Reconeixement a en Joan Majó

Avui hem conegut qui s'ha escollit com arenyenc de l'any 2025. Es tracta d'en Joan Majó, cuiner i pescador, amb qui dona gust passar-hi estones, perquè per sobre de tot és una bona persona, sempre disposada a fer el bé, a ajudar qui ho necessiti i fer-te sentir confortable al seu costat. Això, que a vegades no valorem prou, és molt important per a la convivència, i és l'enveja d'aquells que no tenen la sort de compartir veïnatge amb persones com en Joan.

Quant als personatges de l'any, sigui allà on sigui, sempre he tingut una mica de recels. Entenc la intenció dels promotors i és bo que hi hagi persones i entitats que es dediquin a valorar fets positius que en sortim tots beneficiats, però també és cert que el món avança no tant per fets puntuals com per dinàmiques permanents. Particularment, valoro molt positivament la trajectòria de les persones per sobre d'actuacions d'un moment determinat.

Sé que el jurat encarregat de buscar els candidats a l'esmentat títol busquen fets ocorreguts durant l'any i els seus protagonistes o impulsors, i no els hi llevo el mèrit, però a mi m'agradaria més poder escollir entre les persones que tenen una manera de fer que et fan fàcil la vida. Persones amb qui et sents còmode compartint temps i espai. Aquells que saps que en tot moment hi podràs confiar perquè no t'enganyaran mai. Persones que si els hi mires el seu historial veus que està farcit de fets positius i dignes de reconeixement.

Estic convençut que al marge del que ha pogut protagonitzar en Joan Majó l'any 2025, és una persona d'un tarannà i una trajectòria que el fa mereixedor d'aquest premi. Estic, doncs, molt content de la seva elecció, sense menystenir el treball i les actuacions dutes a terme pels altres candidats. Tots ells eren a la llista per mèrits propis. Quan es convoca un premi hi ha guanyadors i perdedors. En aquest cas, però, totes les persones seleccionades són guanyadores pel reconeixement que han obtingut, tant per part dels organitzadors del premi com de tots els arenyencs que els hem votat.

Canvi d'estratègia de C's

Tal com ja vaig comentar fa unes setmanes, sembla confirmar-se el gir de C's en relació al govern socialista. A diferència de quan ho liderava Albert Rivera, ara veuen bé d'asseure's a la mateixa taula i negociar. Aquest canvi és lògic si tenim en compte la gran patacada que varen patir a les eleccions generals, però tot està per veure si d'aquesta manera recuperaran força o bé s'acabaran d'enfonsar.

La decisió d'Arrimadas de canviar d'estratègia, encara que mantenen els pactes amb VOX i PP a diferents comunitats autònomes, s'haurà d'analitzar què comporta. Pactar amb el PSOE els posa a l'altra banda dels dos partits de dreta i això és un avís per als simpatitzants i votants. Acceptaran aquest canvi?

Caldrà veure si els seus votants valoren aquesta aproximació a l'esquerra moderada del PSOE, i es mantenen fidels, o bé si prefereixen anar cap al PP, que és l'alternativa de govern. Què pot beneficiar a C's aquest canvi? No és fàcil de preveure, però sempre s'ha vist que els partits que han pactat amb el govern hi han sortit perdent, i aquesta podria ser la conseqüència d'aquest canvi de posició de C's.

Arrimadas no ha vist mai bé que el PSOE s'hagués de refiar d'ERC, els independentistes a batre, però no crec que aquesta sigui l'única raó per alinear-se amb el PSOE. Arrimadas és intel·ligent i no vol ser un partit polític residual, i ha de fer esforços per sortir al mapa. El problema és encertar la decisió, perquè estiguin amb uns o els altres, sempre poden rebre disgustos. Les persones ens apuntem als guanyadors, i els segons partits no ho són mai. El canvi de postura pot beneficiar el PP, que torni a ser el gran partit de la dreta d'abans.

El dia de la Rifa

Avui és el dia de la loteria, el sorteig més popular de l'any i que reparteix més premis fantàstics, encara que no sigui el millor. El percentatge dels premis menors és inferior a la resta de sortejos. Sigui com sigui, però, aquest sorteig s'endú tota la publicitat i les imatges del cava repartit entre guanyadors, amics i premsa.

