Negacionistes

Fa temps que intento entendre les raons per les quals hi ha persones que defensen el negacionisme del canvi climàtic i no sé trobar-hi els motius. Digueu-me innocent! No crec que sigui simplement per portar la contrària a la majoria i fer-se notar. Sembla, i jo no hi entenc pas res, que hi ha prou motius per acceptar que avui no passa el mateix que abans. 

Una vegada vaig escoltar unes afirmacions que em varen sorprendre perquè, encara que no es presentava com a negacionista, el conferenciant venia a dir que al llarg de tota la història del món, hi ha hagut èpoques de tota mena i que preocupar-se per l'augment d'uns graus de la temperatura mitjana era una ximpleria.

El que puc veure, amb els meus ulls, és que el clima actual és molt diferent del de la meva joventut. Quan plou, que no ho fa gaire, acostuma a provocar disbarats, amb trombes d'aigua molt més exagerades. També recordo que abans les primaveres i les tardors tenien més rellevància. Eren una transició a l'estiu i hivern. Ara els canvis de temperatura són molt més sobtats, fa més calor, i no neva el que ho feia.

Si pots observar tot això i hi ha científics que t'ho poden argumentar, per què carai t'entossudeixes a negar el canvi climàtic? Què hi tens a guanyar?

Resulta curiós que les persones negacionistes del canvi climàtic, també són contràries a molts dels drets que des de sempre hem defensat com bàsics per a la convivència. I això fa olor de socarrimat. Tot plegat es confecciona com una ideologia rupturista de l'estat de dret i de la democràcia, i li veus les banyes sota la boina.

Quan els negacionistes arriben al poder, pots desconfiar de tots i de tot. I potser és això el que ara ens està passant. No es tracta d'un discurs d'una minoria extravagant, sinó que alguns han aconseguit la confiança de la població i estan dirigint el seu país. Mala peça al teler!

Quina vacuna per a la segona dosi?

Sembla ser que les dades que tenim darrerament sobre contagis del coronavirus, gent hospitalitzada i defuncions està a la baixa i que estem a prop d'arribar a la nova normalitat, que ja em parlàvem fa un any. Tothom es mostra molt optimista preveient que en poques setmanes podrem fer vida gairebé normal, sense mascaretes i amb sales de festa obertes per evitar tantes aglomeracions a l'espai públic els caps de setmana.

Però no tot és positiu. La vacunació, que va a bon ritme, ens genera dubtes, sobretot pel que fa a la segona dosi de l'AstraZeneca a menors de 60 anys. Hi ha països que es permet la segona dosi amb la mateixa vacuna i d'altres que opten per una altra vacuna. S'ha fet proves amb poques persones i hi ha qui diu que queda demostrat que és millor escollir una altra vacuna per a aquesta segona dosi, i uns altres que pensen que la mostra utilitzada no és significativa.

Aquesta disparitat d'opinions, en base científica ens comporta que dubtem molt si la decisió que ha pres el govern espanyol és l'encertada o no. Hem passat per moltes situacions d'incertesa i ara que semblava que tot anava ben encaminat, tornem a dubtar i, al final, haver d'acceptar una decisió política que no tots els científics aplaudeixen.

En el mateix mitjà de comunicació he sentit arguments a favor i en contra, tots ells basats en criteris científics, i això és el que genera els dubtes. Seria bo que es posessin d'acord i que tots poguéssim seguir un mateix protocol, perquè evitar que no només tinguem la preocupació per immunitzar-nos del virus, sinó que a més tinguem la por a fer-ho de la millor manera possible, sense el perill de rebre'n conseqüències irreversibles.

S'enlaira l'Enxaneta

Aquests dies hem llegit la notícia sobre l'enlairament del primer nanosatèl·lit de Catalunya, l'Enxaneta, que ens ha omplert a tots d'una mica d'orgull. Suposo que és el que té ser un país petit que fa avenços científics i pot treure el cap entre els grans. A alguns els fa riure, com per exemple el PSC, que tot el que fan els altres són rucades. Només ells saben fer bé les coses adients.

