Una bona notícia per sortir de la foscor

Avui m'he aturat a llegir una notícia d'aquelles que probablement només et fixes si t'afecta directament o indirecta, perquè ho pateixes o ho vius personalment, o familiars i amics, i, en canvi, són importants de llegir i conèixer, sobretot ara que estem voltats de tantes notícies negatives i decebedores.

Em refereixo a les retines artificials que permeten que persones que pateixen degeneració macular associada a l'edat (DMAE) i que els provoca ceguesa, puguin aconseguir part de la visió. Es tracta d'una malaltia irreversible que afecta a més de cinc milions de persones al món, i ara se'ls obre la possibilitat de recuperar, en part, la visió.

L'implant de la retina artificial, segons diu la notícia, no cura la degeneració macular, però sí que representa una millora. Fins ara només hi havia el recurs d'ajornar la ceguesa total injectant uns fàrmacs a l'ull, periòdicament. El pare, que ens va deixar aviat farà deu anys, va haver de recórrer a aquest procés d'injecció del fàrmac, en un ull, perquè l'altre ja l'havia perdut del tot.

Tot i que els investigadors reconeixen que és un primer pas i que encara hi ha efectes secundaris a resoldre, recalquen la importància al fet que un procés que semblava totalment irreversible, pugui arribar a canviar i permetre la visió. Només qui té dificultats per veure-hi entén perfectament què significa gaudir d'aquest sentit, i aquí ve la reflexió que ens hem de fer: som conscients de tot allò que tenim, de la nostra salut, i n'estem agraïts?

Sovint és manca de sensibilitat, pur egoisme, pensar que allò que és bo per nosaltres és bo per a tothom, i no és així. Quan convius en societat has de ser conscient que no tothom té les mateixes oportunitats, i per això, per exemple, és tan important combatre les barreres arquitectòniques que per alguns pot ser un simple detall, però per altres persones els pot representar un obstacle infranquejable.

Cultures

Avui pensava que una de les riqueses del món és la diversitat cultural que trobem si ens desplacem d’una punta a l’altra, però la mateixa facilitat per moure’t d’un lloc a l’altre et permet concentrar aquesta diversitat en un territori, en un país o nació. Sempre s’ha dit que Catalunya era una terra d’acollida i en certa manera és cert que hi trobem persones procedents de diferents parts del planeta.

Aquestes concentracions, a part d’enriquir-nos també comporten alguns problemes. No sempre som capaços d’acceptar la diversitat i fem difícil el necessari encaix. A vegades penso que els humans som tan rucs que aquelles coses que són positives, que ens poden ajudar, les acabem convertint en obstacles, en motiu de conflictes.

Parlem sovint del fet migratori que estaria molt relacionat amb el que estic dient, però avui em centro en la riquesa del pòsit cultural i de tradicions de les persones vingudes d’arreu del món. Podem parlar de multiculturalitat, però jo prefereixo la interculturalitat. Una cosa multuosa acaba essent simplement la confluència, a vegades no gaire positiva i ordenada, de moltes coses. La interculturalitat parla de la interrelació entre les cultures i aquí, al meu entendre, és on radica la riquesa.

Tot i que la globalització ha tendit a uniformar-nos, encara podem ser capaços de salvar aquells trets històrics i culturals que ens ha definit, que hem mamat i que podem aportar a la civilització, sobretot en el seu component social, avui que l’individualisme predomina. Saber valorar les diferències és la base de la convivència, i no acceptar-les és la font de la violència.

La gestió municipal, un repte que ens compromet

Una vegada passades les eleccions i en una situació que no se'ns pot acusar d'electoralisme ni interessos de partit hauríem de ser capaços d'analitzar què està passant al nostre ajuntament i intentar ajudar a les persones que l'hauran de tirar endavant per sortir de l'atzucac en què es troba.

La conclusió a què podríem arribar és que la iniciativa política, la voluntat dels governants, queda superada per la maquinària administrativa. A cap polític, sigui del color que sigui, li interessa la paràlisi, el no poder donar resposta favorable a les inquietuds i demandes de la ciutadania. Gairebé sempre si les coses no avancen és per les dificultats que es troben i que impedeixen aconseguir els objectius fixats.

