dimecres, 31 de gener del 2007

La promesa del regidor de Cultura

Avui hi havia diferents temes prou importants per parlar-ne en aquest blog: l’apujada de l’Euribor; la inconstitucionalitat de bona part de la Llei de Dependència, segons el Consultiu; els jutges i les exigències del Poder Judicial; la situació d’Equador... però he pensat que ja és hora que recordi al regidor de Cultura del nostre Ajuntament, la promesa que va fer, en directe, al programa Nocturn de Ràdio Arenys. Segons les seves paraules, es comprometia a que, una vegada aprovat el Pressupost Municipal 2007, crearia una comissió de cultura, per decidir l’ús d’una part del seu pressupost.

No recordava l’import total, ni tampoc va especificar quina part del pressupost posaria en joc. El Pressupost es va aprovar inicialment en el Ple Municipal de 27 de desembre de 2006 i, atès que no s’hi varen presentar al·legacions, va quedar aprovat definitivament i publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 18, del dia 20 de gener de 2007.
El pressupost de despeses de cultura és de 988.343,97 euros, però d’aquests n’hi ha 218.750 que es dediquen a sous del personal. N’hi ha 136.787 que van als Museus, 47.436,97 al Centre Salvador Espriu, i 94.000 per a la gestió del Teatre Principal. De moment en queden 491.370.
L’import destinat a lloguers, compra i manteniment de mobiliaris i instal·lacions, és de 205.220 euros. De la resta n’hem de treure 114.650 euros, per petites despeses de funcionament i estudis, i 22.500 euros per subvencions, per la qual cosa ens queden 149.000 euros per gastar.
D’aquests 149.000 euros, el pressupost en destina 6.000 a premis, 3.000 al Cicle Primavera de les Arts, i 140.000 euros per les festes populars.
A partir d’aquí doncs, el regidor pot convocar les persones que cregui oportú i de la manera que consideri millor, per decidir una part del pressupost d’enguany, i d’aquesta manera poder complir una promesa, abans no s’acabi el mandat. Les promeses anteriors ja no hi serà a temps.

dimarts, 30 de gener del 2007

Promoció econòmica a Arenys de Mar

Avui sortia la notícia de l’edició, per part de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, d’un estudi sobre els 10 anys de l’àrea de Promoció Econòmica. La mateixa informació anunciava la primera reunió del Consell de Promoció Econòmica, per aquest proper dilluns. Una Comissió que es va aprovar a primers de l’any 2006, però que la designació dels seus membres no es va fer fins al Ple Municipal de novembre, i ara es convoca la primera reunió. Una mostra de com han anat les coses de la casa gran, governada per CIU+PP.

El regidor de Promoció Econòmica, que també ho és de Comunicació, és el flamant diputat al Parlament de Catalunya, en Benet Maimí, a qui aprecio, però no comparteixo el seu optimisme, ni pel funcionament oficiós, com diu ell, de la Comissió, ni pels resultats que aparentment s’observen a la població.
Tinc ganes de conèixer els resultats de l’estudi, per poder rectificar la meva opinió, si realment són bons. És cert que Benet Maimí ha apostat des de sempre per l’Escola Taller, i s’ha de reconèixer que és un bon projecte, que permet formar bons tècnics. El problema, però, és que a Arenys no hi queda indústria, perquè han plegat les antigues i no n’han vingut de noves. Tampoc ens queda comerç. S’han anat tancant les botigues de sempre i no n’han sortit de noves. La plaça del Mercat l’han anat deixant morir, i ara fa pena. Tampoc en turisme s’ha fet res per potenciar-lo, limitant-se a obrir una oficina, mig amagada, i esdeveniments com el Calamarenys, que han obtingut un cert renom, no té clara la seva continuïtat.
L’alcalde ens deia fa pocs dies, que hi havia un flux important de persones que s’acostaven a Arenys per motiu del treball, gairebé equiparable a les xifres dels que treballem fora de la vila. La pesca, la poca indústria que queda, i la construcció, probablement capten aquesta mà d’obra. Arenys ha convertit la Riera en una concentració d’entitats bancàries i immobiliàries, i quan decideixin convertir-la en peatonal, ja no hi haurà comerciants implicats, el nostre centre comercial s’haurà desplaçat a Mataró, o directament a Barcelona.
Aquella possible subcomarca amb capital Arenys de Mar, amb un poder d’atracció de les poblacions veïnes, s’ha esfumat, i hem perdut el referent comarcal, que en certs temes havien arribat a eclipsar la capital del Maresme. Els governants que prenguin el relleu el mes de maig, ho tindran magre per posar Arenys al mapa, però valdrà la pena que ho intentin, i trenquin aquesta inèrcia destructiva dels nostres anhels.

dilluns, 29 de gener del 2007

VIA i Ciudadanos, dues opcions més a Arenys de Mar

Aquest cap de setmana s’anunciava a Arenys de Mar, la presentació d’un sisè partit a les eleccions municipals del mes de maig. Em refereixo a “Ciudadanos partido para la ciudadania”. Els que seguim de prop la política, no ens ve de nou, ja que des del primer dia s’ha pogut observar que a la nostra vila hi havia gent disposada a donar suport al partit d’Albert Rivera.

D’entrada es fa estrany, perquè portem molts mandats amb les cinc formacions tradicionals, les mateixes que hi havia al Parlament de Catalunya fins a la darrera legislatura. Ara, podria ser que imitéssim al Parlament i incorporéssim el nou partit.
Els que defensem la necessitat que la ciutadania participi en els afers públics que l’afecten, hem d’aplaudir totes les iniciatives que sorgeixin, sempre que tinguin la voluntat de servei a la població, fet que se’ls suposa. La decisió de presentar-se a governar un municipi ha d’anar acompanyada d’un programa d’actuació, transparent i viable, que engresqui la ciutadania a acudir a les urnes.
La tradició electoral arenyenca, ens diu que fins ara només quatre formacions polítiques (CIU, PSC, ERC, ICV), s’han presentat amb un programa electoral en forma de llistat d’accions a dur a terme, amb un resultat que no vull valorar sinó que ho deixo al vostre criteri. De les quatre formacions, les tres primeres en nombre de vots, repeteixen, i la quarta es presenta amb un grup d’independents (VIA), i de moment ja han donat mostres d’estar-hi treballant.
M’agradaria pensar que el nou partit no es presentarà seguint l’exemple del PP, amb qui sembla ser són força propers, sinó que ho farà amb un programa de govern engrescador i prou atractiu com per aconseguir un bon resultat. Seria una llàstima que es tractés d’una opció a remolc de l’èxit aconseguit a les eleccions al Parlament, i que només els poguéssim conèixer perquè parlen en castellà, i van en contra de la política d’immersió lingüística. Dic que seria una llàstima perquè en un Ajuntament, aquest tema no és prioritari, ja que no hi té competència, i quant a la llengua, ja hi tenim el Señor Secretario.
No sé si és demanar massa, però permeteu-me que somniï i m’imagini una campanya electoral de gent honesta, que no vol manipular la gent, que es presenta ensenyant totes les cartes, i que té el convenciment que presenta la millor opció per al bé d’Arenys. No m’agradaria una campanya d’insults, sinó de rivalitat sana, d’imaginació, de reptes per al futur. El PSC vol tornar a posar Arenys al mapa. Algú podrà pensar que no té sentit, i potser té raó, però jo veig un Arenys que ha perdut qualitat de vida, iniciativa i poder econòmic, i potser per això el nom de la vila s’ha fet prescindible a l’hora d’editar el mapa.

diumenge, 28 de gener del 2007

Per què no llogues el pis?

Avui llegia a Internet un fòrum sobre el lloguer dels pisos, i m’ha servit per reflexionar, una vegada més, sobre aquells temes que no hi ha manera de trobar-hi solució, tot i que formen part de les preocupacions de la ciutadania. No és l’únic, i probablement no és el més important, però afecta als joves i no tan joves que tenen tantes dificultats per trobar habitatge.
Aquesta setmana ha estat notícia l’ocupació d’un pis, a Barcelona, per part d’uns joves estafats (?) per una suposada propietària, i les dificultats que tenia el propietari real, per recuperar-lo. També es podia llegir a la premsa comarcal, l’ocupació d’uns habitatges buits, per part de gent sense llar. A tot això cal afegir-hi el cens d’habitatges buits al nostre país, i les declaracions d'Imma Mayol a favor dels okupes.
Per què no llogues el pis? Li demanava a un amic que fa temps que en va marxar per passar a viure a una casa unifamiliar. La resposta era molt clara: tinc por de perdre’l, o bé recuperar-lo en mal estat, i haver-hi de fer costoses reformes.
No és cap tonteria. Això ha passat moltes vegades. Quants de vosaltres no us hi heu trobat, o bé coneixeu a algú que ha viscut l’experiència? És una raó de pes i això obliga, als governants a buscar una solució. Antigament, els arrendaments eren molt corrents. No hi havia tants propietaris, sinó uns pocs i molts llogaters. Llavors el que passava era que els llogaters vivien molts anys, amb uns lloguers que no s’actualitzaven d’acord amb les variacions del nivell de vida, i resultava molt difícil, per no dir impossible, fer-los fora.
El canvi havia de servir per millorar les condicions dels propietaris, sense deixar indefensos els llogaters. El canvi ha comportat una actualització de preus, i una regulació en el període de l’arrendament, però ara hi ha dificultats per cobrar mensualment, i per recuperar l’habitatge en condicions.
El govern hauria d’estudiar a fons aquesta problemàtica, per defensar els propietaris i els bons llogaters, i d’aquesta manera aconseguir posar al mercat immobiliari, més habitatges, a millors preus. Si no hi ha cap gest per part del govern, la problemàtica s’eternitzarà, i continuarem queixant-nos que no hi ha habitatges assequibles i sí molts pisos buits. Però tot això, sense amenaces d’expropiació, ni de forts impostos.

