Una bassa d'oli!

El Ple municipal d'ahir el vespre, a Arenys de Mar, va discórrer plàcidament, sense exabruptes, pica-baralles ni males paraules. És d'agrair! No sempre podem dir el mateix, i les persones que tenim el costum de seguir-lo, encara que sigui des de casa, ens molesta quan el to que s'empra, o les paraules que s'utilitzen no són les més adequades. Això va pels regidors i regidores de govern i els de l'oposició.

Que un ple municipal es debati de manera tranquil·la i serena, no vol pas dir que tothom estigui d'acord amb tot, encara que ahir gairebé tot es va aprovar per unanimitat. Que discorri plàcidament vol dir que els membres del Consistori s'expressen correctament, expressant les discrepàncies, quan convé, i aclarint els conceptes que no eren clars, sense necessitat de ser groller o poc elegant.

Cal felicitar l'esforç d'uns i altres per expressar allò que pensen, respectant l'opinió dels altres i acceptant el resultat de les votacions, que en el cas d'Arenys, on l'equip de govern compta amb majoria absoluta, ja està tot dit.

Em va agradar el to, encara que no estigués d'acord amb algunes de les raons que es varen donar per desestimar aportacions ciutadanes. Crec que caldria evitar la urgència i mirar de presentar els temes amb arguments sòlids i, sobretot, interpretant correctament les paraules dels intervinents. No em vull allargar en aquest tema, però em refereixo a al·legacions presentades per ciutadans, que no han estat ben argumentades. No es tracta només d'acceptar o denegar, sinó que s'ha d'argumentar bé. Potser és qüestió de les presses.

Celebro l'aprovació unànime a l'adhesió d'aquest Ajuntament a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua (AMAP) perquè segur que servirà per conèixer més en detall tot el procés de la gestió directa de l'aigua. Un tema pendent al nostre país, Catalunya, on la privatització d'aquesta gestió supera àmpliament la tendència del món global. A veure si n'aprenem.

Voldria agrair la voluntat de tots els grups municipals d'avançar davant de totes les dificultats, que no són poques, per tirar endavant els projectes de vila, i especialment al grup majoritari, per la seva voluntat d'escoltar la resta de grups, encara que no els necessiti per aprovar les propostes de resolució.

L'Arnau s'estrena com a regidor

Aquest migdia ha tingut lloc la constitució del nou ajuntament a la sala Josep M. Arnau del Calisay, amb la presa de possessió dels nous regidors i regidores, amb l'alcalde Estanis Fors al capdavant. Finalment les urnes li han ofert un alcaldia tranquil·la sense la por de patir una moció de censura, gràcies a la majoria absoluta obtinguda a les eleccions del passat 28 de maig.

Hem seguit les paraules dels diferents regidors i regidores, acceptant els resultats, sense deixar de fer notar la por que representa una majoria absoluta, si aquesta no se sap gestionar correctament tot i les bones paraules de l'inici, amb promesa de mà estesa i orella atenta. Unes paraules amables, allunyades de la crispació habitual dels nostres plens municipals. Un fet que podria donar entendre que alguna cosa ha canviat, la qual cosa seria d'agrair.

L'Arnau s'estrenava com a regidor amb un discurs serè, convençut de la importància de ser present en el consistori, encara que sigui des de l'oposició, amb la promesa de treballar per Arenys i tots els vilatans, fiscalitzant la feina del govern, i col·laborant en tot allò que sigui necessari per millorar el funcionament de la nostra vila.

La Pat, que ja té uns mesos d'experiència a la casa, no ha volgut perdre l'oportunitat per reivindicar, amb orgull, els drets de les persones no blanques, i fer-nos veure que no tothom té les mateixes facilitats per moure's en el nostre món. La Pat té molt de talent, i això serà bo per a Arenys.

Estic convençut que la contribució de l'Arnau i la Pat serà molt productiva i seria un error, per part del nou govern, no saber-ho aprofitar davant del gran repte que té al davant, per resoldre tots els problemes que s'han acumulat després d'uns anys de caos organitzatiu, manca de sensibilitat i ineficiència.

Menys afortunada ha estat la intervenció de la representant de la formació perdedora de les eleccions, que sembla que encara no han acceptat la voluntat de la població expressada en les urnes. Els electors no s'equivoquen mai, i són els nostres representants els que han de procurar entendre per què passen les coses, ja que tot té una explicació. Governar d'esquena al poble, per més caramels que els puguis oferir, comporta una desafecció i un rebuig que s'acaba fent notori.

Cal desitjar encert i molt d'esforç i treball als nous integrants del govern municipal. Que no oblidin que són els representants de tots els arenyencs, tant si els han votat com no, i que hauran de retre comptes de la seva feina i resultats. La responsabilitat que assumeixen és molt gran, i es fa necessari una dedicació plena, diligent i gens autoritària. Avui comença un nou mandat que tots volem que sigui esperançador per a tots els vilatans.