La maquinària administrativa del sector públic cada vegada és més feixuga. Al marge de la capacitat i voluntat dels treballadors municipals hi ha tot un seguit d'obstacles que cal superar i que no són pocs. La desconfiança de poders supramunicipals va crear tota una serie de traves que han dificultat la gestió fàcil dels ajuntaments. La por de molts funcionaris que tenen responsabilitat patrimonial dels seus actes també ha estat una manera d'alentir els processos i encallar, sovint, moltes de les actuacions previstes.

Al marge de fets concrets i situacions específiques, la gestió d'un ajuntament es troba sotmesa a moltes limitacions, ja sigui per recursos econòmics insuficients davant les moltes necessitats, o per manca de personal i preparació adequada. També s'hi afegeix el desconeixement per part de molts polítics del funcionament de l'administració, la seva disponibilitat per dedicar-se a treballar per la vila, i el suport necessari per exercir una gestió eficient i efectiva.

La majoria absoluta aconseguida per l'equip guanyador de les passades eleccions li permetrà tirar endavant el seu projecte polític sense haver de patir per l'oposició de la resta de formacions polítiques, però té el gran repte d'endreçar un desmanec que ningú ha volgut, però que ha acabat passant. Alguns pensem que caldria el suport unànim de totes les forces polítiques per desencallar la situació, perquè al final és el que la nostra vila necessita. Grans projectes no es poden acabar realitzant, per les limitacions exposades, però sí, en canvi, es pot arreglar el funcionament del nostre ajuntament, aconseguint una agilitació dels tràmits, un acostament als vilatans i a les seves necessitats, i una millora de la vida de tothom, tenint molt present aquelles persones que tenen més dificultats per tirar endavant el seu projecte de vida.

Vull pensar que la mà estesa de la nova força política que dirigirà l'ajuntament no és una frase amable, sinó que té un fons real i una voluntat efectiva, i que la resta de partits polítics, cadascú des del lloc que les urnes els han situat, tindran la capacitat de contribuir en la millora de la gestió del nostre ajuntament, perquè tots els arenyencs sortim guanyant d'aquest treball conjunt. Confio que les animadversions personals hauran desaparegut definitivament del consistori.

Sensibilitat a les inquietuds dels vilatans

De la gent aprens, i per això és tan important escoltar el que et diuen, posar-te a la seva pell i analitzar què pots fer perquè les inquietuds dels altres tinguin una resposta. No tot és possible, però l'esforç per trobar solucions sempre és valorat. Tancar les portes a la incomoditat, a la crítica, a les persones que no pensen com tu, és el pitjor que pots fer a la vida, i en la política passa massa sovint.

Aquests dies que estem més en contacte amb els conciutadans t'adones que les persones no demanen impossibles. Els seus raonaments són creïbles, encara que no sempre tinguis solucions per a tot, però és cert que hi ha sortides a moltes de les demandes que et fan, la majoria de les quals són més qüestió de voluntat i ganes de fer més fàcil la vida dels altres. 

Que la gent gran pugui asseure's als bancs que hi ha a la via pública, sense la por de no poder-se aixecar, perquè són bancs massa baixos, sense recolzabraços. Que les façanes dels carrers estiguin lliures d'obstacles, perquè les persones amb visió reduïda no s'hi entrebanquin. Que les terrasses que et permet asseure't a prendre algun refresc, no siguin un impediment per a la lliure circulació dels vianants... Tot això està previst, però a la nostra vila no es cuida. No hi ha voluntat política.

Que et puguis dirigir als regidors i alcaldes i rebis una resposta a temps, encara que no sigui allò que voldries, però que et sentis escoltada i atesa. Que les normatives establertes es revisin, però sobretot que es facin complir, perquè la vida pública al nostre municipi no esdevingui xauxa. Tot això no és tan difícil de regular, però no hi ha voluntat política.

