divendres, 31 d’agost del 2012

La independència de Catalunya per sobre del meu cadàver

Més o menys això és el que ha manifestat un coronel de l'Exèrcit espanyol. La seva argumentació és la lectura textual de la Constitució espanyola i els juraments dels militars de l'Exèrcit espanyol. No es tracta d'una opinió d'un beneit a qui li ha tocat massa el sol, sinó que com ell, molts militars i civils pensen el mateix. No entenen Espanya sense Catalunya, encara que els fem tanta nosa.
A mesura que la paraula independència es vagi generalitzant i que hi hagi més actes com la manifestació del dia onze de setembre, o proclames com la de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, escoltarem més insults i amenaces com les del coronel en qüestió.
Tots som responsables dels nostres actes i de les conseqüències que poden derivar-se. Això no vol dir que no haguem d'actuar, sinó ser molt conscients de què fem i què diem. No ens ho podem prendre com un joc, i amb això no vull dir que estiguem jugant. Es tracta que ho tinguem clar, i que no obrem inconscientment.
Recordo haver comentat en aquest mateix blog que sortides de to com les que puguem haver vist en la gent de SI, provoquen sovint la reacció contrària, la radicalització de C's contra el fet català, o de grups contraris a la immersió lingüística. Ja no parlo de sentències judicials perquè em dirien que pressuposo massa.
És per tot això que entenc, per exemple, que el Ple municipal d'Arenys de Mar votés en contra d'instal·lar una estelada en edificis municipals, però respecto molt els qui varen votar-hi a favor. Crec que tenim l'obligació d'avançar junts, institucions públiques i societat civil, sense aturar-nos, però tampoc fent passos en fals. És per això que sempre demano el màxim consens i no deixar despenjada gaires persones ni partits polítics perquè entre tots conformem el país i no podem prescindir de ningú a la lleugera.
Entenc que el ritme ideal no és el que voldria la majoria dels independentistes, però cal valorar els petits passos que es van fent, les actituds que de mica en mica van assumint més i més persones, de manera que el coixí es va estovant i engrandint. És massa aviat per a un cop de puny a la taula, encara que al final l'haurem de donar, però encara ens falta molta gent per engrescar i jo confio molt en una bona part de l'electorat i militància del PSC que no podem deixar de banda si volem triomfar com a poble sobirà.

dijous, 30 d’agost del 2012

La Rioja està d'acord en ajudar Catalunya

Amics i amigues, podem estar contents perquè el president de la comunitat de La Rioja veu bé d'ajudar-nos, encara que ho digui amb sorna. Ja ho veieu! Tant parlar de l'espoli i al final ens hem de sentir a dir que Espanya ens ha d'ajudar, perquè ens ho gastem tot en ambaixades i canals de televisió. I el que no sap!
No sé si ens ho hem d'anar repetint o bé ja és pur masoquisme. Esclar que no podem estar-ne al marge perquè ens afecta i alguna cosa o altra hem de fer i aconseguir. Segur que no hem sabut vendre bé Catalunya a la resta d'Espanya, tot i que per aconseguir l'èxit no depèn només de la capacitat del venedor, sinó també de les ganes de comprar del comprador, i és evident que Espanya moltes ganes d'entendre'ns i acceptar-nos com som, no les tenen.
I ja ho hem vist, avui el president de La Rioja i ahir el president gallec, ens retreuen un suposat orgull, però el pitjor de tot, ens acusen d'insolidaris. Què hi podem dir? Realment som insolidaris? Tot allò de l'espoli fiscal és una fal·làcia?
Sincerament, no em preocuparia tant l'actitud i les paraules insultants dels espanyols si veiés més entesa interna. Si fóssim capaços d'anar junts, fer pinya per afrontar les adversitats, i tinguéssim clar on volem arribar tots plegats, no només uns quants, el que pogués dir o pensar l'espanyol mig no ens hauria de preocupar, ni provocar-nos insomni.
Però això, jo ho he dit moltes vegades. Em va agradar ahir l'article de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia, sobre el PSC. Només us reprodueixo el darrer paràgraf: "Molts celebren el buit que deixa el PSC. Creu el PP que podrà emplenar-lo; però la crisi no l'ajuda. Creu CIU que s'ha tret un rival del damunt.  El nacionalisme en general celebra la irrellevància del PSC. Però el problema que el PSC es va proposar de resoldre (trenar les dues ànimes catalanes) encara està per fer. Ni el PSC va fer els deures, ni CIU o ERC han entrat a Santa Coloma de Gramanet o l'Hospitalet. El PSC és mort, però allò que el PSC havia de resoldre és viu. Es pot anar cap a la ruptura amb Espanya amb aquest deure intern no resolt". Personalment tinc molt clara la resposta. Els nacionalistes més fanàtics no ho poden entendre.

dimecres, 29 d’agost del 2012

Tot plegat no fa gaire bona pinta

No li vull donar la raó a l'alcalde de Marinaleda, però sembla ser que el ministre Jorge Fernández Díaz no acaba d'entendre de què va tot plegat. Que té lapsus, com si desconegués les normes i les lleis. Que no sap molt bé on és, què ha de fer ni què pot dir. L'Audiència Nacional l'investiga per un presumpte delicte de revelació de secrets.
Però la notícia ha passat força desapercebuda perquè la notícia estrella d'avui és el rescat que la Generalitat ha demanat al govern estatal. L'Espanya casposa està contenta perquè entén que Catalunya els necessita. Ja podem anar explicant allò de l'espoli fiscal. No saben ni els interessa entendre què vol dir.
Ahir ja ens va quedar clar que el president 'passa' de la manifestació encara que ens demana que nosaltres sí que hi anem. Ens necessita per després comentar-li a en Rajoy que els catalans estem molt enfadats. Li haurà de dir també que anem cadascú a la seva i que no cal que pateixi, que no sabem què hi anem a demanar.
Però la notícia amb què s'acabarà el dia suposo que serà la derrota del Barça a Madrid, doncs en aquests moments va guanyant per dos a zero i el Barça juga amb 10 jugadors. Tot i que els més optimistes confien en capgirar el resultat.
I a Arenys hi ha Ple municipal amb l'exposició de la Memòria del Defensor del Ciutadà. Em pensava que això es feia el mes de maig tirant llarg, però bé... deu ser una mica com el cas que jo tinc plantejat i que anirà per llarg si mai s'arriba a resoldre. Vaig aconseguir, això sí, que com a mínim em donessin resposta. El què em varen respondre, potser millor que no ho expliqui, perquè...
Bé, en Messi acaba de marcar el seu gol i posa el joc més emocionant. De totes maneres, els que hi entenen diuen que el Barça no juga bé, i que en Tito... jo no en sé. Només m'agrada com juga l'Ignasi. Ejem!

dimarts, 28 d’agost del 2012

Transparència i pocs experiments en participació

Aquest cap de setmana la CUP d'Arenys de Mar va convocar els vilatans en unes "Jornades d'Identitat i Territori", a la qual no vaig assistir i per tant desconec l'èxit de la convocatòria i el debat que s'hi va originar. Fos el que fos, s'ha d'agrair, d'entrada, la voluntat del regidor electe i el seu grup, d'acostar-se a la gent, per la dificultat que representa a l'hora de mobilitzar-nos. Ja ho he dit en alguna altra ocasió que, més que participatius som reactius, i per tant molt passius i criticons.
És veritat, però que tampoc es pot cansar la gent ni frustrar-los. Em refereixo a que quan es pren una iniciativa convé arribar al fons, amb èxit o fracàs, per culpa pròpia o dels altres, però sempre argumentant i tancant capítols, i mai deixar les coses penjades. Això no és gens fàcil i només ho sap qui ho ha provat. Els altres estan a punt per criticar-ho.
Dit això, demano per la figura de regidor/a de barri, persona electe de proximitat. Temps enrere se'n va parlar força, però no sé si ha passat a millor vida o bé està encallat. Suposo que algú me'n podrà dir alguna cosa.
Atesa la dificultat d'engrescar els vilatans a participar de la cosa pública, és important no fer experiments. No iniciar projectes sense haver-los estudiat a fons i que realment interessin als convocats, i que aquests es puguin sentir útils i, sobretot, que els resultats siguin efectius i clars, que tinguin un retorn a la ciutadania perquè es convenci que ha valgut la pena participar-hi, tant si s'ha aconseguit allò que cadascú pretenia, com no.
El nostre sistema democràtic està molt mancat de transparència, i està molt bé donar l'oportunitat a la ciutadania perquè participi en la vida pública, però atès que costa tant de convèncer la gent a que participi, seria un bon moment per treballar a fons de manera que la gestió pública sigui ben transparent. Us asseguro que molts votants preferirien saber com es cuinen les coses que poder-hi intervenir. Malauradament, com deia abans, a casa nostra no sabem què fan els nostres polítics, i per això ens trobem amb tants casos de corrupció.

dilluns, 27 d’agost del 2012

Potser menys principis ideològics i més treball, oi?