dissabte, 27 de gener del 2007

La instrumentalització de la manifestació

Al nostre país s’ha abusat massa de l’exercici del dret a manifestar-se. Què vull dir amb això? Que no hi tenim dret? No, no és això i per desgràcia és de les poques coses que hi tenim dret i se’ns permet democràticament, ja que una altra cosa és poder participar en les decisions polítiques, i en això encara estem anys llum.
Quan un fet es repeteix massa sovint, arriba a un punt que els efectes esperats es dilueixen i deixen de tenir sentit. El Partit Popular, durant els seus vuit anys de govern espanyol, es va cansar de ridiculitzar per activa i passiva qualsevol mostra de protesta, sota pancartes, per part dels grups de l’oposició. Ara ja no se’n recorden, i m’he descomptat a l’hora de calcular les vegades que s’han mobilitzat en pancartes, pels carrers i places d’Espanya. Amb ells, l’Associació de Víctimes del Terrorisme, AVT, que actuen com a vocalia del PP. També els bisbes espanyols han estat socis i amics.
Demà dia 28 de gener hi ha convocada una manifestació a favor de la Pau i contra el Terrorisme. El seu lema, consensuat per totes les organitzacions i plataformes adherides, és: SÍ AL PROCÉS DE PAU. Evidentment que el PP no hi està d’acord, perquè no els interessa un procés de pau, sinó fer la guerra a ETA, com també els va interessar atacar l’Iraq. Però el més preocupant de tot això és la gent senzilla que es deixa portar per discursos populistes que, amb engany, diuen defensar els drets més elementals de les persones.
La instrumentalització de les manifestacions hauria d’estar penada, perquè no deixa de ser un atac a la bona fe de la gent que vol la pau, al marge de qui estigui governant. Utilitzar els sentiments de la gent per aconseguir el poder, és la cosa més mesquina que et puguis trobar avui dia.
Aquest matí, al programa “Primera Plana” de Ràdio Arenys, escoltava la lectura que el director del programa feia dels principals diaris, relacionada amb les declaracions de l’expresident del PP, el senyor Aznar. Un personatge que il·lustraria bé Charles Chaplin, que va sortir de la mediocritat per aconseguir la presidència del govern, que el va embogir “metafòricament”, fins l’extrem de creure que la raó era el seu patrimoni. Diuen que la ignorància és atrevida, i només aquesta pot ser la causa de les lamentables declaracions, barrejades amb tics d’orgull i prepotència.
El més trist de tot això no és pas el senyor Aznar, sinó que les seves prèdiques tinguin seguidors tan amatents i complaguts, i que d’altres se n’aprofitin per anar fent camí cap a la destinació final: el poder absolut.
Vull pensar que la gent que assistirà a la manifestació de demà diumenge, tindrà molt present el motiu de l’acció, i que ho farà no pas per contrarestar altres manifestacions, sinó essent conscients del què es demana. ETA ha de deixar de matar, i el procés per assolir la pau ha de continuar, perquè som persones i ens agrada dialogar, i condemnem qualsevol tipus de violència.

Per un aeroport intercontinental a Barcelona

Jo m'hi he adherit, i tu?

Campanya: Per un aeroport intercontinental a Barcelona

divendres, 26 de gener del 2007

L'Audiència Nacional “ha fallat”

No em mal interpreteu el significat. Ahir l’Audiència Nacional va decidir deixar a la presó a De Juana, perquè considera que la malaltia que el pot portar a la mort és provocada. Una interpretació que alguna persona entesa ha dit que no s’ajusta a la llei.

Jo no entraré a valorar aquest fet, perquè ni en sé ni em pertoca, però sí que m’agradaria insistir en un tema que ja se n’ha parlat, i jo mateix he comentat en els meus escrits. Em refereixo a la poca credibilitat que està tenint la Justícia al nostre país. Encara no poso en dubte que la justícia funcioni, sinó que la seva imatge cada vegada és més patètica.
Jo havia estudiat allò de la independència, en democràcia, dels tres poders: judicial, legislatiu i executiu. M’ho havia cregut fins que em vaig adonar que entre el poder legislatiu i l’executiu no hi havia cap tipus de fractura, sinó que anaven junts de la mà. Confiava, però, que el poder judicial anés per lliure, administrant justícia al marge dels altres dos poders.
Queda algú que s’ho cregui això de la independència? No trobeu que els nostres polítics l’instrumentalitzen massa? Resulta curiós que el PP, per posar un exemple, canti lloances de l’Audiència Nacional quan el seu veredicte és coincident, i en canvi, quan és contrari, acusi el govern (l’adversari polític) de fer pressió als jutges. Aquest joc malèvol, que no fa només el PP, és la causa que la ciutadania hagi perdut la seva fe. I això ja ve de lluny (recordareu l’alcalde Pacheco que un dia va afirmar: “la justicia es un cachondeo”).
Avui llegia la notícia de la sanció que la fiscalia ha imposat a Rubianes (21.600 euros) per la grolleria que va deixar anar al programa “El club” de TV3. De seguida he pensat que “ultratjar” Espanya anava molt car. Algú em podria dir l’import de la sanció per “ultratjar” Catalunya? No és allò que diàriament fa la gent de la COPE, una emissora de la Conferència Episcopal Espanyola? És que ser català no té la mateixa consideració que ser espanyol? Com es pensen que ens hem de sentir?
A casa dèiem: “o tots moros, o tots cristians”, i donava bons resultats. Al nostre país encara no passa. Els rics viuen més bé que els pobres, i els espanyols estan més protegits que els catalans. Fa una pila d’anys, en una escola de la ciutat de Canterbury, vaig coincidir, al mateix pupitre, amb el que llavors era President d’Andalusia, en José Rodríguez de la Borbolla. Ens la teníem botada, fins al punt d’explicar, en anglès, l’acudit del per què a Amèrica hi havia negres i a Catalunya, catalans. La resposta era evident: Amèrica va escollir primer.

dijous, 25 de gener del 2007

El Pla Especial del Port d'Arenys de Mar

Aquesta tarda era el torn del Pla Especial del Port. Avui ens han convocat a la Sala Josep M. Arnau, però hauríem cabut a la Sala Noble. Es pot entendre la davallada respecte el dimarts amb el Pla d’Ordenació Urbanística, perquè no hi ha ni tanta gent afectada, ni possibilitats d’incidir-hi. Hi he vist pescadors; també la indústria naval hi era representada; socis de clubs esportius vinculats al mar, i algun dels veïns més propers a la línia de mar.
A l’acte d’avui hi ha assistit la gerent de Ports de la Generalitat, la senyora M. Dolors Rodríguez; la conservadora del port d’Arenys, la senyora Margarida Díez, a més de l’alcalde, regidors i tècnics municipals.
Com el dimarts passat, l’alcalde ha iniciat l’exposició del Pla, assenyalant els principis que han regit en el moment de la seva elaboració. En aquest cas el treball s’ha fet conjuntament amb Ports de la Generalitat, que són els gestors de l’espai. Segons Rubirola s’ha tingut en compte que la zona portuària és un lloc de treball i de riquesa per a la vila, i que calia integrar el port amb la vila, superant les barreres que signifiquen la línia fèrria i la N-II.
També ha volgut deixar constància que totes les activitats que es realitzen a la zona portuària, ho fan amb concessió administrativa, les quals tenen data de caducitat i es renoven en un procés complex.
Entrant al detall, Margarita Díez ha resumit en una frase, l’objectiu del Pla, on es parla de funcionament eficaç, desenvolupament de futur, mobilitat i accessibilitat, i respecte mediambiental. Quant al procés, ha parlat d’ordenar els usos, agrupant en zones els principals usos; integrar el port amb el poble, millorant l’accessibilitat; garantir el respecte al medi ambient, i definir uns paràmetres urbanístics funcionals.
Ens han presentat el projecte, agrupat per tipologia d’activitats. La pesca obté un nou moll, un edifici de serveis, magatzems i un espai de suport a la piscifactoria. De l’esport s’ha dit que s’ordena el mirall d’aigua; es reorganitzen els amarratges, que experimenten un increment – de 402 a 500, per al Club Nàutic, i de 165 a 223, per a Mar Sport. Tot aquest espai es complementa amb 4 marines seques, amb 788 noves places, l’escola de vela i un espai per a creuers. Finalment la indústria naval, que es consolida al dic de llevant.
El Pla preveu un procés d’aplicació per etapes, amb una durada de 20 anys. Es comença per l’ordenació del mirall d’aigua; continua per la plataforma de llevant, portinyol i primera platja. Després la Riera, el moll de pesca varador i el rial de Canalies.
Genís Carbó ha explicat l’ordenació de la primera platja, amb un espai per a activitat terciària, al contrapunt del moll, i ha descrit el passeig de vianants cap a Canet, amb el pas pel darrera el Mont Calvari, l’accés pel rial de Canalies, superant el desnivell amb l’edificació d’un gran edifici. Més endavant passant pel Museu del Mar, on ara hi ha el tenyidor, i per Aresa, on hi ha previst un hotel, palau de congressos, i un aparcament soterrat, per a 200 cotxes.
Tot això és el que he anat entenent, però tingueu present que sóc home de secà i no tinc un gran domini del món del mar.
El debat d’avui ha estat una mica accidentat, amb alguna intervenció falaguera – la de Mar Sport – encara que amb la petició de conservar l’edifici actual; la d’una veïna de l’actual N-II que no acabava de veure si l’elipse dibuixada al mapa, li entrava a casa o no, i la del Club de Rems, que volia saber si continuarien sent usuaris del port, però amb dues intervencions més polèmiques, de qui no veia per enlloc la protecció mediambiental, o de la preocupació per a la continuïtat de la indústria naval, coneguda per ARESA.
El projecte està obert a les al·legacions, i l’alcalde i Ports de la Generalitat, disposats a parlar de tot i d’arribar a acords.
En aquest moment hauria de començar el meu escrit, sobre com he vist tot el procés, però ningú m’ho llegiria, per massa extens. És per això que només us dic una cosa: els que no hi entenem, ens agradaria veure el projecte i començar a contemplar les obres, però no serà així. Ho han dit molt clarament: la previsió és a 20 anys (i pel to, jo crec que han quedat curs). A més... no hi ha cap garantia que l’Estat ho aprovi, sobretot pe tema de l’hotel... tot i així, ja que ho han consensuat d’aquesta manera, endavant amb el que hagi de ser!