Que es vetlli perquè la gent recicli correctament les seves deixalles, però sobretot que els comerços, bars i restaurants siguin els primers de donar exemple. O el propi Ajuntament, a l'hora de netejar els carrers i amuntonar les bosses de brossa que a vegades s'eternitzen. Es tracta només de sensibilitat, de vetllar perquè la nostra vila estigui neta i endreçada, però no hi ha voluntat política.

Que la gent se senti segura caminant pels nostres carrers, sense necessitat de contractar més policies ni col·locar més càmeres a la via pública, sinó canviant el model policial, més proper a la gent. Que s'interrelacionin amb la gent, amb els botiguers. Que no representin una amenaça, sinó un recurs amb qui confiar perquè saps que estan amb tu i per a tu. Tampoc no és tan difícil. Es tracta de proposar-t'ho i canviar el xip. Es tracta de tenir voluntat política per canviar un model que s'ha demostrat que no funciona.

És per tot això i molt més que la CUP vol entrar a l'Ajuntament amb força per poder ser decisius a l'hora de canviar la manera de governar la nostra vila. Volem un govern on tothom s'hi senti representat i implicat.

Les dificultats de no veure-hi

Avui s'ha de dir que escric el post per aproximació. Aquest matí he visitat l'oftalmòleg i les gotes que m'ha posat als ulls fa que no acabi de veure bé tot el que escric. Espero que no se m'escapi res estrany i que el redactat sigui entenedor.

És precisament de la importància de la vista que vull escriure. En situacions com la d'avui t'adones de què ha de representar per a les persones que tenen dificultats amb la vista, o simplement que no hi veuen. Sovint actuem inconscients de quina és la realitat per a moltes persones, i no parem atenció en elements que, aparentment, ens poden semblar insignificants.

Per un moment imagineu-vos passejar per la Riera de la nostra vila, amb dificultats de visió. Fixeu-vos en la quantitat de paranys que hi ha, i que dificulten, per no dir que impossibiliten el pas de persones amb dèficit de visió. A vegades són obstacles puntuals, però n'hi ha d'altres que tenen un caràcter permanent, i aquí caldria posar tot l'esforç per evitar fer inviable la passejada de persones amb dificultats de visió.

No sempre es tenen en compte els requisits per ocupar la via pública, ni es pensa en el perill que suposa per a qui no hi veu prou. No sé si les terrasses dels bars que podem trobar a la Riera, o al passeig Xifré, compleixen normativa, i si aquesta és respectuosa per a les persones amb problemes a la vista.

Seria bo fer una repassada ben feta i corregir aquells elements que dificulten la mobilitat per les voreres de la nostra vila. Ja no parlo dels carrers que es converteixen en rials, i que tenen les voreres molt altes i estretes. En aquests punts la mobilitat és gairebé impossible per aquestes persones, però sí que convindria que els llocs que tenen voreres amples, es procurés no posar-ho difícil per a les persones amb visió reduïda. A tot aquest col·lectiu caldria afegir-hi també els que es desplacen amb cadira de rodes, amb crosses o que ja tenen una certa edat, com per anar torejant els obstacles.

Les meves dificultats temporals de visió, m'han fet reflexionar sobre una realitat que afecta a més persones de les que ens pensem, i que no sempre ho tenim present.

Crisi política

Amb aquest títol tan genèric hi cap tot i res ve de nou. Son moltes les circumstàncies a tenir en compte per afirmar que estem vivint una crisi política important. Avui, però em voldria centrar en l'element crítica i la incapacitat d'acceptar-la.

De crítica n'hi ha de constructiva i d'altra de mal intencionada. Crítica argumentada i d'altra simplement pensada per destruir, i això ho ha d'entendre la persona criticada. Ha de saber veure què hi ha de cert i què forma part del muntatge per denigrar la persona o la seva obra.

Avui és fàcil propagar l'opinió a través de les xarxes i arribar a molta audiència. Això és positiu, però també pot ser negatiu, sobretot quan se'n fa mal ús. Molts dels polítics actuals estan rebent molt malament la crítica a actuacions desencertades i alguns d'ells ho aprofiten per passar com a víctimes d'un mètode per ensorrar-los.