Avui és d'aquells dies que arribes tard del vespre a casa i encara no has llegit la premsa ni has vist ni escoltat les notícies, i et poses a escriure el post. Abans, però, una ullada a Internet per saber com està el món, el nostre món.
He comprovat que es continua parlant de la marxa de l'Onze de setembre i que la senyora Camacho ens ha amenaçat en no participar en els actes institucionals de la Diada. Quina por! ¿seria la primera vegada que passa, o bé ja se'n van desentendre en una altra ocasió? De fet si no hi participen ens estalviarem unes quantes xiulades.
És broma. Jo sempre defensaré que tots els partits participin en actes institucionals, amb els matisos que vulguin. El que passa és que arriba un moment que n'estàs fart. Sobretot de ser sempre tu qui cedeix, i t'agradaria que en alguna ocasió fossin els altres. Però això no passa mai.
Què vol la senyora Sánchez-Camacho? Ella vol que deixem de somiar amb la independència i continuem donant suport a l'Espanya del PP o del PSOE. Defensen una Espanya uniforme i, com molt bé els va dir el conseller Colell, això no pot ser, perquè estem pagant els plats trencats des del primer dia.
També he llegit les respostes a Junqueras sobre el front comú. ICV no es pot presentar en cap front on hi sigui CIU. Per què? Me'n ric dels seus principis quan llegeixo la història recent. Ja està bé de demagògia barata.
Fem l'esforç de col·locar una bona quantitat de regidors i regidores, diputats i diputades d'ICV i analitzeu-los. Què els uneix? Pensen tots de la mateixa manera? Tots són esquerranosos i verdosos? No.
El mateix exercici el podeu fer amb els altres partits polítics. Que no sembli ara que els únics discordants són els pobres d'ICV. Era l'exemple per posar en dubte la impossibilitat d'anar junts amb CIU. Caldria també escoltar que hi diuen els convergents i els d'Unió.
On vull anar a parar? doncs que ja està bé de tanta xerrameca i tanta ideologia. Que nosaltres ara necessitem gent vàlida i que treballi seriosament. Que no perdi el temps amb un sou segur més dietes. Que la gent té problemes per arribar a finals de mes, i que si ens venen que amb la independència això no passarà, doncs que la declarin, però que no ens vinguin amb més principis ideològics, quan la història ens ha demostrat què han estat fent mentre governaven. Ho recorden o els hi hem de recordar nosaltres? Parlem de l'ACA? d'ADIGSA? oi que no cal? doncs a pencar i no tant rotllo!

diumenge, 26 d’agost del 2012

No podem supeditar-ho tot a les decisions judicials

Ara, si volgués fer-me l'important o autoenganyar-me diria que l'Oriol Junqueras em llegeix el blog. Per què? Doncs perquè ahir escrivia sobre el front comú dels diferents partits catalanistes i avui en Junqueras proposa a CIU i a ICV presentar-se junts, per a una Catalunya independent.
Com que vull ser seriós ho deixo en què som molts els que veiem que els catalans fallem per anar sempre a la nostra. Els pronòstics sobre els resultats electorals bascos es basen en la candidatura única abertzale. Aquí, ni SI, que eren quatre gats, van poder aguantar dos dies junts, i el seu cap de llista es va inventar un partit per continuar xulejant al Parlament.
Però avui volia parlar del cas de l'avi de Tarragona, en el sentit de plantejar-nos si la vida d'una persona pot dependre d'una sola persona? D'un jutge?
¿El fet de tenir una plaça de jutge, et pot donar dret a decidir allò que et passi pel cap, i tothom t'ha d'obeir? No em val que em digueu que es pot fer un recurs a instàncies superiors i aconseguir que es revoqui la decisió del jutge. Jo estic parlant d'un fet que no pot demorar-se. Si la vida d'una persona de 74 anys està en perill, jo no puc permetre'm el luxe de presentar recursos a figures superiors. El tema s'ha de resoldre ja! Ja veurem després com acaba.
Em sento indefens, com es deuen sentir els familiars de l'avi extraviat. Si resulta que troben l'avi mort, al cap d'un parell de dies, Déu no ho vulgui!, quina responsabilitat tindrà el jutge? I encara que es castigui el jutge, qui retornarà la vida a l'avi?
No hi estic d'acord. Veig bé que la companyia telefònica prengui mesures a l'hora de donar dades a tercers, encara que siguin familiars, però si hi intervé la policia, no és suficient garantia per a l'avi extraviat? Jo penso que si, i que si hem d'esperar la resolució del jutge, no anem bé. De fet els catalans estem molt cansats dels jutges, perquè la nostra vida i el nostre futur està a les seves mans i ja n'estem farts. No crec en els jutges i per tant no crec en la Justícia que està a les seves mans!

dissabte, 25 d’agost del 2012

La CUP es menja ICV?

L'altre dia, i sense que ningú s'enfadi, estava donant voltes sobre la CUP, en general però també la d'Arenys, i em va venir al cap la idea que si finalment es decidia a fer el salt i optar a ser una força política normal, vull dir, que vulgui tenir presència a totes les administracions, probablement perjudicaria a ICV.
Sempre he pensat que Iniciativa per Catalunya es va decantar per al Verd a mida que el seu to esquerranós s'anava aigualint. Actualment li passa una mica com a ERC que la 'E' més aviat els sobra, i han reforçat més la línia catalanista.
Partint d'aquesta impressió personal, en què la CUP absorbeix la raó de ser d'ICV, potser seria l'hora de sumar forces i reduir partits. De la mateixa manera que ERC hauria de fer front comú amb els escindits de Reagrupament i SI, la CUP podria ben bé sumar forces amb ICV, i deixar per a la memòria històrica els records de què va ser el PSUC en uns moments transcendents per a Catalunya.
Les dues forces, em refereixo a ERC-RCat-SI per una banda i CUP-ICV per l'altra, coincidirien també en el fet nacional, i a nivell local gairebé tots estan a l'oposició (l'excepció és el regidor del Bloc (VIA-SI-RCat) que encara no sé si està al govern, o bé governa des de l'oposició).
Però encara podríem reduir més el panorama i convertir-ho en una sola força política, és a dir, el partit CUP-ICV-ERC-SI-RCat. Esclar que el primer problema que tindríem seria decidir l'ordre de les sigles, per no ferir susceptibilitats. Encara que el gran problema continuaria sent el protagonisme. Qui va al davant. Qui porta els galons.
Perquè el problema dels nostres partits polítics és l'ànsia per estar al davant. No pas per servir més i millor, sinó per manar més. Per fer allò que un vol. És per això que fa tants anys que somiem en la independència i que ho continuarem fent.
Deixeu-me, però que no ho acabi aquí. Si he dit que el component esquerranós havia saltat, potser hi podríem afegir CIU (en el benentès que el corrent independentista d'Unió guanyi a la direcció de Duran). Llavors tindríem el partit CDC-UDC-ERC-RCat-SI-CUP-ICV, amb l'ordre que preferiu, que se les tindrien amb el PP, el PSC i C's, si encara aguanten.
Me n'he deixat uns altres: EUIA que ja no sé on posar-los, perquè aquests suposo que sí que són d'esquerra, oi? Però m'imagino que en són quatre. Amb tot el meu respecte.
Em grinyola CUP-CIU per allò d'esquerra-dreta. He estirat una mica massa la corda, oi? Què fem? ho provem o ho deixem tal qual? Ens anem barallant com de costum?

