes passes enrere provoca la manifestació d'aquest dissabte.