Greixem la maquinària municipal

Arran del Ple municipal d'aquest dijous passat voldria comentar un tema que ens preocupa i que caldria resoldre. La lentitud de l'administració municipal de la nostra vila ha esdevingut un problema estructural. No es tracta de casuístiques puntuals o fets aïllats, sinó que succeeix en tots els procediments que es generen a l'Ajuntament, arribant tard i malament, alguns dels quals afecten directament a persones en situació de vulnerabilitat, per la qual cosa esdevé més greu.

Em refereixo concretament en el retard en el pagament de les subvencions o beques de material escolar del curs que acabarà d'aquí a dos mesos. No pot ser que les famílies que tenen dret a aquesta ajuda no hagin cobrat encara els diners i es justifiqui en la lentitud de la maquinària municipal.

Cal arremangar-se i buscar solucions perquè aquesta dinàmica no es cronifiqui. No pot ser aquesta lentitud en les resolucions. La sensació dels administrats és de deixadesa per part dels polítics del govern i els tècnics municipals, i això no és bo per al funcionament d'una administració pública que ha d'estar al servei de la gent, amb eficàcia i eficiència, i sense demores injustificables.

Probablement el problema s'explica en la desorganització general del nostre Ajuntament, i la necessitat de canviar la manera de treballar. Estic segur que no agrada a ningú la situació creada, i que tothom, els regidors i regidores de govern els primers, voldria que les coses funcionessin d'una altra manera, però s'ha de treballar per aconseguir-ho. No es pot tancar un tema dient que no es comprometen a posar dates perquè no s'acaben complint. Dona una imatge de desinterès i poca implicació, que estic segur que no és real, però així es ven.

El desmanec és evident i no només en exemples com aquest, que tenen una incidència important per als vilatans. Ho és també si observem la informació que es trasllada a la ciutadania a través del web municipal, que no és actualitzat ni recull tota la informació que la llei de transparència exigeix a l'administració pública. Tampoc es fa un seguiment de les ordenances, ni s'exigeix el seu compliment. Ni es compleixen els acords presos en sessió plenària. Mocions que queden en un calaix, consells o comissions que no es convoquen, per no parlar dels que ni tan sols es creen, malgrat les promeses realitzades.

Tot això fa que els vilatans desconfiïn dels seus representants polítics, i escoltin amb sorna les promeses que arriben cada quatre anys amb l'excusa de demanar el vot. Si no som capaços de treballar més intensament i resolutivament, potser millor que ens quedem a casa i deixem pas a altres persones que en siguin capaces i desencallin aquesta paràlisi en què vivim des de fa temps.

Collboni abandona el vaixell per tornar-hi amb més llibertat

La decisió de Jaume Collboni de sortir del govern municipal de Barcelona per preparar la seva candidatura a l'alcaldia no ha estat ben rebuda ni entesa per molta gent. El compromís que s'assumeix a l'inici del mandat és per a quatre anys i, tret que no passi res inesperat, es confia en la seriositat dels escollits per treballar fins a l'últim dia. 

Es pot entendre que una persona demani acabar abans d'hora amb les seves responsabilitats, per diferents motius, però es fa estrany que sigui per descarregar-se de feina i poder preparar millor una campanya per tornar-hi. La pregunta que ens podem fer és si l'alcaldessa Colau optés per fer la mateixa operació, si això s'entendria.

En aquesta decisió hi ha dues coses a tenir en compte. En primer lloc el fet de deixar a l'estacada la resta de regidors i regidores, per un interès personal i de partit. Per altra banda, també és important pensar en com actuarà en campanya, i de quina manera atacarà el govern de l'alcaldessa Colau, quan ell n'ha format part i s'ha significat en la majoria de decisions preses per l'actual govern municipal.

La segona part l'haurem d'analitzar quan arribi la campanya, segons quin sigui el seu discurs i la manera de justificar un fer diferent del que ara ha practicat en coalició amb els Comuns. De moment, però, ens podem centrar en el fet d'abandonar el vaixell, amb la intenció de tornar-hi i poder-lo dirigir.

Dissortadament els votants som poc crítics a l'hora d'emetre el vot, i ens deixem portar massa vegades per promeses que no s'acaben complint, i la majoria ho fa pel color del partit polític, sense tenir gaire en compte com s'ha actuat. Si de veritat penséssim en les persones probablement castigaríem la decisió de Jaume Collboni i no li donaríem suport. 

Desconec si els seus companys de viatge, els del mateix partit, han valorat positivament aquesta decisió. Segurament, si tenen ganes de continuar i els hi asseguren el lloc, ho donaran tot per bo, però d'entrada semblaria que és una llufa que els hi han penjat i que han d'aguantar estoicament perquè el partit mana.

