Parlem menys i anem per feina!

Aquest estiu els incendis són els grans protagonistes. Gairebé cada dia hem estat parlant d'un foc o altre provocat o accidental, amb més o menys hectàrees afectades. Segurament no serà el pitjor estiu de tots, perquè recordem algun estiu amb grans incendis a Catalunya, però sí que destaca amb relació als darrers anys, o si més no això és el que a mi em sembla. Al final ens donaran les dades i podrem contrastar-ho.

No només parlem dels incendis en actiu, sinó també llegim molts comentaris sobre la situació en què es troben els nostres boscos. Un sotabosc brut i gens cuidat, amb una calor intensa i alguns desaprensius o temeraris, fan que les flames apareguin més fàcilment del que seria lògic. Falta de previsió? Desconeixement? Manca d'inversions? Ens ho prenem seriosament?

Considero que el govern hauria de plantejar-se d'una vegada millorar la situació dels nostres boscos. Hi ha fets que resulten difícils de capgirar. Les urbanitzacions al mig del bosc, varen aparèixer fa molts anys i són un perill constant, sobretot tenint en compte el canvi climàtic, amb temperatures extremes, però amb unes circumstàncies que sí que podríem abordar: netejar el sotabosc, construir franges protectores i moltes més coses que les persones enteses en l'assumpte ens podrien explicar.

Crec que ja va sent hora que el govern de torn es prengui seriosament la política de la prevenció. Preveure el que pot passar, quan és tan evident, hauria d'estar a l'agenda de tot polític de govern. No ho podem deixar tot en mans de la sort o la capacitat dels nostres bombers, protecció civil i guardes forestals. Aquests hi han de ser per a les emergències, per allò que resulta gairebé imprevisible, però no per substituir la manca de planificació i prevenció.

Cada estiu sents a parlar dels problemes dels nostres boscos i de la facilitat amb què es poden encendre, i no es fa res, o ben poc, per millorar la situació i posar-ho més difícil perquè es cali foc. Cal prendre decisions importants i tenim gent prou preparada i coneixedora del territori per a fer-ne cas i posar-hi remei. Que no passi un altre any sense que s'hagi fet res per evitar-ho.

Incendis a Catalunya

Diuen que el foc té aturador, però l’aigua no. El País Valencià ho va experimentar l’any passat i a casa nostra hi ha prou exemples d’aiguats amb víctimes mortals. També arreu del món, a Texas fa pocs dies i a Petra farà tres mesos. Malgrat la dita, però, el foc és traïdor i encara que l’atures, a vegades és massa tard i amb persones que hi perden la vida.

Avui llegia les notícies de l’incendi al sud del país i espero que tot quedi amb terrenys calcinats, que és un desastre, però sense que ningú hagi de patir la mort d’un familiar o amic. Des del meu blog desitjo que els bombers i voluntaris del territori aconsegueixin extingir-lo com més aviat millor i, sobretot, que no hàgim de lamentar cap víctima humana.

Un mal servei de Rodalies

Ahir a la tarda-vespre un tren en direcció a Calella va quedar aturat a la sortida d'Arenys de Mar perquè es va trencar la catenària i la màquina no es va poder moure. Els passatgers varen ser convidats a abandonar el tren i desplaçar-se a peu fins a l'estació on tindrien un servei alternatiu d'autobús per poder continuar el trajecte fins a la seva destinació.

El risc que el mal temps o una mal manteniment de la línia de tren pugui provocar un incident com el d'ahir la tarda no el podrem evitar, potser podríem reduir els casos, però en tot cas hi ha una cosa que ningú pot justificar i és la incapacitat per resoldre amb rapidesa situacions no volgudes, però reals.

Cal aplaudir els membres del govern municipal, amb l'alcaldessa al capdavant, i l'equip de bombers i policia local que varen ajudar a fer baixar del tren els passatgers bloquejats, i ho varen fer amb molta celeritat i empatia. El que no es pot acceptar és la resposta dels responsables de Rodalies a l'hora de resoldre el problema i acostar els passatgers afectats al seu lloc de destinació.

És una vergonya que les persones haguessin d'estar hores esperant a que arribés un primer autobús per poder continuar el viatge. Aquesta manera d'actuar de la companyia ferroviària és una immoralitat que no s'hauria de consentir i caldria exigir responsabilitats i dimissions dels seus gerents.

A la xarxa vaig llegir comentaris de polítics catalans que reclamaven el traspàs de Rodalies i afirmaven que amb la Generalitat això no passaria. Permeteu-me que en dubti, tot i que també reclami el traspàs ja que per proximitat, segur que podria anar millor. Però jo em queixo dels nostres polítics perquè fa massa temps que es fan les víctimes i són incapaços de plantar cara de veritat per aconseguir el traspàs.