Sortosament tenim la capacitat de reconèixer quan hi ha mala intenció o bé quan es reflecteix el que realment passa. La llàstima és que hi ha alguns polítics que no accepten que se'ls contradigui, encara que hagin caigut en l'error de creure's que tot el que fan està ben fet, i que ho fan amb les millors intencions del món. Quan aquests polítics no son quatre gats, sinó que en sumes molts, és quan pots afirmar que estem vivint una crisi política seriosa que ens obliga a replantejar la nostra manera de ser i d'actuar. 

Aquest mes, la revista L'Agenda ha tret més d'un article força crític amb la gestió del govern municipal. S'ha de dir que ha sortit de la normalitat a què ens tenia acostumats aquests darrers anys. Hi ha actuacions del govern municipal que caldria revisar a fons, perquè no anem bé, i els problemes s'eternitzen. Caldria una reflexió de l'equip de govern i procurar esmenar allò que no funciona, adonar-se que no ho estan fent prou bé, ni ho saben explicar, i el que és pitjor, no compten amb la ciutadania.

Cadascú que en faci la seva valoració, però no podem ignorar que Arenys de Mar no està passant pels millors moments de la seva història, i no és qüestió del coronavirus, que també hi ajuda, sinó d'acceptar que ens falta lideratge polític capaç de vèncer tots els obstacles amb què es troba.

No tot s'hi val en política

El joc polític ha arribat a un nivell tan alt de degradació que ja et pots esperar qualsevol cosa. No es tracta simplement de sorprendre qui encara entén la política com un servei, sinó a les persones que ja saben que la carrera política és una cursa d'obstacles amb trampes i trampetes, però que probablement no havien arribat a imaginar-se que es pogués anar tan lluny.

La moció de censura ha fet mal al PP, i probablement el suport rebut pel PNB, després de la negociació i aprovació dels pressupostos, ha estat el que més els ha dolgut. S'havien venut a canvi de privilegis al PNB i aquests els han deixat glaçats. Per què ha passat? Què han fet de malament que el PNB no els hagi correspost?

Una vegada més veurem que la qualitat política i l'ètica del PP brillen per la seva absència, i faran tot el possible per venjar-se dels bascos. Com? Una primera acció, que ja han anunciat, és presentar esmenes als seus pressupostos, aprofitant la seva majoria absoluta al Senat. És legal? Sí. És ètic? No.

Deixant de banda a qui beneficia o perjudica una modificació dels pressupostos, l'actuació només s'explica per venjar el que el PP considera una traïció. Com sempre, s'utilitza la política per jugar brut, i el que menys importa són els ciutadans. Es tracta d'actuar per aconseguir mantenir-se en el poder, utilitzant les eines que calguin. 

Aquesta mala praxis que no només realitza el PP, fa que temem una possible victòria de C's, perquè aquests ho practiquen i difonen encara que no hagin manat mai. Imagineu, si ens manipulen aquells que ens han enganyat en període electoral, què no faran aquells que ja t'amenacen a l'hora de demanar-te el vot!

Vull pensar que la història condemna qui obra malament, perquè en el fons de tot, no tot s'hi val en política.

Canvi de dècada amb agraïment

No he amagat mai l'edat que tenia, perquè sempre l'he assumit positivament, agraint tot el que havia viscut i esperant poder continuar amb les mateixes forces i il·lusió. No sempre ha estat fàcil, ja que la vida et presenta obstacles que no sempre són fàcils de superar. Sovint som nosaltres mateixos que ens compliquem la vida i ens costa adonar-nos-en. És molt més fàcil culpar els altres.

El fet que en el meu perfil de Facebook hi figuri la data de naixement, facilita que els amics i persones agregades t'enviïn un missatge de felicitació. S'agraeix i, d'alguna manera, substitueix aquelles cartes i postals que fa anys rebíem. En guardo una bona colla i em serveix per recordar el passat.