Per sort meva no hauré de prendre part de la decisió de donar-li o no el meu suport, però si fos el cas, estic convençut que no li aplaudiria la decisió i em decantaria cap a una altra opció de més compromís, seriositat i esperit de servei.

L'eficiència en l'administració pública

En l'escrit de Jordi Muñoz al dia ARA, a l'edició d'aquest diumenge, hi ha una afirmació i una reflexió, al final, que trobo molt encertada i interessant de comentar. L'afirmació parla de la ineficiència de l'aparell administratiu de l'ajuntament de Badalona, la qual cosa desconec, però sí que estic d'acord amb la importància que l'aparell administratiu d'un municipi sigui eficient, i per tant en l'advertiment que fa als partits d'esquerra sobre la necessitat de reformar l'administració pública per evitar que sorgeixin figures populistes, que en el cas de l'article esmentat, parla d'Albiol.

Hi ha una ineficiència important en molts ajuntaments i no és tan per culpa dels regidors i regidores que decideixen entrar en política, com en la falta d'organització de la maquinària administrativa. Normalment per una falta de lideratge i direcció, sobretot en ajuntaments petits i mitjans, però també en altres de més grans.

Des d'aquest blog he defensat més d'una vegada la necessitat de dirigir eficientment un ajuntament, i la importància de la gerència perquè els tècnics i administratius de l'ajuntament sàpiguen a què atendre's. Els polítics els manca expertesa en la gestió pública, i tampoc els pertoca entrar a fons en aquests temes, però sí que han d'entendre que cal una maquinària àgil i eficient si es volen resultats. Les promeses electorals no sempre es poden complir per aquesta falta d'eficiència en el seu funcionament i per això passen els anys i els governs, i moltes coses queden per fer, o es fan malament.

I amb tot això no pressuposo uns tècnics o administratius incapaços de fer una bona feina, sinó que manca la direcció tècnica perquè tot funcioni correctament. En qualsevol organització cal distribuir bé les feines i saber-les interpretar. Sense una direcció eficient, no hi ha possibilitat que els resultats siguin satisfactoris, per més bons que siguin els treballadors. És per això que una de les prioritats a l'hora de posar-se al capdavant d'un govern municipal ha de ser l'organització i jerarquització de tasques, per optimitzar els objectius marcats per aquell mandat electoral.

Insistint demanant eleccions

Tal com comentava ahir, avui han continuat les baixes de militants del PDECat, de persones que havien format part del govern, diputats, regidors i regidores. La jugada de Bonvehí no sembla haver tingut èxit, i el que ha fet ha estat accelerar el trencament entre les dues formacions. Pel que sembla, els actuals membres del govern es queden a JxCat i per tant no es crea divisió entre ells. L'altra cosa és fins quan durarà aquest govern.

Iceta ha insistit molt en la necessitat d'unes eleccions al Parlament català, que com he vingut dient darrerament, es fan més necessàries que mai. Estem passant uns mesos que no es fa res de bo i aquesta pèrdua de temps no és bona per a ningú. L'excusa que dona el president és que cal concentrar-se en resoldre els problemes derivats per la COVID-19, però és realment això, una excusa, perquè una cosa no treu l'altra. 

No sabem quan podrem deixar enrere l'epidèmia i els efectes que té sobre la nostra salut, i per tant no podem esperar eternament per convocar les eleccions. Un dia o altre s'hauran de convocar, doncs no esperem més!

Ahir llegia un article interessant de qui fou conseller de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que us recomanaria que llegíssiu. S'ha de ser molt pràctic i deixar de somiar. El problema és que no sembla que el govern actual i les formacions que el composen ho tinguin clar, i el perill és eternitzar-nos en la situació actual.

La unitat d'Espanya és condició 'sine qua non' de l'Estat i la sagrada Constitució. Si no ho entenem, tenim un problema de difícil solució. La CUP té unes idees i els altres dos partits independentistes pensen diferent, però sense tocar de peus a terra. A mitges tintes no es pot anar enlloc, i aquest ha estat el problema des del primer dia. No ho tenien tot planificat? Eleccions i canvi de gent!

Tres dies per acabar l'any

Aquests tres dies que falten per acabar l'any serveixen per fer un repàs de tot allò que ha succeït, si més no a la premsa, però també és bo que ho fem a títol personal. A vegades penso que ens parem poc sovint a pensar què hem fet i cap on estem anant. Aquesta pràctica t'ajuda a encarrilar millor la teva vida i corregir els errors que cometem.