Avui també és el dia de la salut. A totes les persones que no hem tingut la sort de treure un premi, agraïm la salut que tenim. I a Arenys enguany també hi ha hagut premi. Segons he pogut llegir al web de Ràdio Arenys, la loteria número 3 de la vila ha repartit una sèrie del tercer premi, és a dir, mig milió d'euros. Enhorabona a totes les persones afortunades i ànims als altres, encara ens queda la Grossa del dia 31 i un sorteig interessant de la loteria nacional com és la del dia 6 de gener.

A casa tal dia com avui es vivia plenament. El fet que la meva família gestionés una administració de loteria i en una ciutat afortunada més d'un cop, feia que estiguéssim molt pendents dels números premiats. No buscàvem la nostra sort, sinó la dels nostres clients i coneguts.

A casa ens llevàvem amb la cantarella dels nens de Sant Ildefons. La mare seguia la ràdio apuntant el major nombre de números premiats i ho contrastava amb el llistat dels números venuts. Llavors no hi havia els mitjans d'ara i les comprovacions eren molt més manuals, o orals, que no pas avui. 

Tot i que han passat molts anys, no hi ha any que no em vingui a la memòria i recordi aquells matins de la sort, a la vigília de Nadal, just després de començar les vacances d'hivern. Ara sóc molt lluny de tot plegat, però li reservo espai en el meu record, i vulgues o no, sempre tens una participació a la butxaca que et fa somiar.

Les conseqüències municipals de les eleccions generals

Les urnes han parlat i aquesta vegada, més que mai, hi ha partits polítics clarament guanyadors i d'altres de perdedors. Qui no ho vulgui acceptar caurà en l'error de voler tapar les pròpies mancances, un excés de supèrbia, cap gest d'humilitat. Els socialistes han aconseguit aixecar el cap, i ho han fet de la mà de qui varen defenestrar, gràcies a la força que encara tenen els barons, aquells que viuen de renda, deixant de banda els principis que havien defensat de joves.

Cayetana ho ha tingut fàcil per acceptar la derrota, ha quedat sola en terreny enemic, però el seu candidat, el senyor Casado, només fa que buscar excuses i culpabilitats a tercers. No accepta que el seu discurs era un fracàs d'entrada, que Aznar el va utilitzar i ara s'amaga darrera el bigoti (no me l'imagino sense).

L'assaig general ha funcionat per al PSC i ERC a Catalunya, i ha enfonsat el PP i els comuns, deixant en standby C's. Les conseqüències d'això serà que les marques PSC i ERC seran valuoses per als aspirants a l'alcaldia d'aquests partits, i les hauran d'amagar la resta de partits, procurant fer sobresortir la persona, sobretot en poblacions on encara ens coneixem una mica tots.

La nostra alcaldessa, malgrat una pèssima experiència quant a tracte, humilitat i eficàcia, ha rebut una gran empenta que la farà competitiva respecte el seu gran adversari, el senyor Estanis Fors. Uns adversaris que dijous es trobaran als jutjats d'Arenys per intentar solucionar els problemes que s'originen quan l'orgull personal pesa més que l'esperit de servei a la població.

Fa un parell o tres de setmanes que em preguntava en aquest racó virtual si a Arenys era cosa de dos. Molts som els que ens agradaria que hi entressin alternatives, algunes d'elles prou vàlides com per ostentar l'alcaldia de la nostra vila. Alguns d'aquests confiarem en aquestes altres propostes.
La il·lustració em serveix per recordar que en qüestió de línia de tren, estem més a prop del segle XIX que no pas del XXI.

Una jutge al TEDH amb poques garanties

No hi ha dia que no llegeixis una notícia que t'indigna i et provoca mal de panxa. Cada vegada ens adonem més que el món està fotut i que n'hauríem d'estar més preocupats. Governants com Trump o Rajoy, que tenen més poder del que les seves capacitats personals podrien esperar, però tot el suport econòmic, judicial i polític per continuar endavant sense que els passi res.

Fa un parell de dies coneixíem la notícia que l'expresident del Tribunal Constitucional fracassava en el seu intent de formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), tot i l'interès i la pressió exercida pel govern espanyol, però avui surt als diaris que la representant espanyola escollida, la jutge María Elósegui, té uns principis, quant al sexe, que no són cap garantia per a la defensa dels drets humans, si més no per a uns quants humans. 