divendres, 24 d’agost del 2012

La demagògia i l'incivisme a Arenys i a tot arreu

Llegia la notícia de Ràdio Arenys sobre la brutícia dels carrers i les queixes dels vilatans. També de la polseguera ocasionada per la retirada de sorra del final de la riera. Us sona suposo, oi? No és la primera vegada que ho sentim a dir. La sorra del final de la riera no està infectada, és neta. Ho és ara, i fa quatre anys també era neta, o bé llavors era bruta? Potser diem allò que ens convé cada vegada?
Aquesta falsedat, aquesta manera de comportar-nos interessadament és el que ens lleva credibilitat, i quan exercim un càrrec públic o una activitat social, veïnal o professional, com pot ser un diari o una televisió, qui hi perd és l'entitat o empresa representada, i en definitiva tota la societat.
Arenys és brut. Ho és ara i ho ha estat abans. Amb el govern actual i amb l'anterior govern. De qui és la culpa? Del govern municipal? No hi tenen res a veure els vilatans i vilatanes que no es comporten cívicament?
Qui més qui menys ha sentit a dir que no és més net qui més es renta, sinó qui no embruta. Estic d'acord que a vegades les papereres o contenidors de brossa no es buiden en la freqüència que caldria, però no penso que aquest sigui l'únic problema.
L'actual ordenança de policia i de bon govern, que data del febrer de 1984, amb algunes modificacions els anys 1992 i 2006, parla d'escombrar la vorera de davant les cases. Una pràctica gairebé extingida. No dic que ens haguem de posar a escombrar tots la vorera, encara que tampoc passaria res. Abans no existia la brigada municipal. No teníem l'excusa de dir... ja ho netejarà la brigada. Amb tot això què vull dir? que nosaltres som part de la vila i per tant corresponsables. Si no embrutem, l'ajuntament no haurà de fer tants esforços per mantenir la vila neta.
I la demagògia? entre els polítics, tanta com vulgueu. És qüestió de quedar bé, enredant els altres. Mayor Oreja criticant el ministre Jorge Fernández Díaz per haver atorgat el tercer grau al carceller de José A. Ortega Lara, quan ell la va concedir a gairebé una vintena. O qualsevol polític justificant la incompetència amb excuses de mal pagador. Només polítics? no! arreu en veureu.
Per cert, la fotografia no és Arenys. El problema és compartit. Malauradament.

dijous, 23 d’agost del 2012

Un govern que no dóna la cara?

El tema de discussió d'aquests dies és si el president i el govern participarà a la manifestació o no. La posició del portaveu del govern, el senyor Homs, és molt còmoda: el que realment importa és la participació del poble. D'aquesta manera el govern es guarda un roc a la faixa. Si no hi participa no perilla el seu posicionament. Si la manifestació és un èxit podrà dir que ha estat el president qui ho animat, però si és un fracàs ho justificarà dient que ara s'havia de reivindicar el Pacte fiscal i no la independència.
Estic d'acord que el poble és qui es manifesta i després el govern es dóna per assabentat del missatge i actua en conseqüència. El problema és que estem una mica escaldats. Ens han enganyat més d'una vegada fins al punt de caure en ridícul. Què passarà ara? Després de la manifestació què farà el govern? Si Madrid diu que fins al 2015 no es parla de modificar el sistema del finançament, què dirà el nostre president?
El que ens temem molts és que no passi res, o sigui, que el president torni a Catalunya amb la cua entre les cames i a planificar-ne una altra. Estem massa crispats tots plegats. Madrid no fa més que escalfar l'ambient i la resposta l'ha de canalitzar el govern català per evitar mals innecessaris. Però ha d'actuar!
No sé si avui es notarà al Nou Camp, amb estelades com a reacció a les paraules del govern de l'Estat. Mira que jo, que no sóc de banderes, potser em posi l'estelada i tot. Es que et vénen ganes de fer allò que no hauries pensat fer si no fos per la manera que ens tracten. 
Jo tampoc penso que sigui tan important que el govern participi o no a la manifestació. El que no em semblarà bé és que es faci enrere de les seves paraules. Recordo que, més o menys, el president va dir que o per les bones o per la força. Doncs ja estic esperant el Pacte, el fiscal!

dimecres, 22 d’agost del 2012

Desconfiança a una Justícia manipulada

Si us diuen que a Espanya tots els ciutadans són iguals davant la Justícia, no us ho cregueu pas. És totalment fals, i cada dia hi ha proves que ho demostren. Recordeu allò dels tres poders independents que garantien la democràcia, oi? Ningú s'ho creu, perquè és evident que no es compleix. La Justícia, que ens hauria d'alliberar del mal ús del poder legislatiu i l'executiu, encara hi posa més llenya al foc.
Tots recordem les sentències contra l'Estatut d'Autonomia, o contra la llengua pròpia de Catalunya... I moltes més sentències que estan en la mateixa òrbita. Avui, però llegia una notícia sobre una sentència recorreguda i que el Tribunal Suprem es llueix. No es tracta de cap sentència política com les que comentava abans. Es tracta dels maltractaments d'un home contra la seva esposa. L'home en qüestió va ser condemnat perquè hi havia proves que l'inculpaven, però el Tribunal Suprem, a qui va recórrer, li ha rebaixat la pena.
Fins aquí tot seria normal, però el que a mi no em sembla tan normal és l'argumentació del Suprem per rebaixar-li la pena. Resulta que el maltractament d'aquest home té dispensa perquè es tracta d'un militar condecorat, que ha estat a l'Afganistan. Li rebaixen la pena pel seu currículum!
Jo em pensava que l'acció en si mateixa era motiu de penalització, al marge de si l'autor era una ànima caritativa o un depravat. Es veu que no! Ara entenc perquè el senyor Millet, que ho té tot embargat i no pot pagar cap fiança, no és a la presó com seria el més normal. Suposo que Millet té un tracte preferent pel seu currículum!
Amics, no hi tenim res a fer. Si volem Justícia hem de marxar d'aquest país corromput, a no ser que tinguem un currículum que ens permeti saltar-nos les normes. Quan sents a dir que els pobres sempre seran pobres, saps que és ben cert, i que els manipuladors sempre manipularan els mateixos.
No crec en la Justícia dels tribunals espanyols. No hi tinc cap mena de confiança. Sé que no són imparcials ni es miren els condemnats de la mateixa manera. Hi ha corrupció, però també una cosa que encara és pitjor: se sobreentén que no tothom som iguals, i que n'hi ha uns que sempre seran beneficiats en les sentències.


dimarts, 21 d’agost del 2012

Radiografia independentista

Les eleccions al Parlament basc, que avui ha convocat anticipadament l'actual Lehendakari Patxi López, suposaran una radiografia al nivell d'independentisme del País Basc. Després d'una legislatura amb un pacte espanyolista gràcies a la il·legalització de l'esquerra abertzale, tot fa pensar que aquests, junt amb el PNB, lideraran els resultats dels comicis, i deixaran despenjats els partits espanyolistes. Uns partits que ja voldria per a Catalunya, quan han defensat des del primer dia el Concert econòmic, cosa que aquí ni el PSC ni el PP català no han sabut fer.
A casa nostra continuem discutint-nos pel caràcter i lema de la manifestació del dia onze de setembre. Com deia molt bé l'Iu Forn, "quan es troben dos independentistes catalans de partits diferents, organitzen tres manifestacions". Som així i no n'aprendrem mai.
És per això que Espanya no ens ha pres mai seriosament i li costa ben poc mantenir-nos a ratlla. Hi ha molts catalans que els hi posen molt bé, i actuen com a veritables socis contraris a la nostra sobirania. M'agradaria saber quins són els motius perquè la CUP es desentengui de la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana. De fet mai he entès que algú quedi fora perquè ho consideri insuficient. Sempre penso que hem d'anar avançant, i sovint cal fer-ho més a poc a poc del que desitjaríem, perquè no tothom va al mateix ritme i hi ha persones que necessiten madurar-ho més lentament. El que importa és aconseguir arribar al final, fent les etapes que calgui, però que hi puguem arribar el màxim de gent possible.
En moltes coses els bascos ens han donat lliçó que convé aprendre ràpidament. La llàstima és que no ens han ajudat gaire, i en més d'una ocasió ens han deixat amb el cul a l'aire. Aprenguem el que calgui, i apliquem-ho a casa, sense esperar favors de ningú, però com a mínim tinguem la intel·ligència de no fer-nos la traveta.