A nivell de país són moltes les coses a destacar, però entenc que el judici del Procés i la seva sentència ocupa una part important del pastís de 2019. Han estat dos anys de seguir dia rere dia què estava passant amb els nostres presos polítics, i els exiliats, per acabar coneixent la sentència del Tribunal Suprem. Tot i així, això no s'ha acabat, i la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre el cas d'Oriol Junqueras portarà cua i veurem en què es tradueix.

A nivell personal cadascú de nosaltres sabrà valorar tot allò que ens ha ajudat a créixer i també aquells moments que voldríem enterrar, però que ens hauran de servir per no tornar-hi a caure. Políticament el nostre país ha votat diferents vegades i per alguns haurà representat entrar al món de la política, una opció personal que mereix ser estudiada. Nous regidors i regidores, que potser no havien pensat mai en entrar a l'Ajuntament, es troben dirigint diferents àmbits de la cosa pública, amb la responsabilitat assumida de servir la població.

S'acaba un any i n'arriba un altre, per alguns serà el de la jubilació, de fer un canvi important a la seva vida. Si això ha succeït durant el 2019 és bo de pensar-hi més que tot perquè és l'inici d'una vida que tots desitgem que s'allargui en el temps. Encara tenim dos dies sencers per tancar bé l'any. Aprofitem-los!

L'oposició critica la gestió del nou govern municipal

L'oposició critica el govern municipal en els seus primers cent dies, manifestant que la neteja a la vila ha empitjorat respecte al mandat anterior. Personalment penso que és massa aviat per fer una valoració dels primers cent dies, per diverses raons. En primer lloc crec que cal més temps perquè es produeixin canvis significatius que avalin nous resultats, més favorables. Per altra banda, hi ha molts regidors i regidores noves, que estan descobrint què és un ajuntament i com funciona, i cal que adquireixin experiència.

Dit això, si m'obliguen a donar la meva opinió sobre el funcionament de la recollida de brossa, que ara és responsabilitat de la cap de llista de la CUP, hauré de dir que funciona pitjor. La impressió és que l'empresa del Consell Comarcal fa un pèssim servei i que de moment han desbordat les bones intencions de la regidora.

També JxArenys critica l'alcaldessa i la seva relació amb els veïns. En aquest cas sé de què està parlant el regidor Fors, perquè el nostre veïnat l'ha patit i també conec moltes anècdotes negatives d'altres carrers que s'hi ha estat fent reformes. L'alcaldessa no hi pot fer més, i no sap tractar bé la gent que li posa pegues. He assistit, professionalment, en moltes reunions de veïns, i mai he vist un comportament similar d'un càrrec polític, en situacions molt més crítiques i la ciutadania molt més revoltada. És una llàstima.

L'alcaldessa delega l'Organització municipal a la CUP

Ahir dissabte es varen constituir els ajuntaments i ahir mateix l'alcaldessa electa d'Arenys de Mar informava de les delegacions de funcions als vuit regidors i regidores restants del seu govern, per aquests quatre anys.

L'alcaldessa es reserva Urbanisme i a més s'encarregarà de Seguretat i Recursos Humans. La segona persona que hi tindrà dedicació exclusiva serà la cap de llista de la CUP, l'Ona Curto, que assumeix Medi Ambient, Serveis i Brigada, i Turisme. La resta de delegacions segueixen les pautes del mandat anterior, amb un excepció que ens deixa en el dubte. Em refereixo a la delegació a la número dos de la CUP, la Marta Prades, que assumeix Educació i Organització. M'imagino que en els propers dies coneixerem el significat d'aquesta delegació, Organització, i la tasca que hi queda inclosa.

Una vegada conegudes les tinències d'alcaldia caldrà per veure si es mantenen els dos càrrecs de confiança, que en aquest darrer mandat corresponien al cap de protocol i al cap de comunicació, ambdós de la confiança de l'alcaldessa, o bé si hi ha previst algun canvi. Ens consta que ambdós càrrecs han estat ben aprofitats, però als vilatans ens agradaria conèixer les funcions concretes, en el cas del cap de protocol, i els resultats obtinguts durant aquests tres anys.

No és per desconfiança cap a la persona que ha estat al davant de l'esmentat càrrec, que té molta experiència en la vida municipal, sinó en la necessitat, al meu entendre, que l'Ajuntament d'Arenys de Mar incorporés la figura del gerent que a alguns els podrà semblar que no és necessari, però que coneixent la realitat de l'administració local d'Arenys, es fa del tot necessari. No sé si les competències al respecte es trobaran en la nova delegació d'Organització, en mans de la CUP, per aconseguir més eficàcia en la gestió administrativa del nostre Ajuntament.

AeC i CUP, valor afegit al govern

Tot està a punt perquè demà dissabte es constitueixin els nous ajuntaments del país, i entre ells el de la nostra vila. Com sembla ser que passarà a Barcelona, l'alcaldia d'Arenys no anirà a parar a la llista més votada, sinó que s'ha signat un acord de govern entre ERC, CUP i AeC que deixarà el PSC i Junts per Arenys a l'oposició.

