Escraches al PP i el PSC sense senyeres

Els que analitzen la campanya electoral d'aquests dies ens parlen d'escraches als actes del PP i troben a faltar senyeres en els actes del PSC. La lectura que s'hi vulgui fer és totalment gratuïta i tothom hi pot dir la seva. És just que el PP es trobi amb la plataforma de la PAH? és lògic que en els mítings del PSC no hi hagi cap senyera?

Algú podrà dir que no té sentit que hi hagi senyeres quan del que s'està parlant és d'Europa, però entenc que a Europa hi van per defensar també els nostres interessos, o no? Qui treu la notícia no parla d'estelades, sinó de la bandera catalana, i per tant, tindria tot el sentit del món que hi haguessin senyeres i banderes espanyoles, perquè entenem que es presenten a Europa per defensar els interessos de l'Estat i les autonomies, o no?

Quant als escraches, no sé si cal parlar de justícia, però el que és cert és que el PP no ha fet res per defensar la dació en pagament, i això ha fet molt mal a moltes famílies, i és el que els tiren en cara en aquestes manifestacions. Si el PP visita els carrers i places per arreplegar vots, com fan tot els partits, tampoc és estrany que la gent que viu als carrers i places, els recordin què no han fet per a ells.

I això el senyor Navarro diria que és crispació? oi que en els seus discursos parlen de què passarà si guanya el PP, com qui veu el dimoni? doncs els ciutadans també ho fan, però no amb discursos, sinó amb els seus crits i pancartes. Si no hi ha violència, hi tenen tot el dret. Encara que no agradi al PP i especialment al ministre Jorge Fernández Díaz, que ho volia castigar, aprofitant que tenen majoria absoluta.

Si ho posem tot en el mateix sac, ens podem fer rics amb reivindicacions, però no ens oblidem que els partits que no tenen experiència de govern, vénen immaculats, amb el perill que tot allò que diguin i defensin pot ser pur populisme enganyós. Governar no és fàcil, perquè vol dir decidir, i es decideix deixant de banda accions que a molts no agrada.

La vergonya dels 645,30 euros

Sisplau, algú em pot donar els imports de dietes que cobren els congressistes de Madrid? Encara cobren per habitatge, entre altres el president del govern, que viu a la Moncloa? Com va acabar la denúncia que es va presentar a la Mesa del Congrés? Em podeu fer memòria de si els eurodiputats espanyols continuen volant en primera?

El ministre Montoro que tracta tothom d'ignorants, com se sent moralment? Després que el ministre de Justícia va instaurar les taxes per reduir la feina dels jutjats, a compte dels pobres, ara com se sent amb un salari mínim de 645 euros mensuals?

Dels pressupostos estatals no hi ha despesa sumptuosa que no es pogués reduir per augmentar el salari mínim interprofessional? I si recuperéssim tots els diners robats, la majoria per part de militants i càrrecs del PP, no podríem donar una empenta al salari mínim?

L'altre dia llegia unes declaracions de Montserrat Caballé defensant l'espanyolitat de Catalunya. Se sentia molt espanyola. Algú m'ha dit, però, que els impostos els paga a Andorra. Si és així, això vol dir sentir-se espanyola? Potser si pagués els impostos a Espanya el salari mínim interprofessional podria créixer. I com ella molts d'altres, oi?

Malauradament no només passem vergonya pels 645,30 euros de salari mínim interprofessional, sinó també pel nombre d'aturats, pel nombre d'aquests que ja no reben cap tipus de subsidi, per les preferents, per els vots contraris del PP a la dació en pagament... 

Monsenyor Rouco Varela, és aquest el model de país que defensa? no creu que el sector de l'Església que vos representeu, no hauria de presentar-se en públic i plorar per sempre més per l'incompliment de les paraules de l'Evangeli?

Aquest país se sosté pel voluntarisme de persones que han hagut de girar l'esquena a representants del poder civil i l'eclesiàstic, perquè els conduïa pel mal camí. La vergonya de demà són els 645,30 euros del salari mínim interprofessional, però la vergonya de cada dia és la corrupció dels nostres governants.

Us imagineu Duran i Lleida de president?

El diari La Vanguardia d'avui publicava una entrevista al líder d'UDC, partit federat amb CDC, i que des de fa molts anys es presenten com a CIU, però són diferents. Ja sé que una persona no fa un partit, però en el cas d'UDC, que és el partit amb el percentatge més alt de càrrecs per nombre de militants, el seu líder sí que defineix el partit i qui no hi està d'acord se'n va al carrer.

Doncs aquest líder, que provoca anticossos, acostuma a fer unes declaracions que es converteixen en titulars als diaris. Li agrada ser protagonista, encara que sigui per quedar bé. Des de sempre s'ha manifestat espanyolista, amb aspiracions de ser ministre del regne, però no s'ha adonat que està en el partit equivocat. Probablement hauria d'haver fet com el diputat, ara del PP, Enric Millo.

L'entrevista del diari no és massa interessant. Penso que n'han publicat d'altres amb molt més contingut. Sí que m'ha cridat l'atenció la seva opinió d'Ada Colau i la ILP acceptada al Congrés de Diputats. Dóna com un fet que no es pot aprovar de cap manera. La dació en pagament és, per al senyor Duran, un disbarat, ja que tothom ha d'assumir les seves responsabilitats, no només els bancs.

Al final de l'entrevista es parla de la seva jubilació. Algú creu que Duran i Lleida plegarà mai? No, el senyor Duran i Lleida espera que Mas compleixi la paraula de no tornar-se a presentar, i oferir-se com a candidat. Potser per això té tantes ganes que els imputats es retirin de la política, no fos cas que Oriol Pujol no li ocupés la cadira!