dilluns, 20 d’agost del 2012

Calor a mar i a muntanya

Diuen que quan no saps de què parlar treus el tema del temps. Avui, doncs, el més fàcil és parlar de la calor, però en aquest cas està força justificat. Ens hem llevat a nivell del mar i ens molestava la calor. Unes hores més tard, a mil metres d'altitud, també ens queixàvem de calor.
Us prometo que he mirat el tema del dia, però em tocava tornar a parlar de la manifestació del dia onze de setembre, i ja he repetit, i encara tindré més ocasions de parlar-ne. O bé parlar de com ridiculitzen Rajoy a Europa, però tots ho sabem i també tindrem més ocasions per comentar-ho. O sinó, parlar d'Urdangarin a qui se li ha bloquejat dos comptes bancaris a Suïssa i Andorra. En aquest cas feia dies que no figurava al meu blog, i el noi ha fet mèrits, encara que seria més llampant parlar de la seva dona a qui no la imputen, no sé per què.
Fet i fet m'he quedat amb la calor de Cantonigròs, la de Tavertet i la d'Arenys, que és la que continuo torejant. M'ha sorprès negativament la sequera del Collsacabra. No recordo haver contemplat abans el color torrat del paisatge d'avui. Els ramats de xais i vaques es confonien amb el prat. La verdor gairebé ha desaparegut d'entre els arbres, molts d'ells ben rossos, agonitzant.
M'ha entrat tristor i molts records d'infantesa, quan, a ple agost, tornàvem corrent a casa espantats per la tempesta de la tarda. El que seguia eren unes partides de la "canasta", o bé "el palé", que es coneix per "monopoli". Ens queixàvem de tanta aigua, i ara...
M'he posat nostàlgic, però ens convé que plogui. Molts dies més com avui i no sé si recuperarem els prats del Collsacabra, no sé si serem capaços de convèncer els nostres fills que anys enrere Cantonigròs era un poble voltat de verdor, on ens banyàvem al riu, a la Foradada o al Nàutic, un gorg que algú va batejar, i anàvem a caçar capgrossos per veure la seva conversió en granotes. Avui tot això està eixut i a l'espera de les pluges d'agost a la tarda.

diumenge, 19 d’agost del 2012

Preparant la manifestació tot veient caure les bombes

Mentre nosaltres estem pendents que no es rebaixin més el sou n'hi ha que procuren no els caigui una bomba a casa seva, i l'ONU s'ho mira amb resignació. Serveixen d'alguna cosa aquestes institucions tipus ONU? De què en traiem de saber que s'estan negant els drets més elementals, si no som capaços de fer-hi res? Ni el dret a la vida podem assegurar? Perquè dos països dictatorials, com són la Xina i Rússia no ho veuen bé, hem de deixar que l'exèrcit sirià i els rebels es vagin matant i morin tantes víctimes civils?
Estem cansats de tantes comissions i tants estudis i anàlisis que no serveixen per a res. Tot plegat només ens comporta una gran impotència i molta ràbia continguda. Diàriament, a la televisió, veus imatges esfereïdores que t'has d'empassar, plenes de paraules buides, sense sentit, que pretenen justificar el que no es pot justificar de cap manera.
No sé si us passa a vosaltres, però a mi em ve a la memòria la guerra civil espanyola, on l'exèrcit es va aixecar contra el govern de la república, i m'imagino persones d'altres nacions veien les nostres imatges. Què haurien pensat? No creieu que també haurien criticat que cap país sortís en defensa del poble castigat per les bombes dels rebels? Ens queda el dubte del grau de coneixement de la gent del carrer, sense televisió i poques imatges als diaris. O potser també passava.
Nosaltres estem molt concentrats en la Diada d'enguany, si hi participarà el president i la vicepresidenta, de si tindrà un gran ressò entre la ciutadania, i el paper que hi jugarà el PSC, que és qui ho té més complicat, sobretot si volen donar una resposta única i consensuada.

dissabte, 18 d’agost del 2012

El fracàs d'Alícia Sánchez-Camacho

M'avanço als esdeveniments i això sempre és perillós perquè en política tot és possible, i allò que avui et diuen que és blanc, demà t'asseguren que sempre ha estat negre. Si el president Artur Mas és coherent i tira endavant amb el Pacte fiscal, la senyora Camacho haurà fracassat com han fracassat tots els líders del PP català que l'han precedit.
El discurs del PP català sempre és el mateix, encara que aparentment agafi formes diverses, estatègies lligades amb les persones del moment o dels temes de moda. Penseu amb la immigració, que la PxC ha provocat que el PP català hagi volgut ser més papista que el Papa, i li ha sortit bé a Badalona, però a pocs llocs més.
El PP català sempre ha anat en contra de la voluntat catalana d'aconseguir que Espanya ens reconegués els nostres drets. És cert que ho han sabut dissimular bé, sobretot la senyora Camacho, però a la llarga es descobreix la veritat i ningú queda enredat.
Ara Sánchez-Camacho volia ser el veritable pont entre el govern de Madrid i el català, i esdevenir l'estrella. Tothom té dret a somiar, però no s'ha adonat que el PP català i la seva gent, mai no podran triomfar en una Catalunya que es mou per aconseguir justícia. Ja no dic la independència. Em quedo només amb la Justícia, que ens ha estat negada, havent hagut de pagar els plats trencats d'una mala gestió política i econòmica espanyola, i un servilisme esclavitzador.
Tot això es complirà si el nostre president es manté ferm i no ens torna a fallar. Si fa marxa enrere valdrà més que ens ho fem mirar, i potser renunciem als nostres drets, per burros. Entretant, polítics de CDC i PSC, es dediquen a jugar a veure qui fitxa a qui, per engrandir la colla. Jo els demanaria que es dediquessin a donar bon exemple, corregint els vicis que persisteixen dins els partits, escombressin cap a fora aquells que no es mereixen representar a ningú, i treballessin junts per aconseguir una Catalunya forta i sobirana. Ja som massa grans per jugar al pati de l'escola.

divendres, 17 d’agost del 2012

De ben segur Sant Roc n'està agraït

Diumenge passat en el meu post, m'avançava felicitant el jovent que estava treballant bé perquè la festa de Sant Roc fos un èxit. Avui la xarxa d'arenyautes anava plena de felicitacions en aquest sentit, ja que realment la celebració de Sant Roc ha comprès un grapat d'actes festius molt ben dissenyats i festejats per tots els vilatans i vilatanes.
També comentava que la festa de Sant Roc ens unia probablement més que la festa de Sant Zenon, o si més no era més participada. A la xarxa hi havia escrits en aquesta mateixa direcció, i penso que és bo que la nostra vila mantingui aquest caràcter participatiu a l'hora de celebrar les nostres festes. Potser ho podria relacionar amb el meu altre post quan parlava de la imaginació i l'enginy per suplir la manca de recursos econòmics. Algú es va queixar, per Sant Zenon, d'algun acte programat amb poca participació i en canvi un cost alt de contractació. Tot això s'haurà d'analitzar, si més no perquè l'experiència d'aquests moments de crisi serveixi d'alguna cosa i no tornem a caure en els mateixos errors.
Voldria destacar els escrits d'agraïment de la xarxa arenyautes, perquè massa sovint ens dediquem a criticar, i ho escric en primera persona del plural, i oblidem felicitar aquelles persones i fets que han estat ben treballats i han representat un encert, sobretot quan es tracta de fets socials i no individuals.
Tot i així, tinc un virus que de tant en tant surt i em molesta, perquè no em deixa gaudir de la lectura de la xarxa. Ja sé que és insignificant i que s'ofega ell mateix, però no deixa de ser un destorb de mal gust que m'agradaria solucionar. Ho tinc a la meva agenda per comentar-li al meu tècnic de software.
Felicitats a tots i totes les que heu participat a la festa, fent possible que molts més en poguéssim gaudir un any més. Que tingueu un bon final d'estiu.

