Els tribunals de justícia ataquen per totes bandes

Bombardeig massiu dels jutges i magistrats! Aquest podria ser un titular de tot el que està passant. Ja em perdonareu, però les persones que no hi entenem gaire de procediments judicials, tot el que estem veien aquests dies ens sorprèn desagradablement i creiem que no és ben bé com hauria d'anar. Crec que tots els atacs dels jutges dels diferents tribunals de justícia, i també del Constitucional, tenen un aire de venjança que fa feredat. Com que els jutges no fan les lleis ja troben la manera de pervertir-les i, paral·lelament, enviar a judici totes les persones que els fan nosa. En aquest cas, tots els que no són ni dreta espanyola ni extrema dreta.

    Avui, si llegim els diaris, veurem diferents notícies que tenen en comú ofegar aquells partits polítics i els seus representants que no combreguen amb el PP ni amb Vox. Recordeu que en campanya electoral ens varen prohibir els llaços grocs? Doncs ara permeten que una concentració totalment partidista, i utilitzant la religiositat mal entesa, el dia de reflexió. El dia que representa que no podem dir res sobre les eleccions de l'endemà. Una concentració davant d'un partit polític que, casualment, és d'esquerres i governa a Espanya.

    Però aquesta notícia no va sola. Al seu costat podem llegir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, contra el decret de règim lingüístic a l'escola aprovat pel Govern. Que l'Audiència de Barcelona demana obrir judici contra Francesc Homs per subvencions durant el Procés. Que no hi ha cap problema que en campanya electoral s'anunciï la citació judicial a l'esposa del president del govern espanyol, perquè no va a les llistes. I me'n deixo, eh!

    Tota aquesta orquestració dels jutges espanyols, d'ideologia franquista, justifica la desconfiança que molts ciutadans tenim vers els tribunals que haurien d'impartir justícia, però que es dediquen a fer política, una política d'extrema dreta i en contra dels drets més elementals de les persones. De les persones que no pensen com ells.

    Fot fàstic! I nosaltres, entretant, ens anem tirant els trastos pel cap en lloc d'anar junts per combatre aquesta guerra bruta dels magistrats espanyols. Està vist i comprovat que la seva lluita no té treva, i els que crèiem que amb la mort del dictador s'obria el camí a la democràcia i la llibertat, estàvem ben equivocats!

Eleccions a cinc mesos vista

El president Torra ha anunciat que una vegada tinguin aprovats els pressupostos dirà la data de les eleccions, i això vol dir que ens esperen cinc mesos de campanya electoral. Molts volíem que les eleccions es convoquessin, perquè ja no podíem avançar més, però el que fa més mandra és això d'haver d'aguantar tants mesos de campanya. Estem molt cansats.

La pregunta que em faig és quines persones es presentaran per a aquesta nova legislatura. Ara ja no caldrà parlar ni exigir unitat, perquè s'ha vist ben clar que no hi ha cap mica d'interès, ara només ens haurem de fixar en les persones que posen a les llistes. Seran els mateixos? no hi haurà recanvis?

S'ha demostrat que, amb el president inclòs, aquest govern no ha funcionat, i no només és culpa de la situació política ni del fracàs del pla B per a la independència, sinó que la capacitat política dels governants s'ha demostrat escassa. Un perfil molt baix de consellers i staff, ens ha conduït al fracàs i haver de convocar noves eleccions.

No és culpa d'ERC que ha girat l'esquena a JxCat, sinó que ni uns ni altres han sabut donar la talla i fer política, treure el país de l'atzucac i aconseguir avançar en política social en uns moments de gran necessitat per a una bona part de la població.

Estic content que es convoquin eleccions, però se'm farà massa llarg. Haurem d'aguantar encara massa temps els mateixos governants, amb l'afegit de la propaganda en campanya. Tornarem a barallar-nos amb els llaços i pancartes? Haurem de suportar els impresentables de C's fins reduir-los al que veritablement representen? Paciència nois que això va per a llarg!