Això no és culpa del govern espanyol, perquè no la volien a ella, sinó en to cas d'Europa que s'ho haurien de fer mirar. I és en aquestes coses, i no només, que cada vegada sóc més escèptic quant a europeu. Tant que ho havíem somiat, en temps del dictador, i ara t'adones que a tot arreu hi ha de tot, i que la Unió Europea i totes les seves institucions tenen molt que desitjar.

Tot plegat és un clar símptoma que els problemes dels catalans amb la justícia i la política espanyoles, que només podien resoldre's des d'Europa, o va molt per llarg o no ens hi ajudaran pas. La història tindrà molts elements a tenir en compte a l'hora d'escriure's. Seria bo que no es perdés cap detall, perquè si només l'escriuen els guanyadors, tenim molts números per encertar que la nostra versió es perdrà amb nosaltres.

Tot a punt perquè torni a actuar el Tribunal Constitucional

Podré estar equivocat, però ningú no em convencerà que el Tribunal Constitucional no actuï en benefici del govern del PP, és a dir, del poder executiu. Totes les decisions que pren posen en evidència la conxorxa contra el govern i el parlament de Catalunya. És massa transparent com per fer pensar que són imaginacions nostres.

Hi havia un temps que podies pensar que els membres del TC eren una mica parcials i que ens tenien com l'ase dels cops. Ara, però ja no hi ha cap dubte que les institucions judicials i el mateix Tribunal Constitucional hi són per anul·lar qualsevol decisió del govern o el parlament català, i que això durarà fins que aconsegueixin canviar el color dels partits guanyadors fins ara a Catalunya.

Voldria pensar que el meu judici, o opinió, és esbiaixada i que ho hauria de mirar des d'un altre angle, però ho sento, no em fareu canviar de idea. Hi ha massa evidències que ho corroboren i com a mínim vull mantenir la llibertat d'opinar i manifestar allò que és perceptible als ulls de tothom.

Avui, per cert, he vist que el bufó del rei, el Boadella, continua fent bufonades. És bo mantenir en forma la capacitat d'imaginació, i respecto tot el que pugui fer i dir. Només em sap greu que no admeti crítiques, sobretot quan se li diu que s'ha convertit en el ninot de la dreta més rància de l'Espanya actual.

Pendents de les candidatures del 21D

A poques setmanes de la campanya electoral del 21 de desembre encara no sabem del tot quines seran les candidatures que s'hi presentaran i quins presidenciables tindrem. Avui la CUP decideix, en assemblea, què fa i amb qui ho fa. La societat civil recull signatures per presentar una llista unitària presidida per l'actual president legítim de Catalunya, mentre ERC ja té la seva llista a punt i el PDCAT està expectant per veure com acaba tot.

Els Comuns, que les seves bases han decidit trencar amb el PSC a l'alcaldia de Barcelona, han pactat una llista amb Podemos, col·locant en Xavier Domènech com a presidenciable.

Al bàndol dels defensors de l'article 155 hi tenim el PSC que està confeccionant una llista sense ideologia més enllà de defensar el nacionalisme espanyol, amb antics dirigents de la desapareguda UDC, i membres actius de la plataforma anticatalana Societat Civil Catalana, que organitza manifestacions contra el govern legítim de Catalunya, on sempre acaben amb actes vandàlics. 

També hi tenim C's, nascut per recentralitzar Espanya i fer desaparèixer les singularitats de les nacionalitats, sobretot la catalana, i el PP, el partit polític més corrupte de la democràcia occidental, amb un cap de llista que acostuma a fer campanya per netejar les ciutats i ara el país, amb uns tics totalment xenòfobs i racistes.

Aquest és el panorama que se'ns presenta i que haurem de decidir per on ens decantem. Una vegada resolts els dubtes de la CUP, PDECat i Llista Unitària, haurem de prendre partit i fer el possible perquè aquestes eleccions siguin les més participades i per tant, els guanyadors, els més representatius de tots.

Vuitanta anys del cop d'estat

Demà farà vuitanta anys del cop d'estat del general Franco i encara tenim entre nosaltres moltes persones que ens poden explicar la seva experiència, com ho varen viure i patir. L'ARA, com ens té acostumats, avui ens ha relatat interessants vivencies, però de ben segur que tots en coneixem de ben properes.

