Rodalies, excusa electoral?

Avui, a part de les eleccions al Parlament, ha estat notícia el col·lapse de Rodalies. Crec que és de les vegades que hi ha hagut més afectació, encara que ja no ens sorprèn. Ho estan investigant, però tot fa pensar que es tracta d'un nou robatori del cablejat de coure, que ha provocat uns petits incendis en diferents punts del voltant de Barcelona, de manera que ha estat impossible arribar-hi amb tren. Com sempre, una de les principals línies afectades ha estat la R3. Aquest és un mal endèmic que no sé si s'aconseguirà solucionar mai.

    Arran d'aquests problemes se'm presenten diferents preguntes que no sé si tenen resposta, com a mínim una resposta que tingui sentit i justificació avui dia. En primer lloc m'agradaria saber si els autors dels repetits robatoris de coure arriben a ser identificats i detinguts, o bé és una pràctica segura que van fent sense cap conseqüència per a la seva persona.

    L'altra pregunta seria saber què em fan del coure sostret. Si el venen per fer diners, qui els hi compra? No hi ha manera de saber qui són els compradors que permeten fer negoci als lladres? Semblaria que si es troba el comprador, aquest hauria de respondre de la manera com facilita que els lladres continuïn delinquint. Si la policia no identifica els culpables, com a mínim que aquests no tingui la possibilitat de vendre la mercaderia i guanyar diners.

    I també m'agradaria saber si no hi ha manera de tancar l'accés a la via del tren. Ja sé que són molts quilòmetres de línies i que algun forat o altre troben per entrar-hi, però potser convindria repassar com està tota la xarxa i fer-s'hi més per evitar que sigui tan fàcil sostraure el cablejat.

    Ens queixem molt de Rodalies i crec que una mica de raó tenim. La inversió que s'hi ha fet és ridícula i desproporcionada respecte al tren d'alta velocitat, i Rodalies és el que dona més servei de transport a més gent i, al meu entendre, s'hauria de prioritzar. Està molt bé disposar de tren d'alta velocitat, però cal primer de tot que totes les persones que s'han de desplaçar per estudis i treball cada dia, tinguin un transport decent, cosa que no passa.

    Cal separar la gestió de la capacitat de resposta davant de les sorpreses desagradables com la d'avui. Sovint passa que la informació i presa decisions no són les més desitjades. Segur que una gestió propera, amb competència del nostre govern, seria més eficient, però no és només pel fet de dirigir-ho de prop que podrem assegurar un bon servei. El tema de Rodalies té corda per rato. De moment, avui, algú dirà que no ha pogut votar per culpa del tren.

Confiar en la policia

Si alguna cosa cal esperar de la policia és que et mereixi tota la confiança. Que no tinguis cap dubte que és aquí per ajudar-te i protegir-te de qui no fa els deures. Quan es perd la confiança en la policia, ets sents desprotegit.

Aquests dies han sortit a la llum diferents actuacions dels mossos d'esquadra que no han estat a l'alçada del que cal esperar de la policia. No es pot aprofitar l'avinentesa de formar part del cos de policia, per enganyar la Justícia acusant els detinguts.

Reconec que no ha de ser fàcil actuar davant de manifestacions i actituds violentes, sense caure en el parany de no respectar la presumpció d'innocència. Acusar els altres amb engany, però, no té cap justificació.

S'ha creat una comissió per treballar la manera que ha d'actuar la policia catalana. No sé si hi haurà resultats que vagin més enllà del codi ètic de qualsevol policia del món. La policia s'ha de fer respectar, però aquest respecte només s'obté si el ciutadà li té confiança. I si algun policia no ha actuat com calia, se l'ha de sancionar. No pot ser que una mala actuació quedi impune, perquè llavors afavoreix la manca de confiança i facilita que els policies no tinguin tants miraments a l'hora d'actuar.

Ha costat molts anys disposar d'una policia pròpia a Catalunya i és convenient que la considerem justa i propera. Ara, doncs, convindria que la nostra policia fos transparent, que entenguéssim perquè i com actua i, com deia al començament, hi confiéssim totalment.

Dos de set encara a la presó

Avui ha sortit de la presó preventiva el cinquè dels set CDR detinguts el mes de setembre acusats de terroristes. Des d'un principi molts ens vàrem imaginar que era un excés de zel, una altra injustícia contra independentistes catalans, però sempre has de posar distància i no deixar-te portar pel cor ni l'excés de passió. Després de tots aquests mesos ja en són cinc els que han sortit amb fiança d'uns cinc mil euros. Hem d'esperar que tinguin la mateixa sort els dos restants.