Paralitzats amb l’enfrontament entre ERC i JxCat

Aquesta tarda llegia les possibles solucions a la més que probable inhabilitació del president Quim Torra pel seu estira i arronsa amb els llaços i la pancarta. Dic més que probable perquè sabem quins jutges tenim i també tenint en compte la poca estima que té el nostre president. 

La inhabilitació podria provocar un avançament de les eleccions i potser seria la millor opció. Particularment estic molt tip del meu president i tindria moltes ganes de canviar cromos. Sé que les coses no se solucionen només amb canvis de nom, però considero que en aquest cas està més que merescuda una alternativa a la presidència, més seriosa i eficient.

El tema està en què al darrere de totes les converses i plans t'adones que només hi ha un objectiu: aconseguir el poder. Ara s'estan mirant qui ostenta la vicepresidència per rellevar el president. Si ERC té més conselleries que JxCat, i si caldria canviar el vicepresident perquè aquest fos de JxCat.

Aquesta baralla entre els dos partits, que és totalment legítima entre partits polítics, no afavoreix en res la situació del nostre país. Tothom ha demanat la unitat sabent que aquesta no arribaria mai, ja que hi ha un ego massa gran. Els partits independentistes lluiten entre ells i no hi ha unitat que hi valgui,

Sembla ser que la sentència passarà pel Tribunal Suprem, perquè ara serà recorreguda, i que la decisió del Suprem no arribarà fins a l'estiu vinent. Això vol dir que tenim tema per a estona. Distrets ho estarem, però avançar socialment i econòmica, res de res.

Avergonyit tot llegint la premsa

No sé si us passa, però llegint els titulars dels diaris passo vergonya i considero que entre tots estem desprestigiant el món on vivim. Ja no és només a casa nostra amb la polèmica dels llaços grocs, sinó que és extensiu a tot el món. El problema és que al darrere de l'anècdota hi ha situacions injustes que passen a segon pla, ja sigui els presos polítics o els immigrants a Europa.

"Trump acusa Google i Twitter de castigar-lo amagant les notícies que li són favorables". Estem parlant del president del primer país del món!

"Vox es querella per rebel·lió contra el jutge belga que estudia la demanda contra Llarena". Això ho diu un grup ultradretà i extraparlamentari, però que té més ressò que molts partits del Congrés de Diputats.

Hisenda autoritza la contractació d'un advocat belga per defensar Llarena i l'Estat". Llavors parlen d'independència del poder judicial. Ho entén algú?

"Casado considera absurd que Sánchez es preocupi d'un mort de fa 43 anys". Es refereix al dictador Franco!

"El govern birmà rebutja les acusacions de l'ONU d'haver protagonitzat un genocidi contra els rohingyes". I totes les imatges que hem pogut veure què demostren? S'ha de ser molt cec per no veure-hi genocidi, i això que nosaltres ho veiem lluny i molt de passada!

"Rivera i Arrimadas retiren llaços grocs a Alella". És una manera de mantenir-se a primera pàgina dels diaris en la seva rivalitat amb el PP per no perdre el lideratge de la dreta més extrema, encara que sigui fent el ridícul.

"Esperem que el govern faci efectiva la república en nou mesos". Això ho diu la Carles Riera (CUP).

Aquests només són alguns titulars dels diaris que jo considero més "normals", en el sentit que transmeten allò que passa, i que es llegeixen a casa nostra. Evidentment no he llegit ni ABC, ni La Razón, ni El Mundo, que tenen molts lectors a Espanya, però que en el seu cas no hi ha titular sense polèmica, la majoria mentint i tergiversant la realitat. Perquè una cosa és barrejar opinió amb notícia i una altra de molt pitjor és mentir i enganyar el lector.

Sobra violència i falta sentit comú

Força desconnectat de l'actualitat política del nostre país, i d'arreu, he arribat a Arenys amb ganes de posar-me al dia el més aviat possible. Haig de dir que encara em falta estona per recollir tot allò que ha passat durant aquests dies que he estat fora, i que ho acabaré de fer entre avui i demà. De totes maneres m'ha semblat veure que les coses continuen bastant iguals, amb un agreujament del conflicte dels llaços grocs.