A casa la mare, que ja fa tretze anys que ens va deixar, i el pare, que ha viscut fins a primers d'aquest any, no ens en varen parlar gaire, però si que de tant en tant deixaven anar algunes explicacions de com ho havien viscut. El pare era de la quinta del biberó, i estava condemnat a viure la guerra en primer pla essent encara un vailet.

Diuen que la història l'escriuen els guanyadors, però el coneixement popular es transmet de pares a fills, i no sempre han estat guanyadors. La llarga dictadura franquista va procurar uniformar el coneixement dels fets del 36, però no ho va aconseguir del tot. El mateix va passar amb la cultura i la llengua catalanes, que es varen intentar destruir, però aquí ens teniu.

El més trist de tot, però, és la lectura mal intencionada que en fan persones i partits polítics que es fan dir demòcrates. Una cosa és exagerar i fins i tot fer anar l'aigua al molí propi, però una altra de molt diferent i vergonyant és mentir per continuar justificant l'atac a la nostra societat, i negant els nostres drets com a país.

Demà tindré un record dels meus pares i de com els va canviar la vida. M'imaginaré com hauria pogut ser la seva vida sense el cop d'estat, i evidentment sense gairebé quaranta anys de dictadura.

Votarem per posar-li més difícil a qui no volem

El fracàs electoral del PP que s'espera a Catalunya no serà cap victòria dels sobiranistes si la important crescuda de Ciutadans es confirma. En més d'una ocasió ja he expressat que és molt pitjor el discurs anticatalà de C's que el del PP. A més d'això cal tenir en compte que C's encara està net per manca d'experiència de govern, cosa que no li passa al PP.

No cal parlar de corrupció, perquè com s'està veient a nivell espanyol, les mil-i-una corrupcions de càrrecs del PP no evita que surtin com a clars guanyadors de les eleccions generals de diumenge. No aconseguiran la majoria absoluta perquè aquesta vegada s'ho hauran de repartir entre quatre. Sense el concurs de C's i Podemos, el PP revalidaria la seva majoria absoluta. Per què?

Jo no criticaré, com fan molts polítics, els que voten una opció o deixen de votar-ne una altra. Sempre he pensat que els electors són intel·ligents i saben què votar. El problema està en el ventall d'opcions que ens presenten. Mirat objectivament, no hi ha cap alternativa clara al govern actual, i no és que el PP ho hagi fet molt bé, sinó que els possibles substituts no ens mereixen prou confiança.

Malgrat tot, som molts els que anirem a votar un partit que no ens acaba de convèncer, simplement per posar-ho més difícil als que no ens agraden. Aquestes eleccions no votem pel que ens agrada, sinó en contra d'allò que no voldríem tornar a viure, o el que encara podria ser pitjor.

Una alta participació crea pànic en uns i expectatives als altres

Escric el post quan només tenim dades oficials de la participació a les 13h, gairebé sis punts més que en les anteriors eleccions autonòmiques. Aquest increment de vots espanta els independentistes i crea expectatives entre els partits unionistes. També haig de dir que els vots de casa meva han engruixit el còmput del migdia, ja que normalment votàvem a la tarda.

Per norma general l'abstenció en les eleccions catalanes és superior a les locals i les generals, i s'explica perquè molts catalans tenen poca fe i interès en el Parlament català, i sí, en canvi, en el seu ajuntament o el Congrés de Diputats. L'augment del vot faria pensar que abstencionistes de les eleccions catalanes han acudit a votar per frenar la majoria del sí.

Continuo pensant que els bons demòcrates han de lluitar per reduir l'abstenció encara que els sembli que els pot perjudicar. Una alta participació dóna més crèdit als resultats i permet actuar amb més legitimitat el guanyador.

Les eleccions d'avui ens ensenyaran si la majoria silenciosa que els contraris a les manifestacions de l'11 de setembre justifiquen per treure valor als que surten al carrer, s'ha convertit en una majoria implicada amb la unió amb Espanya.

Caldrà seguir la jornada d'avui amb expectació, tot i que em comença a preocupar les declaracions de la nit, sigui quin sigui el resultat. M'encantaria pensar que hi haurà guanyadors i perdedors, i que aquests són capaços d'acceptar el resultat, sense enganys ni justificacions falses. Junts pel Sí, la CUP i Catalunya sí que es pot, han donat la cara i segons quin sigui el resultat que obtinguin, els pot condicionar el seu futur polític.

