El joc brut de l'Estat

En totes les coses el fet més odiós és el joc brut. Malauradament és força freqüent i hi ha persones que ho tenen tan assumit que ni tan sols tenen problemes morals ni ètics. Quan és l'Estat qui practica descaradament el joc brut, el sistema polític fa aigües i res no s'aguanta. 

Arran del procés independentista que per alguns ha estat la causa de tants mals, sí que és cert que han aparegut moltes accions de joc brut, repartides entre les diferents institucions que conformen l'Estat espanyol. Hem pogut llegir molts fets que s'han intentat amagar i de ben segur que n'hi ha molts encara per descobrir.

La gran sort que té l'Estat és que entre ells es defensen i impedeixen fer net en les institucions que governen de manera autoritària i prevaricant. Només l'existència d'Europa fa possible que algunes coses no puguin seguir el camí traçat per jutges i polítics espanyols, i a alguns ens queda l'esperança que amb el temps n'hi haurà d'altres.

Una de les darreres descobertes del joc brut de l'Estat ha set la participació del govern i la monarquia per descapitalitzar Catalunya. Aquells moviments que varen iniciar La Caixa i el Banc de Sabadell, no varen ser uns moviments gratuïts, sinó que obraren per exigència del govern de l'Estat i del propi rei. D'altres entitats i empreses varen patir la mateixa pressió i molts poques es varen resistir.

Ja fa alguns anys que comentem que el període que estem vivint es recordarà històricament com el període negre de la democràcia a Espanya. Fa anys que ho venim dient, però potser no ens pensàvem que pogués arribar a tant.

Res no justifica la disbauxa del govern català i els partits independentistes, però és cert que la jugada bruta i cruel de l'Estat no ha posat les coses fàcils. Confiem que la història col·loqui tothom on es mereix.

El joc brut del PP continua manifestant-se

Queda clar que la salut democràtica al nostre país té molt que desitjar. Ho notem cada dia amb les diferents informacions que ens arriben i som conscients que hi ha molts fraus que no sabem ni potser sabrem mai. Una altra cosa, però és que conegudes les accions fraudulentes tinguem marge de maniobra per castigar els infractors i millorar la política al nostre país. Simplement ho sabem, ens queixem, però la vida continua.

Ja fa temps que vàrem acceptar, per força, que a Espanya no existeix la independència dels tres poders, sinó que treballen tots de la mà. S'utilitza el poder judicial per mantenir-se en el poder executiu, i el legislatiu es veu superat pels vetos del president del govern, amb l'excusa que les propostes de l'oposició encareixen els pressupostos.

No només és el PP responsable del mal funcionament de la democràcia, encara que sigui el principal responsable, sinó també els partits polítics que han permès que el PP governi en minoria. Probablement unes terceres eleccions li haurien donat la majoria absoluta i ens estalviaríem aquests tripijocs.

La notícia d'avui, que confirma la corrupció total del PP, és l'indult de fa uns dies a uns quants corruptes del seu partit, preveient que s'aprovi una llei que el limiti, sobretot quan es tracti de  condemnes per corrupció i delictes de violència de gènere. Aquest joc brut del PP no és altra cosa que l'evidència d'un mal ús del poder polític en un país que fa pudor per totes bandes.

En campanya abans d'hora

Ho deia aquests dies quan parlava del joc brut, i tothom sabia que abans del dia 27 de setembre hi hauria publicitat en contra de Junts pel sí. Avui s'han realitzat diferents escorcolls en seus i institucions, bàsicament ajuntaments, que han estat governats per CDC, en busca de documents que comprometin els seus polítics en casos de corrupció.

Sóc el primer de demanar i exigir transparència, i per tant tot allò que faciliti el descobriment de corrupció serà benvingut, però demanaré més. Demanaré que els corruptes paguin pel seu delicte i els decantin per sempre de la política activa. Si l'operació d'avui serveix per inculpar més culpables, endavant, però em temo que es tracta simplement d'una maniobra política per influir de cara les eleccions del mes de setembre.

M'agradarà veure com el ministre d'Interior o el poder judicial que correspongui, executa els mateixos moviments en contra de corruptes del PP, setmanes abans de les eleccions generals. Creieu que això passarà? 

Són massa casualitats, com ara la negació a allargar el període perquè els catalans residents a l'estranger pugui exercir el seu dret a vot, ja que, segons la Junta Electoral Central, posaria en risc el calendari electoral, però en canvi sí que s'allarga per als militars. Em pregunto si en aquest cas no es posa en risc el calendari.

Ho deia l'altre dia, i estigueu segurs que encara passaran més coses. Abans del 27 de setembre s'actuarà mediàticament i políticament en contra dels partits independentistes, però, sense voler estalviar-los cap judici ni responsabilitat delictiva, hem de respondre contràriament al que el PP i aliats pretenen, és a dir, cal donar més suport a qui pateix un atac premeditat per desprestigiar-los. Podem deixar de votar els acusats, però no votarem els que juguen brut, que només actuen quan saben que poden fer més mal. Un partit polític que té la llista més llarga d'imputats i corruptes declarats. No ens deixarem entabanar.

Joc brut a la política

Estem tan acostumats al joc brut en política que ja res no es estranya, o fins i tot veiem fantasmes on no n'hi ha. Cada vegada que es convoquen eleccions a Catalunya es disparen unes alarmes que pretenen sembrar la por i desorientar desinformant la població. 

Pensar que tot són invencions no està prou justificat, ja que tots hem pogut comprovar situacions clarament destinades a crear una mala imatge del líder a qui no es pot vèncer a les urnes. S'ha de dir que el resultat no és tan deficient, sinó que en part aconsegueixen l'objectiu.

Ara l'objectiu a batre és la candidatura Junts pel Sí, i de rebot, si es pot, la CUP. Un resultat excessivament favorable als interessos de Romeva i els seus, pot desestabilitzar el país, i això no ho vol ni el poder mediàtic, ni l'econòmic, ni el polític.

Al marge de la nostra ideologia i de l'opció política que vulguem donar suport el dia 27 de setembre, tots tenim molt clar que el futur de Catalunya i Espanya està en funció dels resultats que obtingui la candidatura Junts pel Sí. És per això que la resta de candidatures, tret de la CUP, hi estan en contra i lluiten per desprestigiar-la tant com poden. La manera de fer-ho no és la mateixa i, sortosament el PSC actua de manera intel·ligent, no fent el joc al PP i C's, que només els volen per als seus interessos, no pas pels interessos de Catalunya.

Hi ha mil maneres de practicar el joc brut en política. La premsa utilitza la informació esbiaixada, però també mentides i estadístiques inventades, per desanimar els catalans indecisos. Ja sabem la màxima que una gran part de la població s'apunta al guanyador. Presentar Mas i els seus com un fracàs, frena la intenció de votar-hi a favor.

Els polítics espanyols, i també alguns catalans, utilitzen la por a la incertesa, a caure en el buit, a navegar indefinidament a l'espai sideral... Tot menys donar arguments positius per treure del cap la idea de la independència. No es tracta de comprar la fidelitat, però sí de donar l'opció. No es tracta de regalar res, sinó de comprendre l'altre. La pitjor estratègia és intentar ofegar l'altre. Tard o d'hora se'n reben les conseqüències.