Em sap greu que a vegades s'estigui lluitant més pels símbols que no pas pel fons de les coses. Penjar llaços grocs és una manera d'expressar la nostra ràbia per una situació injusta, la dels presos polítics, i despenjar-los és la manera de manifestar que es veu bé que els nostres polítics estiguin empresonats. A partir d'aquí les lluites entre uns i altres són estúpides. Jo també crec que tothom és lliure d'expressar-se com és i pensa, però el que no em sembla tan bé és que es faci amb violència, sigui del bàndol que sigui.

A part de la violència, el que també em preocupa, i molt, és l'actitud dels diputats, que com a mínim haurien de saber comportar-se i defensar la seva opinió d'una manera decent, sense insults ni actituds barroeres. No em cansaré de repetir que el comportament de la bancada de C's al Parlament català no és el que s'espera d'un diputat electe, sigui quina sigui la seva manera de ser i pensar. C's està protagonitzant una etapa grisa i trista de la història del Parlament de Catalunya, i en conec els motius. C's com el PP no han cregut mai en el Parlament. Ells pensen només en les institucions espanyols, les centrals, i la resta és perdre el temps. És per això que volen treure-li competències.

C's obsessionats en trencar Catalunya

Avui C's és força present a les pàgines dels diaris, tant per les ganes que tenen que els sobiranistes provoquin alguna actuació en contra del rei, el proper divendres, i no paren d'anunciar-ho amb gran interès, com per la proposta que l'exprimer ministre francès, Manuel Valls, encapçali la seva llista a les municipals per Barcelona.

No és només el comportament de mal educats als seients del Parlament català, sinó també la seva obsessió per trencar la societat catalana, que es fan antipàtics i t'obliguen a moderar el llenguatge per no passar-te. Realment el paper el juguen molt bé i ha estat un cert per part dels fundadors del partit de posar-hi aquests impresentables que en una situació normalitzada passarien inadvertits en la més profunda ignorància.

C's desitja que els independentistes fracturin la societat, però saben que sense la seva complicitat serà difícil. És per això que es comporten com ho fan, que contracten gent sense escrúpols per enfrontar-se als ciutadans de viles i ciutats, que organitzen la retirada de llaços grocs, pancartes i estelades, i fins i tot la senyera, que és cert que no s'hi senten representats.

Confio amb la intel·ligència de la gent i que en les eleccions que es vagin succeint deixin els representants de C's al lloc que es mereixen. El seu èxit és un perill, no només per a Catalunya, sinó per a tot l'Estat, per a tots els demòcrates que el radicalisme de l'extrema dreta ens preocupa.

Prohibir per llei els llaços grocs

Ja em perdonareu els que hi estigueu d'acord, però ho trobo ridícul i preocupant al mateix temps. Ridícul perquè reglamentar per llei una cosa així és una bajanada que la resta del món civilitzat no pot entendre, però és encara més preocupant perquè es tracta de limitar la llibertat d'expressió.

I això podria arribar a passar en un país, Espanya, on no es prohibeix l'exaltació del nazisme ni tota la seva simbologia, ni tampoc el falangisme o el franquisme, quan són moviments històrics que han destrossat la vida a moltes persones. Com es pot interpretar?

Personalment no m'afecta veure qui enarbora una bandera espanyola amb el toro dibuixat al mig o l'àguila franquista. Més aviat em fa pena qui ho fa, però defenso que tothom expressi allò que sent i vol demostrar. Una altra cosa és la violència que aquests grups puguin emprar. Això ja no és llibertat d'expressió, sinó atac a les persones i, per tant, delinqüència i motiu d'arrest i condemna.

