El jovent, els més perjudicats

Les noves mesures contra la Covid, a part d'afectar directament a la restauració i l'oci nocturn, té especial incidència en els joves, que són els que acostumen a sortir de nit, i ara tenen en contra el toc de queda des de la una fins a les sis de la matinada. Els més grans, que no acostumem a sortir de nit, ens passa una mica de llarg.

Si tens el costum de celebrar les festes nadalenques i de cap d'any a casa amb els teus familiars, les mesures dictades pel govern català i avalades pel TSJC, no tenen efectes i pots fer la vida ben normal. Als joves, però se'ls tanquen moltes portes i això, vulgues o no, té la seva repercussió.

Hi ha qui ho substitueix per moure's il·legalment, trobar-se amb amics bevent alcohol mig amagats, o bé enfrontant-se a la policia. No és estrany, doncs, que els empresaris de l'oci nocturn es queixin, i diguin que l'alternativa a les mesures és aquesta i que per tant no té sentit dictar-les.

A casa celebrarem la nit de cap de Nadal i la de cap d'any a casa, en petit comitè, amb la filla mil quilòmetres lluny, però molt a prop gràcies a les xarxes socials. El dinar de Nadal, amb un gruix més de família, tots ventilats i separats al màxim.

Des d'aquest blog, per a totes les persones que em seguiu, aprofito la diada per desitjar-vos un Bon Nadal, en companyia de totes les persones que us estimen. 

Noves mesures anti Covid

Avui la notícia més rellevant ha estat el nou paquet de mesures restrictives per fer front al coronavirus, amb la seva variant ómicron. Els més perjudicats són novament els bars i restaurants, que es queixen i confien que les mesures anunciades pel govern català no siguin avalades pel TSJC.

Escoltant la majoria de metges i infermers t'aconsellen reduir els contactes pel perill de col·lapsar el sistema de salut, amb un augment important de visites i ingressos. Acontentar tothom és molt difícil, però si bé s'han de prendre decisions que no agraden, també cal trobar la manera de compensar els afectats.

El perjudici dels bars i restaurants, sobretot, pot comportar el tancament i que no tornin a obrir. No tothom té prou marge com per deixar d'ingressar uns diners que els compensen les despeses fixes que segur que no poden descartar. En altres països, on s'han pres mesures semblants, els comerços afectats han rebut unes subvencions que els ha permès fer front a aquestes despeses.

El toc de queda de la una a les sis de la matinada és una altra de les mesures que es volen adoptar. Recordarem que quan ho va aprovar el govern espanyol, hi va haver un recurs judicial que els va donar la raó, i això va fer que s'anul·lessin les multes que s'havien aplicat. La cosa encara no ha acabat, ja que les empreses afectades varen interposar una denúncia al Tribunal Suprem, a l'espera de poder rebre uns diners per danys i perjudicis.

Caldrà, doncs, esperar quina és la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre aquestes mesures que ens ha anunciat el govern, i saber què és el que podrem fer durant aquestes vacances de Nadal i Cap d'any.

La cimera de Glasgow

Tots els ulls estan posats en la cimera de Glasgow on s'han reunit els presidents o primers ministres de gairebé tots els països, per posar-se d'acord en les mesures a prendre per combatre els efectes del canvi climàtic.

No fa tants anys, el que llavors era president del govern espanyol, el senyor Rajoy, assegurava que un seu cosí, molt entès, li comentava que això del canvi climàtic era una beneiteria, i que no li havíem de fer cas. Una mica com allò de l'altre expresident del PP, el senyor Aznar, quan afirmava que ningú li havia de dir si podia beure alcohol i conduir.

Els fets ens han demostrat que el canvi climàtic és una realitat i que el futur del planeta està en perill si no hi posem remei. S'han de prendre mesures contundents perquè els nostres fills i nets puguin viure en unes condicions de vida mínimament sanes.