dimecres, 24 de gener del 2007

El govern municipal presenta el POUM als arenyencs

L’acte, que estava previst celebrar a la Sala Noble del Calisay, va tenir lloc a la Sala Josep M. Arnau degut a la bona resposta de la ciutadania. És evident que el tema era prou atractiu per una part de la població que acostuma a respondre a les convocatòries, però n’hi havia tota una altra que estava molt interessada pel tema: promotors, immobiliàries, arquitectes, constructors, ecologistes...
L’alcalde va fer la presentació de l’acte i va resumir els criteris sobre els quals es basava la proposta de Pla d’Ordenació Urbanística (POUM), assenyalant la importància del fet que els grups municipals de l’oposició no només l’haguessin votat favorablement – ICV s’hi va abstenir – sinó que l’havien treballat consensuadament.
Segons l’alcalde, protegir les carenes, els rials i tot el sistema ecològic, ha estat un dels punts de partida en l’elaboració del POUM. Les noves rondes i vials estaran separats dels rials. El segon element que han tingut en compte és el control del creixement, i l’equilibri entre sòl residencial i terreny per activitat econòmica. A més, el nou residencial tindrà un procés gradual i controlat, i es tindrà en compte la necessitat d’equipaments i zones verdes. La reserva obligatòria del sòl es dedicarà, un 20% a l’habitatge públic i el 10% al concertat.
El POUM deixa intacte el Casc Antic, en previsió de l’elaboració d’un Pla Especial específic, com també ho seran el de la Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), el de les zones no urbanitzables, el del Port, que ja es va aprovar inicialment, i un Pla d’Equipaments que està en marxa.
De l’explicació que va fer en Genís Carbó, destacaria la distribució dels espais lliures: zona agrícola de ponent i del rial de la Serp; la zona boscosa, per sobre l’autopista; el corredor verd de la zona de la Torre dels Encantats; les carenes i els rials. També va parlar dels elements supramunicipals que condicionen l’aplicació del Pla: el trasllat de la carretera B-511; la conversió en avinguda urbana de la N-II, i el seu trasllat en paral·lel a l’autopista; la ronda de ponent paral·lela al vial de la zona industrial, i unes altres accions municipals: la ronda de llevant, al rial de les Canalies; la connexió al port; la xarxa de camins a les zones no urbanitzables, i l’eix de vianants i carril bici, als vials més amples.
Per acabar va presentar la classificació del sòl i el sistema d’equipaments. Carbó va dir que la zona urbana més la urbanitzable, es reduïa en 10 hectàrees respecte al Pla del 84, i el resultant era d’un 45% de sòl urbà, un 12% de sòl urbanitzable, i un 43% de sòl no urbanitzable. Dels equipaments va dir que la distribució entre públics i privats havia canviat, passant els públics del 56% al 68% del total, i va destacar que a la part nord hi havia una reserva per equipaments, d’unes dues hectàrees.
L’alcalde, abans d’obrir el torn de paraules, va informar que s’havien suspès, per un any, les llicències d’obres dels punts que podien ser problemàtics degut als canvis respecte al Pla del 84.
El torn de paraules va ser molt poc animat. Hi vaig trobar a faltar preguntes de persones, que eren a la sala, que fins fa poc temps formaven part de l’entitat Arenys Sostenible. Sobretot perquè el motiu que varen donar per la dissolució de l’entitat era el seu desacord amb el POUM aprovat. Ahir, crec, era el lloc i moment per qüestionar el Pla que es presentava, i aprofitar l’aforament per defensar el seu posicionament. Acostuma a ser massa habitual que les reivindicacions es queden en l’anècdota i no s’arriba a fons.
L’alcalde va dir que ara és l’hora de conveniar i en va veure entre el públic. Ahir, per primera vegada, no vaig sentir dir, ni per part del govern ni de l’oposició presents a l’acte, que no era el seu Pla sinó el Pla de tots. M’agradaria escoltar què ha cedit cada formació política, per entendre què hem guanyat o perdut tots plegats. De moment, que tothom que tingui motius per plantejar modificacions, per al bé de tots – no només el propi – presenti al·legacions o conveniï. Dijous ens parlaran del Pla Especial del Port.

dimarts, 23 de gener del 2007

Les baralles internes d'ERC

No és una excepció sinó un signe de normalitat, observar com a dins d’ERC hi ha baralles i enfrontaments. Quin és el partit que no en té? Algú podria pensar en el PP, perquè acostuma a enrocar-se per simular una total unanimitat en la manera de pensar. Però fins i tot en el PP hi ha fronts oberts, i si no fixeu-vos què passa a València entre Zaplana i Camps.

Ja ho deia ahir, que l’exconseller Carretero continuava fent de les seves. És bo, però, que això passi fora de l’àmbit de govern, perquè no es puguin repetir els errors de l’anterior legislatura.

M’imagino que aquests estira i arronsa en què tots els partits, de manera cíclica, s’enfronten, forma part de la pròpia dinàmica dels partits polítics, i, fins i tot, deu ser saludable per a la pròpia renovació.
ERC al Maresme també és notícia, ara que s’estan configurant les llistes per a les eleccions municipals de maig. Argentona que, com Arenys de Munt, tenen una agrupació d’independents que han estat governant aquesta legislatura, veu com ERC decideix, per una banda, continuar amb l’agrupació, liderada per l’actual alcaldessa, l’Esther Merino, i per l’altra, manifesten la seva intenció de presentar-se sols, com a partit.. La veritat, jo que no sóc home de partit, no acabo d’entendre que les dues iniciatives puguin avançar al mateix temps. Si hagués d’opinar diria que l’opció d’anar junts és millor, perquè actua com a pacte previ als resultats electorals, i això m’agrada. De totes maneres qui ha d’opinar és la ciutadania d’Argentona, i ells tindran ben clar què els convé més. Tots tenim prou feina a casa nostra!

dilluns, 22 de gener del 2007

No totes les peces encaixen al trencaclosques polític

A pocs mesos de les eleccions el trencaclosques polític està per construir, i tothom té pressa per moure fitxa i anar configurant la imatge final. No és nou d’ara sinó que acostuma a passar sempre, encara que probablement ara hi ha més bellugadisses atesos els precedents.

A ningú se li escapa que portàvem massa temps queixant-nos de la poca afinitat entre els partits polítics i la ciutadania, i del progressiu desencís que ha fet créixer l’abstenció i el vot en blanc, en les darreres eleccions autonòmiques. Era freqüent escoltar en tertúlies improvisades, les queixes per aquesta poca sintonia amb el poble, i la necessitat de canviar la manera de fer política i als mateixos polítics.
Tot això genera corrents d’opinió i afavoreix la sortida de nous col·lectius amb la voluntat, si més no pressuposada, d’aconseguir trencar la inèrcia apàtica dels partits tradicionals. Això explicaria l’èxit de “Ciudadanos partido de la ciudadania”, a les passades eleccions, com també els intents desestabilitzadors de Carretero dins d’ERC, ara, però també durant l’anterior legislatura quan ocupava el càrrec de Conseller, més pendent de la seva imatge que de la gestió de la seva conselleria.
A nivell local, Arenys de Mar també veu néixer un grup d’independents (VIA), amb la intenció d’injectar vitamines a un govern municipal que ha viscut quatre anys adormit, perdent pistonada, i és probable que es configuri la llista del nou partit parlamentari.
Hem d’estar preparats per saber veure què hi ha de voluntariós i serietat en aquests nous projectes, per no caure en l’error de defensar ambicions personals, en lloc de projectes de país o de poble. La honestedat es demostra dia rere dia, però a vegades és massa tard. Només cal que analitzem persones i propostes que ens varen presentar en època de campanya electoral, i les comparem amb els resultats i actituds demostrades. Un error de càlcul col·lectiu, ens pot fer perdre quatre anys més de la nostra vida.
Ho escrivia fa temps en aquest blog: Carretero sacseja ERC. En política sembla ser que la gent no entén que els draps bruts cal rentar-los de portes endins, a no ser que es faci intencionadament per comprometre els adversaris polítics que tens dins del partit. Carretero n’és un expert, i es troba en un partit que ha sofert força intríngulis.
La política espanyola no ens porta massa alegries, ni motius per sentir-se optimista, i és per això que quan hi ha alguna pinzellada positiva, val la pena comentar-la, no sigui que duri poc temps. Em refereixo a l’enquesta que comenten els diaris, on presumiblement la ciutadania castiga l’actitud del PP. Tant de bo fóssim tan clarividents, tots plegats, per arraconar actituds tan mesquines com ens han demostrat en els darrers quatre anys.

diumenge, 21 de gener del 2007

Un nou matí a les entranyes del Montseny

“De desagraïts l’infern n’és ple”, una frase que avui no s’escolta, però que recordo de la meva joventut, per manifestar l’enuig davant la manca de sensibilitat i reconeixement. Probablement avui l’hauríem d’utilitzar massa sovint, i per això l’hem deixat de dir. Després d’una matinal al Montseny, però, et vénen ganes de proclamar-ho als quatre vents. Tenim una terra que no sé si ens la mereixem!, però... la coneixem?

