No soc d'aquelles persones que identifico els altres a base de tòpics. No m'agrada pensar que els francesos són així, els alemanys d'aquella altra manera i els espanyols d'aquesta. Mai he cregut que els catalans són millors que els altres, ni m'he identificat amb tothom que parla la mateixa llengua o forma part del mateix país. No tots som iguals pel fet d'haver nascut a un lloc determinat. Dit això, però, soc conscient que la gent acostuma a posar etiquetes, i això fa, sobretot quan viatges a l'estranger, que en descobrir d'on ets, et vegin d'una manera, pensant en com són o creuen que són els espanyols.
Tot plegat fa que la vergonya aliena es faci present quan una persona del teu país fa un acte en públic que no consideres apropiat. Quan reacciona d'una manera indigna, portant l'etiqueta d'espanyol, o si voleu, de català, per no creure que això no ens passa entre nosaltres.
Aquests dies el senyor Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, és notícia pels gestos realitzats durant el partit de futbol femení entre les seleccions britànica i espanyola, i el petó a la boca a una de les jugadores de l'equip espanyol. Considero, sens dubte, que ha quedat en evidència la categoria personal del personatge, no pas de la gent del seu mateix país, encara que té una repercussió important, perquè actuava com a representant d'una institució i un país.
El senyor Rubiales s'ha disculpat, però no ho ha fet sincerament, sinó forçat per la pressió que ha rebut. Dona tota la impressió que s'excusa pensant que la gent no té raó, i que s'ha tret les coses fora de context. Segur que no hi veu la transcendència que molts li donen.
Probablement té raó, en el sentit que coses pitjors passen i els seus autors ni tan sols són amonestats públicament. Segur que tots trobaríem exemples. De totes maneres en un país com cal, l'autor dels desafortunats actes hauria de dimitir, que seria la millor manera de fer entendre que realment li sap greu el que ha fet. Però això al nostre país no acostuma a passar.
Aquest senyor continuarà en el càrrec (tant de bo m'equivoqués), i tal dia farà un any. La resta del món pensarà que els espanyols són com el senyor Rubiales, uns maleducats impresentables, i nosaltres quan sortirem a viatjar, portarem penjada l'etiqueta.
És per això que m'esforço en no jugar amb els tòpics ni amb les generalitzacions. Precisament perquè vull que em jutgin per com soc i no per com pensen que som tots els que habitem en un mateix territori. Sí que és cert que hi ha uns costums i procediments estandarditzats, però en som molts els que intentem no enganxar-nos-hi. Per aquests ja val la pena fer l'esforç i alliberar-los de la càrrega negativa que imposen els poca-soltes.