Ahir dijous, a la plaça de l'Ajuntament varen escenificar la signatura del pacte que farà que a partir de demà mateix es posi en marxa un nou govern presidit per l'alcaldessa Annabel Moreno. Un govern d'ERC, amb majoria de sis regidors, amb el concurs de les dues regidores de la CUP i del representant d'Arenys en Comú. Uns regidors que aporten valor afegit al govern, pel seu tarannà i preparació i, el que és important, la il·lusió i ganes de servir la vila amb la seva dedicació.

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, demà mateix, després del Ple de constitució del nou Ajuntament, coneixerem el repartiment de regidories entre els nou regidors i regidores. Veurem com es distribueixen entre les tres forces polítiques, si s'ha tingut en compte el pes de cada formació o el perfil dels diferents components del nou govern. Si la memòria no em falla, només 3 persones de les 9 han estat regidors en el darrer mandat, totes tres amb responsabilitats de govern. Serà, doncs un govern amb moltes cares noves, i amb una clara majoria de regidores en la proporció de 6 a 3.

Desitgem que el nou govern comenci amb bon peu i millori el rendiment i qualitat de servei del mandat que demà mateix acaba.

Les dificultats del guanyador per formar govern

La possibilitat que l’alcalde no sigui el de la llista més votada és, a Arenys, un fet molt usual. Els pactes de tots contra un acostumen a succeir, sobretot quan no hi ha sintonia entre els diferents líders municipals.

Tot faria pensar que, amb la voluntat de tots per millorar els serveis i prestacions als vilatans, la clau de govern seria conformar-ne un d’estable i amb el més gran nombre de regidors i regidores possible. En el cas d’Arenys de Mar, podríem pensar en una aliança de Junts per Arenys i ERC, les dues forces guanyadores.

Per les discrepàncies i picabaralles entre els seus líders, tot indica que el pacte dels dos grups independentistes és inviable i que se’ls ha de considerar antagònics. Llavors el guanyador, Estanis Fors, es veu obligat a pactar amb PSC, CUP o Arenys en comú.

L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que els prejudicis a l’hora de pactar no provenen de Junts per Arenys, sinó dels altres. La CUP ja ha deixat dit que no pactaria amb cap dels partits polítics partidaris de la implantació de l’article 155 de la Constitució, i per l’altra banda Arenys en comú ja ha avançat que no tenia intenció de pactar amb Junts per Arenys.

Els números no sumen, i tot fa pensar que les opcions més clares estan del costat de la segona força d’aquestes eleccions, ERC. Ni la CUP ni Arenys en comú hi tenen res en contra, i fins i tot l’opció del PSC no és descartable, malgrat que se’ls recordi que varen donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tindrem uns dies de negociacions, de generositat per part de tots els partits polítics, de qui està disposat a cedir els vots i de qui els rep a canvi de concessions. Sobretot generositat, que és una virtut que no es conrea gaire darrerament. Generositat per aconseguir la millor vila, la més justa socialment, i també la millor econòmicament i cultural.

És la CUP el revulsiu que necessita Arenys de Mar?

Segons he pogut llegir les declaracions dels diferents candidats a l'alcaldia en el primer dia de campanya electoral, la seva intenció és millorar el nombre de regidors i regidores al Consistori, i per als que encara no hi són, poder-hi entrar. És lògic que s'encari aquest primer moment amb tota la il·lusió del món. Per això es presenten, oi? Encara que jo els preguntaria: per guanyar i...? Servir el poble o remenar les cireres?

Tots els i les alcaldables han manifestat la seves ganes de ser presents als carrers i demanar als vilatans què esperen d'ells per aquests propers anys. És una llàstima que això no passi sempre i es reservi només per a quan arriben les eleccions, quan necessiten el vot. És una mala praxi. Malauradament hem experimentat que quan governen escolten poc i deixen opinar encara menys.

La tercera de la CUP, la Pat Sillah, va dir que havien estat dos mandats a l'oposició i que ara estaven molt il·lusionats per governar. És possible que a Arenys, com ja passa en altres municipis, el govern sigui presidit o participat per la CUP? Seria una normalitat política, o bé la nostra vila és massa clàssica i la CUP no hi té res a fer?

Continuo pensant que Arenys necessita un canvi i aquest no ha vingut ni de la mà de Junts per Arenys ni d'ERC. Tampoc ICV, ara Arenys en Comú, ha demostrat que provoqués aquest canvi necessari per demostrar que es pot fer política d'una altra manera. Pot ser la CUP la generadora d'aquest canvi que molts desitgem per a Arenys?