Us haig de dir que cada vegada que hi vaig, descobreixo nous indrets. El Montseny l’he vist des de petit, de la ciutat on vaig néixer, capital d’Osona. Matagalls, en un primer pla, i el Turó de l’home i Les Agudes, més amagades. De l’altre vessant, on avui dia em trobo, he anat entrant al seu cor, resseguint una bona colla de camins, gaudint de bones vistes. Crec que la virtut del Montseny, i el seu encant, és que la visió que una persona en té, difereix de la dels altres. Des de la plana de Vic, el Montseny imposa, i et repta, de l’altra banda t’obra la mà i t’acompanya fins al cim.
Avui hem vist néixer el dia, des de Sant Cristòfol de Fogars de Monclús, un indret que us recomano que visiteu. Una vegada ben aparcats els nostres cotxes, hem començat a caminar, amb la intenció d’arribar al “gorc negre”. Ens les prometíem molt felices, i hem volgut burlar el desnivell, per arribar al cim d’una manera suau, però no ens ha sortit bé. Després d’una passejada molt planera han arribat les dificultats. Ho hem intentat, tot i el risc d’alguna relliscada, però el seny ha triomfat i hem fet marxa enrere per replantejar la sortida.
A la falda del Montseny hi ha alguna masia mig ensorrada, però t’hi trobes cases molt ben rehabilitades, en paratges idíl·lics. Ens hem fet la foto de grup, en una d’aquestes cases on ens imaginàvem passar-hi un parell de dies. De ben segur que en un lloc així, aconsegueixes reflexionar, per ajudar-te a avançar. Aquesta és una de les mancances de la nostra accelerada existència.

Avui calia sortir a passejar per la muntanya, perquè els nostres homes del temps només fan que amenaçar-nos amb l’arribada del fred, però el que ens convé, per sobre de tot, és l’aigua. El Montseny està ressec; ho comentàvem tot observant unes falgueres totalment recargolades.
Com la setmana passada, la caminada ha servit també per encetar moltes converses, improvisades i saltejades, i sobretot per escoltar al nostre guia i llicenciat en rondalles i contes, en Ramon Verdaguer, que és capaç d’il·lustrar-te qualsevol racó de la muntanya, amb històries, llegendes, i coneixements. En Lluís ho deia molt clarament: he anat al Montseny a fer una tesina, i també: no sé si camino tot aprenent, o bé aprenc tot caminant. Si teniu l’ocasió de sortir amb en Ramon, us ho recomano! de moment visiteu el seu blog i gaudiu de les seves fotografies.

dissabte, 20 de gener del 2007

Ramon Vinyes, alcaldable pel PSC

Aquesta tarda he assistit a l’acte de proclamació d’en Ramon Vinyes com alcaldable pel PSC d’Arenys de Mar, que ha tingut lloc a El club del Cep, al polígon industrial de Valldegata. Haig de reconèixer que és la primera vegada que hi entrava, i he trobat una nau molt atapeïda de vins i més vins, però també de mobiliari i cartells interessants.
No hi ha una gran cabuda, però l’espai disponible estava ple de gent per observar un documental fotogràfic de moments de la vida d’en Ramon, i escoltar les paraules de dos convidats il·lustres i les del mateix alcaldable.

Les presentacions han anat a càrrec de l’Antònia Ribes, que ha tingut bones paraules per a tots els oradors, essent el primer torn el de la Consol Prados, diputada pel PSC al Parlament de Catalunya. A la Consol vàrem coincidir a l’Ajuntament de Mataró, quan va ser regidora de Joventut, Agermanaments i Solidaritat, primer a les Figueretes i després a Les Esmandies.
El segon orador ha estat el conseller d’Educació, l’Ernest Maragall, més conegut per “el tete”. Tot i el lapsus entre Arenys de Munt i Arenys de Mar, no ha arribat a l’extrem de l’exministre amb Hondures i El Salvador. Maragall i Prados han estat tot el dia voltant pel Maresme, inaugurant una Escola Bressol, a Mataró; posant la primera pedra de l’Institut de Teià, i entrevistant-se amb les Ampa’s d’Arenys de Munt i també d’Arenys de Mar.
En Ramon Vinyes ha llegit un discurs que havia preparat minuciosament, que m’ha agradat, pel contingut i la forma. De totes maneres, també us haig de dir que ho tenia fàcil. Veient com ha funcionat el govern municipal durant aquests quatre anys, hi ha prou elements de crítica i elements a millorar, com per construir un discurs plaent davant d’uns amics entregats.
En Ramon ho ha dit ben clar: avui començava la campanya electoral, aquella campanya que oficialment dura quinze dies, però que en la realitat hi ha qui la comença l’endemà d’unes eleccions (un bon exemple el teniu amb el PP a Espanya).
Avui llegíem la notícia que el VIA formaria candidatura per a les eleccions del mes de maig. Ara falta saber qui en serà el cap de llista, i per tant l’alcaldable. De mica en mica es van coneixent noms, i ja només ens falta saber si Ciudadanos partido de la ciudadania es presentaran a Arenys, i la proclamació de Rubirola com alcaldable per CIU.

divendres, 19 de gener del 2007

Coherència també en política

Avui llegia el confidencial Busot el post que parlava sobre la llengua utilitzada per Mas i Montilla, a casa seva.
Segons Busot, a casa d'en Mas es parla en castellà i a casa del President, el matrimoni parla en castellà, però a les filles ho fan en català.
M'imagino que ho han contrastat i que per tant és cert. Per altra banda tothom és liure d'emprar a casa la llengua que vulgui, i ningú té dret a qüestionar-ho, però hi ha allò de la coherència, que sempre és important, i en política potser més.
Està bé que es fomenti l'ús del català, perquè, encara que hi ha qui ho nega, es troba en condicions desfavorables respecte el castellà, i com en tot, val la pena començar per un mateix i donar exemple.

dijous, 18 de gener del 2007

Només es parla d’ETA

No voldria que ningú interpretés que no reconec la importància i incidència del terrorisme d’ETA, però m’agradaria que es parlés també d’altres temes. No tot s’acaba amb el terrorisme, sobretot a nivell polític. De fet es podria considerar una estratègia del PP per obtenir protagonisme, on el PSOE i la resta de forces polítiques hi estarien caient sense remei.

El PP només necessita temps i sortir a la primera pàgina dels diaris, per poder entrar en forma a les estatals de 2008. Si a més aconsegueixen desgastar el PSOE, tot això que tindran de guanyat.
ETA, estigui o no dividida, ha aconseguit que es deixés de parlar de temes prou importants com són la Llei de Dependència, per posar només un exemple. Hi ha moltes més persones que necessiten l’aplicació de l’esmentada llei, que no pas víctimes del terrorisme. I insisteixo que no voldria trobar-me en la pell dels que l’han sofert.
Tot funciona si fa o no fa de la mateixa manera. Una notícia treu el protagonisme de l’altra i ens oblidem de l’immediat passat. Seria desitjable que, des de la gestió pública, s’actués ràpidament per contrarestar l’impacte.
A Arenys hem estat un any parlant de naps i cols. Els fets varen ser prou greus com per tenir-ho en compte. No diré que se n’hagi de tornar a parlar. Segurament el que hauria anat bé hauria estat no haver-ne parlat tant, però això requeria actituds diferents, sobretot per part de qui ostenta el govern municipal.
Hem estat més d’una legislatura parlant del Pla General o POUM, tal com se’l coneix ara. No hi ha faltat trifulgues, però finalment s’ha consensuat i aprovat inicialment. Ara seria l’hora de parlar-ne entre tots, i nosaltres hauríem de sortir de casa per assabentar-nos de com queda tot plegat, i donar la nostra opinió. Ho sabrem fer? Esperarem que s’aprovi definitivament per començar a criticar-ho?
Aviat entrarem de ple a parlar, gairebé exclusivament, d’eleccions municipals, però a mi m’agradaria que abans parléssim de tot allò que no s’ha fet ni s’està fent. Ja tindrem temps d’escoltar les poques coses que s’han fet i, sobretot, les promeses per als propers quatre anys. Si us plau, no avancem esdeveniments.

dimecres, 17 de gener del 2007

247 regidors més que el 2003

M’ha fet gràcia llegir la Nota de Premsa de la Generalitat de Catalunya que fa referència al nombre de regidors en què s’incrementarà en les eleccions municipals del mes de maig. Segons diu la notícia, seran 247 regidors corresponents a 102 municipis. En sentit contrari, hi haurà cinc municipis on el nombre de regidors disminuirà, quatre dels quals passaran de 7 a 5 regidors, per la qual cosa l’elecció es farà en llista oberta.
De les dades que s’adjunten a la notícia, m’ha fet gràcia fixar-me en els municipis que deixen de presentar-se en llistes obertes, al passar de 5 a 7 el nombre de regidors a escollir. En total són 11 municipis. Per altra banda n’hi ha cinc més que passen de tenir un Consell obert, a fer l’elecció de cinc regidors, amb llista oberta. Es tracta de Sobremunt, Farrera, Cabanabona, Sales de Lierca i Santa Maria de Miralles, que l’any 2003 estaven per sota dels cent habitants i que ara els han superat.
Només hi ha dues poblacions del Maresme que incrementen el nombre de regidors: Sant Iscle de Vallalta, que passa de 7 a 9, i Sant Vicenç de Montalt, que passen d’11 a 13.
La mateixa nota de premsa parla dels Consells Comarcals que, com ja sabeu, es constitueixen a partir dels resultats electorals municipals. En aquest cas s’incrementa en 14 consellers comarcals, corresponents a l’Anoia (8) i la Garrotxa (6). El total de consellers comarcals serà de 1.032, per una població de més de set milions de persones.
Evidentment, a Arenys no hi ha variació en el nombre de regidors i regidores, però m’imagino que hi haurà canvi de cromos, siguin del mateix partit o no. Dels caps de llista del 2003 es mantenen la majoria, i el canvi es produeix a les llistes del PSC, en què en Santi Fontbona deixarà l’Ajuntament, després d’una bona colla d’anys, i el substituirà en Ramon Vinyes, que també fa uns quants anys que es belluga per l’Ajuntament, amb dues legislatures governant, en dos partits diferents, i aquesta que finalitza, a l’oposició. La incògnita és ICV, que tot fa pensar que es presentarà dins el grup d’independents VIA, de qui es desconeix el nom de la persona que l’encapçalarà.