La situació judicial al nostre país s'ha vist alterada pel gran protagonisme que se li ha donat. El poder polític li ha cedit el pas i hem pogut observar molts excessos en la pràctica judicial, amb resolucions sospitoses de ser catalogades de parcials i venjatives. Una situació com aquesta no és bona per a ningú, i sempre hi ha el que hi surt perdent.

Des del dia que vàrem conèixer la detenció dels set presumptes terroristes no n'he parlat en aquest blog, fins avui. Encara tinc el costum de pensar que quan es va a detenir a una persona a casa seva, és perquè hi ha indicis que poden fer pensar que s'hi està cometent algun delicte. Sí que estranya quan això passa aparentment per tapar alguna notícia que no interessa a l'Estat, però et costa d'imaginar que sigui una invenció dels serveis d'intel·ligència.

Encara no podem dir res al respecte, però pel fet de deixar-los en llibertat fa pensar que molt terroristes no devien ser, potser imprudents... Desitjo que s'aclareixi definitivament, perquè no és bo per a ningú està pres preventivament sense prou arguments per fer-ho efectiu. A veure si els dos restants podran passar el cap d'any amb la família.

A l'hora de votar, qui és el menys dolent?

Una de la pregunta que et fas, i aquests dies amb més èmfasi, és per què ens han de governar aquests personatges. Sobretot quan els sents enraonar i t'expliquen què acaben de fer, és quan amb més força et planteges la pregunta. És una pregunta retòrica, però que dol, perquè coneixes la resposta i et venen ganes de rebel·lar-te.

Avui per exemple ens fixàvem amb en Borrell. Una persona com ell ha de poder ser un polític de referència a nivell europeu? Ara, amb les xarxes socials, s'escapen més coses, algunes de les quals s'esborren de seguida, però sempre hi ha qui anat més ràpid a llegir-ho. 

Continuo pensant que hi ha massa ràbia interior i ganes de venjança per tot el que els independentistes han aconseguit, sobretot fer por al govern. Llavors s'actua en calent i no es pensa prou. És llavors quan s'aproven decrets d'urgència que retraten quins polítics tenim, i això que aquests representa que són els progressistes!

Com es pot ser tan mediocre i poc enginyós. Suposo que encara els funciona destapar merda per amagar la veritat, allò que cou. Fixeu-vos que cada vegada que l'Estat espanyol, sigui el poder judicial o l'executiu, rep una trompada, de seguida es filtren notícies per desviar l'atenció. Ara ha passat amb les declaracions dels detinguts el 23 de setembre. Encara els funciona? Aconseguiran que més gent vagi a les eleccions i els voti?

En aquestes eleccions, tots els partits polítics ens ho han posat molt difícil, i això que no he seguit cap debat. El nivell dels polítics actuals és molt baix i estan massa supeditats al vot, a dir allò que a la gent li agrada sentir. No és estrany que Vox pugui, perquè és l'únic partit que pot parlar clar, sense amagar res. Són els més sincers i tranquils, i això els beneficia, obtenen més seguidors. Trist panorama!

Què estaven fent els set CDR detinguts?

Siguem seriosos i no ens deixem portar pels mil motius que tenim per criticar la postura de l'Estat espanyol respecte a Catalunya. Estudiem-ho tot detingudament i a partir d'aquí parlem, critiquem i defensem allò que com a poble independent ens convé.

Necessitem més informació al voltant de la detenció dels set CDR d'aquesta setmana, per després opinar sobre l'encert o no de la seva detenció, per l'encert o no de la seva activitat, que ha motivat la detenció. 

Ens fem un tip de proclamar que l'independentisme que defensem és un independentisme no violent, ho hem demostrat cada any a les manifestacions de l'onze de setembre i sempre que hem sortit al carrer. També hem observat que després de les grans manifestacions hi ha hagut alguna picabaralla que algú pot considerar violència, sobretot quan l'Estat espanyol considera rebel·lió i empresona Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Què estaven fent els set CDR detinguts que estiguessin sent observats des de feia un any? Realment volien utilitzar material explosiu? Segur que no tenien l'organització com per comparar-los amb ETA, però volien d'alguna manera fer creure que hi havia terrorisme al darrere?

Desconec si estan nets de culpa i si tot això és un muntatge per empresonar persones més actives dins del moviment independentista, però hem de ser cauts en les nostres accions. Si veritablement volem convèncer que som gent pacífica ho haurem de demostrar. La detenció d'aquests set nois s'haurà d'analitzar a fons, perquè d'entrada ha posat en dubte el nostre pacifisme, i això s'utilitza en contra dels ideals i proclames d'una Catalunya independent. 