dijous, 16 d’agost del 2012

La defensa dels nostres drets ens fa perdre molta energia

Ho deia Felip Puig i també el sotsdirector de l'Ara, avui. Els polítics espanyols han fet més per al sentiment independentista que nosaltres mateixos. Quan vols evitar el rebuig, el pitjor que pots fer és pressionar i maltractar l'altre. Això és el que ens han estat fent des del menyspreu d'Aznar per 'les xapes' de la matrícula dels cotxes, fins a la retallada dels nostres drets per part d'un Tribunal Constitucional deslegitimat.
El més preocupant de tot plegat és la pèrdua d'energia per defensar el nostre dret a sentir-nos un poble sobirà diferent d'Espanya. Tenen raó molts polítics espanyols quan diuen que ens dediquem massa a parlar de nacionalisme. No s'adonen, però que són ells qui ens hi obliguen. Potser esperen que ens oblidem de qui som i de què volem.
Us imagineu què hauríem pogut haver estat fent tots aquests anys totes les persones que ens hem dedicat a parlar del dret d'autodeterminació, de l'espoli fiscal que patim, a defensar la bondat i legitimitat de la immersió lingüística, a defensar el nostre dret a parlar en català... Tot plegat un esforç innecessari si els polítics de torn haguessin estat realment demòcrates i intel·ligents.
El rebuig a Espanya ens ve donat per la seva voluntat de fer-nos petits, insignificants. De voler uniformar un Estat que no és uniforme. De voler menysprear la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història, els nostres orígens... Tot ho volen convertir en pur folklore i per aquí no hi passem.
L'opció que defensava o encara defensen molts militants del PSC, d'un federalisme asimètric, no era una mala opció, però hi havíem d'estar d'acord i entendre bé el seu significat. El problema ha estat que els partits espanyols en el poder, només ho han entès com una excusa per adquirir certs privilegis, i no pas drets, i s'han tancat en banda quan se'ls ha dit que nosaltres no havíem d'estar permanentment subvencionant la resta d'Espanya, sense límit en l'import ni en la destinació dels recursos. Europa ja ha dit prou, i ara ens toca a nosaltres.
Aquest cercle viciós en què ens han ficat ha privat d'avançar en molts aspectes, i això és el més trist de tot. És per això que ara hem de dir clarament què volem i on volem arribar. Per això ens calen també polítics de nivell, que no es dediquin només a criticar els altres i siguin incapaços de liderar el camí cap a la sobirania plena.

dimecres, 15 d’agost del 2012

Confonem societat del benestar amb societat subvencionada

Ara és l'hora de l'enginy. Quan no hi ha recursos s'ha de recórrer a la imaginació que normalment els substitueix millorant els resultats. El problema que té la nostra societat és que s'ha acostumat a la subvenció permanent. Hem confós 'Societat del Benestar' amb tenir-ho tot pagat i subvencionat, sense cap mica d'esforç. I què passa quan ho tens tot pagat? doncs que no mires què valen les coses i la despesa no té fi.
Això és el que ens passa, i sinó mireu quantes associacions i entitats socials viuen de la subvenció, per vici. Són entitats que ens hem cregut imprescindibles, i que sense el suport de l'administració són incapaces de fer res. 
No és qüestió de carregar-nos les entitats, però sí de fer pedagogia i saber-los explicar que no tot s'acaba amb diners. Que els diners són escassos i cal prioritzar. Que hi ha moltes maneres d'organitzar activitats sense recórrer al diner fàcil. Que han de fer servir la imaginació.
Avui, escoltant les notícies, entrevistaven a una persona del barri de Gràcia, i comentava que normalment engalanar un carrer els costava mínim uns sis mil euros, però que aquest any, que han tingut retallades, ho han fet amb només mil cinc-cents euros. Què vol dir això? Doncs que els altres anys malversaven diner públic. Llençaven quatre mil cinc-cents euros que podia haver anat destinat a temes socials, que són prioritaris.
I trobaríem mil exemples. És per això que ara que tenim dificultats econòmiques hem de ser solidaris i utilitzar el nostre enginy per substituir els diners que ara no tenim, o que s'han de destinar a temes més necessaris.
Aquesta hauria de ser la reflexió que haurien de fer moltes associacions veïnals i entitats socials i culturals, i en lloc de criticar l'administració que els retalla les subvencions, haurien d'aplaudir-la i demanar-li que els pocs recursos que té els destini a les persones que tenen dificultats per subsistir. I els partits polítics que estan a l'oposició, haurien de deixar de fer populisme barat i demagògia, i posar-se al costat del govern en aquests moments difícils. Si no volen que 'passem' d'ells, que actuïn seriosament i pensant en el bé comú.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Hi ha algú net en el PP valencià?

Estic convençut que sí. Si busquem bé segur que en trobarem més d'un. Amb càrrecs importants? Això ja no ho sé, però de persones netes n'hi ha d'haver, perquè el problema és que als diaris només surten els escàndols que, en el cas del PP, gairebé dóna per un cas nou per dia.
El més fotut de tot plegat és que tot aquest reguitzell de corruptes continuen al carrer, mentre personatges amb menys culpa o de menys incidència s'estan podrint a la presó. Les ONG tenen problemes de subsistència mentre el diputat Rafael Blasco, exconseller i actual portaveu parlamentari del PP, presumptament s'ha embutxacat una colla de diners que els corresponia. De moment, continua lliure com si res no hagués passat.
Considereu que és això el que s'espera d'un partit de govern que domina pràcticament tot l'espai geogràfic de l'Estat espanyol? Aquesta gent són els que ens han de salvar? No creieu que més aviat contribuiran a enfonsar-nos una mica més? Ja no es tracta només de semblar legals, sinó que han de ser-ho!
Ja sé que amb aquest tema es pot fer molta demagògia, però no és menys cert que estant tan malament com estem, veure aquests corruptes ens fa sortir de polleguera. Ens costa apreciar que la Justícia es miri de la mateixa manera uns i altres. Avui, sense anar més lluny, a la taula del meu darrere, a l'hora d'esmorzar, hi havia tres senyores parlant. Comentaven que sempre hi haurà pobres i rics. Els rics cada vegada ho són més, i els pobres també cada vegada en tenen menys. Bé elles feien servir "nosaltres els pobres". M'imagino que eren si fa o no fa com puc ser jo mateix i molts, que treballant no ens farem mai rics.
Tampoc és just penjar la llufa només al PP, i tots coneixem històries d'altres partits, també quan han governat, però ara és el PP qui pràcticament mana a totes les administracions de l'Estat, i són ells el nostre referent. Són ells qui ens representen, i a ells cal demanar responsabilitat i exigir-los honestedat. Precisament ara que ens retallen sous i ens apugen els impostos és quan més clar ha de quedar que compleixen estrictament la llei i no ens estafen ni es fan rics a costa nostra.
Per cert, aquelles senyores que esmorzaven darrere meu tenien força raó. Restringir serveis bàsics com estan fent els nostres governs és una manera clara de discriminar-nos. Els més perjudicats són els que tenen menys recursos. Als altres se'ls en fot. I així anem. La llàstima és que els sindicats estan tan desfasats. Encara viuen els temps de la revolució industrial. Algú ens haurà de salvar.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Lloret es queixa del turisme, i Arenys què?

Aquests dies l'Ajuntament de Lloret de Mar i molts vilatans han manifestat el seu enuig per la manera de promocionar el turisme local des d'Alemanya. Es queixen perquè la propaganda que es fa anima a venir un turisme de borratxera. Fa dècades que sento queixar-se la gent de Lloret perquè l'estiu està ple de jovent caminant pels carrers ben borratxos, molestant els pocs que intenten dormir. No és una cosa d'ara, però l'anunci que s'ha vist aquest any ha ferit les susceptibilitats més del compte.
No siguem ingenus i obrim els ulls. Què busca el jovent a l'estiu? on ho troben? Creieu que tal com està plantejat Lloret, es presta a que vingui turisme de qualitat? Quin tipus d'hotels hi ha a Lloret? Quins serveis donen? a quins preus? Quins serveis ofereix la població?
Agradi o no, cadascú té allò que sembra, i si Lloret ha crescut d'una manera determinada és perquè les persones que podien decidir, ho han volgut d'aquesta manera. Què es vol fer ara? Si de veritat el que es vol és canviar la demanda de serveis, hem de començar a canviar l'oferta, i això fins ara no ho he vist per enlloc.
A mi no m'agradaria viure a Lloret. No voldria que Arenys tingués aquest tipus de turisme, però les coses no neixen per generació espontània. L'èxit es comença a treballar i no arriba fins que ha ben madurat. A mi m'agradaria que Arenys tingués més visitants, més turisme, però per aconseguir-ho ho hem de dissenyar i lluitar. No si val criticar allò que tenim si no hem mogut un dit. La responsabilitat és dels que fan i dels que no fan.
El govern municipal d'Arenys en aquest mandat ha anunciat la seva voluntat de treballar el turisme per aconseguir que més persones arribin a Arenys. Ho hauran de treballar, però no només ells. Nosaltres hi hem de col·laborar. Com? millorant els serveis, també els privats. El comerç hi té un paper clau, però també nosaltres fent un esforç per mantenir net el municipi, essent amables i imaginatius.
Organitzar activitats diverses al llarg de l'any és una bona manera d'atraure visitants, és l'oportunitat per oferir bons restaurants, un comerç excel·lent, i una platja amb bons serveis i netedat, per engrescar-los a tornar i ser bons transmissors. Hem d'aprofitar sinèrgies i aconseguir feina per als nostres joves i evitar que Arenys es converteixi en un poble dormitori, on tothom es lleva al matí per sortir a treballar a fora. 