La ciutadania està cansada dels polítics perquè sempre escombren cap a casa i aprofiten actuacions irresponsables d'altres administracions per donar-los les culpes sense fer gaire res per evitar-ho. En aquest cas, com en molts d'altres, qui ha donat la cara ha estat l'administració local, que no hi té cap culpa, i a la resta no se'ls ha vist per enlloc. 

El que va passar ahir a Arenys de Mar, que no haurà estat la primera vegada ni serà la darrera, és una demostració del mal servei que rebem de l'administració pública, sense que ningú no assumeixi la seva responsabilitat. I això fa que passi una i mil vegades, i no s'aconsegueixi frenar la ineficàcia i mal servei. És una manca de respecte a la població, que té molta paciència i generositat vers unes persones que no haurien d'estar al capdavant d'un servei públic com és Rodalies.

El Pont de Vilomara

Era a començaments d'aquesta setmana que travessava Catalunya d'est a oest, i comentàvem que el nostre país realment té una massa forestal molt gran. Estem acostumats a viure en un espai saturat d'habitatges, on els pobles gairebé no se separen entre ells, però a la que et bellugues una mica cap a l'interior t'adones de la realitat.

No és que ens vingués de nou, però sí que t'hi fixes d'una manera especial perquè et crida l'atenció la gran diferència entre una part del nostre país i l'altra. Vàrem passar pel poble del Pont de Vilomara, i poc ens podíem pensar que quatre o cinc dies després seria notícia per l'incendi que s'hi està produint. 

Enguany sembla que ateses les altes temperatures no ens ve de nou que es produeixin incendis, ja no penses tant en les actuacions incíviques, i jo qualifico de criminals, d'aquells conductors que llencen les burilles per la finestra. En vàrem veure un. Malgrat tot, quan l'incendi es produeix, t'entra una ràbia i impotència i, sense arribar a poder posar-te a la pell dels afectats directes, t'entristeixes i ho passes malament.

Desitjo que el cossos de bombers i forestals aconsegueixin dominar el foc i que les conseqüències no siguin greus. Sobretot en vides humanes, però també d'animals i patrimoni. El nostre país està molt acostumat als incendis i, potser dic una bestiesa, sembla que la nostra vegetació hi està preparada. Probablement els menys preparats som les persones. 

A la nostra vila fa molta calor, i aprofitem tots els racons de la casa per trobar el punt més fresc. És en situacions com les d'aquests dies que penses en les persones que no tenen mitjans per combatre la calor, i demanes als nostres governants que facin el possible per facilitar-los llocs d'estada, encara que siguin temporals, per aconseguir fer front els pics de l'estiu.

Pere Aragonès s'escapa a Suïssa

Avui a les xarxes socials s'ha criticat el president català per ser a Suïssa en una reunió d'ERC, quan tenim tres o quatre incendis en marxa i molta por pel que pot acabar passant. Se l'acusa de despreocupar-se del país i prioritzar els temes de partit. No és la primera vegada que una cosa així passa i hi ha precedents que també han estat motiu de crítica. És perquè quan es tracta dels altres és fàcil de criticar, però sempre ve el moment que un mateix cau en la mateixa situació, i llavors no es veu de la mateixa manera.

Entenc que els focs no els apaga el president del govern, i que aquest compta amb el seu conseller, Ignasi Elena, perquè estigui les vint-i-quatre hores del dia al darrere dels fets i informant a tothom de què s'està fent per apagar els focs existents i evitar-ne de nous. El problema és més aviat d'imatge i que ens sembla que quan hi ha problemes greus al país, tota la resta s'ha d'aparcar i centrar-se en els fets fins que no quedin resolts.

De totes maneres crec que la qüestió no és tan pel fet en sí, com per tot el que estem vivint des de fa uns quants anys. Hem perdut la confiança en els nostres polítics, i creiem que prioritzen massa els interessos partidistes, deixant una mica de banda la ciutadania, a qui només tenen en compte a l'hora de recollir-ne els vots.

El govern català no acaba de funcionar, i en temes com la prevenció d'incendis ja comentava jo ahir que no s'ha fet res per reduir el risc. El creixement desorbitat de massa forestal al nostre país no ha vingut acompanyat per una política de tractament dels boscos per tal de mantenir net el sotabosc. Només quan arriba la temporada d'estiu i amb ella els incendis, és quan ens preocupem per la situació. Llavors ja és tard.

Els ciutadans estan molt cansats del govern i no agrada que es dediquin tant al partit polític mentre es considera que es fa poc per resoldre els problemes del país. És per això que avui es retreu a Pere Aragonès que sigui a Ginebra en una reunió de partit i no estigui al peu del canó amb tots els bombers i protecció civil lluitant per apagar els incendis que ens amenacen. És bo que ho tingui en compte i que reflexioni, ell i el seu partit, sobre què deien d'altres polítics que havien actuat de la mateixa manera.

