Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patronat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patronat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de febrer del 2023

Visita a la casa Pratdesaba

El Patronat d'Estudis Osonencs ha organitzat una visita a la casa Pratdesaba de Vic per a tots aquells socis interessats en la història de la nostra ciutat, de personatges com Josep Pratdesaba i Portabella, un vigatà il·lustre de ressò internacional. Des del moment que vaig rebre la invitació, vaig pensar que era una bona ocasió per visitar la seva casa, i el seu observatori astronòmic, instal·lat a dalt de tot de l'edifici.

De jovenet, anant a fer d'escolà a l'església de les Sagramentàries, que es troba davant per davant, em cridava l'atenció l'observatori, pintat de blanc i amb els signes del zodíac. Avui he sabut que no va ser el primer observatori que es va fer construir, sinó que ja en va tenir un en el seu domicili de la plaça major, encara que menys sofisticat.

Recordo Josep Pratdesaba a l'interior de l'església, al lateral dret. Una persona que jo veia molt gran i que sempre em va despertar admiració i que puc dir amb orgull que vaig tenir el goig de conèixer, encara que no hi arribés a parlar mai. La diferència d'edat, vuitanta-cinc anys més que no pas jo, segur que ho poden explicar.

En Xavier Cervera, que ens ha fet de guia, i també l'Anna, besnéta de Josep Pratdesaba i propietària de l'edifici, ens han parlat del científic i hem pogut veure la seva casa, plena de records i d'alguns objectes que, malgrat els anys transcorreguts, encara funcionen, com és una ràdio, un rellotge de pèndol o un piano, per nomenar-ne uns quants, i que són testimonis d'una manera de viure d'ara fa més de cinquanta anys. Josep Pratdesaba va morir l'any 1967.

Ja ens havien avançat que la família ho guardava tot, i ho hem pogut comprovar. L'habitatge, que és força gran, està ple d'objectes, la majoria dels quals donen testimoni d'aquells anys, del treball i dels reconeixements rebuts, entre els quals destaca el de la International Lunar Society de Londres, que va donar el nom de Pratdesaba a un cràter de la lluna.

En aquests moments l'Agrupació Astronòmica d'Osona està restaurant l'observatori per aconseguir deixar-lo en les mateixes condicions de quan Josep Pratdesaba contemplava les estrelles, després de molts anys abandonat. Avui hem pogut veure el telescopi desmuntat en peces, ja restaurades, l'exterior de l'observatori pintat novament de blanc i amb els 12 signes del zodíac, i l'inici dels treballs interns per deixar-lo en condicions de ser visitat per totes les persones interessades en el món de l'astronomia.

Vull agrair al Patronat l'oportunitat que ens han donat per fer aquesta interessant visita, i animo tothom a apuntar-se en les properes que es puguin organitzar.


dimecres, 14 de juliol del 2021

La Festa de Sant Roc

És noticia la proclamació de la Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. No cal dir que els arenyencs n'estem molt orgullosos, també els que no hem nascut a la vila, però fa molts anys que hi vàrem arribar. Sempre he dit que la festa de Sant Roc, que no és la Festa Major, ha arrelat molt i és més participativa que la pròpia Festa Major. 

La tradició ha fet que els macips es passegin per la vila ruixant els vilatans, en record del vot de vila per l'alliberament de la pesta. Ara que la Generalitat ha decidit considerar-la com un bé patrimonial d'interès nacional, segur que els participants n'estaran més orgullosos. No farà que la gent s'ho passi més bé o hi tingui més interès en participar-hi, però sí que ajuda a valorar les festes tradicionals i a mantenir-les en el calendari festiu malgrat totes les dificultats.

S'ha de felicitar el Patronat de Sant Roc, a tots els seus membres actuals i els que en algun moment hi han format part, per l'esforç i dedicació en l'organització de la festa, que va tenir uns anys de crisi quan se li va qüestionar el paper religiós que també té. Uns anys en què joves molt crítics amb la doctrina de l'Església varen voler fer un gir i negar-li el sentit inicial de la tradició.

Sortosament el tràngol es va superar, ja sigui perquè els joves van passant o bé perquè algú amb encert va fer-los veure la realitat i el saber entendre tots els posicionaments. Avui torna a ser una festa estimada, amb una gran quantitat de joves que hi participen i que la fan gran. 

Felicitats a tots els que han fet possible aquest reconeixement i que tinguem macips i almorratxes per molts més anys!