Les eleccions municipals del 26 de maig seran renyides, però molts donen per suposat que són cosa de dos, però jo no m'hi resigno. Podem esperar una victòria de la CUP? Això depèn de nosaltres i només de nosaltres.

Fracassa el viver d'empreses d'Arenys de Mar

De moment el projecte no ha reeixit i no ha aconseguit cap sol·licitud per instal·lar-s'hi. Més enllà de recriminar el govern actual i probablement l'anterior el fracàs del projecte caldria analitzar-ne els motius i procurar modificar tot allò que no s'ha fet bé, a no ser que arribem a la conclusió que Arenys no necessita el viver.

La impressió que tinc de tot plegat és que falta il·lusió al govern municipal. Evidentment que no tots els regidors i regidores els podríem col·locar la mateix sac, però en línies generals l'aire que es respira és l'anar fent bullir l'olla i esperar que algun dia soni la campana. Ara em plourà un reguitzell d'activitats realitzades, però fets significatius? Visió de futur? 

Amb aquest govern sempre estem a l'expectativa de veure'ns sorpresos amb alguna cosa inesperada, però passa el temps i no hi trobem res destacable. No s'ha aconseguit mantenir un poble net (els vilatans en som responsables), millorar significativament el reciclatge, recuperar la bandera blava de les platges de la vila, resoldre el futur del mercat..., però esclar, si no han estat capaços encara de recuperar l'atenció ciutadana en horari de tarda, com em varen prometre ara farà dos anys... què en podem esperar?

Quina biblioteca volem per a Arenys de Mar?

Ho va dir la regidora de Cultura, Isabel Roig, quan es referia als responsables de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Per què ens obsessionem tant en on reubicar la biblioteca i no parem a pensar què volem que hi passi a la nostra biblioteca?

Hi ha mil preguntes a fer-nos i mil possibilitats de dissenyar una biblioteca que satisfaci les necessitats de la nostra vila, més enllà de si aquesta la posem al Xifré, al Calisay o a les Clarisses. Recordo tant el procés participatiu per decidir què volíem fer-hi al Xifré! Llavors estàvem parlant de serveis, probablement sense prou coneixement de quines competències hi tenia l'administració que organitzava la consulta. El resultat va ser un fracàs. Ara, però estem parlant de quin equipament ens agrada més que hi vagi a parar la biblioteca.

A l'exposició de les Clarisses hi havia dues propostes d'arquitectes que utilitzaren per acabar la seva carrera. En una d'elles es proposa construir un nou edifici per situar-hi tots els llibres, pel seu pes i destinar l'actual edifici a serveis complementaris i sales d'estudi. És una proposta, com n'hi poden haver d'altres, però, com a profà en la matèria no penso ficar-m'hi, però en canvi sí que m'agradaria opinar sobre l'horari d'atenció, els serveis que m'agradaria que oferís, l'accessibilitat, les activitats a desenvolupar... 

Coincideixo, doncs, en què una consulta sobre el lloc idoni per a la biblioteca ens depassa i cal molta informació i coneixement per poder opinar, més enllà de manifestar allò que ens agrada més o bé que defensa el grup municipal que jo he votat.

Preferiria que els disset regidors i regidores del nostre ajuntament consensuessin un Pla d'Equipaments a mitjà i llarg termini, que no pas que ens demanin on ens fa més gràcia que hi vagi la biblioteca. Participar no és només votar.

Ernest Maragall es postula com a president del Parlament

Llegeixo que Carme Forcadell no repetirà com a presidenta del Parlament català i que podria ser substituïda pel veterà Ernest Maragall, setanta-cinc anys. A la meva edat no puc criticar que els polítics septuagenaris assumeixin càrrecs d'alta responsabilitat, però puc entendre que no es valori gaire positiu entre el jovent. A Arenys de Mar, a la nit de naps i cols, nit de reis, varen aparèixer pancartes reivindicant un relleu generacional a l'Ajuntament, quan pràcticament tots els regidors i regidores són més joves.

De totes maneres, penso que tot té un límit i ja sigui per l'edat o pels anys que fa que està ficat en política, seria bo donar relleu a altres persones, sobretot en moments com l'actual que requereixen molta gimnàstica per no cometre més errors.

No tinc res en contra del senyor Maragall i segur que ha estat un bon polític, que ha dedicat molt del seu temps al país, i que ha creat els seus amics i els seus enemics, com tota persona immersa en el món de la política. 

De fet, tampoc em va agradar el nomenament de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament. Al marge dels encerts i errors que hagi pogut cometre, no considerava que fos la millor opció per presidir la institució. Contra gustos, però no hi ha res escrit, i cadascú de nosaltres tenim la nostra opinió i preferències.