Avui, els comentaris que llegia, semblava com si els líders reunits a Glasgow eren molt conscients de la situació, i que s'anaven posant d'acord. Per altra banda també des de Rússia o la Xina, que no hi són presents, han fet saber que estan disposats a frenar el canvi climàtic, encara que potser allargant-ho en el temps.

Tot fa pensar que de Glasgow en sortiran amb la lliçó apresa i amb molts deures per fer. Caldrà veure si tothom compleix amb aquests deures, i que els acords d'aquests dies no siguin paper mullat, com en moltes ocasions ha passat. 

Un cap de setmana negre

Aquest cap de setmana està resultant poc agradable, amb un incendi a Llançà que ens preocupa i al mateix indigna perquè es confirma que l'ha provocat un irresponsable llençant la cigarreta des del cotxe. Es parla de negligència, però jo més aviat ho qualificaria de delicte. Aquesta acció no es pot permetre ni estiu ni hivern, però ara, amb la sequedat que hi ha i les altes temperatures, és més que una negligència.

Tampoc ens acompanya la situació de la pandèmia a Catalunya. Som els que liderem la pitjor situació a Europa i això comporta cancel·lacions de viatges des de l'estranger. Els que tenim persones de fora aquests dies, ho sabem per la informació que es rep de Catalunya a fora. 

I per als amants de l'esport tampoc són bones les notícies que arriben sobre les olimpíades a celebrar a Tòquio. Cada vegada són més els esportistes que renuncien a participar-hi, sobretot avui que s'ha conegut que una persona que ha estat a les instal·lacions olímpiques s'ha infectat.

El conseller de salut diu que es varen equivocar i probablement té raó. Tots pressionem perquè ens deixin fer coses, com ara els festivals d'estiu, i ells cedeixen. Al final s'ha vist que les mesures preses no eren suficients i per això aquesta cinquena onada que ens deixa en evidència.

No és fàcil organitzar un estat d'alerta davant d'una pandèmia com la que ens ha afectat, però sí que ens agradaria més serietat i contundència en els nostres governants. Està bé que reconeguin els errors, però ara cal que aprenguin d'ells i prenguin les mesures adequades. Tampoc els tribunals judicials els ho posen fàcil, i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estat d'alarma no ha fet, al meu entendre, justícia. Potser per això hi ha una clara divisió i enfrontament entre els membres del Tribunal Constitucional. No pot ser que juguin políticament, tal com ahir comentava en aquest mateix blog.

L'epidèmia continua

El rebrot important en els contagis del coronavirus entre la població jove ha fet que tothom s'esvalotés i comencem a dubtar de si les mesures preses han estat encertades o no. La veritat és que estàvem acostumats a la lenta desaparició dels efectes de la pandèmia i això que ha passat entre el jovent ens ha vingut de nou.

El dubte que ha sorgit ara és de si cal fer passes enrere o bé accelerar la vacunació dels més joves. El cert és que si volen fer vida normal o molt propera, cal tenir en compte que encara no s'ha extingit l'epidèmia i si no tota la població està vacunada, voldrà dir que hi ha una part de la gent que continua en perill de contagiar-se. Si hi afegim que aquests són els joves, els que tenen més vida social, no és estrany que l'evolució dels contagis hagi anat a l'alça.

Desconec si hi ha manera o no d'accelerar el ritme de vacunació, però seria important intentar-ho, ja que fer marxa enrere ara és molt difícil. Portem massa temps arrossegant l'epidèmia i totes les seves conseqüències, i ara prendre decisions al respecte no és el mateix que mesos enrere.

El territori català tampoc no és igual

Diuen que el més fàcil seria tancar-ho tot i confinar-nos a casa sense poder sortir al carrer, però que hi ha altres problemes a tenir en compte. És cert, els extrems sempre són dolents i trobar el punt mig no és fàcil, però un s'hi ha d'esforçar.