Els fets són molt importants, però les formes també. Als polítics se'ls exigeix dedicació absoluta els 365 dies de l'any i retre comptes de la seva feina als ciutadans. El que puguin fer en clau partit polític no ens interessa i volem que es posi en un segon terme, sobretot quan hi ha prou elements com per criticar l'actuació dels partits polítics i el poc interès per al benestar de la ciutadania.

Els primers incendis de l'estiu han arribat abans d'hora

Males notícies quan observem els incendis que es produeixen a casa nostra i el perill que això sigui el pa de cada de dia, en un estiu que es preveu calorós, de moment la primavera ho està sent, i amb la sequera que tenim per un hivern que no ha plogut els nostres boscos són un perill i cal estar molt atents.

És important que tots hi col·laborem. De moment sembla que les causes dels incendis són naturals, però malauradament la mà humana hi acostuma a participar, ja sigui per imprudències o per pura maldat. A l'actitud de tots plegats s'hi ha de sumar mesures de prevenció per part de les nostres autoritats. Cal limitar l'entrada als parcs naturals per evitar que els incendis vagin a més.

Veníem d'uns anys en què el foc semblava que no havia estat protagonista. No recordo quan varen ser els darrers grans incendis a casa nostra, però semblava que hi havia una treva. Enguany, però ens avisen que pot ser greu, i de moment tot ho fa pensar.

Ara és hora d'estar molt atent el dia a dia, però portem massa anys que parlem de prendre més precaucions, sobretot per l'abandonament dels boscos. Considero que el nostre govern no ha fet prou, per difícil que sigui, per intentar que els boscos estiguin més nets. Poca cosa es pot fer amb el règim de pluges, però sí que es pot intentar preparar el terreny perquè la facilitat de propagació del foc no sigui tan gran.

Tot el nostre suport al cos de bombers i els seus voluntaris, que no sempre han estat prou ben tractats. Confiem en ells, ja sigui pel seu coneixement com per l'entrega en apagar els focs, perquè els desastres naturals siguin els menors possibles.

Potser no és el moment de reivindicar millores, perquè hem de concentrar els esforços en apagar els focs, però sí que hauríem d'exigir més dedicació dels nostres polítics per estudiar de quina manera es minimitza el risc dels incendis, tot i acceptant que el canvi climàtic és una realitat, i que mentre aquest vagi avançant, els estius seran cada vegada més pasta de les flames. Ànims i gràcies bombers!

Els nostres bombers no defalleixen

Continuen els incendis a casa nostra i el perill no s'ha acabat. La imprudència ha fet que si més no algun d'aquests incendis s'hagin produït en el pitjor moment de tots, quan fa molta calor, no hi ha pluges i molta sequera. Qualsevol actuació que comporti sancions per a qui no té cura del patrimoni forestal serà benvinguda. És per això que celebrava alguna denúncia per acampades il·legals amb encesa de fogueres.

Recordo que dissabte passat comentava en aquest blog que es tractava d'un cap de setmana negre, però els desastres han continuat i no sembla que de moment hagin de desaparèixer. Fa molta ràbia que no es pugui trobar els delinqüents que han llençat la seva cigarreta encesa des del cotxe i han fet tant de mal, a la natura i a les persones, i també han ocasionat tan d'esforç i sacrifici als equips de bombers.

Ja sé que els culpables difícilment llegeixin els meus escrits i en canvi qui no ho fa ha d'aguantar la meva crítica i atac sistemàtic, però és com una necessitat de proclamar el meu enuig per aquest comportament incívic que ens fa tan mal.

Llegia avui la notícia de noves inundacions a Bèlgica i m'adonava com de mal repartit està tot. Mentre en alguns llocs l'aigua els fa desgraciats, en altres és la seva mancança la que ens comporta tants problemes. I la por que quan aquesta arribi també ho faci de manera desesperada i sense control. Si tot això és conseqüència del canvi climàtic, potser que ens ho agafem més seriosament. Llavors és quan em venen a la memòria frases dites per l'expresident Trump o l'expresident Rajoy. Tant savis ells!

La cúpula dels Mossos es blinda

Aquests darrers dies hem pogut observar com la cúpula dels Mossos d'Esquadra ha volgut deixar clar de quin bàndol estan, per evitar rebre garrotades des d'Espanya. Els Mossos actuaran per defensar l'ordre públic i faran cas a les ordres que rebin de jutges i fiscals. Més clar, l'aigua.