Sí que demanaria al nou president o presidenta del Parlament que tingués més mà esquerra i assumís que presidirà la institució de tots els catalans. Dels catalans que els han donat majoria absoluta i d'aquells que no l'han aconseguit. Defensant els legítims interessos polítics, no es pot seguir mals exemples, un dels quals el tenim a Espanya mateix.

Per altra banda, si s'està buscant membres de la Mesa del Parlament que tinguin uns coneixements idonis per al seu càrrec, seria bo que es fes el mateix per a la designació de la segona autoritat catalana.

Naps i cols i poca poesia a la biblioteca d'Arenys de Mar

La nit de Reis és als dos Arenys també la nit de naps i cols. Es tracta d'una tradició que darrerament té certs problemes per mantenir-se, sobretot amb l'esperit inicial. Una tradició poètica que va derivar en un cert incivisme i que en aquests moments manté un to reivindicatiu contra les autoritats locals.

Enguany sembla ser que les noies, o un grup d'elles, han estat les protagonistes a l'hora de penjar escrits en contra del govern, els regidors i regidores més grans, i de manera especial la regidora de Cultura.

Tot és opinable i criticable. Crec que estan fora de lloc les acusacions d'incompetència, però cadascú ho veu de la seva manera i des de la seva posició. Penso que hi hauria altres crítiques més ajustades que no pas aquesta.

Sí, que em va cridar l'atenció el cartell penjat a la Biblioteca municipal, sobretot ara que s'acaba de comprar l'edifici de les Clarisses, on el govern municipal hi voldria ubicar la nova biblioteca. La crítica que rep és, entre altres, de poca amabilitat i dels horaris. 

Quant a l'amabilitat em sorprèn, encara que també haig de confessar que fa temps que no hi he entrat, probablement d'abans del canvi de direcció. Sí que penso en els horaris i, amb el risc de repetir-me, diria que normalment he considerat que no estaven prou ajustats a les necessitats d'una biblioteca d'un municipi de quinze mil habitants.

Estarà molt bé que el nou govern aconsegueixi un nou espai per a la biblioteca, però no es poden oblidar de modificar els horaris, ampliant-los perquè realment la biblioteca realitzi la missió que se n'espera a la vila d'Arenys. Sé que no és fàcil, i tinc l'experiència d'una altra ciutat on vàrem haver de lluitar força amb la Diputació de Barcelona per aconseguir un ventall horari més que satisfactori per cobrir totes les necessitats. Desitjo que aquest sigui també el cas d'Arenys de Mar.

D'acord amb Belén Quintero

Coincideixo amb Belén Quintero quan diu que cal elaborar un Pla d'Equipaments, i creure-s'ho. Ja sabem que el nostre ajuntament és expert en promoure plans que després deixa en un calaix. Caldria explicar als nostres regidors i alcaldessa que un pla d'equipaments no vol dir que s'hagi d'executar d'immediat al 100%, com tampoc un pla estratègic.

El problema d'Arenys de Mar és que van passant governs de diferents colors i només es fa bullir l'olla. Cada vegada estem més aturats i comparativament amb poblacions del voltant, anem quedant a la cua.

S'ha parlat d'un pla de mobilitat, d'un pla estratègic, d'un pla d'equipaments, del mercat municipal... i més n'hi ha per anar anomenant. Passen els anys i no es desencalla res. Vénen les eleccions i els partits polítics fan promeses que després queden en no res. Ens vanagloriem que tenim un ajuntament sanejat, però de què en traiem? 

M'he fet pesat parlant del Pla d'Actuació Municipal (PAM) que es fa i després ningú se'l mira, començant per regidors i regidores que no s'ho creuen, però que queda molt bé parlar-ne, també de la participació, encara que a l'hora de la veritat tot és mentida. Quina mandra haver d'escoltar els de sempre!!!

Aprofitant, doncs, que sembla ser que la regidora del PP ho va comentar a la ràdio aquest diumenge, també m'hi afegeixo. No sé si ha estat una bona idea comprar l'edifici de les Clarisses, però sí sé que Arenys té un problema amb els equipaments, i que no veig gaire clar que l'actual govern sigui capaç de solucionar-ho. Haurem d'esperar el 2019?

Sense legitimitat per multar els vilatans

Educar no és senzill. D'alguna manera cada dia n'aprens i ho pots posar en pràctica, però hi ha uns principis que no pots perdre de vista i no són tan difícils d'aprendre i utilitzar. En sàpigues més o menys, tinguis més o menys gràcia i empatia, no pots oblidar mai que s'ensenya més pel que fas que no pas pel que dius que s'ha de fer. 

No pots pretendre que els teus fills no mal parlin si tu no procures treure't del vocabulari segons quines paraules. No podràs exigir als teus fills que no fumin o beguin si això t'ho veuen fer. Ni escridassar, ni gandulejar... Per més que els expliquis les coses, una mala praxis pot tirar per terra totes les teves bones intencions respecte a ells.