diumenge, 12 d’agost del 2012

Arriba la pesta a Arenys de Mar

Un any més arriba la pesta a la nostra població i l'hem de combatre purificant la vila. Hem de trobar els ungüents que ens curin, però sobretot, demanant l'ajuda a Sant Roc.
Una pesta que envaeix carrers i places de la nostra vila, i en què es fa més necessari que mai unir-nos per combatre-la. Només la unió de tots els arenyencs farà possible, amb la intercessió del nostre sant, l'alliberar-nos d'una mort segura.
Quan arriben aquestes dates, sempre he pensat que la festa de Sant Roc probablement és la que més ens uneix, fins i tot més que la de Sant Zenon, patró de la gaia vila, i Sant Joan, que és una de les grans festes a la població, però que té una connotació més de país i per tant el sentiment de vila queda en un segon terme.
No cal dir que en els darrers anys, amb la recreació teatral i festiva de l'arribada de la pesta a la població, la participació dels vilatans ha pujat de grau, i fa que la festa ens la sentim més nostra. És una manera d'unir-nos en una època en què l'individualisme ha fet molt mal, perquè és un obstacle per a les nostres relacions socials i veïnatge.
Segurament ens falta un pas més i és el que proposaria com a deures a tots els joves que lideren els actes festius, a qui hem d'estar molt agraïts per la tasca que realitzen, al marge de l'encert o bon gust dels cartells de cada any. Em refereixo a intentar que en aquesta festa també hi participin aquelles persones d'altres cultures i creences, que han arribat a la nostra vila buscant una feina per viure dignament, i que sovint queden al marge dels actes socials i culturals. Però també aquelles persones que tenen a Arenys la seva segona vivenda, de caps de setmana o estiu, i a les que l'han convertit amb la seva població dormitori. Hauríem de fer l'esforç que també elles participessin de les nostres festes i esdevinguessin uns més de nosaltres.
Si Catalunya necessita del concurs de tots per fer valdre els nostres drets i rebutjar l'espoli fiscal que ens escanya, també la nostra vila necessita de la participació de tots per fer-la avançar, i les festes són la millor manera de posar en pràctica aquesta col·laboració ciutadana.
Sant Roc, allibera'ns de la pesta!

dissabte, 11 d’agost del 2012

I la nova llei electoral quan?

Ahir ja us deia que el sainet amb l'alcalde de Marinaleda continuaria i així ha estat. Avui titllava el ministre d'inútil per desconeixement de les lleis i fer-lo citar a un jutjat que no hi té competències. Tot va començar amb una actuació del diputat sevillà que considero que no té raó, però que visualitza les limitacions del ministre català.
De fet el ministre està a l'alçada del conjunt de ministres del govern. No em direu que no és trist veure treballar el ministre Montoro, i encara menys escoltar-lo. I podem continuar.
Per altra banda la premsa avui deixava anar que Carme Chacon podria tornar a competir dins el PSC, potser conscient que de moment no té gaires possibilitats a la direcció del PSOE. Tot i així no sembla que tingui gaires simpatitzants. El paper de la trista figura és per a Pere Navarro, que sembla ser que molts militants ja veuen que no té el perfil ni carisme per liderar el partit.
Però deixeu-me que, tot i saber que és una batalla perduda, reivindiqui, una vegada més en aquest blog, el dret de la ciutadania a votar persones i no partits polítics, per intentar millorar la situació política en què ens trobem. Ja que no sembla possible que els mecanismes interns dels partits puguin resoldre els seus mals, que almenys no estiguem sotmesos al seu tarannà.
Que tinguem l'oportunitat d'equivocar-nos en l'elecció del diputat o diputada que ens ha de fer cas i realitzar una bona tasca política i de gestió, si fa el cas. Aquell polític que volem que ens representi i no estigui necessàriament lligat a les ordres del cap de fila corresponent, esdevenint simplement un nombre, un sumatori.
Imagineu-vos per un moment que el president Mas avança les eleccions i tenim la possibilitat de fer creutes. Una cosa semblant a com ho fem per al Senat. Què passaria amb els representants d'UDC? Qui els votaria? I els candidats d'EUIA que es presenten amb els d'Izquierda Unida? Tot això per no parlar de noms concrets.
Ja he dit que era un mica picar ferro fret, però no me'n puc estar. Aquest país té moltes assignatures pendents, però una d'elles la Llei electoral pròpia. El problema són els partits que només pensen amb ells. Tornem d'on veníem. És un peix que es mossega la cua.


divendres, 10 d’agost del 2012

El president ens mobilitza i l'alcalde de Marinaleda també

Hi hauria material per tornar a parlar de l'alcalde de Marinaleda i el show que ha muntat amb el Mercadona i la finca militar ocupada, però ja hi tornarem un altre dia, ja que la cosa no acaba aquí, sinó que va per llarg. És un 'revival' de mitjants de segle XX, però a l'estil Paco Martínez Sória.
Em quedo amb el president, confiat que vagi més seriosament. Perquè el pati no està per experiments. Ens han tocat massa allò que no sona, com perquè ara fem el pallasso. El president ens demana que siguem explícits reclamant el Pacte fiscal. Artur Mas sap que els catalans sabem reaccionar quan se'ns demana, però també ha de saber que estem una mica farts que ens prenguin el pèl, i els partits polítics, Déu n'hi do el que ens l'han pres.
Sortirem al carrer, ens manifestarem on calgui, però tindrem la certesa que el govern mantindrà el tipus? Que no sigui que al final caiguem en el ridícul més espantós. Ja hi ha partits polítics que ens avergonyeixen, doncs que no siguem motiu d'escarni dels que ens volen mal.
Queda encara un mes per a l'onze de setembre, però ja fa dies que sents a parlar de la manifestació de Barcelona, dels preparatius, de la combinació amb altres actes per poder-hi assistir. Tot fa pensar que fins i tot la convocatòria del president era innecessària, però que després no ens passi com l'11-J, l'endemà del 10-J.
I també ens hauria d'aclarir si el lema és el Pacte fiscal, o bé podem demanar la independència. Ens consta que n'hi ha una bona colla que no està per collonades, i ja té les estelades i pancartes a punt. Alguns les conserven des de fa dos anys. Valdrà la pena traure'ls-hi la pols?
Algú ho escrivia avui: si la gent demana la independència que farà el nostre president? Es quedarà demanant el Pacte, o bé s'apuntarà a la colla? CDC té un problema amb el seu soci, UDC. Si més no amb el seu líder, encara que segons com ho enfoqui tothom, potser hi haurà relleu. De moment es manté líder perquè dorm amb els ulls oberts, però a la que els acluqui...
Seguirem amb atenció els esdeveniments, sobretot si tothom es manté al lloc. Alguns ho tenen difícil. Sánchez-Camacho està intentant desestabilitzar el barco, però no s'adona que ella també viatja, i el seu destí està directament relacionat amb el del vaixell. El PSC, encara busca, però potser li solucionaran el problema des del territori. Girona ja ha fet el primer pas.