dimarts, 16 de gener del 2007

Inaugurada l'exposició del POUM i del Pla Especial del Port

Aquest vespre s’ha inaugurat l’exposició del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i del Pla Especial del Port, aprovats inicialment en el Ple del mes de desembre. Amb la publicació dels acords d’aprovació, al Butlletí Oficial, s’obre el període per consultar el projecte i presentar, si s’escau, les al·legacions oportunes.A la inauguració érem en família, un fet força habitual i que ja no sorprèn a ningú. L’alcalde acompanyat de representant polítics dels grups municipals que varen donar suport al POUM – el PP l’han excusat – ha ressaltat la importància de l’ampli acord a què es va arribar, fent notar que no es tractava d’una simple adhesió per part dels grups de l’oposició, sinó d’un treball conjunt durant molts mesos.
Ha parlat del respecte a les carenes; del creixement sostingut que permet el nou Pla, i de la importància de les vies de connexió. Referint-se al Pla Especial del Port, s’ha felicitat perquè la proposta facilita l’accés al mar, encara que hi quedi la via del tren, i ha comentat la importància de les places d’aparcament que s’hi preveu construir. L'alcalde ha afegit que el planejament no s'acaba aquí, sinó que s'haurà de continuar amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, el Pla Especial del Casc Antic i el Pla Especial del sòl no urbanitzable.
Deia més amunt, que ens trobàvem en família, i el cert és que he trobat a faltar algun representant d’ICV, de l’extingida entitat Arenys Sostenible, de Salvem Arenys, del VIA i de les associacions de veïns. No sé si es tracta de problemes d’agenda, o bé ha estat una absència volguda. En tot cas, l’alcalde ha recordat que tothom que ho desitgi pot consultar el projecte i si ho considera oportú, presentar-hi al·legacions.
A la tertúlia que el nostre Grup de Debat va organitzar el divendres passat, els dos polítics participants comentaven que encara es podien fer variacions que permetessin un acord més ampli. No crec, però, que s’aconsegueixi aportar cap modificació consensuada de tots els grups, sinó més aviat penso que, en tot cas, s’aprofitarà el període d’exposició pública per entrar-hi alguna al·legació.
Des d’aquí només puc animar-vos a visitar l’exposició, per veure com es reparteix el territori municipal per tipus de zones; els vials de comunicació i el projecte del nostre Port.

dilluns, 15 de gener del 2007

Només es mereixen menyspreu

L’actitud del Partit Popular només mereix el nostre menyspreu. No es pot jugar amb les víctimes, els seus familiars i tota la societat espanyola, per interessos de partit. El PP només busca governar al preu que sigui, i fa tot el que pot i més per aconseguir desestabilitzar la societat i fer-ne responsable el govern del PSOE.
Són molts els aliats amb què compta, alguns molt evidents i d’altres emmascarats. Des del començament hem sabut de quina manera s’han valgut de l’Associació de familiars i víctimes del terrorisme, per fer una campanya política contra el govern. El PP no ha paït mai la seva derrota, perquè sempre ha cregut que el govern només podia ser seu. Els seus arguments democràtics se li suposen, però no acostuma a utilitzar-los, ja que li funciona més bé, la intoxicació a la ciutadania.
El corrent sobiranista que darrerament corre per la xarxa d’internet, actua, sense adonar-se’n, en contra dels interessos que es creu defensar. L’atac sistemàtic al PSOE i als seus companys del PSC, afavoreix l’afebliment del partit al govern, en benefici de les aspiracions del PP espanyol. Hi ha molta miopia per no adornar-se que un PSOE sense majoria absoluta ha permès una cota d’autogovern que, tot i no ser la que voldríem, queda molt lluny de la que el PP ens pugui mai arribar a donar.
Podem anar estirant la corda per aconseguir emportar-nos més part del pastís cap a casa, però ho hem de fer amb intel·ligència, i conscients que l’embranzida no pot ser massa sobtada, perquè la podem acabar trencant, i perdre tot allò que ja teníem.
Que ningú deixi de reclamar i exigir els seus drets, però que ho faci plenament conscient i amb picardia, no sigui que es quedi tota la vida somniant amb allò que havia pogut ser.

diumenge, 14 de gener del 2007

De La Costa a Santa Magdalena

Feia dies que tocava i avui ens hem decidit a tornar al Montseny per descobrir nous camins. Amb en Ramon Verdaguer sempre és un plaer caminar i fer-la petar, més que tot escoltar-lo, perquè qui el coneix sap molt bé la seva facilitat de paraula i els seus recursos en forma de contes, rondalles i experiències.
A les 7 del matí ja ens trobàvem davant del Calisay, i hem format un grup de quinze persones per anar cap a Sant Celoni. Allà s’hi ha incorporat el darrer membre del grup i hem prosseguit cap a Mosqueroles i La Costa del Montseny.
En Ramon volia ensenyar-nos la sortida del sol des del Comunidor
de Sant Esteve, i ho ha aconseguit. La vall apareixia com un mar de boira, i les muntanyes començaven a acolorir-se. Sant Esteve, doncs, ha estat el punt de partida d’una excursió planera i cap avall.
Ens trobàvem al cor del Montseny, com expressava en Francesc. La vall interior del Montseny és tranquil·la i molt agradable. No li cal res d’espectacular, sinó que es val per ella mateixa. M’han agradat les esglésies que he pogut veure: Sant Esteve, Santa Magadalena (a la foto) i més lluny la de Fogàs.
Tretze quilòmetres, ens deia en Ramon, els que havíem fet en un matí d’hivern que més aviat semblava primavera enllà. He gaudit del viatge i de les converses que s’anaven alternant amb la parella de torn, cada vegada que fèiem una aturadeta: en Toni em parlava del camí de Santiago, que l’ha fet sol i amb només 21 dies; amb la Dolors parlàvem dels fills; amb Francesc, de l’Escola de Música i de pressupostos municipals; amb en Ramon, de tot; amb en Quim, amb en Manel... També hi ha hagut moments per pensar i reflexionar sobre decisions a prendre.
La fotografia oficial ens l’ha fet un ciclista d’un grup a qui hem hagut de socórrer, perquè una noia necessitava glucosa per refer-se de l’esforç. Si voleu veure fotografies de la passejada, us aconsello que accediu al bloc i a l'àlbum de fotos d’en Ramon, un expert del Montseny.

dissabte, 13 de gener del 2007

El POUM a Debat i Tertúlia

Ahir la nit vàrem trobar-nos el Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar per parlar de la proposta del Pla d’Ordenació Urbana Municipal d’Arenys, que es va aprovar inicialment en el Ple del mes de desembre. No es tractava d’un acte amb publicitat al carrer, sinó més de caire familiar, però amb les portes obertes. A l’acte hi vàrem convidar a tots els grups municipals d’aquest mandat, però finalment només varen poder assistir-hi en Ramon Vinyes, del PSC, i en Vicenç Martí, d’ICV. El portaveu d’ERC i exalcalde, Joaquim Ponsarnau, m’havia telefonat per excusar l’assistència del seu grup, atès que els tres regidors que han portat el tema, tenien compromisos que no podien defugir.
Al web de la nostra entitat hi he penjat un petit resum de com va anar la xerrada, i per tant no ho repetiré aquí, però si que m’agradaria comentar un aspecte que em resulta interessant i preocupant al mateix temps. Em refereixo a la capacitat de comunicació entre les persones que exerceixen un càrrec polític i els altres vilatans.
Passa en molts àmbits, sobretot els més tècnics, que es desenvolupa un diàleg cada vegada menys comprensible per a les altres persones. Sovint no entenem els polítics, perquè s’esforcen poc en fer-se entendre. No diré que això sigui la causa del creixent distanciament, però de ben segur que hi ajuda.
Ahir al debat, l’intercanvi d’opinions entre els dos ponents, en algun moment, resultava una mica difícil de seguir, i ens obligava a fer-los parar i explicar més detingudament el que discutien. No varen acabar de posar-se d’acord en quin Pla era millor, ni en què es perdia amb l’aprovació de la proposta que es presenta a exposició pública.
Hi havia, al meu entendre, dues posicions diferenciades, al marge de qui tenia raó o no. Per una banda en Ramon Vinyes, alcaldable del PSC, valorava molt l’esforç del consens i el fet d’haver sacrificat el seu propi Pla, per aprovar-ne un que millorava, al seu entendre, el que presentava CIU, que té el govern junt amb el PP. Per l’altra banda, en Vicenç Martí, que va ser substituït com a regidor d’ICV, molt al principi d’aquest mandat, anava molt a fons en el contingut del Pla i, probablement pel fet d’haver estat regidor d’Urbanisme a l’altre mandat, li dolia no haver aconseguit uns millors resultats, més atrevits, però beneficiosos per al poble.
Jo crec que la discussió era interessant, i desitjaria que sempre es mogués en aquests paràmetres, per evitar situacions desagradables com les que hem viscut a Arenys durant el present mandat.
Ara caldrà veure el projecte – avui el govern municipal anunciava l’exposició prevista i també dues sessions informatives per presentar el POUM i el Pla Especial del Port – i estarem atents a les possibles al·legacions contra el projecte i la manera que es resolen. Per altra banda, cal recordar que qui l’ha d’acabar aprovant definitivament és la Generalitat, i no sé si hi haurà algun problema d’inconsistència, com podria ser la famosa franja dels 500 metres de la línia del mar.

