Una gran interpretació musical

El cap de setmana és cada vegada més complicat confeccionar la teva agenda per assistir als actes que es programen a la vila. Per una banda, és bo que hi hagi tanta activitat i que puguis escollir, per l'altra, el fet d'haver de renunciar a assistir en alguns dels actes programats et xafa una mica la guitarra, i et queda aquell regust de no haver-ho encertat.

Aquest divendres em va passar amb els actes de la tarda. A la mateixa hora coincidien més d'un que, aparentment, podien ser del meu interès. Al final vaig haver de decidir per a un d'ells, i em vaig equivocar. M'ha quedat al cap la idea que potser no vaig estar prou amatent a l'hora d'escollir.

No puc dir el mateix de dissabte. Ahir l'Escola de Música organitzava un concert amb la interpretació del Quintet Die Forelle. Cinc joves, molt joves, estudiants del Conservatori Professional de Música de Badalona que ens varen oferir el treball de dos anys. Ens ho explicava, al final de l'acte, la seva professora. Es tractava d'un fet únic que no acostuma a repetir-se. Una excel·lent interpretació, fruit d'un excel·lent treball de temps, esforç i il·lusió.

Hi anava refiat que m'ho passaria bé. Hi anava, també, mig enganyat per la publicitat que en feia prèviament la pàgina web de Ràdio Arenys. No és la primera vegada que m'enreden, involuntàriament, però que haurien de mirar de corregir-ho. Vaig gaudir del concert i el públic assistent va escoltar fidelment tota la interpretació, respectant els silencis entre els moviments de la peça, cosa que no sempre succeeix.

Em va impressionar no només el resultat sonor, sinó també la tècnica interpretativa i el sentiment dels músics, que no és usual amb persones tan joves. Els auguro molts d'èxits, sobretot si continuen treballant amb l'interès i esforç que demostren haver-hi dispensat. Felicitats!

Enhorabona, Lucía!

Gratant, gratant, trobes notícies positives i no les pots deixar perdre, sobretot en aquests temps en què les desgràcies ocupen les primeres pàgines dels diaris i ja no saps quina notícia és pitjor. Si, a més, la notícia té a veure amb la teva vila i amb alguna de les seves vilatanes, la joia encara és més gran i no podem deixar de parlar-ne.

Acostumem a llegir notícies d'esport on arenyencs o arenyenques triomfen. Tenim el cas de la Marta Mitjans que s'emporta gairebé tots els títols i rècords. No acostuma a passar el mateix amb temes culturals o específicament musicals. Tot i això, podríem parlar-ne d'alguns, sobretot de professionals. Penso per exemple en la parella formada per en Joan Miquel Hernández i la Mireia Fornells. En el món del cinema i l'espectacle, Arenys de Mar té uns bons representants.

Avui, però, us parlo d'una jove arenyenca, estudiant de l'Institut Els Tres Turons, i de piano al Conservatori Professional de Música de Badalona. Es tracta de la Lucía Jiménez Benassai que recentment va ser finalista del 10è Premi BBVA, amb una menció d'honor. La Lucía va interpretar peces de Debussy, Rakhmàninov i Beethoven. La Lucía ho toca de memòria i això li permet concentrar-se en la seva interpretació!

La Lucía va iniciar els seus estudis musicals a la nostra Escola Municipal de Música Carles G. Vidiella, que em porta molts records i satisfaccions. I no és la primera vegada que parlo de la Lucía en el meu blog. Ho vaig fer a finals del mes d'agost quan vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-la en un petit concert de caràcter gairebé familiar, que ens va encantar a tots els assistents.

La notícia m'ha arribat a través de la Laia Torres Badosa, professora de música i pianista, de qui també n'hauríem de parlar un dia, per tot el seu bagatge i el pòsit cultural i musical que deixa a la nostra vila. 

Desitjo que la notícia que avui us presento es faci públic en espais de més difusió que el meu blog, perquè se n'assabenti més gent, més arenyencs i arenyenques, perquè en puguem gaudir i li puguem fer arribar tot el nostre escalf. Felicitats, i endavant Lucía!

