A alguns polítics els manca una mica de vergonya

Vaja. Que són uns pocavergonyes. 

El PP té tants fronts oberts que no dóna l'abast. Fins fa poc el tema principal era Catalunya, ja que políticament no tenia cap partit que li fes ombra. El PSOE, dissortadament, continua en hores baixes, encara que els seus líders ho vulguin dissimular.

L'aparició de Podemos, tot i que diguin que només afecta el PSOE, no els ha fet cap gràcia, i s'han agafat allà on han pogut per tal de desacreditar-los. També s'ha de dir que no ho han tingut gaire difícil, dos dels tres dirigents principals han estat enxampats en situació estranya, un a nivell fiscal i l'altre laboral o becada.

En una societat sana aquests casos serien anècdotes, però tal com estem, amb tanta corrupció manifesta, que els que ens volen salvar de tot això no siguin aigua clara, no ajuda gens a confiar en els polítics, ni en els vells ni en els nous.

Als catalans, i a l'espera que s'acosti la data del 27S, ens han deixat una mica de banda, només una mica, per concentrar-se més en Podemos, que els pot fer molt mal en les properes eleccions autonòmiques i, posteriorment, les generals.

Avui, però, el circ estava muntat al Parlament. Tots els líders polítics a preguntar i jutjar el president Mas. Tots i totes, fins i tot les que, havent estat requerides, es varen negar a presentar-s'hi. La senyora Camacho, si tingués un mínim de vergonya i decència, no gosaria preguntar res al president. I amb això no pressuposo res, ni faig cap crítica a ningú pel fet que el president hi hagi estat convocat. Ell ha de respondre les preguntes i, si fa el cas, respondre públicament de les seves accions durant la seva carrera política, com a conseller o com a president.

Tal com algú comentava avui, tot plegat el que han buscat els polítics de cada partit ha estat sortir en pantalla i ensenyar el tipus. Alguns i algunes més els valdria quedar-se a casa i reflexionar sobre el seu paper, la seva coherència i la seva honradesa. Aquestes dues virtuts escassegen, i així anem.

La independència per estar fora de la llei

Rosa Díez diu que espera que el cas Pujol faci caure la bena dels ulls als governants independentistes.  Aquest era el titular de la premsa i m'he hagut de llegir la notícia per entendre què volia dir la dirigent d'UPyD. Segons el redactat de l'ARA, Rosa Díez confia que el frau de la família Pujol serveixi per fer veure a molts catalans i també als dirigents 'pocavergonyes' que si es demana la independència és per no haver de complir la llei.

Tot el que diu després sobre exigir responsabilitats ja ho entenc i ho comparteixo, però aquesta barreja que fa i l'afirmació que amb la independència es pretén deixar de complir la llei, o sigui, convertir el país en un estat sense llei, no sé si ho diu de broma i vol enganyar els espanyols, o bé s'ho creu i convindria que algú se'n fes càrrec. 

M'imagino que la senyora diputada és intel·ligent i si fa aquestes afirmacions és per esverar el galliner i intentar desanimar els indecisos, encara que ha de ser a indecisos no massa qualificats, per creure's el que els diu.

No sé si ja fa dos anys des que es va començar a parlar d'aquest any com l'any en què Catalunya es plantejaria el seu futur en una consulta, però en tot cas ja fa molts mesos i tots sabíem que apareixerien els falsos profetes per espantar tothom i treure del cap la idea boja d'anar a votar si volíem o no la independència. Considero que n'han sortit pocs, si més no molts menys dels que jo creia. També esperava arguments més sòlids o sinó alarmes molt més catastrofistes. L'actitud del govern del PP era previsible, doncs Rajoy sempre posa el cap sota l'ala, i no fa cap gala de transparència.

Encara falten setmanes per acabar de veure en què acaba la convocatòria de la consulta, però en tot cas veig força refredada la bena independentista i no sé si és per cansament o per desengany. Els polítics independentistes, aquests que Rosa Díez diu que volen un estat sense lleis, tindran molta feina per mantenir la flama que es mostra molt fràgil amb tantes ventades.

Vergonya i malícia per les paraules d'Aznar

"Em costa molt guanyar-me honradament la vida i pago fins a l'últim dels meus impostos"

I a la majoria dels espanyols què creu que els hi passa? I encara n'hi ha molts que ni tan sols se'n poden sortir, i sap per què? ho vol saber? Sap quina política ha aplicat el PP, també quan vostè governava? i el que va fer també el PSOE?

De tot plegat n'estem pagant les culpes. N'hi ha que s'han suïcidat quan han vist que quedaven sense pis i amb deutes impossibles de retornar. Sense feina ni ajut del subsidi d'atur. 

Em fa vergonya que l'expresident Aznar faci aquestes declaracions. Em recorden les declaracions de Duran i Lleida quan afirmava que continuaria en la política perquè amb el sou de mestre no podria viure. Ho diuen i queden tan amples! Quina colla de pocavergonyes!

Hi ha aquell polític que cobra menys que si es dediqués a la seva professió, però n'hi ha una colla, els que estan a dalt i els seus "preferits", que viuen del 'xollo', que si no fos per la política no sabrien on anar a jeure!

I ens diu que paga tots els seus impostos. Normal, oi? o potser és que no hi estava acostumat. Esclar que abonat a les caixes B, això de pagar impostos els ve de nou. I això que el sistema no és progressiu com caldria. No s'adona que els més pobres, si no paguen impostos és perquè no tenen ni cinc a les butxaques? i ningú no els hi perdona!

Afegeix que no vol passar a la història. Aquí no hi ha res a fer. Ja ha fet tard. La història el recordarà, però en negatiu, com un mal son, en una època grisa i trista per Espanya, que va provocar la crisi econòmica que encara estem patint, que va donar suport a la guerra d'Iraq, buscant una armes químiques que no existien. La història no el perdonarà. La llàstima és que haurà viscut com un rei, encara que ara tingui la barra de dir que li costa guanyar-se honradament la vida. Trist i imperdonable.