divendres, 12 de gener del 2007

Que la política no ens empetiteixi

L’altre dia parlava amb una persona i em comentava que havia estat fidel a un partit polític, des de sempre. Per a ella no hi havia cap més opció i no tenia dubtes a l’hora d’anar a votar. Va ser arran d’uns problemes que va tenir amb gent amb qui coincidien políticament, que va obrir els ulls, i va començar a descobrir que també hi havia gent que combregaven amb altres forces polítiques amb qui resultava interessant comunicar-se. La conclusió de la conversa podia anar a la típica frase: “No hi ha mal que per bé no vingui”.
Mentre conversàvem, i així li ho vaig dir, jo l’entenia, però pensava que no era el meu cas, ja que mai havia tingut una opció política determinada, sinó que sempre les he examinat en la distància i m’he aproximat a uns o altres en funció del moment, dels temes o l’enfocament que en cada ocasió prenien les coses.
També li vaig dir que al meu poble, a vegades tenia la impressió que massa gent acostumava a mirar els altres amb un carnet a la boca – un carnet polític – i en funció del color, el tracte, encara que fos una simple salutació, variava. No hi ha dubte que es tracta d’un percepció i que probablement hi haurà gent dels que em llegireu que no hi estareu d’acord, però no per això renuncio a expressar les meves sensacions. Unes sensacions que m’entristeixen perquè considero que les relacions humanes són massa importants com per reduir-les en funció d’ideologies polítiques.
Tot això, en aquest any electoral, es pot accentuar, per la rivalitat entre els partits polítics i la seva legítima aspiració a governar el municipi. D’entrada no estem parlant de res negatiu, ja que en la rivalitat i la lluita democràtica es poden potenciar valors i millorar plantejaments, però no podem perdre de vista que passi el que passi el mes de maig, els arenyencs continuarem convivint i convé fer-ho de la millor manera possible.
Us imagineu un poble en què tothom pensés el mateix? Creieu que aniríem més bé? En la diversitat hi ha la vida i aquesta no s’ha de convertir en una llosa que cau sobre la minoria, ni pensar que pel fet de ser majoria, som posseïdors de la veritat.
D’una conversa tranquil·la sense cap objectiu prefixat, en surten molts pensaments que et provoquen una reflexió. D’aquí la importància del diàleg, la conversa i la discussió de temes que ens afecten, perquè tot ajuda al nostre enriquiment individual i, en conseqüència, social.
El nostre veí, que és votant de tal partit polític, que no és el que nosaltres votaríem, per sobre de tot és el nostre veí, amb qui compartirem veïnatge els 365 dies de l’any. No se’ns acudirà girar-li l’esquena perquè tingui una manera de pensar diferent a la nostra. Caldrà deixar de veure-li un carnet polític a la boca, i fixar-nos més en la seva personalitat, amb defectes, però també amb les seves virtuts.
I els arenyencs i arenyenques que s’ofereixin per governar la vila, encara s’hi hauran d’esforçar més, perquè si surten escollits, hauran de buscar el millor per a tots els ciutadans, els hagin o no votat. Aquesta és la gràcia de la democràcia, altrament estaríem imitant, amb disfressa demòcrata, els models dictatorials, dels quals en tenim un record prou recent.
Acabem d’iniciar un nou any i, probablement haurem aprofitat els dies de festes per estar més en família i plantejar uns compromisos a assolir durant el 2007. Políticament parlant serà un any important, i a Arenys potser encara més, després d’una legislatura una mica especial i que ens deixa un cert regust; però per sobre de tot, no ens oblidem que hem de créixer com a comunitat, i això, governi qui governi, és cosa de tots. Bon any!


Article publicat a l'Ametlla d'Arenys, d'aquest mes de gener

dijous, 11 de gener del 2007

Vilaweb canvia d'imatge

Des d’ahir dimecres, Vilaweb ha canviat d’imatge i les edicions locals surten amb el disseny que tenia l’edició general des de fa un temps. L’edició d’Arenys, que és la que jo miro, presenta les notícies d’una manera més clara, la qual cosa ajuda molt més a captar el contingut. A més sembla que s’obre més ràpidament, i això sempre s’agraeix.

L’accés a Internet encara no és massiu, tot i que cada vegada som més els que busquem la notícia davant de l’ordinador en lloc de la pantalla del televisor. El diari és diferent, i a mi em sembla que no es podrà substituir fàcilment. És per això que cal agrair les persones que treballen per fer més agradable la nostra navegació. Ja no parlem només d’obtenir les notícies, sinó que a més demanem que ens les presentin de manera atractiva.
Un fet interessant, que no hauria de passar desapercebut és l’abast de l’edició. Els dos Arenys es presenten junts i comparteixen notícia. Se’m fa difícil parlar de la relació entre els dos Arenys, bàsicament perquè els he conegut de gran, i no és el mateix. No tinc l’experiència de nen ni de jove, compartint Institut o rivalitzant, encara que m’ho han explicat. Tot i així m’atreveixo a pensar que a diferència del que sol passar entre pobles veïns, en el cas dels dos Arenys hi ha també una certa voluntat d’anar junts. Trobaríem força persones que prefereixen parlar d’Arenys, sense diferenciar si es parla de Munt o de Mar, i jo penso que, sense necessitat de perdre la identitat, convindria anar plegats en moltes situacions.
Cada vegada resulta més evident la necessitat de mancomunar serveis, encara que només sigui per qüestió econòmica. Hi ha unes prestacions que el municipi es veu obligat a realitzar, que resulten més econòmiques quanta més població les comparteix. Però també hi ha serveis o activitats que un municipi de catorze mil habitants no es pot permetre, i en canvi de la mà d’altres municipis, pot resultar viable.
No seria estrany, doncs, que els dos Arenys cada vegada anem més de bracet, i a més, si el govern català arriba a desencallar la nova divisió territorial de Catalunya, ens adonarem que, sense necessitat de donar de baixa municipis, tendirem a compartir serveis i activitats.

dimecres, 10 de gener del 2007

Avui era notícia

Avui llegia les notes de premsa de la Generalitat i m’han cridat l’atenció dues notícies, de les quals us en transcric els titulars, i us deixo el vincle per si us interessa llegir el contingut.

1 - Google i cinc biblioteques catalanes faran accessibles en línia centenars de milers de llibres.

La Biblioteca de Catalunya i quatre biblioteques catalanes més anuncien avui la seva adhesió al Projecte de Biblioteques de Google per a digitalitzar centenars de milers de llibres de domini públic (no subjectes a drets d’autor) i posar-los a disposició de milions de persones a través d’Internet.
La Biblioteca de Catalunya, la biblioteca més gran de Catalunya, actuarà com a coordinadora i interlocutora de les altres quatre biblioteques catalanes que participen en el projecte: la Biblioteca del Monestir de Montserrat, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

2- La reforma de l’Institut Català de la Salut aposta per una modernització radical del seu funcionament

La nova llei aprovada pel Govern transforma l’ICS en empresa pública i adequa la seva organització a les necessitats de salut dels ciutadans.
La nova estructura de l’ens serà molt més àgil i permetrà millorar els serveis assistencials, la seva coordinació, i les condicions laborals del seu personal

Del Maresme m’ha cridat l’atenció l’anunci de Lluís Bassat, de la creació d’un museu d’art contemporani a Sant Andreu de Llavaneres, en què parla de fins a 9.000 m2.

D’Arenys llegia al web de Ràdio Arenys que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, som la vuitena població del Maresme, en nombre d’habitants (14.016), però no parla del lloc que ocupem econòmicament. Potser és millor així per no quedar malament.

dimarts, 9 de gener del 2007

Dos anys escampant opinió

Tal dia com avui d’ara fa dos anys vaig iniciar el meu bloc sense saber massa cap on em duria. Era una experiència nova i que m’hi animava en descobrir que en Lluís Foix, a qui acostumava llegir els seus articles, obria un bloc. El ritme d’escriptura no tenia res a veure amb l’actual, que tampoc sé si es mantindrà en un futur, ja que la vida dóna moltes voltes i nosaltres canviem en el temps.

El primer escrit era el dia 9 de gener de 2005, i de fet va ser una transcripció de l’escrit que publicava a la revista l’Ametlla d’Arenys, de periodicitat mensual i que hi col·laboro des del primer número – juny de 2002. El segon escrit data del 13 de febrer, i mig any més tard no arribava a la trentena. El 2006 en canvi, ha estat un any de consolidació, sobretot els darrers mesos, amb un total de 326 escrits.
Per temes, malgrat que no he començat a classificar-los fins a finals d’aquest darrer any, amb la nova versió de bloc, es pot observar que predominen els polítics, tan a nivell general, autonòmic com local, amb un esperit crític, però intentant aportar valor afegit, i procurant també no ofendre les persones sinó, en tot cas, criticar la seva manera d’obrar, tenint en compte que són càrrecs públics i es deuen a la ciutadania i els electors que els varen votar.
Encara que sempre em sorprèn tenir lectors assidus, no es tracta d’un bloc molt visitat, potser perquè el que dic no interessa, o pel fet que no busco la polèmica ni l’estridència, sinó que m’agrada pensar que qui em llegeix, li ajuda a formar-se opinió de les coses, sigui en la mateixa línia o en l’oposada. Perquè el pitjor d’una societat és que estigui constituïda per gent sense opinió. Per contra, la societat esdevé més rica quan hi ha confluència d’opinions, i s’obre un debat intens.
En un primer moment em trobava sol dins el món arenyauta, ja que a la nostra vila hi ha una xarxa d’internautes força activa, que té alts i baixos, però és molt seguida per una majoria silenciosa. En aquests moments, arenys.org, els culpables de la xarxa arenyautes, ha incorporat el món del bloc, i s’hi ha animat un bon grup d’arenyencs, i això fa que em senti més acompanyat. També hi tinc un bloc, encara que allà la periodicitat dels meus escrits no és diària.
A partir d’avui comença el tercer any del meu bloc, i suposo que, com a mínim fins a finals de maig, el tema de les eleccions municipals hi tindrà força presència. Tot i que la campanya s’ha de fer al carrer, per arribar on hi ha la gent, penso que els partits polítics locals no es deixaran perdre aquest sistema tant directe per arribar als internautes, que cada vegada som més.
Si sou dels que acostumeu a llegir-me, us ho agraeixo, i si hi heu vingut a parar per casualitat, us convido a que doneu les vostres opinions, i em digueu on és el vostre bloc, perquè m’hi deixi caure.