Em preocupa

Em preocupa el caire que està agafant la gestió municipal a la nostra vila. Cada vegada tinc més la impressió que davant de les dificultats s'opta pel camí fàcil, encara que aquest sigui en detriment dels vilatans. No pot ser que no s'encarin els problemes i es busquin solucions que no vagin en contra de la ciutadania. Que es renunciï a competències municipals amb l'excusa de la poca preparació dels nostres treballadors o pocs efectius. 

Darrerament, hem observat uns detalls que m'han cridat l'atenció perquè no estan en la línia d'oferir un bon servei, sinó més aviat de desviar la feina, posar-s'hi d'esquena i que ho resolgui una altra administració, o una empresa privada. Una altra cosa és mancomunar serveis, treballar conjuntament amb els pobles veïns, ajuntar esforços, però treballar i no treure-s'ho de sobre.

En el Ple d'ahir, per posar un parell d'exemples, es va fer palesa aquesta tendència que comento. El primer cas, i que considero greu, va ser l'aprovació, gràcies a la majoria absoluta de l'equip de govern, que els ajuts a les famílies dels alumnes de l'escola de música no es rebessin en el moment de formalitzar la matrícula, sinó posteriorment, obligant-los a fer la despesa sense tenir en consideració les dificultats que puguin tenir per realitzar-la. El motiu sembla que és alleugerir la feina dels treballadors municipals. Una raó que no pot ser més desafortunada ni més perjudicial per a les famílies afectades.

El segon exemple és el comentari que es va fer del rebuig, per part de la Generalitat, d'assumir les competències en el control de les llicències, la inspecció i les sancions als establiments d'oci de la vila. La idea era que fos la Generalitat qui ho seguís perquè ho faria més bé, m'imagino. No som capaços de fer-ho?

Puc entendre que els municipis estan mal finançats. Que hi ha problemes a resoldre com per exemple que s'hagi de finançar l'acadèmia dels futurs policies, i que després puguin marxar cap a un altre municipi més gran que els pagui millor. Hi ha feina a fer per no deixar a l'estacada els governs municipals, però aquests hi han de posar de la seva part i formar correctament els seus treballadors perquè donin el millor servei als vilatans i no s'excusin en la seva incapacitat o comoditat, per no atendre com ens mereixem.

La Biblioteca, un servei cultural

Si no vaig errat, l’any vinent es compliran quaranta anys de la creació de l’Escola de Música d’Arenys de Mar. La Blanca, que és l’única persona, de les quatre que la vàrem iniciar, que continua al capdavant de l’escola, m’ho podrà corroborar. Començàvem amb molt d’interès perquè el projecte fos seriós i permetés que els nois i noies de la vila poguessin seguir estudis musicals sense haver de recòrrer a les classes particulars que fins llavors era l’única possibilitat de poder estudiar música.

Durant aquests quaranta anys l’escola ha ocupat diferents espais, des del Seràfics, on vam començar, passant per Can Juncosa, el Casal Parroquial i finalment el Calisay. A Can Juncosa, on hi ha ubicada la Biblioteca, hi vam ser a precari, amb unes condicions que avui difícilment acceptaríem, però era l’única manera que teníem per continuar amb el projecte. En aquest espai hi vàrem coincidir amb la Vocalia de Jubilats, que també ha tingut el seu recorregut i que ara es troba en un local municipal del carrer Doedes.

La Biblioteca va sortir de la planta baixa de l’Ajuntament, on ara hi ha l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), per anar a Can Juncosa, i de seguida es va dir que l’espai era insuficient per poder desenvolupar tota la seva activitat. Han passat molts anys, però sembla ser que els dies d’estada en aquest immoble són comptats. 

El servei de biblioteca és un dels pocs, de caràcter cultural, d’obligat compliment per ajuntaments de pobles i ciutats d’un cert nombre d’habitants, i és d’agrair. La seva funció és integradora i el fet de formar part d’una xarxa de la Diputació de Barcelona, permet que hi hagi recursos, encara que menys dels que voldríem, i activitats durant tot l’any.