Recordo que al començament de la pandèmia i de la presa de decisions des de Madrid, aquí el govern català protestava perquè considerava que no es podien prendre les mateixes mesures a tot arreu. Eren ells qui coneixien el territori i les característiques, i havien de ser ells qui posessin les condicions particularitzades.

Aquest centralisme no es veia bé, però quan la Generalitat té la possibilitat de prendre algunes decisions, no té en compte les característiques del territori català i aplica les mateixes normes a tot arreu. Per què? No serveix el mateix criteri de la centralitat quan aquesta s'exerceix des de Barcelona?

No és el mateix el Barcelonès que el Pla de l'Estany, oi? Doncs per què no es prenen mesures diferents d'acord amb cada territori? És difícil, oi? Però si abans es criticava Madrid, ara podem criticar Barcelona. L'alcaldessa ja ho fa, perquè tancar Barcelona és complicat. És una població molt densa i amb poc recorregut.

Entenc que estiguin vetllant per la nostra salut, però no és lògic que no sàpiguen discriminar. Si es creuen que aplicant el mateix a tothom és el més just, els haig de dir que s'equivoquen. Demano que s'hi esmercin més i siguin més intel·ligents a l'hora de prendre decisions, tenen prou temps per dedicar-s'hi.

Pendents dels mossos d'esquadra

Aquests darrers dos dies hem estat molt pendents per saber què passava amb la festa de cap d'any organitzada en una nau abandonada de Llinars del Vallès. Hem llegit molta crítica i s'ha generat molta expectació per conèixer com acabava la festa i quin paper hi jugava la policia, i el govern de la Generalitat.

Som molt conscients de què representa complir les normes i directrius imposades per evitar un contagi general del coronavirus, i molt sensibles respecte al comportament dels altres en relació amb les mesures preses. A ningú agrada haver de quedar-se a casa i veure que els il·legals s'ho passen bé sense cap tipus de conseqüència. És per això que tothom tenia els ulls ben oberts per observar en què acabava tot plegat.

La policia catalana ha actuat i ho ha fet en retard segons molts opinadors, però ho ha justificat dient que ho ha fet quan ha disposat de tots els efectius necessaris per fer complir la llei. Probablement ens falta confiança, i estem massa acostumats a veure garrotades i, quan no hi són, les trobem a faltar.

Sens dubte que l'organització de la festa no pot quedar sense càstig, ni els seus participants sense conseqüències, si es vol que es respecti el govern i les seves ordres. No tindria sentit que els que compleixen la llei només rebin garrotades i els il·legals se'n surtin sense cap càstig. Cal, però deixar treballar la policia i entendre que ho fan segons els criteris més encertats. No acceptarem que qui ha incomplert les mesures dictades pel govern se'n surti alegrament, però tampoc calia veure segons quines imatges, que ja en vàrem tenir prou el dia 1 d'octubre de 2017.

Com afecta a la salut el coronavirus

Avui es reclamava més atenció als efectes del coronavirus, també en persones joves. Sovint ens fixem només en les morts, que evidentment és el més greu, però no tant en els problemes que ocasionen a les persones que se'n surten amb vida, però amb moltes seqüeles.

Deia el periodista que potser si s'entrés més en el detall de tots aquests problemes que deixa la malaltia, assumiríem més responsabilitat a l'hora de prendre mesures per evitar caure o fer caure els altres en la malaltia. La mort la veiem molt lluny, i si oblidem aquestes reaccions, que encara no sabem si persistiran o bé a la llarga desapareixeran, no parem tanta atenció en la malaltia, ni en les mesures per evitar contraure-la.

Suposo que a la Marató d'aquest diumenge es veuran casos d'aquests i ens explicaran què han patit i estan patint les persones que han estat contagiades amb el coronavirus. Potser serà la manera de prendre'n més consciència i prendre més mesures aquests dies de festes nadalenques.