dilluns, 8 de gener del 2007

Des de Barcelona es veu diferent

Aquesta tarda-vespre he assistit a una reunió a Barcelona, i m’he adonat que encara costa que els barcelonins entenguin que la seva realitat no és la realitat de tots els catalans, encara que sigui la realitat de la gran majoria.
Ho dic perquè, al marge del què representa desplaçar-te per una hora i mitja o dues que pot durar una reunió, les coses als nostres pobles les mirem d’una altra manera. Nosaltres podem, amb més o menys encert, entendre la seva realitat (la de vosaltres els barcelonins), però ells la nostra...
Recordo una vegada, fa molts anys, quan començava a treballar en una empresa de Barcelona, em va sorprendre molt que una companya barcelonina que es deia Mercè, parlés de la seva patrona com la patrona de Catalunya. Jo la vaig corregir i li parlava de la Montserrat i Sant Jordi, i que la Mercè no ens deia res. No em va fer cas i devia pensar que jo no sabia el què em deia. De fet estàvem parlant de la mateixa verge, però amb diferents noms.
Això em fa pensar en les dificultats per dialogar si no som capaços d’entendre que les coses es miren des de perspectives diferents. Sense voler-ho relativitzar massa, sí que s’ha de tenir en compte que una mateixa realitat pot veure’s de manera diferent, i per tant és important considerar tots els elements que participen en l’anàlisi d’uns fets, d’una realitat.
La reunió ha anat molt bé, i no us penseu pas que ens haguem tirat els plats pel cap, però de fet, hem acabat dient que tot el que estàvem estudiant i interpretant, calia considerar-ho tenint en compte el perfil dels participants: sexe, edat i també procedència o territori. Serà interessant veure’n les conclusions. Per cert, avui a TV3 estrenaven un programa que, en el camp de les paraules, evidencia la diferències entre comarques i fins i tot poblacions. No l’he pogut veure, però m’imagino que s’haurà il·lustrat bé.
Amb aquest escrit tanco dos anys de blog, encara que al començament no escrivia amb l’assiduïtat d’ara, que s’ha convertit en un hàbit diari. Demà iniciaré el tercer any d'aportacions. Bona nit.

diumenge, 7 de gener del 2007

Quan fou mort el combregaren

Ja sé que aquesta dita, avui dia, passa molt desapercebuda si ho comparem amb el temps de la nostra infantesa en què tots plegats teníem més coneixement de la litúrgia, però a mi em va bé per il·lustrar la situació en què ens trobem, després de l’execució de Saddam Hussein. Ara resulta que fins i tot aquells que li varen declarar la guerra – com és el cas de Blair – no troben bé la seva execució.
El nou secretari de l’ONU demana que no s’executin els altres dos condemnats, però no sé si va dir res abans que matessin a Saddam Hussein. Tampoc he escoltat cap declaració del nou ambaixador americà. No sé si ha dit res, però també podria ser que hi digués alguna cosa en contra. Tot plegat molta hipocresia i molt fer marejar la perdiu.
Com diria l’amic Ramon, no es pot fer “la puta i la ramoneta“, sinó que s’ha de ser clar i afrontar amb valentia el posicionament que una persona té davant d’uns fets, i si n’està penedit, s’ha d’explicar-ho bé i deixar-se d’històries. Quan un dirigent polític decideix declarar la guerra a un país, ha de tenir molt clars els motius, i els ha de defensar fins al darrer moment. Si entremig s’adona que estava equivocat, ho ha de tenir en compte i rectificar el seu posicionament, i restaurar la situació inicial. Els dirigents occidentals que varen decidir atacar l’Iraq, o es retiraven totalment o mantenien els seus efectius assumint totes les conseqüències. Ara que no em diguin que ja no són responsables dels fets a l’Iraq. Ho són de tots els actes terroristes i assassinats que es cometen dia si dia també, i ho són de les decisions que pren el govern instaurat en aquell país.
I no pot ser això de canviar d’un dia per l’altre perquè llavors passa el que m’ha succeït a mi. Ahir publicava en el meu bloc un escrit sobre la importància de l’autocrítica, i donava l’exemple de José Blanco. Avui, després de llegir el diari, i haver vist que el President Zapatero el desautoritzava, he pensat que me les prometia massa felices!
Per aquells mestres, educadors i estudiants que us reincorporeu demà al món dels treballadors, us desitjo una bona entrada a la feina, i us recordo que teniu per endavant moltes setmanes de feina fins que no pareu per Setmana Santa, i a nosaltres també. Que us sigui lleu!

dissabte, 6 de gener del 2007

L'autocrítica és notícia

No hi estem massa acostumats, sobretot en el món de la política. Sembla com si la consigna dels partits polítics sigui de no fer mai crítica de les pròpies accions, sinó més aviat buscar les causes en les accions dels altres. Pot semblar una tonteria però és així. Quantes vegades llegiu declaracions de polítics que admeten errors? Ben poc sovint, i això fa que, quan succeeix, sigui notícia.
Ahir podies llegir al diari les declaracions del secretari d’organització del PSOE, José Blanco, arran del fracàs en les negociacions amb ETA i l’atac perpetrat a Barajas, amb el resultat de dos morts. No sé si a partir d’aquí hi haurà qui de l’arbre caigut en farà estelles, però és d’agrair la sinceritat, i és una llàstima que no passi més sovint.
Tinc una mania que potser algú em podrà corregir, però sempre he pensat que els partits que acostumem a nomenar d’esquerres, tenen una tendència més acusada a reconèixer els seus errors, sense que això vulgui dir que ho facin molt, ni tan com seria desitjable. Voldria recordar moments en què el PP espanyol hagi reconegut que s’ha equivocat. Se’m fa difícil, perquè el discurs del PP acostuma a ser molt contundent i no deixa massa oportunitats per ser qüestionat. Normalment parlen convençuts que tenen la veritat i que són tan infal·libles com el Sant Pare de Roma.
Aquesta tarda de Reis he parlat molt de política, en dues converses diferents. M’adono que la política m’atrau, però també veig que la cosa està molt malament. Semblava que amb els anys de democràcia, seríem més capaços de fer-ho tot molt més bé, però no és així. Cada vegada estem més desanimats i ens trobem amb menys força i complicitat per treballar en societat. Tant malament ho hem fet?
De totes maneres, no tot ha estat negatiu avui, ja que per una banda he pogut conversar amb un amic que molts voldrien compartir, i per l’altra he pogut veure certa il·lusió per canviar la manera de fer política. Aquesta afirmació es repeteix molt al meu entorn, i jo mateix l’acostumo a utilitzar. Encara que no sigui jo qui ho aconsegueixi, estaré sempre animant a qui s’hi atreveixi.

divendres, 5 de gener del 2007

La meva carta als Reis

Aquest matí quan m’he llevat m’he adonat que encara no havia escrit la carta als reis. Precisament avui a les vuit del vespre veuré el patge carter i encara no m’hi he posat.

Sempre acostumo a demanar salut, i cada any ho haig de tenir més en compte, perquè ja comencem a tenir una edat. També els demano que la salut es faci extensiva a tota la meva família, i de mica en mica hi vaig encabint a més gent. Al final la desitjo per a tothom.
De joguines no en demano des de fa anys, encara que potser en trobaria alguna que hi podria dedicar una estona. L’escalèxtric, per exemple, el ping pong... són jocs que no tenen edat i que sempre m’han agradat.
Enguany els demanaria, per Arenys, enteniment a l’hora d’anar a votar el dia 27 de maig, i capacitat d’exigència, perquè no ens acontentem amb quatre discursos afalagadors i promeses inútils (fa quatre anys ens prometien participació ciutadana!).
Per Catalunya demanaria per a l’Entesa que ens governa, capacitat de treball, encert i seriositat, i que l’oposició sàpiga fer el paper que li és propi, per evitar que els governants se’ns adormin. Tots ells pensant en el país i els catalans que l’habitem.
El següent pas és Espanya, amb qui encara estem vinculats. En aquest cas demanaria valentia al PSOE i al president espanyol, i que facin menys cas al PP, que només xerra per distorsionar, però no té cap interès per als espanyols, tret d’aquells que l’hi són fidels. Jo demanaria per Espanya un partit de dretes, perquè molts espanyols no saben què és, i que el PP l’arraconessin a l’extrema dreta, que és on més bé es belluga.
A Europa li convindria que els reis li clarifiquessin el paper que ha de jugar. Que deixi d’actuar sense saber-se el paper que ha dir, i deixi d’imitar els Estats Units, que no li correspon ni li fa cap bé.
I per a tot el món, m’agradaria demanar justícia i pau. Mentre hi hagi tantes diferències entre les persones, no hi haurà justícia, i sense justícia ni haurà pau.
Veig ben bé que estic demanant massa coses, i els reis hauran de prioritzar. Si em permeten, ho faré jo: em quedo amb el darrer desig, que és condició sine qua non per ser feliços.