També és rellevant la nota que han rebut els bombers per evitar que es posin, uniformats, defensant els manifestants davant de la policia, sigui espanyola o catalana. Els bombers per a la República no estan gaire contents i caldrà veure el cas que en fan, davant de l'amenaça de ser expedientats.

Estem vivint les últimes hores abans de conèixer la sentència, que com deia ahir, sembla ser que ja es coneix, gràcies a filtracions de bona font. És per això que els organitzadors de la resposta a la sentència ja saben a què s'han de dedicar i quan caldrà començar. El resultat...

Avui, dotze d'octubre, els unionistes catalans s'han concentrat pel centre de Barcelona, per defensar una Catalunya espanyola. Ho han fet unes 10.000 persones, cinquanta mil menys que l'any passat. És evident que no es poden comparar les manifestacions de l'onze de setembre amb aquesta, però a mi el que més em preocupa és la tradicional concentració de l'extrema dreta a Sants, que segons la policia enguany n'han estat uns dos-cents.

Veure joves, que no han conegut el dictador, brandant banderes espanyoles no homologades, i amenaçant aquells que no pensen igual, que som tots els altres, no m'agrada. Ja sé que hi ha llibertat d'expressió i que tothom té dret a dir-hi la seva, però jo penso que aquests no pensen per ells mateixos sinó que els han buidat la ment.

Tot plegat molt trist i amb pocs ànims per afrontar els dies que venen (sense accent diacrític). El país no va bé i el dia 10 de novembre no ho arreglarem pas.

Homenatge al tiet Francisco

Ahir diumenge la comunitat cristiana d'Arenys de Mar va retre homenatge a qui ha estat durant 22 anys sagristà de Santa Maria, en Quico Bosch. El tiet Francisco, com l'anomenem a casa, ha estat un voluntari nat, no només a la parròquia, sinó també als bombers i a tot arreu on ha calgut. Ha estat una persona que ha viscut i ho continua fent, pensant en els altres.

Exemples com les del tiet Francisco et fan veure la facilitat en fer una ajuda i les dificultats de fer-ho durant vint-i-dos anys. Ens queixem sovint que falten voluntaris per ajudar els altres, però ens oblidem d'aquells que hi són, que fan la feina de formigueta, silenciosament, però que resulten imprescindibles. 

La feina del tiet Francisco ha consistit en organitzar la parròquia, donant suport al rector de torn - n'ha viscut 4- tots els dies de l'any, i això vol dir també, tots els caps de setmana de l'any, i ho ha fet amb alegria, amb esperit de servei, sense esperar res a canvi. Ha dedicat el seu temps lliure a servir la comunitat cristiana d'Arenys de Mar.

L'homenatge de diumenge, ara que es jubila, ha estat del tot merescut. Segur que hauria preferit passar més desapercebut i cloure aquests vint anys llargs de servei a la parròquia, però no hauria estat just. El tiet Francisco es mereixia el reconeixement públic a la seva tasca de voluntariat i que arribés més enllà de la comunitat de creients, perquè serveixi d'exemple en tants altres camps on calen persones voluntàries per tirar endavant projectes de suport i ajuda a col·lectius en situació precària, gent gran i gent malalta, i que requereixen suport extern.

Moltes gràcies tiet Francisco i moltes gràcies a la teva família que ho ha viscut amb il·lusió, paciència i gratitud.

Aquesta calor que ens reclou a casa

Cap de setmana calorós, tancats a casa mig a les fosques per evitar que entri la calor a dins. Sort en tenim que les cases antigues, amb parets tan gruixudes es mantenen fresques. El secret és no deixar entrar aquest aire calent que es respira a fora.

I tots pendents del treball de bombers i voluntaris per extingir el gran incendi de l'estiu. Tothom t'ho ven com a una cosa natural, que en veurem més perquè l'extensió de bosc a Catalunya ha augmentat extraordinàriament i conté molta matèria combustible. Estem preocupats per les persones que ho han perdut tot, per les dificultats que tindran per sobreposar-se, malgrat hi hagi hagut solidaritat.

I Rivera té altres maldecaps. Em crec qui diu que no ens pensem que l'estan enterrant, però sí que és veritat que passa per uns dies difícils, amb qüestionament intern. Es veia a venir, ja que no podia ser que tots els militants estiguin tan confosos que no veiessin la trajectòria de la direcció del seu partit. Una trajectòria més enfocada a disputar-se amb Vox l'àmbit d'extrema dreta, probablement per la incapacitat de liderar la dreta espanyola. El PP es manté fort malgrat els escarafalls de Casado i el trencament dels acords amb Vox per fer-se amb les alcaldies i presidències de parlaments autonòmics.

A casa esperant que els meteoròlegs tinguin raó i la calor vagi a menys per poder sortir a passejar per la Riera.