Arribar als 60 anys no m'ha estalviat reflexionar sobre tot el que he viscut, les persones amb qui he conviscut, els moments positius i els que no ho han estat tant, per acabar agraint on sóc i amb qui estic. La família que estimo amb bogeria, la vila que m'ha acollit, la meva ciutat natal que tinc sempre molt present...

Agraeixo totes les persones que m'han ajudat a créixer, uns aplanant-me el camí, d'altres posant-m'hi pedres i algun bassal, però tot això m'ha fet fort i m'ha permès arribar on sóc, i desitjo poder continuar molt temps més. 

Em sap greu, però, que la nostra societat s'ha tornat molt egoista. Ens tanquem massa, procurant resoldre els nostres problemes, i oblidem els dels altres, que són molt més greus que els nostres. Aquelles persones que es troben amb dificultats per viure cada dia amb un mínim de dignitat. No hem sabut construir la societat que tots ens mereixem, vinguem d'on vinguem, creguem allò que creguem. 

Penso amb el meu pare, que en farà 95, i m'adono que he assolit dos terços de la seva vida, el primer dels quals va girar al voltant de Vic, i aquest segon al Maresme. Mai hagués pogut imaginar que hauria anat a parar a una vila marinera, quan sempre havia estat envoltat de muntanyes amb els meus estius a Cantonigròs, al Collsacabra.

Tot això em fa pensar a 30 anys vista, quan arribi a l'edat del pare, si la vida em fa l'honor, i em pregunto on seré, què hauré viscut i de quina manera. Veritablement la gràcia de la nostra vida és la incertesa que, si la sabem viure amb il·lusió i ganes, podem ser els més feliços del món.

Moltes gràcies a tots els meus amics, coneguts i saludats.

La participació, a Arenys de Mar, en boca de tots els candidats

Hem començat la segona setmana de la campanya electoral i, a Arenys, qui hagi seguit una mica els mítings, escoltat el debat de Ràdio Arenys, o bé llegit algunes cròniques aparegudes a Internet, sabrà força què promet cadascuna de les formacions polítiques que volen governar a la vila.

Tots som conscients, i els polítics més, que aquest nou mandat serà necessari pactar més que mai. No sabem quins seran els resultats, però tot fa pensar que no hi haurà cap partit polític que destaqui per sobre dels altres, i en funció dels resultats els pactes vindran més o menys donats d'entrada.

Hem de recordar, però, que en aquest mandat que s'acaba el pacte ha existit i l'han protagonitzat grups de dreta i d'esquerra, sobiranistes i unionistes. Això ens fa pensar que seguint la mateixa tònica, qualsevol combinació és possible.

Hem escoltat que CIU veu difícil poder pactar amb Junts x Arenys, o que la CUP ho faci amb C's, PP o PSC. ERC i SI també posen obstacles a pactar amb partits clarament unionistes, i no recordo si ICV s'ha manifestat al respecte.

Hi ha un aspecte que em crida l'atenció i és que enguany la participació està en boca de tothom. Mai n'havia sentit a parlar tant a representants de CIU, un partit que a principis de mandat va eliminar la regidoria de Participació, recuperada pel PSC quan va entrar a govern, encara que només es fes servir per recuperar els pressupostos participatius.

No és només CIU que em sorprèn, sinó també ICV, que tret de quan s'acosten les eleccions, des de la sortida d'en Vicenç Martí, mai més ha destacat per creure-s'ho de veritat. La CUP també ho presenta amb força i s'ha de dir que durant aquests quatre anys és qui més s'ha barrejat amb la població per tractar diferents temes que preocupen als vilatans.

Com que gairebé totes les formacions ens prometen participació i transparència, serà fàcil constatar durant els quatre anys, i quan fem l'avaluació del mandat, si només es tractava de propaganda electoral, si se li ha donat un caràcter superficial o s'ha posat realment en pràctica. No tot s'acaba demanant als arenyencs si volen la Biblioteca a les Clarisses. Una vegada els diguem que sí, que ens expliquin com ho pagaran. I que no oblidin que fomentar la participació no és fàcil. Vol esforç, sinceritat i resultats.