dijous, 4 de gener del 2007

Benestar Social i Família a Nocturn

Arribo de Ràdio Arenys de realitzar el primer programa sobre Benestar Social i Família, el tema que tractaré tots els dijous de gener. Avui han vingut la regidora de l’Ajuntament d’Arenys, la Laura Dias, acompanyada de la Núria Hidalgo, educadora social, i la Cristina Cabot, treballadora social.
Ho deia al començament del programa, que Benestar Social està de moda, perquè: el mes de novembre el Congrés de Diputats va aprovar la Llei de Dependència, que va entrar en vigor aquest dia 1 de gener; el mes de desembre, el govern de la Generalitat va aprovar el projecte de Llei de Serveis Socials, que d’alguna manera regularà l’aplicació de la Llei de Dependència a Catalunya; a Arenys de Mar ha començat a funcionar el Centre de Dia del Geriàtric Municipal, i la regidora va ser nomenada en el Ple Municipal de la setmana passada, tot i que fa un parell de legislatures ja havia dirigit el Servei.
És bo que temes socials siguin notícia perquè la problemàtica social existeix, encara que a vegades la vulguem amagar, i cal afrontar-la de dret. Cada vegada vivim més anys, però la qualitat de vida no pot minvar, i això s’ha de preveure i solucionar abans no sigui massa tard. Dedicaré el darrer programa a parlar més a fons de les dues lleis esmentades, però d’entrada cal dir que és un pas endavant important. També és cert que una cosa és el text de la llei i l’altra la seva aplicació. Esperem i desitgem que no hi hagi problemes i que no es quedi en un simple llistat de bones intencions.
En l’acord de l’Entesa – l’equivalent a l’acord del Tinell del Tripartit en aquesta legislatura – ja es parla de polítiques d’acció social i comunitària, i es marquen com objectius la universalització dels serveis socials; l’adaptació de l’estructura, la dels seus serveis i prestacions socials, d’acord al nou model i realitat social; més suport a les famílies, i protecció dels infants; la cohesió social; la qualitat de vida de les persones i la seva lliure decisió; el treball en xarxa, i l’enfortiment de l’autonomia i participació activa de la gent gran.
Hi ha moltes actuacions a fer, algunes d’elles molt concretes i factibles, d’altres són més ambigües i difícils d’assolir, però considero que s’han de dedicar esforços per avançar en aquest camp, ja que tothom recorda haver sentit a parlar de la “societat del benestar”, però al marge de les discussions que hi ha sobre la seva bondat, sovint ens oblidem que el benestar no pot ser patrimoni només d’uns quants, i per tant es fa necessari incloure-hi el més gran nombre de persones, pensant que no sempre és problema únicament econòmic, sinó que també hi ha persones amb recursos que necessita del treball del sector social i familiar.
Ha estat un programa de ràdio interessant, perquè les persones convidades s’ho creuen de veritat. Penso que aquesta serà la tònica de tots els programes del mes, perquè qui treballa en aquesta àrea, sigui professional remunerat o voluntariat, ho fa estimant, i això és el que compta, quan es tracta de treballar amb i per a les persones, i encara més quan aquestes et necessiten.
Si voleu escoltar el programa, ho podeu fer per internet, a Ràdio Arenys, el diumenge vinent de 10 a 11 de la nit, i dijous, el segon programa, amb en Joan Arenas i en Manel Pou.

dimecres, 3 de gener del 2007

Els naps i les cols, de la nit al dia

Arenys es prepara per a la nit de reis amb més expectació que mai, després dels lamentables fets de l’any passat. A ningú se li escapa que la nit del 5 de gener d’enguany pot representar un punt d’inflexió en les relacions entre joves i govern municipal, o bé acabar convertint la tradicional nit dels naps i les cols, en motiu d’enfrontament amb el govern de torn.
Per aquells que no conegueu la tradició d’Arenys, us animo a visitar un dels webs que en parla, i comentar-vos que l’any passat hi va haver càrrega policial, tres detinguts i posteriorment jutjats, amb sentència condemnatòria, paral·lelament a l’intercanvi d’acusacions entre el grup de joves i el govern municipal, que s’ha allargat en el temps.
Durant l’any hi ha hagut diferents intervencions a la xarxa d’arenyautes, animant a la gent a sortir aquesta nit, fins i tot les persones que ja no es consideren tan joves. Si les crides tenen ressò, ens podem trobar una vila, en plena nit de reis, més transitada que en ple dia. Una nit que per ella mateixa és moguda, amb la comitiva de reis i patges repartint regals per les cases, els joves i les joves penjant cols i naps, i enguany amb pares, mares, oncles i avis.
Sense voler frivolitzar, però amb la intenció de posar-hi un to humorístic, potser fóra bo aprofitar la moguda per declarar la nit de naps, a Arenys, com a “nit d’obertura comercial autoritzada”, i que el comerç comenci les rebaixes abans d’hora. A casa, que encara esperem els reis, i els anem a rebre a la plaça del Mercadal de Vic, arribaríem a temps per anar, abans de ficar-nos al llit, a comprar quatre coses a les quatre botigues que encara queden a Arenys.
En cas que la proposta no avanci, desitjo que la penjada de naps i cols es faci de la manera més respectuosa possible, i amb la màxima originalitat i enginy en les bromes, que els joves ens sorprenen cada any.

dimarts, 2 de gener del 2007

Arenys Sostenible es desfà

Més o menys d’aquesta manera titulava Ràdio Arenys, al seu web, la notícia sobre la dissolució de l’entitat “Arenys Sostenible”. Segons s’ha pogut veure aquest cap de setmana per Arenys, l’entitat ha penjat una esquela on es llegeix:

Ha mort ecològicament a Arenys de Mar el diumenge 31 de desembre de 2006 a causa de la constant especulació i abusos dels polítics i dels 'urbanistes', i del silenci i de la passivitat insostenible d'una gran part dels vilatans. Les exèquies es faran el dia dels nassos si el temps i l'autoritat ho permeten.”

Tinc ganes de parlar amb els amics que formen o formaven part de l’entitat, perquè m’expliquin una mica més com ha anat tot plegat. S’ha de dir que la seva feina, agradés més o menys, era de formiga, poc gratificant i de resultats difícils d’observar, però us haig de dir que molts arenyencs hem après de persones com la Carme Buixalleu, per dir un nom.
Diuen que la feina de polític és desagraïda i mal retribuïda. Hi estic molt d’acord, i la solució no és clara, encara que puguem aportar idees, però la feina de les entitats sense afany de lucre, que no es dediquen només a organitzar festes, encara és més desagraïda i gens retribuïda. A més, quan la seva feina és profitosa i engrescadora, es troben amb moltes traves, fins i tot dels mateixos polítics, que malfien de la seva intencionalitat, com si caiguessin en un mar de gelosia. No sempre és així.
Tal com he dit abans, desconec els motius i per tant no puc fer cap valoració dels fets, però m’agrada deixar constància del treball que durant uns quants anys la gent d’Arenys Sostenible han anat desenvolupant, a contracorrent de la força de la inèrcia dels esdeveniments, amb errors, però també encerts. Tenia entès que durant el llarg viatge d’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística d’Arenys (POUM), l’entitat s’havia reunit en més d’una ocasió amb els grups polítics i, a més, havia aportat coneixements i suggeriments. Em sorprèn que a la seva esquela parlin de “constant especulació i abusos dels polítics...”, i entenc més l’afegit “...i del silenci i de la passivitat insostenible d’una gran part dels vilatans.”
Els hi ho diré personalment, però voldria deixar-ne constància en el meu bloc, que no deixin de treballar per Arenys, sobretot ara que hi haurà exposat el POUM, sinó que l’estudiïn i, si fa el cas, presentin les al·legacions oportunes per aconseguir un Pla més sostenible. Tot i que pugui entendre tots els seus arguments, penso que ara no és el millor moment de plegar, sinó que ara és el moment que més els necessitem, perquè ens expliquin què s’està fent malament, segons el seu parer i coneixements, i els puguem ajudar per millorar allò que encara és millorable.
Tots podem aprendre’n una lliçó, i avui ens ho han dit bastant clar: som passius, pocs participatius, i jo hi afegiria que sovint ens limitem a reaccionar quan una cosa no ens agrada, sempre i quan no ens comporti massa feina ni temps.
Aquests dies hi ha tres projectes a exposició pública: el Pressupost 2007, el POUM, i el Pla Especial del Port. No val a badar!

dilluns, 1 de gener del 2007

Entrada d’any en pau

Bé, malauradament això no ho pot dir tothom, i només fent una recorregut per la bola terrestre ens adonaríem que no tots tenen la mateixa sort. És bo doncs, que si nosaltres en gaudim, ho reconeguem públicament. A més, llegia avui al web de Ràdio Arenys que més de mil persones han celebrat, al Calisay, l’entrada del nou any. No recordo quant fa, però ja portem uns quants anys celebrant-ho, i això tranquil·litza a molts pares: els fills es queden a la vila i no han de desplaçar-se a fora, amb el perill dels accidents de trànsit. A casa pensàvem en veu alta: “aprofitem els caps d’any que ens queden sense haver de patir”, perquè aquesta és una mica la sort dels que tenim els fills petits.

És d’agrair la predisposició d’un bon nombre d’entitats i associacions arenyenques que s’encarreguen d’organitzar la vetllada. És amb el concurs de tots, que la festa guanya vida i aconsegueix tenir prou reclam com perquè els joves es vulguin quedar i passar-ho bé.
Un dels fets més desagradables d’aquest canvi d’any ha estat la bomba que va esclatar dissabte a Madrid. No m’hi he referit fins ara, perquè poca cosa més puc aportar que no s’hagi dit. No hi ha res que pugui justificar una acció com aquesta, i només mereix el més gran rebuig. Sempre he pensat que la gent sense escrúpols es bellugava millor amb situacions extremes. Estic convençut que la gent d’ETA prefereix un govern del PP, molt radical i gens dialogant, a un PSOE que defensa el diàleg, encara que té molts dubtes a l’hora d’actuar.
Ho he llegit en escrits d’amics arenyencs, al seus blocs o bé a la xarxa d’arenyautes. Estic d’acord amb els que, sense justificar en cap cas l’acció d’ETA, consideren que el PSOE havia d’haver mogut alguna fitxa. Que quedi, però, ben clar que l’acció d’ETA és injustificable, sigui quina sigui l’actuació del govern de l’Estat.
Si el govern socialista està pel diàleg, vol dir que entén que les dues parts han de negociar i fer passos que deixin entreveure que hi ha uns objectius comuns a assolir. Si algú es queda parat, no es pot parlar de diàleg, sinó simplement de discurs, i amb discursos no es va enlloc.
Potser és això el que li estigui passant al PSOE, un munt de discursos que el diferencien del conservadorisme més radical del PP, però sense capacitat ni massa voluntat d’escenificar-ho. Llavors, es fa difícil avançar, i no tothom té la mateixa paciència. Creieu que amb l’Estatut va passar el mateix? i amb les negociacions sobre finançament, llei educativa, i tot allò que encara ha de venir... passarà el mateix?
Desitjo que l’any que hem encetat sigui plaent per a tothom, i que sapiguem administrar el nostre temps, sense perjudicar el temps dels altres.