Llibertat i fiança de 1.150 euros als manifestants de Hong Kong

Els manifestants de Hong Kong no ho tenen fàcil. El govern de Pekin està decidit a fer el que calgui per fer-los callar i guanyar la seva aposta. Aparentment la situació és més complicada que la que hi pugui haver a Catalunya en front del govern espanyol. De totes maneres hem vist que els líders de la manifestació, inicialment detinguts, han estat posats en llibertat amb un fiança de 1.150 euros. Recordem que a Espanya hi ha dues persones acusades de liderar una manifestació, que porten gairebé dos anys de presó preventiva.

Analitzant el món t'adones de moltes coses. És cert que hi ha problemes arreu i que no ens voldríem posar en la pell de sirians, kurds, rohinyàs... Però és molt trist el que està passant a Espanya, no només amb els presos polítics i exiliats, sinó també amb la impunitat de polítics corruptes. Quants anys fa que hi ha polítics encausats i que continuen vivint tranquil·lament a l'espera d'un judici que sembla que no interessi a ningú que es dugui a terme?

Fins ara s'acusava de corrupció a polítics que estaven gestionant institucions públiques, ajuntaments, parlaments... ara, però, ja és va més enllà i es nomenen persones que estan sent investigades per corrupció, amb proves evidents. Com és això possible? Aquesta és una de les moltes raons per no votar mai més el partit de C's, que es presentava com a salvador del sistema i per fer fora de la política els corruptes. En què ha acabat tot plegat?

És trist viure en aquest país de mediocres, incompetents i corruptes, que són els que tiren endavant sense problemes, i deixen en la misèria moltes persones que actuen de manera honrada. Els nostres pares i avis, que havien viscut amb les amenaces de grans cataclismes, estarien esperant quan aquests arribarien, veient com està el panorama. Necessitem un canvi, que ens transformi a tots plegats.

Lluny d'una societat sana i saludable

Assabentar-te de la detenció dels autors dels actes vandàlics contra alcaldes del Maresme et produeix una doble sensació. En primer lloc t'alegra pensar que aquelles persones que han actuat amb nocturnitat i traïdoria contra uns representants dels pobles han estat detinguts pels seus actes i que hauran de donar explicacions, els hi posarem cara. Al mateix temps, però, i atesa l'experiència, sabem que l'endemà mateix quedaran en llibertat i podran reincidir sense que els hi passi res, més enllà de tornar a ser detinguts i posteriorment alliberats.

Aquesta dinàmica a què ens han acostumat fa que per una banda confiem ben poc en els esforços de l'Estat per fer complir l'ordre, i també que continuem veient com són els incívics i malfactors els que viuen amb impunitat i molta tranquil·litat, i qui ho pateix sigui la societat cívica i complidora dels deures. 

Ho he dit moltes vegades, però és tan cert i constant que no me'n cansaré de repetir-ho. Fins que no trobem la manera que qui molesti en pagui les conseqüències i no qui rep les molèsties, la nostra societat continuarà malalta, amb una qualitat democràtica molt baixa. No és estrany que personatges com els militants i ja ara representants polítics de VOX apareguin a l'espectre polític d'aquest Estat, i ocupin llocs de responsabilitat. La societat l'hem embrutat tant que ha perdut la capacitat de defensar-se de qui només busca el benefici propi, menyspreant qui pensa diferent. Ens trobem molt lluny d'una societat sana.

El senyor ministre empaita els alcaldes

Un dia més ens trobem amb la pantomima de les investigacions a ajuntaments catalans, promocionades, segons sembla, pel ministre més inepte i corrupte de la història democràtica espanyola. Tot sigui dit de passada, que si troben casos de corrupció serà bo que ens ho diguin i culpin els que els han beneït o se n'han beneficiat. Mai defensaré els corruptes, i per això la meva insistència en criticar l'actuació del ministre des del primer dia.

El que crida més l'atenció és la manera de fer la investigació i el suport mediàtic que tenen. Ara tots els diaris i els seus col·laboradors s'hi apunten per veure qui la diu més grossa. La Vanguardia fa temps que no n'és cap excepció.

És una llàstima que els mecanismes de control dels ajuntaments i de l'administració pública en general no siguin capaços de detectar la mala gestió i la corrupció sense necessitat d'intervenir-hi la policia judicial. Esclar que llavors el nostre estimat ministre, en funcions, no tindria motius per entretenir-se i qui en sortiria perdent seria en Marcelo.

Curiositats de la vida fan que un dels exalcaldes detinguts sigui el marit de qui havia estat comissionada de la Transparència de la Generalitat. Ja té nassos la cosa! Senyor ministre, si són culpables farà molt bé de posar-los on els pertoca, però vostè hauria de donar exemple i dimitir, i no esperar que el facin fora dissimuladament, esclar que amb una bona pensió, com el dimitit ministre Soria.

A Espanya els corruptes i els dictadors moren al llit de casa amb totes les comoditats. En veureu pocs que passin per la presó. Esclar que si tot i així els voten, per què s'han d'encaparrar a confessar-se culpables!