Perquè les mesures que ha pres el govern català i que tindran efectes a partir de dilluns dia 21 de desembre són un xic incoherents, no són ni carn ni peix, i ho deixen massa en mans de la gent, a la seva predisposició a tenir en compte que cal minimitzar els moviments, sense que els prohibeixin.

Crec que han estat molt taxatius amb les activitats professionals dels restauradors, i molt laxes amb la mobilitat. Permeten anar on sigui, sempre i quan s'hi vagi en família. Permetran que les famílies amb segona residència puguin anar a la Cerdanya a esquiar, però qui no en disposi, s'hagi de quedar a casa. Ja sé que mai es fa prou bé al gust de tothom, però penso que en aquesta ocasió no han estat prou justos amb les persones que en reben les conseqüències d'una manera més directa i intensa.

Mesures més laxes per als propers dies

El Procicat ha flexibilitat les mesures contra el COVID-19 i això beneficiarà els centres comercials, que podran obrir a partir de dilluns i equipaments culturals, com el Liceu, que podran acceptar fins a 1.000 assistents. També se'ns ha anunciat que el cap de setmana vinent tindrem la possibilitat de desplaçar-nos per la comarca, la qual cosa també és una millora.

Curiosament anem avançant en mesures més laxes quan a la resta d'Europa sembla ser que la tendència és la inversa, i que més aviat s'estan restringint els moviments. No sé si és una temeritat o és que realment les condicions al nostre país són molt millors i podem permetre'ns aquest luxe.

A vegades tens por que les decisions del nostre govern, a través del Procicat, siguin més d'acontentar la clientela que no pas de mesures d'acord amb la situació de la pandèmia. Voldria pensar que són seriosos i que tenen en compte totes les casuístiques, i no ens estan portant a la tercera onada, de la qual tant ens havien amenaçat.

La possibilitat de celebrar un Nadal força semblant als anteriors, sembla que ha animat a molta gent, i no voldria pensar que això pot ser un presagi del desastre que ens pot arribar després de festes. Crec que tret de les persones d'edat, que potser és l'únic Nadal que podran celebrar, els altres hauríem de fer un esforç per adonar-nos que tindrem altres ocasions per celebrar les festes i que enguany és millor que ens quedem a casa i ho celebrem amb els més propers. El discurs de la cancellera alemanya anava en aquesta direcció, i penso que és força real. 

Toc de queda, sí o no?

Aquests dies es parla de la possibilitat que es dicti el toc de queda davant l'augment dels contagis del coronavirus. Es valora la conveniència o no de prendre aquesta mesura i les seves conseqüències. Entenc que no és una decisió fàcil i que s'ha de tenir en compte tot. 

Crec que s'han pres mesures al meu entendre més dràstiques i que aquesta no és tan descabellada com pugui semblar. El tancament tot el dia de bars i restaurants crec que es podia matisar. Penso que durant el dia l'ambient que hi ha i les mesures que es prenen són prou segures com per permetre que aquests establiments estiguin oberts. Potser tard enllà és quan canvien els hàbits i pot resultar més difícil el control de distancies i protecció.

Si es decreta el toc de queda a partir d'una certa hora, hauria de ser possible mantenir obert bars i restaurants, amb totes les mesures de seguretat i aforament, sabent que a partir d'aquella hora han de tancar, perquè no es pot circular pel carrer.

Estarem a l'aguait per veure què s'acaba decidint, però és important que no es decideixi res a la lleugera, per les conseqüències que pot tenir, tot i la necessitat d'anar fer el seguiment de l'evolució de la pandèmia, i no baixar la guàrdia.

França recomana no visitar Catalunya

Una mala notícia per al turisme català i per a l'economia en general és l'avís de les autoritats franceses aconsellant la seva gent que no viatgin a Catalunya pels brots del coronavirus. És cert que la situació no és normal, o si més no aquesta nova normalitat no és la que desitjaríem, ja que hi ha persones afectades en molts llocs i el risc de contraure la malaltia és alt, però els consells del primer ministre francès no ens fan cap favor, sobretot a una economia que ja està molt tocada, i al turisme gironí, en particular, que rep molts visitants francesos al llarg de l'any, i sobretot ara l'estiu.

