Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andalusa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andalusa. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de març del 2018

On és l'esquerra catalana?

Davant la situació que estem vivint a Espanya on s'empresonen les idees i deixen lliures els corruptes, trobo a falta l'esquerra, també l'esquerra catalana. Què se n'ha fet de l'esquerra? Què en diuen els dirigents històrics?
Avui llegia els planys de Jaume Bosch avergonyint-se dels 'federalistes' d'ICV, que els titlla d'unionistes i de fer seguidisme del PSC. Em consta que els militants d'Arenys majoritàriament estan a favor del dret a decidir, i de la República. Crec que no m'equivoco. Què passa amb els seus líders? Per què aquest posicionament de cagadubtes?
Però no és només qüestió de República o independència, sinó també de política i idees d'esquerra. Aquí qui hi té més culpa és el PSOE que ja fa temps va renunciar a posar en marxa polítiques d'esquerra, fins i tot quan governaven amb Zapatero. ¿Com es pot donar suport al govern del PP, que a més de la corrupció actua com una extrema dreta qualsevol, només amb l'ombra de qui el vol superar per la dreta, C's?
Quin futur hi ha per a les classes treballadores. No és només un problema de futur, com el cas dels pensionistes, sinó també un problema de present. Totes les mesures que es prenen són contràries als interessos dels més pobres, i això ho fa el PP sense necessitat de tenir majoria absoluta. Per què és possible?
Quants pensàvem que Pedro Sánchez era molt diferent de la baronesa andalusa? Quin desencís, oi? Crèiem que només era Andalusia on el PSOE era una esquerra de cartró-pedra, amb tots els seus "señoritos".  Doncs, no! Pedro Sánchez tampoc ha donat la talla i ha resultat un engany insultant per a molts socialistes catalans i altres terres espanyoles.
L'aparent oblit d'ERC quan parlo de l'esquerra és premeditat. Sempre, i fins i tot ara, m'ha resultat molt dificíl enquadrar-los en aquest bàndol. Ja em disculparan.

dilluns, 27 de març del 2017

Accions com les d'Arran, en democràcia resten

A l'expectativa de què ens prometrà Rajoy demà, nosaltres estem tan escamats que no esperem res de bo. Ens ha promès molt i no s'ha complert. Si el govern espanyol hagués invertit en tot allò que havia promès, i que ens va semblar poc, podríem estar a l'aguait de què dirà demà, però el govern espanyol ha incomplert sistemàticament totes les seves promeses d'inversió, com perquè ara puguem pensar que en aquesta ocasió diran la veritat.
Els fets d'avui d'Arran són totalment rebutjables, fins i tot per una qüestió d'inoportuns. Els que estimem el país i la seva gent, mai podrem defensar atacs a qui no pensa igual que tu. Probablement és l'edat i també que no han viscut una dictadura. L'experiència fa que defensis viure en democràcia, encara que els que governen tinguin un sentiment tan restrictiu i pervers de la democràcia.
Atacar aquells que governen sense arguments, més enllà dels vots rebuts, és lliurar-los motius per defensar allò que seria indefensable. Hi ha gent que no s'adona que els més beneficiats de l'atac innocent d'Arran és el mateix Partit Popular que ho vendrà com una gran ofensa i cap demòcrata li podrà contradir.
Tenim PP per molts anys i un PSOE que s'envalanteix amb el suport unànime de la vella guàrdia a la candidata andalusa. El pitjor que li pot passar a la família del PSC, si es que encara hi queda algú. L'alcalde de Cornellà ha representat una bona part de socialistes de l'Àrea Metropolitana, que voldrien no haver de continuar donant la raó a Rajoy i recuperar perfil propi després de la revolta dels ex-presidents i companys dels vells temps.