Aquesta tarda era el torn del Pla Especial del Port. Avui ens han convocat a la Sala Josep M. Arnau, però hauríem cabut a la Sala Noble. Es pot entendre la davallada respecte el dimarts amb el Pla d’Ordenació Urbanística, perquè no hi ha ni tanta gent afectada, ni possibilitats d’incidir-hi. Hi he vist pescadors; també la indústria naval hi era representada; socis de clubs esportius vinculats al mar, i algun dels veïns més propers a la línia de mar.
A l’acte d’avui hi ha assistit la gerent de Ports de la Generalitat, la senyora M. Dolors Rodríguez; la conservadora del port d’Arenys, la senyora Margarida Díez, a més de l’alcalde, regidors i tècnics municipals.
Com el dimarts passat, l’alcalde ha iniciat l’exposició del Pla, assenyalant els principis que han regit en el moment de la seva elaboració. En aquest cas el treball s’ha fet conjuntament amb Ports de la Generalitat, que són els gestors de l’espai. Segons Rubirola s’ha tingut en compte que la zona portuària és un lloc de treball i de riquesa per a la vila, i que calia integrar el port amb la vila, superant les barreres que signifiquen la línia fèrria i la N-II.
També ha volgut deixar constància que totes les activitats que es realitzen a la zona portuària, ho fan amb concessió administrativa, les quals tenen data de caducitat i es renoven en un procés complex.
Entrant al detall, Margarita Díez ha resumit en una frase, l’objectiu del Pla, on es parla de funcionament eficaç, desenvolupament de futur, mobilitat i accessibilitat, i respecte mediambiental. Quant al procés, ha parlat d’ordenar els usos, agrupant en zones els principals usos; integrar el port amb el poble, millorant l’accessibilitat; garantir el respecte al medi ambient, i definir uns paràmetres urbanístics funcionals.
Ens han presentat el projecte, agrupat per tipologia d’activitats. La pesca obté un nou moll, un edifici de serveis, magatzems i un espai de suport a la piscifactoria. De l’esport s’ha dit que s’ordena el mirall d’aigua; es reorganitzen els amarratges, que experimenten un increment – de 402 a 500, per al Club Nàutic, i de 165 a 223, per a Mar Sport. Tot aquest espai es complementa amb 4 marines seques, amb 788 noves places, l’escola de vela i un espai per a creuers. Finalment la indústria naval, que es consolida al dic de llevant.
El Pla preveu un procés d’aplicació per etapes, amb una durada de 20 anys. Es comença per l’ordenació del mirall d’aigua; continua per la plataforma de llevant, portinyol i primera platja. Després la Riera, el moll de pesca varador i el rial de Canalies.
Genís Carbó ha explicat l’ordenació de la primera platja, amb un espai per a activitat terciària, al contrapunt del moll, i ha descrit el passeig de vianants cap a Canet, amb el pas pel darrera el Mont Calvari, l’accés pel rial de Canalies, superant el desnivell amb l’edificació d’un gran edifici. Més endavant passant pel Museu del Mar, on ara hi ha el tenyidor, i per Aresa, on hi ha previst un hotel, palau de congressos, i un aparcament soterrat, per a 200 cotxes.
Tot això és el que he anat entenent, però tingueu present que sóc home de secà i no tinc un gran domini del món del mar.
El debat d’avui ha estat una mica accidentat, amb alguna intervenció falaguera – la de Mar Sport – encara que amb la petició de conservar l’edifici actual; la d’una veïna de l’actual N-II que no acabava de veure si l’elipse dibuixada al mapa, li entrava a casa o no, i la del Club de Rems, que volia saber si continuarien sent usuaris del port, però amb dues intervencions més polèmiques, de qui no veia per enlloc la protecció mediambiental, o de la preocupació per a la continuïtat de la indústria naval, coneguda per ARESA.
El projecte està obert a les al·legacions, i l’alcalde i Ports de la Generalitat, disposats a parlar de tot i d’arribar a acords.
En aquest moment hauria de començar el meu escrit, sobre com he vist tot el procés, però ningú m’ho llegiria, per massa extens. És per això que només us dic una cosa: els que no hi entenem, ens agradaria veure el projecte i començar a contemplar les obres, però no serà així. Ho han dit molt clarament: la previsió és a 20 anys (i pel to, jo crec que han quedat curs). A més... no hi ha cap garantia que l’Estat ho aprovi, sobretot pe tema de l’hotel... tot i així, ja que ho han consensuat d’aquesta manera, endavant amb el que hagi de ser!