Ens les prometíem molt felices quan dèiem que hauríem de mirar si de cara a la tardor el coronavirus tornava a atacar, però pensant que durant els mesos d'estiu, la situació seria diferent, que ens deixaria respirar sense tenir por a contraure'l. No sé si és una situació lògica o és deguda a un mal comportament dels mortals, que ens hem envelat i deixat de prestar atenció a les mesures previsores anunciades. 

Diuen que la culpa és de les festes i trobades nocturnes, i potser per això el govern català vol que no hi hagi aquesta activitat nocturna. Una patacada per als joves, que somien poder sortir de nit a passar-s'ho bé, i per als negocis que buscaven recuperar-se dels mesos que han tingut les portes tancades.

Hem d'assumir que ens toca conviure amb el risc i amb el coronavirus, però hem d'evitar posar-nos a la boca del llop. Cal prendre's seriosament les recomanacions per evitar els contagis, i també per no donar peu a governs, com el francès, que d'alguna manera ens tanquen les portes o limiten les visites dels seus ciutadans, que ens podrien ajudar a fer caixa.

La recentralització de Pedro Sánchez

Davant de la decisió del president del govern espanyol de recentralitzar el poder en sanitat, seguretat i transport, tothom reacciona segons l'interessa. Els presidents autonòmics socialistes no diuen ni piu, és dels seus. La presidenta de Madrid, del PP, protesta com ho fa Torra o Urqullu, ens prenen competències. Però ningú no és capaç de valorar-ho en funció de l'encert o no de les mesures, més que no pas de qui són les competències?

Els catalans que volen la independència saben que en la situació actual qualsevol excusa és bona per treure o minvar les competències. És precisament això el que ha fet que moltes persones hagin esdevingut independentistes. El PP de Rajoy hi va ajudar molt, i amb el 155 es va veure tot molt clar, ja que no només és des de fora, sinó que també des de dins hi ha qui li fa nosa l'autogovern.

Som uns quants que pensem que la jugada actual donarà peu a que en altres ocasions es restringeixin les competències autonòmiques. Costa molt el traspàs de competències. Dura molts anys i encara no s'ha aconseguit del tot, però en canvi el restringir-les es fa en un minut. És qüestió de signar un decret i assumpte solucionat.

Jo entenc que la solució passa per una entesa entre els diferents governs i el de l'Estat. Això no ha de ser tan difícil si es fa a consciència i no per interessos partidistes. El problema és que hi ha una creença que el més important és el govern de l'Espanya unida i que la resta és un joc per entretenir aquells quatre il·luminats que pensen en l'autogovern o la independència. 

Veurem si les mesures adoptades pel govern central es compleixen i serveixen per contenir el virus, i ens agradaria veure també més coordinació i saber fer entre totes les administracions implicades. Creure's que uns són més importants que els altres és un error.

Què entenem per partit catalanista?

S'ha confirmat la presentació voluntària del president Puigdemont i dels quatre consellers residents a Bèlgica, a la policia belga, després d'un pacte amb la fiscalia. Ara caldrà esperar a demà per veure què decideix el jutge, si els manté en presó preventiva o els deixa lliures amb mesures cautelars. Tots sabem quina seria la decisió si es tractés de la jutgessa Lamela, en aquest cas haurem d'esperar a demà dilluns.

Dimarts s'acaba el termini per presentar coalicions per a les eleccions del dia 21 de desembre. Aquest seria el cas del PDECat i ERC si tornessis a presentar-se en una mateixa llista, cosa que tot fa pensar que nos serà així, sinó que cada partit es presentarà per separat. Cal confiar que, si és així, durant la campanya electoral no es dediquin a criticar-se, sinó que es posin d'acord per atacar els partits unionistes que pretenen guanyar les eleccions per fer desaparèixer tots els anhels independentistes.