dijous, 9 d’agost del 2012

Proposo el llançament a terres hispanes de rucs amb missatges independentistes

Potser li haurem de donar la raó al diputat del PP quan diu que algú se li ha escalfat massa el cap. Encara que jo no em referiria al senyor Rull, de CDC, que parla de pacte fiscal o independència, sinó dels senyors d'Izquierda Unida, amb l'assalt i robatori al Mercadona, pels protagonistes, però també, i amb més raó, pels diputats que ho han trobat bé.
No sóc gaire amic del ministre espanyol d'Interior, sobretot des de que exerceix de ministre. Sempre he pensat que és ministre gràcies a la seva fidelitat i no pas a la seva capacitat. De totes maneres, els insults que rep de l'alcalde de Marinaleda no estan gens justificats, i més aviat delaten el nivell de qui els realitza.
Més m'han sorprès els comentaris del senyor Gaspar Llamazares a qui creia de més nivell, a no ser que es tracti del que ens comentava el portaveu del PP al Congrés, el senyor Rafael Hernando, "un cop de calor".
Ens trobem mig aclaparats esperant aquesta onada de calor que els homes del temps ens vénen anunciant des de fa dies, però una mica espantats quan llegim que el president del Banc Central Europeu afirma que els salaris espanyols són massa alts. Què més ens retallaran? Si fins i tot es troba en perill l'aportació dels 400 euros als aturats sense subsidi! Si la Seguretat Social és un luxe que no poden aconseguir els immigrants il·legals! Si no tenim clar que poguem rebre la paga de jubilació als 67 anys, al marge dels anys cotitzats!
Sort en tenim que el jugador del Madrid, Sergio Ramos, ens alegra el dia amb les seves relliscades, avui confonent Las Vegas amb New York, o bé els suecs que han llançat centenars d'óssos de peluix amb paracaigudes en territori de Bielorússia, amb missatges a favor de la democràcia i els drets humans. Ara els diplomàtics suecs han estat expulsats del país. Agafem-nos on puguem mentre ens sostingui.

dimecres, 8 d’agost del 2012

Contra Rajoy, el primo Zumosol

Suposo que recordeu l'anunci de Zumosol, en què el noi amenaçava qui el molestaven que avisaria el seu cosí, un noi alt com un Sant Pau. Doncs ja cal que comenceu a buscar el vostre cosí perquè s'enfronti a Rajoy, ja que, com molt bé haureu vist, només s'atreveix amb els petits, els dèbils.
La política del PP és una política erràtica, una política desorganitzada, però amb un fil conductor clar: putejar els pobres i beneficiar els rics. Qui ho negui menteix descaradament, agradi més o menys, però aquesta és la pura realitat. Voleu proves?
Podria relacionar els greuges contra els febles, però ja us aviso que em repetiré. Aquests darrers dies no hem parlat de res més: taxa als immigrants il·legals per poder ser usuaris de la Seguretat Social. Els que han evadit impostos tenen una amnistia. On és la progressivitat dels impostos? Als funcionaris se'ls treu la paga extra de Nadal, i els banquers s'embutxaquen diners. Ah! no!, se'ls ha limitat a 300.000 euros anuals.
I esclar. Després surten les ànimes caritatives d'Izquierda Unida i ho solucionen assaltant centres comercials. Telefonaré en Manel Pou a veure si Càritas també practica aquest sistema de recollida d'aliments. Qualsevol espera el Banc d'Aliments!
Ara des de Catalunya els entretenim amb amenaces independentistes. Diuen que són acalorades. Fa massa sol. Potser sí, però llavors no sé com titllar les decisions del govern del PP. S'han begut l'enteniment?
El més trist de tot plegat, però, és que tot un govern només s'atreveixi amb els pobres i no doni la cara contra els que tenen més, molts dels quals també estan a les llistes dels defraudadors. O solucionen el frau, o ens hauran d'escanyar a tots, per poder-nos-en sortir.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Rocío Martínez-Sampere es posiciona

L'enquesta del CIS sobre la intenció de vot, que avui publiquen els diaris, torna a donar unes xifres de descontentament general que no ens estranyen gens. Tradicionalment l'opinió que la gent té de la política, i dels polítics especialment, és molt negativa. És per això que en uns moments de crisi econòmica, però també política, no pot sorprendre ningú.
Si ens fixem en les xifres veiem que no hi ha cap polític amb responsabilitat de govern que aprovi, tots per sota del quatre. La resta de polítics, però, tampoc no arriben al cinc. Tot això es tradueix a l'hora d'analitzar la intenció de vot, ja que la davallada del PP, víctima de les retallades, però també de la seva inoperància i poca o nul·la transparència, no és aprofitada per ningú més. El gran partit de l'oposició, el PSOE, ha estat incapaç d'aprofitar-ho i recuperar part de l'enfonsada que va patir en les últimes eleccions.
Per cert, el PSC, segons he llegit a la premsa, ja està fent llista per a les primàries. No sigui que el president català tiri endavant l'amenaça de convocar eleccions anticipades. He vist que 'els capitans' o els que remenen les cireres (no sé com se'ls ha d'anomenar), s'han adonat que el seu home de palla, en Pere Navarro, no té futur, i ja estan preparant la substitució en la figura de la Rocío Martínez-Sampere. Darrerament ha tingut molt protagonisme i la noia té taules.
Els candidats sobiranistes, Ros i Tura, podrien tenir algun futur en la lluita contra en Pere Navarro, però la nova protagonista els hi posarà molt difícil, i no cal enganyar-nos, perquè tots sabem on es troba la majoria de l'actual militància.

dilluns, 6 d’agost del 2012

Mireu, allà puja el plom de sempre

M'he trobat a un amic que m'ha parat a mitja Riera per comentar-me el que estava fent. M'ha donat pèls i senyals, sense oblidar-se cap detall. Ell sempre té raó. Tot el que fa està ben fet, i sempre sap qui són els bons i, per tant, amb qui es pot anar plegats, i aquells que hem de criticar tot el que fan, perquè no fan res de bo. 
Ho tenia molt clar i només esperava el meu assentiment. Necessitava que li donés la raó, ja que sinó se li crea un buit que li costa superar. És d'aquelles persones que al final tothom el dóna per la llossa. No costa res i t'estalvies molts problemes.
En té un de problema, i és gros: diu tantes mentides que al final ja no se'n recorda i fàcilment es contradiu, però si ho recorda, ja es creu que és veritat i que algú li ha dit. Això m'ha permès descobrir moltes vegades que ha estat ell qui ha generat el rumor o la mentida, però no li ho pots pas dir. S'enfadaria, però sobretot es creuria que ets un estúpid, perquè en aquells moments ja està convençut que és cert.
A partir d'aquí hi ha dos grups a tenir en compte. Per una banda aquells estúpids que se'l creuen i li van a la banda, perquè els agrada la versió que ha inventat, i per l'altra banda hi ha els altres no menys estúpids, que continuem deixant que ens pari a mitja Riera i ens expliqui tot allò que no ens interessa gens, sobretot venint d'ell, que ja sabem que és mentida. Què ens costaria dir-li... "sisplau, no m'interessa el que em puguis dir".
Aquests personatges que he retratat, com el meu amic, acostumen a ser força mediocres, i probablement en són més conscients del que ens pensem, i per això intenten contrarestar-ho, i és llavors quan ho acaben d'espatllar.
Potser tot això no us diu res, i només em passa a mi. En aquest cas m'ho hauré de fer mirar perquè potser sóc jo qui ha d'anar al psicòleg. A partir d'ara em fixaré si la gent em dóna la raó fàcilment. Si és així, hauré de començar a patir i buscar alguna solució.