Majoria absoluta de les candidatures independentistes

L'enquesta encarregada pel diari El Punt Avui dóna majoria absoluta a la suma de les dues candidatures independentistes, Junts pel Sí i la CUP. Una majoria justeta que resta punts a l'hora de defensar mesures dràstiques per declarar la independència. No és el mateix dir que la vol el 80% de la població que només sigui el 50%, això sense tenir en compte el percentatge de participació.

Sigui quin sigui el resultat, ajustat per sobre o per sota del cinquanta per cent, les decisions a prendre caldrà mesurar-les bé. Ja sabem que hi ha qui espera arribar a 68 escons per impulsar una DUI, però també qui amb una majoria absoluta ajustada declararà la immoralitat de cap decisió secessionista.

Estem parlant d'enquestes i no podem oblidar el grau de fiabilitat que tenen. La mateixa empresa donava a CIU gairebé la majoria absoluta l'any 2012, i tots sabem què va passar. Fins al 27 de setembre llegirem moltes enquestes i la majoria d'elles seran interessades, motivades per qui les promou. No penso que ens haguem de decantar per a cap candidatura en funció dels resultats previstos, però ja sabem la tendència humana d'apuntar-se als guanyadors.

Una majoria absoluta de Junts pel Sí, no seria el mateix que si es necessités la CUP. Aquests tenen molt clar quin ha de ser el camí a recórrer, encara que la ruptura seria molt més dramàtica i probablement més difícil d'aconseguir.

De l'enquesta es pot deduir que la candidatura Catalunya sí que es pot no aconsegueix els seus objectius i es fa difícil endevinar quina seria la seva posició davant la majoria liderada pel president Mas. Han estat molt crítics amb ell, la qual cosa té tota la lògica, però no han aportat cap alternativa viable. Carregar-se el govern sense alternatives palpables no té cap sentit. Això és el que ha vingut fent ICV durant els darrers anys, i sembla que la candidatura que l'integra ha seguit el mateix camí.

ERC assoleix, a Arenys de Mar, el segon lloc tan desitjat

Si ahir parlava dels perdedors a Arenys, avui ho faré dels guanyadors. Amb 6 regidors i regidores l'experiment de l'actual alcalde Estanis Fors ha estat un èxit. Si ara fa quatre anys va obtenir els pitjors resultats de CIU fins aquell moment, amb 5 regidors, quatre anys després del seu mandat, rebutjat per Unió Democràtica, ha aconseguit un regidor més i deixa CIU amb un únic regidor al Consistori. 

No sabrem mai què hauria passat si l'Estanis hagués liderat CIU en aquestes eleccions, però m'atreveixo a dir que probablement no hauria tingut tan bon resultat. La seva gestió no ha estat impecable i arrosseguem problemes sense solució, i això és el que volem els vilatans: solucions i anar endavant.

ERC és l'altre guanyador d'aquestes eleccions 2015, a qui s'ha de felicitar. Llegirem que és fruit de la feina feta durant aquests quatre anys, però permeteu-me que ho posi en dubte. Sense desmerèixer la feina que han fet i que no els hi negaré, malauradament el treball de l'oposició és molt difícil de percebre des de la ciutadania. És per això que es diu que a l'oposició es passa molt fred.

Les eleccions municipals de 2011 varen coincidir en un moment de crisi interna d'ERC a escala nacional i això va afectar a Arenys i gairebé la totalitat de municipis, fent que desapareguessin de molts consistoris, no tant per la feina feta com per la situació del partit. Ara, en canvi, la posició d'ERC a nivell de Catalunya és bona i per això, al marge del treball que els diferents regidors i regidores del partit hagin pogut fer als respectius municipis, han rebut l'empenta innegable de la marca.

El tercer partit que ha crescut en vots i un regidor a Arenys ha estat la CUP, que igualment està vivint un moment dolç a tot el territori, i així s'ha pogut veure amb els resultats obtinguts fins i tot en zones poc propícies pel seu discurs polític. La CUP ha trepitjat els carrers i places de la vila des del primer dia, i això també es té en compte, i em consta que ha rebut vots de persones que ho feien per primera vegada i que mai s'haurien imaginat donar-los la confiança.