Continua essent interessant seguir els passos del PSC, cada vegada més desorientat buscant la manera de no baixar encara més. De moment ja tenen clar que el seu adversari és C's, un partit polític anti-català amb qui han anat de bracet per enviar a presó el govern legítim de Catalunya. Quan llegeixo Salvador Illa dient que el PSC és un partit catalanista, m'adono que la definició que jo en tinc no és exactament la mateixa. El PSC és, ara per ara, un partit lligat a la voluntat del PSOE, que no és res més que dir Amén a tot, al PP.

Barcelona comparteix Art, Cultura i barraquisme

Al Poble nou, a pocs metres dels nous Encants, l'Auditori, el Teatre Nacional i el Museu del Disseny, ens trobem un descampat de barraques on, segons l'ajuntament de Barcelona, hi viuen més de 400 persones, en unes condicions deplorables que avergonyirien al menys sensible dels mortals.

Unes quantes vegades hem vist els documentals sobre el barraquisme a Barcelona, de l'època d'arribada de la immigració dels anys seixanta del segle passat. Uns documentals que ens podrien fer creure que tot és història, perquè no ens parlen de la situació actual. 

Avui és un dia per pensar i reflexionar sobre els fets de París d'ahir la nit, perquè són greus i deixen entreveure que n'hi haurà més. Pensar en què es va fer malament, perquè ara visquem aquests terribles atemptats. Avui hi pensem i opinem, però no ens podem oblidar de què passa a pocs metres de casa, des de fa anys.

Molts han vist en la nova alcaldessa de Barcelona el canvi dràstic que requeria el govern municipal d'una ciutat que ha brillat, però que té mancances i problemes sota l'estora que convé aflorar. Colau té molta feina i difícil, si vol satisfer les persones que reclamaven una ciutat més justa, on tothom tingui oportunitats. Convé que l'alcaldessa no passi gaires estones al seu despatx i en canvi es passegi també per aquests indrets plens de barraques, brossa i rates, on hi malviu una colla de barcelonins, majoritàriament de procedència de països de l'Est i el nord d'Àfrica.

Però no només l'alcaldessa s'hi ha de passejar, sinó també la resta de barcelonins que viuen còmodament en habitatges amb totes les condicions, i persones que no vivim a Barcelona, però que formem part d'aquesta mateixa nació. Probablement veient el panorama, la nostra opinió i actitud serà diferent, i ajudarem a que els polítics amb responsabilitat de govern, prenguin mesures per reduir aquesta situació tan injusta.

Montoro amenaça de tancar l'aixeta dels calers

Ja em corregirà qui hi entengui més que jo, la qual cosa és fàcil, però em sembla que si el govern de l'Estat amenaça Catalunya de no transferir els diners que ens correspon, és que no s'està enfocant bé el 'problema català', la rebel·lia. Crec que les mesures a prendre per part del govern espanyol s'han de limitar a recórrer les lleis i actuacions anticonstitucionals, sense caure en l'error de prendre mesures il·legals, per no posar-se en el mateix nivell.

De totes maneres, qualsevol cosa es pot esperar d'un govern, l'espanyol, que s'ha dedicat a establir murs a qualsevol tipus de negociació, incomplint acords i compromisos, tant econòmics com d'inversió. Un govern que s'ha dedicat a legislar en contra de l'Estatut, que ha recorregut lleis del Parlament, no només de caire polític, sinó social, com el cas de la llei sobre pobresa energètica.

És cert que nosaltres ho mirem des del nostre cantó, però hi ha temes que no tenen justificació, i només s'expliquen per la voluntat evident de recentralitzar el poder decisiu, traient competències a les autonomies, especialment de Catalunya. Llavors, no és estrany que la tendència a la independència vagi a l'alça, ja no és per nostàlgia història, sinó també per supervivència.