Si jo vull expressar el meu desacord perquè hi ha nou polítics empresonats sense sentència judicial, per què no ho puc fer? Si ens hem posat d'acord que la seva defensa l'expressem amb llaços grocs, per què no puc manifestar allò que penso?

La posició de C's i PP, sobretot d'ells, és esperpèntica i només es pot explicar perquè els fa vergonya com s'ha tractat el procés, i el volen silenciar fins a l'absurditat de prohibir llaços grocs. No és qüestió només de llibertat d'expressió, sinó d'intel·ligència, i una cosa encara més greu: voler imposar via llei allò que no ens agrada. Confio que Espanya no augmenti el descrèdit que ha aconseguit la política del govern del PP i avaladors.

El groc no és independència, sinó llibertat!

A veure si ho entenem tots. Els llaços de color groc i tots els altres elements, de color groc, utilitzats aquests dies, no són una reivindicació de la independència, sinó l'exigència que es faci justícia i es tregui de les presons uns polítics que encara no han estat jutjats, i que estan en presó preventiva simplement com a venjança de l'Estat (poders polític i judicial) pel referèndum del dia 1 d'octubre, que és la vergonya d'Espanya arreu.

Podem entendre que s'està demanant que deixin d'estar empresonades unes persones que no han estat jutjades? Sobretot tenint en compte que a Espanya hi ha persones condemnades a presó i que en no ser sentència ferma, es troben lliures pel país o fins i tot a Suïssa.

Qui no vulgui entendre que es tracta d'una injustícia que tard o d'hora es reconeixerà arreu, fins i tot a Espanya, és que pensa com aquells polítics i jutges que s'han venjat dels nostres polítics independentistes. D'aquí es pot endevinar per què hi ha tants catalans que volen independitzar-se d'Espanya, mani el PP, el PSOE o C's. 

Hem fet fora uns polítics que no qualifico, però no estem contents dels que vénen ara. Ens agradaria pensar que seran millors, però com a mínim no són els que hem hagut d'aguantar durant els darrers set anys.

El groc no és independència, sinó llibertat. També llibertat d'expressió, que avui es troba assetjada per l'Estat espanyol.

Cada dia tenim més limitada la llibertat d’expressió

Amb tot aquest anar amunt i avall amb creus grogues i l'intent de retirar-les, ens hem perdut la substància, i uns i altres sembla que anem una mica despistats. Els llaços grocs, les creus i les tovalloles o bufandes grogues no s'utilitzen per reclamar la independència de Catalunya. El groc s'ha agafat per exigir la llibertat d'unes persones que no han estat jutjades i se les ha empresonat injustament.

I als nostres polítics empresonats i exiliats, hi sumem els jordis a qui s'acusa de violents quan les imatges han demostrat tot el contrari, i els cantants de qui se senten ofesos per les seves lletres, i totes aquelles persones que veuen censurada la seva llibertat d'expressió, per culpa d'uns jutges que utilitzen erròniament i també interessadament la justícia. El color groc de l'exigència perquè es faci justícia i que aquesta no depengui de la voluntat política. Volem una justícia imparcial, com se la suposa, però que de moment no actua com a tal.

El tripijoc entre jutges i polítics ja no es porta a terme de manera dissimulada, sinó que ho fan a cara descoberta, segurs que ningú no els en demanarà comptes, perquè tenen tot el poder controlat. Aquesta és la gran misèria que domina el nostre país, més enllà de passejar símbols per carrers i ciutats. La nostra societat ha sofert una involució dramàtica, de la qual ens costarà sortir-nos-nos.

No es pot permetre l'empresonament de persones pel simple fet de criticar les forces armades, el rei o la sagrada Constitució. I això encara és més descarat, quan paral·lelament es fomenta i no es castiga l'atac a les nostres institucions i els seus representants legítims. Amb aquest model de país, no podem anar bé, i es fa molt difícil creure que es pugui solucionar a curt i mitjà termini. L'improbable èxit de la moció de censura a M. Rajoy no és cap garantia, tampoc, per aconseguir un país just i respectuós amb les nostres institucions.