Com podeu veure, em mantinc en la idea que el vot als municipis no només depèn de les persones que es presenten, sinó també de la marca del partit. Això no vol dir que no es pugui treballar per accentuar el pes de la persona, però això s'ha de treballar des del primer dia, ser proper, transparent i receptiu, i no deixar-ho tot a mercè de la campanya electoral, quan molts vilatans n'estem ja farts.

Inici de campanya de les municipals

Primer dia de campanya oficial i ja estem cansats de sentir el mateix de sempre. Els resultats de Cameron al Regne Unit dóna ales al PP, i es creuen virtuals guanyadors atès que aquí també les enquestes els donen com a perdedors. Espero i confio que les enquestes del nostre país siguin més ben elaborades.

Avui al nostre grup de debat i tertúlia parlarem de les eleccions a Arenys de Mar, i ho farem al voltant de les respostes al qüestionari que vàrem enviar a les 10 candidatures. Estem contents perquè hem obtingut 9 respostes. És una llàstima no haver fet el ple. La candidatura que no ha respost ens va demanar de venir a presentar-ho presencialment, però no era possible.

La voluntat del grup és analitzar les respostes i a partir d'aquí, cadascú de manera individual ja valorarà si li serveixen per decidir el seu vot. Eren 10 preguntes i per tant no ho abraçava tot. I també és cert que és molt diferent un debat amb els candidats que no pas llegir unes respostes per escrit. Potser si en una altra ocasió hi ha menys candidatures, el debat serà possible.

Entenem que Ràdio Arenys sí que organitzarà el tradicional debat amb totes les candidatures, i allà els candidats i candidates podran expressar-se lliurement per tal de convèncer-nos que la seva proposta és la millor.

Tenim quinze dies de campanya que se'ns pot fer molt llarga. Ànims i sort als candidats i candidates!!!

Qui no genera entusiasme no assoleix la victòria

Com que està comprovat que la gent ens ajuntem amb els guanyadors, davant d'una consulta qui origina més entusiasme i se'ls pronostica la victòria tenen tots els números per acabar guanyant. És per això que et trobes amb uns discursos polítics que saps molt bé que ni ells se'ls creuen, però necessiten aparentar creïbles i guanyadors, per aconseguir més simpatitzants i votants.

L'exercici de dubtar del que ens estan dient i del seu convenciment de que poden guanyar, no el fem, i per això ens deixem portar per l'eufòria. Avui, encara que el més fàcil de creure és que el PSC a Catalunya i el PSOE a Espanya no aixequen el cap, els seus dirigents es mobilitzen amb uns discursos de guanyadors, d'haver superat la seva pròpia crisi. Ara falta que siguin convincents i que els electors els creguin. Molt em temo que no ho tenen gaire fàcil.

A Catalunya els independentistes estan apagats. Diuen que degut al tipus de relació que tenen els dos líders impulsors del sobiranisme. Això fa que l'efecte entusiasme s'hagi apagat, la qual cosa comporta un previsible fracàs del seu anhel. Si no hi ha l'esperança que la independència sigui un fet, avui parlaven d'un 17% les persones que s'ho creien, és gairebé impossible que el resultat, si s'acaba produint algun moviment, sigui favorable.

Després sortiran totes les explicacions i raonaments del per què del fracàs de Mas i Junqueras, però ningú voldrà assumir la seva part de culpa, perquè en el fons de tot hi ha l'egoisme compartit de que per sobre de tot hi ha el partit polític, la ideologia malentesa. I així anem.

La primera víctima haurà estat el jutge Vidal, que l'excés d'entusiasme l'ha traït. Quan ha estat l'hora de la veritat s'ha trobat sol i sense defenses. Però ell no serà l'única víctima o sacrificat, si no som capaços de corregir els errors. Esclar que d'ERC en tenim tots el cul pelat. Feu memòria històrica i us adonareu del seu recorregut. Quan s'ha pogut confiar en ells? I amb això no voldria que ningú pensés que en són els únics responsables ni els pitjors. Hi ha molt a dir d'ICV, que a mitja competició ha abandonat els col·legues, o de la incapacitat del president de liderar una federació clara i decidida cap a l'objectiu on ens hi ha embarcat. Que cadascú assumeixi els seus errors i procuri esmenar-los. Qui sap si encara hi som a temps.