diumenge, 5 d’agost del 2012

La misèria no justifica la violència

Aquests dies són notícia diferents successos relacionats amb la venda ambulant, ja sigui per la gran escampada de venedors 'top manta' a les poblacions turístiques del Mediterrani, per les manifestacions de comerciants que protesten la competència deslleial d'aquests venedors, o bé per enfrontaments amb la policia.
Ahir el vespre, a Alacant, hi va haver un enfrontament entre policies i venedors 'top manta' quan aquests eren identificats. El resultat va ser que els dos policies varen rebre de valent, un d'ells encara està a la Unitat de Cures Intensives.
No hi ha res que justifiqui l'actuació dels venedors, sobretot quan sembla que podria tractar-se d'uns actes premeditats. S'ha de combatre amb les forces que calgui les accions violentes, vinguin de qui vinguin. La policia ens ha de protegir, però no pot ser objectiu de cap atac, per més comprensible que pugui semblar per algú.
Per què ho dic? En temps de misèria, les persones extremen el seu comportament, i allò que pot ser una petició insistent es pot convertir en una amenaça. Les actuacions policials contra els 'top manta', que en situacions normals les poden considerar molestes, ara que hi ha crisi i poques vendes, es poden entendre com una amenaça a la pròpia subsistència, i provocar reaccions com la d'ahir dissabte a Alacant.
En alguna població s'ha multat els compradors de productes del 'top manta', un fet que pot sorprendre. De manera semblant ens podríem referir al tema de la prostitució a la via pública, quan els denunciats són els demandants dels serveis sexuals. Els que vivim en societat som corresponsables del bon fer de la comunitat, i el respecte als drets i deures de tots.
Conèixer la procedència dels productes que adquirim, és una obligació que tenim, i és la manera de col·laborar en la detecció d'actuacions injustes, com pot ser l'explotació laboral i infantil, i no diguem els robatoris. A tot això cal sumar-hi la competència deslleial vers els comerciants que tenen uns costos afegits a través de llicències i impostos de funcionament.
No hi vulguem veure racisme, encara que la majoria de venedors ambulants siguin immigrants. De la mateixa manera que exigim el compliment dels deures i obligacions, també exigim la defensa dels seus drets. Aquests, però, no passen per ometre les regles de joc, encara que la situació econòmica sigui crítica.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Arenys és present a Budapest

La colla gegantera d'Arenys de Mar participa a la festa de la cultura catalana a Budapest que es fa aquest cap de setmana. En Tallaferro i la Flor d'Alba seran presents pels carrers de la capital d'Hongria, junt amb centenars de catalans del món de la cultura tradicional.
Semblava que teníem molt clara la importància de la cultura d'un poble, però la política de retallades provocada per la crisi econòmica que patim, s'ha lluït a l'hora de tractar la cultura. Crec, i si m'equivoco agrairia que em corregíssiu, que els toros, que Espanya els considera patrimoni cultural de no sé què, no reben la patacada de la resta d'activitats culturals.
Tot plegat és una mica més del mateix. La dreta espanyola és sectària, absolutista i centralista, i amb el poder que li varen donar les urnes, es creu autoritzada per fer i desfer allò que vulgui. Serà que portem pocs anys de democràcia i encara no s'ha entès la diferència entre dictadura i democràcia. No saben o no volen saber, que guanyar per majoria absoluta, no et permet eliminar els drets dels altres, dels que no pensen com tu. No saben que exercir la política és fer un servei i no pas dominar els súbdits, com a l'edat mitjana. Així anem!
Estic segur que els arenyencs deixaran ben alt el pavelló. Ensenyaran als hongaresos i turistes d'aquests dies, que Catalunya és una nació d'Europa, amb una gran cultura, una llengua, tradicions i ganes de viure. No podem ignorar els nostres valors culturals i ens hem d'aixecar contra aquells que ens volen dissoldre entremig de la multitud, i sobretot si aquesta és estúpida, sense inquietuds ni projectes. Sobretot si ens poden anul·lar com a poble sobirà.
Visca en Tallaferro i la Flor d'Alba! Visca Arenys de Mar! Visca Catalunya lliure!

divendres, 3 d’agost del 2012

PxC és l'únic obstacle del PP

Dia a dia som més conscients que a Espanya i també Catalunya, no ens cal un partit d'extrema dreta. El Partit Popular cobreix perfectament aquest espai. Només cal que els donis la majoria absoluta i se'ls veu el llautó d'una hora lluny. El més estrany de tot plegat és que hi hagi gent que no se n'hagi adonat fins ara. Encara tinc molt present alguns comentaris que posaven el PSOE al mateix sac del PP. Suposo que ara ja no ho farien.
Recordeu quan es parlava de l'anterior alcalde de Madrid, ara ministre de Justícia? Era el 'progre' del PP, oi? És el que provocarà la marxa enrere d'un dels drets aconseguits fa uns anys amb el PSOE. Monsenyor Rouco Varela estarà orgullós d'aquest ministre. També el net del militar colpista Queipo de Llano, que sembla ser que l'ha fet marquès.
Quin problema té el PP? Que ha hagut de treballar a fons el tema de la xenofòbia. No és que els costi sentir-se uns veritables xenòfobs. Això ho tenen superat. El problema és que han de demostrar a l'electorat, que ho són més que PxC. Aquests els hi estan traient vots. No només a ells, eh! el PSOE també té problemes en aquest aspecte. El seu avantatge és que no són fatxendes com els altres.
El PP sap que li queden tres anys per convèncer la ciutadania que els problemes de la seva ciutat o poble són els immigrants, i que el partit conservador i més de dretes que els pot resoldre aquest gran problema és el PP. Ha d'aconseguir que deixin de creure amb PxC, però encara no han trobat la manera de fer-los la traveta. Qui els pot ajudar és el govern de Madrid i alcaldes del tipus Albiol, que gairebé ha superat el rècord xenofobista de PxC.

dijous, 2 d’agost del 2012

Espanya va per terra

Dir que Espanya està caient no és cap exageració. Avui ho hem pogut comprovar. La immensa bandera que onejava a Madrid, com a símbol de l'Estat espanyol, la mare pàtria, ha anat per terra. Sortosament no ha ferit ningú, tret de l'orgull de molts nacionalistes espanyols. Però això no ha estat tot. La màxima figura d'Espanya, el rei, també ha anat de morros a terra. També, per sort, no hem de lamentar lesionats, tret del propi rei, però de manera lleu.
Com podeu veure, el clima no és el més òptim per a Espanya, i encara hi hem d'afegir les notícies que ens arriben des d'Europa, on sembla que fem marxa enrere respecte a les paraules del Banc Central Europeu de fa pocs dies, i així s'ha reflectit en l'enfonsada de l'Ibex 35, i la pujada de la prima de risc.
Rajoy no ha canviat, i continua sense explicar res, i encara té la barra de dir que no estarà canviant d'opinió constantment. Com si no ho hagués estat fent des de que va prendre possessió de la presidència del govern.
Senyors, Espanya va per terra i no trobem qui la pugui aixecar. I a sobre el govern català planta el ministre Montoro, quan més ens necessiten. Serem capaços de negar-los el pa? Serem tan cruels de deixar-los que s'arrosseguin, sense fer cap gest?
Les paraules del conseller Mas-Colell aquesta tarda semblaria que van en la línia de donar peixet i permetre que Espanya respiri una mica. Alguns temem que no ens oblidem dels passos fets fins ara i tornem a les de sempre, és a dir, continuar pagant les autopistes gratuïtes dels espanyols, i aguantant l'espoli fiscal que tenim tan assumit. Sr. Mas, no ens defraudi!

dimecres, 1 d’agost del 2012

Intoxicació interessada a Arenys?

Tothom és lliure d'opinar, però ha de ser capaç d'acceptar la crítica, i fins i tot que li diguin que pixa fora de test. No tot és com sembla. A vegades les aparences enganyen, i davant d'una actitud monacal, educada i innocent, s'amaga una crua realitat, una incapacitat total d'actuar com se li espera. Qui en pateix les conseqüències? Les persones que supleixen les mancances perquè l'organització funcioni més o menys bé.
En aquest cas no critico la premsa, si més no la que li he llegit la informació, perquè ha contrastat unes declaracions, donant-li una mateixa difusió. En tot cas caldrà ser molt curosos amb els comentaris que sorgeixin, i espero que l'altra premsa, la sensacionalista, no la pifiï per allò de fer-se notar. Ja ho veurem.
Però al darrere de tot plegat i sense poder basar-me en res, sinó en el coneixement que tinc de les persones, i la meva suspicàcia, puc gairebé assegurar les persones que lideren l'estratègia. I fins aquí puc llegir.
És molt fàcil crear problemes i més difícil solucionar-los. Hi ha persones que tenen la virtut d'intoxicar l'entorn i d'altres de caure-hi de quatre potes. És per això que dono tanta importància a la reflexió, i pensar dues vegades abans d'obrir boca, per evitar mals entesos o bé ficar els peus a la galleda. Aquest escrit ha sofert una autocensura, per evitar ferir susceptibilitats. Tot sigui a fi de bé, encara que sempre hi ha qui li toca perdre. Si és per errors propis, no fa tan mal.