Iceta no ho té fàcil

L'estratègia d'Iceta per a aquestes eleccions al Parlament català es centra en proclamar l'absurditat de la declaració unilateral d'independència i desmarcar-se de les posicions del PP i C's. És per això que rep la crítica dels dos unionistes que el necessiten per sumar i aspirar a fer fora els independentistes del govern, però també la rep des de dins, en la persona d'Alfonso Guerra. Una persona que no es desenganxa ni amb aigua calenta!

Iceta necessita recuperar el vot de l'Àrea metropolitana, que se'n va anar a C's, ja que a la resta del territori l'ha ben perdut i difícilment el recuperarà. Ha de batallar en contra de posicionaments totalment regressius i recentralitzadors de C's, que d'entrada no li ha de resultat difícil d'argumentar, però havent perdut molta credibilitat i sabent que l'endemà de les eleccions potser hi haurà d'acabar pactant, malgrat afirmi que no col·locarà Arrimadas a la presidència de la Generalitat.

Iceta, doncs, ho té complicat perquè ja no es tracta de combatre els adversaris polítics, els candidats a anar junts, sinó que té l'enemic a dins. El vell posicionament del PSOE, de les velles patums socialistes, però també del corrent andalús que tanta força té. La volubilitat de Pedro Sánchez no li permet agafar-s'hi segur, i haurà d'anar amb peus de plom, per xerrar molt i no dir res. Per ballar molt en els seus mítings, per fer oblidar el discurs, que no pot ensenyar amb totes les seves paraules. Es tracta d'obrir boca sense emetre so. Això no és fàcil quan té tants espies dins el partit per coaccionar la seva actitud i arrastrar-lo cap a posicionaments que el PSC no hauria cregut mai que pogués arribar a defensar.

A qui interessa la visita de Rajoy a Catalunya?

El problema de Rajoy en les seves visites a Catalunya és que només el van a veure els quatre militants i simpatitzants del PP català. El fet que a Catalunya sigui un partit residual, menor, no fa possible que les seves arengues siguin multitudinàries. Per això no val la pena tant d'esforç i ho podria continuar fent darrere una pantalla de plasma.

Ara diu que vindrà a Catalunya a explicar-se millor, però ja ens avisen que el seu discurs no canviarà res, simplement utilitzarà altres paraules. És per això que el que ens pugui venir a dir no ens interessa gens i s'ho podria estalviar. Rajoy està acabat i durarà el que allargui la legislatura, i això ho sap.

Patètic tot el que està passant amb el PP i el fiscal general, que no troben la manera de presentar la querella. Tots sabem que poden imposar allò que vulguin, però fins i tot en això no estan de sort, no ho poden dissimular: la seva actuació sempre és a base d'imposicions i de valer-se de la majoria absoluta. Després s'afarten de proclamar que estan oberts al diàleg, però tenen els conceptes equivocats, per al PP diàleg és monòleg. Estan disposat a escoltar tothom amb una única condició, i és que parlin d'allò que el president vol, i demanin allò que el president està disposat a donar. Aquest és el diàleg del PP i del senyor Rajoy.

Sumant corrupció, incompetència i trets dictatorials, obtenim el sistema polític espanyol, i llavors es lamenten que arribin veus crítiques com les de Podemos, i que a més la gent se'ls cregui. Al PP i al PSOE se'ls està acabant el viure de la rifeta. Ja hi ha qui busca amistats dins de Podemos, simplement per continuar vivint de la política, encara que no es tinguin capacitats ni ganes de treballar. El futur d'Espanya no és gens clar, mantinguin o no Catalunya subjectada.

Catalunya s'encamina a l'Edat Mitjana

Avui, creieu-me, no volia parlar de la consulta o la participació del dia 9N, sobretot tenint el cap la mort d'en Santiago Maynou i en Metri. Dono el meu condol als familiars dels dos arenyencs que ens han deixat massa aviat, i desitjo que els seus familiars puguin afrontar aquesta situació tan dolorosa.

Deia que no volia parlar del 9N, però les declaracions i amenaces del president del govern de l'Estat i fins i tot el discurs del rei d'Espanya m'han fet canviar d'opinió. Ho sento, però cada vegada que em pressionen en tinc més ganes i considero més antidemocràtiques les seves declaracions i actuacions.

No s'ha fet efectiu el recurs del govern del PP a la consulta alternativa del 9N, però tot fa pensar que això passarà aquests propers dies, la mateixa setmana que estem cridats a participar. La incògnita serà com reaccionarem, què ens proposaran les persones i entitats que han liderat aquesta iniciativa, però estic convençut que una bona part dels catalans tindran una resposta adequada, sempre dins la tolerància, el respecte i la festa, cosa que no es pot dir d'altres opcions que tots coneixem.

Diu Rajoy que els catalans volem tornar a l'Edat Mitjana. Suposo que una persona que com a molt llegeix un diari esportiu madrileny, pocs recursos té per il·lustrar allò que ell considera que no és el que hauria de ser.

Diu Mas que d'aquí a deu anys serem independents. Tindran paciència els més impacients? Hi ha qui es pensa que assolir la independència és un dit i fet, i els que saben que no és tan ràpid, també creuen que es podrà proclamar en poc més d'un any. Ara quan senten que el president parla de deu anys, què pensen? què s'imaginen?

Seguim les notícies, però no ens deixem portar per l'eufòria ni les anècdotes simplistes. Siguem seriosos i busquem el diàleg. Denunciem les males arts i respectem els drets dels altres. Si ells no ho fan, no caiguem en el parany.