Aquesta pràctica la pots traslladar a la feina, imagina't que ets mestre, amb els amics, al teu grup de tertúlia, a la teva població, si tens responsabilitat política... I aquí anava jo. No pots multar els vilatans que practiquen malament la recollida selectiva de la brossa si tu, com a responsable polític, no ho practiques amb l'exemple.

No pot ser que els diumenges algunes cantonades de carrers hi vegis brossa amb l'etiqueta de l'ajuntament, per més explicacions que puguis donar. Si els vilatans tenim l'obligació de treure la brossa de cada dia d'acord amb el calendari setmanal, i ens exposem a la multa si no tenim la cura de fer-ho bé, no pots deixar tot un dia una brossa en una cantonada. L'impacte visual és el mateix si es tracta de brossa municipal o particular. En el primer cas, però la responsabilitat és més gran i potser a la regidora en qüestió se li hauria de demanar explicacions i, per què no, multar-la. 

Regidors i regidores, si no teniu cura d'aquests detalls no tindreu legitimitat per exigir ni multar ningú.

El govern municipal omet l'oposició

Diuen que és culpa de Ports de la Generalitat que no es convidés els grups municipals de l'oposició, tot i que són majoria, a l'acte d'inauguració de la base nàutica aquest cap de setmana. No sé si era la Generalitat qui havia de convidar tots els grups municipals, però sí que penso que l'alcaldessa i el seu cap de protocol varen cometre un error, perquè l'Ajuntament, com a representant de la vila d'Arenys de Mar, són tots els regidors i regidores del Ple, i no només els 8 de govern.

Hi ha una lliçó que molts polítics locals no han après mai i que se'n diu lleialtat institucional. I hi ha una expressió molt recomanable i que defineix qui la segueix i qui no, que és el saber fer. Aquest govern municipal ha demostrat en més d'una ocasió no estar a l'alçada del que podem exigir als nostres dirigents públics i això ho patim tots.

No sé què hauria passat si l'alcalde hagués estat l'Estanis Fors, però això no justificaria res. Els vilatans ens mereixem uns polítics que puguin anar amb la cara ben alta i no sentir-se avergonyits dia rere dia. M'imagino que durant la cerimònia la seva consciència no estava tranquil·la, o si més no vull pensar així.

Diuen que la CUP ha entès les explicacions i donen per tancada la polèmica. És cert que no cal allargar més del compte les situacions desagradables, però preferiria entendre que la CUP no ho ha entès ni ho podrà entendre mai, a no ser que tot el que li vingui de l'actual govern ja li sembli bé abans de no donar l'alcaldia a Junts per Arenys. Els vilatans tenim dos anys per anar prenent apunts que ens ajudin a emetre el nostre vot.

Per acabar-ho d'adobar ens demanen paciència!

Enric Millo, el delegat del govern espanyol a Catalunya, ha entrat a formar part de la llista de polítics impresentables, molts d'ells a les files del PP català. Les seves paraules i actitud davant dels problemes de col·lapse de l'aeroport de Barcelona no només són una demostració de cinisme, sinó que al mateix temps deixen veure l'atac constant a Catalunya. Volen ofegar la gallina dels ous d'or?

Aquest rancor cap a Catalunya es podria entendre per part del govern espanyol i els seus seguidors, però que això vingui per part de catalans, és increïble. No sé si tenen la ment bloquejada i actuen com a titelles, o bé com es pot ser tan cec anant en contra del país que t'ha vist néixer.

Ens bloquegen els ports marítims, posen totes les traves al corredor del Mediterrani i col·lapsen l'aeroport de Barcelona per frenar qualsevol intent de progrés econòmic. I ens demanen paciència! Que s'ha tornat boig? Com es pot ser tan cínic i malalt? No era el senyor que parlava de diàleg? Com és que no va convocar la part catalana? Com és que no es va presentar a la convocatòria de la Generalitat? Tàctica o gamberrisme?

Reconec que em vaig equivocar arran del seu nomenament. Em pensava que l'etapa gris de l'anterior delegada del govern hauria finit i que en començaria una altra de millor, però va ser un error. No es pot confiar en la gent del PP. Mai faran res per millorar Catalunya, ni l'economia, ni la cultura, ni el benestar social, mai!

I ens demana paciència? A mi se m'ha acabat i crec que tenim prou motius com per pensar d'aquesta manera. El PP català és la negació del nostre país, i em sap greu per molts regidors i regidores d'aquest partit que treballen de la mà de la ciutadania per treure'ns del cul de sac on vàrem acabar arribant, però els seus companys del govern i de la institucions supramunicipals els fan un flac favor.