Ha estat una llàstima com s’ha plantejat la construcció d’una nova biblioteca, ben necessària al meu entendre, que ha fet que es produïssin crítiques i manifestacions, la majoria de les quals hauríem de considerar desafortunades. 

Ens trobem en l’inici de les obres i per tant encara falten dies perquè la puguem inaugurar i gaudir de les noves instal·lacions i serveis. Desconec el projecte i per tant soc incapaç d’opinar al respecte. Voldria pensar que no només s’ha pensat en les obres i la distribució d’espais, sinó que també està tot previst perquè es produeixi un augment dels serveis i horaris d’obertura i, lògicament, més recursos per poder satisfer l’ampliació de personal per poder atendre els vilatans.

Aquests dies he estat parlant, en el meu blog, de Cultura. Les biblioteques realitzen una tasca molt important que l’administració pública ha d’atendre i potenciar. Animo els nostres polítics locals, però també els responsables de la Diputació, a vetllar perquè el futur de la nostra biblioteca sigui el que tots volem i ens mereixem.

Gràcies Ramon

Avui m'ha arribat la trista notícia de la mort d'en Ramon Solé, un amic estimat amb qui vaig tenir la sort de compartir algun projecte i interessants xerrades, i de qui vaig rebre el suport que necessitava en els pitjors moments. La família de l'Antònia i en Ramon sempre la guardaré en el meu cor, amb la por de no saber si els he correspost suficientment, tal com es mereixen.

La mort d'en Ramon m'ha colpit i entristit, i tinc la necessitat d'expressar públicament tot el meu agraïment per la seva manera de ser i per com, repeteixo, em va ajudar. Amb ell vàrem impulsar l'Escola de Música d'Arenys, dedicant-hi moltes hores i esforços perquè pogués arribar a ser una realitat. En aquells moments no es considerava una necessitat, i sortosament vàrem rebre el suport de l'Antoni Badosa, regidor de cultura, que fa pocs dies va traspassar.

En Ramon també va fer molt pel món coral a la vila, i d'això hi ha altres persones que en poden parlar amb més coneixement de causa. 

També va treballar per la vila, entrant a formar part del Ple municipal, assumint la responsabilitat d'Urbanisme. Ho feia com els bons polítics, amb honradesa i esperit de servei, dedicant-hi totes les hores possibles, amb la voluntat de trobar solucions als molts problemes que la vida pública presenta. 

En Ramon era, però i per sobre de tot, un amic que es feia estimar i que estimava molt. Aparentment podia no semblar-ho, però les persones que l'han tractat, en qualsevol dels ambients on es movia, en poden donar fe. És una llàstima que aquestes paraules surtin quan ell ja no hi és. En això ens equivoquem, perquè no som oportuns. Arribem tard. 

Penso en l'Antònia i la Roser i sé que la mort d'en Ramon els ocasionarà un gran buit. També estic segur que ho superaran, perquè són dues dones fortes, que han lluitat sempre i han aconseguit superar tots els entrebancs que la vida els ha dispensat. Des d'aquí, doncs, els envio una forta abraçada i el desig que en aquests moments difícils puguin trobar consol en el record i les enyorades paraules d'en Ramon i en Marc, marit i pare, fill i germà, persones honestes i sàvies com vosaltres, Antònia i Roser, que heu tingut la sort de comparti-hi la vida. 

En record de l'Antoni Badosa

M'acabo d'assabentar de la mort de qui fou regidor de Cultura a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, el senyor Antoni Badosa. No cal dir que m'afegeixo a totes les persones que volen expressar el seu condol als familiars i amics del difunt, i ho faig amb sentiment perquè en guardo un molt bon record de la seva persona.

L'Antoni Badosa ha estat una persona molt important a la nostra vila, tant per la seva qualitat humana, com per la feina que ha desenvolupat durant els anys que va formar part de l'equip de govern municipal. Al marge dels sentiments partidistes és important valorar la feina desenvolupada, dedicant hores i més hores de la vida d'un mateix pel bé del poble.

Hi ha prou persones a la nostra vila que podran fer un bon recull de tot el seu treball millor que no pas jo. El reconeixement oficial li va venir donat l'any 2017 quan se'l va nomenar fill predilecte de la vila.

En guardo bons records dels primers anys de l'Escola de Música d'Arenys, i del cicle inicial de concerts d'estiu que celebràvem a l'església parroquial. Sempre vàrem tenir el seu suport i ens va ajudar a lluitar per aconseguir una escola amb molts alumnes i de referència a la comarca.

Anys després va ser la regidoria d'Ensenyament qui va liderar el suport a la iniciativa de l'escola de música, però al començament de tot va ser la regidoria de Cultura que l'Antoni Badosa dirigia, la que va fer possible que el somni d'uns pocs amants de la música aconseguíssim la creació del que haurà estat una gran escola d'ensenyament musical a la nostra vila, amb alumnes de casa, però també d'altres poblacions veïnes, que no varen tenir la sort de gaudir d'una escola fins anys més tard.

Vull agrair públicament a l'Antoni Badosa la seva feina al capdavant de la regidoria de Cultura, la seva amabilitat, la seva entrega a resoldre tots els problemes que sorgien davant d'una iniciativa que a Catalunya no estava tan reglamentada com ho està a hores d'ara.

La política no és agraïda. És dur entrar en política perquè existeix la crítica fàcil i darrerament l'insult gratuït. És cert que hi ha persones que es valen de la política per enriquir-se personalment o per fer ostentació davant dels altres, però també és cert que hi ha una gran majoria de gent que entra a la política per servir el poble i els seus veïns, per dedicar el seu temps a millorar la vida de tots. Aquest és el cas de l'Antoni Badosa a qui mai no li haurem agraït suficientment tot el que ha fet. Moltes gràcies i que descansis en pau.

Tarda de concert

Aquesta tarda assistirem al concert de piano a quatre mans a càrrec de Joan Miquel Hernàndez i Mireia Fornells, dos músics arenyencs, amb el permís de la Mireia, que una vegada més ens delectaran amb la seva capacitat interpretativa musical.

És una sort tenir l'oportunitat d'assistir a un concert tan a prop de casa, i això és gràcies a la feina que fa el Teatre Principal, amb unes persones al darrere que no acostuma a valorar-se suficientment. I quan els intèrprets són tan propers alhora, encara il·lusiona més.

Si bé és cert que el Teatre Principal ens acosta la cultura d'una manera fàcil, no tothom se'n beneficia i és per això que caldria treballar perquè tothom tingui l'oportunitat de gaudir de la cultura, ja sigui musical, teatral o de dansa. La formació que reps de petit, amb el suport de la família que en té cura, fa més fàcil que de gran tinguis ocasions per gaudir-ne. No tothom neix en un entorn favorable.

Parlar de Cultura, en majúscula i en sentit ampli, no és fàcil. Davant les adversitats, bàsicament econòmiques, a què moltes famílies han de fer front, segons a qui li pot semblar que entretenir-se a parlar i potenciar la cultura és un despropòsit, però no. I és per això que crec en la necessitat que els nostres governs, local, autonòmic i estatal, treballin de valent perquè tots els ciutadans tinguin l'oportunitat de viure de la cultura, en l'especialitat que més els agradi. És cert que cal lluitar perquè totes les famílies puguin rebre els recursos necessaris per viure dignament, perquè tinguin un habitatge decent, una feina... però no ens podem oblidar de la cultura.

Arenys de Mar ha tingut la sort de comptar amb prou elements musicals que l'han fet vibrar. Corals, músics, compositors i intèrprets, i una escola de música amb gairebé quaranta anys d'història. Tot això segur que s'ha de fer notar, i que ens col·loca en una situació diferent a altres entorns amb menys tradició musical. I no va d'entesos, sinó d'amants de la música.

L'experiència viscuda en altres concerts interpretats per Nexus Piano Duo, em fan pensar que avui serà un altre regal per a les orelles de totes aquelles persones que haurem decidit assistir al concert d'aquesta tarda.