Espero que el projecte tingui èxit i en vinguin molts més. En això ens hi trobaran a molts, i no amb tanta tonteria que endarrereix la posada en marxa del nou govern. Avui llegia declaracions de la consellera Budó, i també de la senyora Artadi, i em venien ganes d'engegar-les a totes dues a pastar fang. 

És fent projectes que progressarem com a país, i no discutint tot el dia sobre el mateix. Es va intentar i no va sortir bé, doncs canviem de tema i deixem-ho per a més endavant. Ara ens cal recuperar el lideratge del nostre país, sense renunciar als nostres drets i anhels, però sense que aquests ens tinguin aturats més temps.

És una llàstima que no tinguem una alternativa de país, sinó només un seguidisme de l'Estat espanyol. És una llàstima que no hi hagi objectius compartits entre els dos bàndols, que només discrepessin en la manera. Estem condemnats al blanc o negre, sense possibilitat de matisos, i això a vegades ens decanta cap a posicions que no triaríem, si la part contrària ens defensés com a poble sobirà i singular.

Hem rebut una bona notícia, l'enlairament de l'Enxaneta, però també una de dolenta, la mort de l'oncòleg Josep Baselga, una persona que ha fet mèrits per ser reconeguda mundialment. Ens falta més gent com el doctor i menys polítics mediocres que no ens porten enlloc.

Arriba la vacuna a Europa

Havíem de celebrar que ja s'estan posant vacunes contra el coronavirus, si més no a la Gran Bretanya, però hem rebut un avís, de persones que han patit una reacció. Suposo que és normal i que d'alguna manera ens avisen que amb la vacuna no està tot solucionat, encara que sí que anem en la bona direcció.

Ahir fèiem la broma amb el segon pacient que ha rebut la vacuna, el senyor William Shakespeare, que no és qui podríem pensar, però si més no fa gràcia que hagi estat un dels escollits. Sembla ser que un parell de persones, que tracten amb malalts, la vacuna els ha fet reacció, i aconsellen que qui sigui propens a al·lèrgies millor que no es vacuni.

Trump, com no podia ser ningú més, ha promès que no sortiran vacunes fora dels EUA abans que els seus habitants no s'hagin pogut vacunar. Una promesa de difícil compliment, però que està en la seva línia. Grans proclames per convèncer els seus que ell fa el que vol i se'n surt de tot. De tot... menys de les eleccions que, per més que ho ha intentat, finalment haurà de sortir de la Casa Blanca.

Al nostre país encara no sabem quan tindrem accés a la vacuna, i alguns pensem que si triga una mica més no passa res, d'aquesta manera coneixerem millor les reaccions i la fiabilitat de la mateixa. Hi ha hagut prou temps per comprovar que realment produeixen la immunitat de la malaltia? No soc negacionista ni contrari a les vacunes, simplement m'agrada tenir certeses i de moment només podem confiar en els científics, i no pensar tant en que al darrere hi ha unes empreses i uns negocis que en trauran els seus guanys.

Ha durat vuit minuts

Vuit, han estat els minuts que ha trigat el coet a desaparèixer de l'òrbita amb el satèl·lit espanyol que havia d'enviar dades a la terra. Un cost de dos-cents milions d'euros i molts anys de feina que s'han perdut de cop i que treu la il·lusió dels científics espanyols que confiaven en l'èxit de la proposta.

No cal dir que és una mala notícia i seria absurd fer-ne conya, que no porta enlloc. M'agradaria saber, però, si l'operació estava assegurada i es pot recuperar una part de la despesa invertida. Segons el redactat de la notícia, no hi ha resposta a la pregunta i a més dona la sensació que en cap moment preveien la possibilitat que això pogués passar.

Em ve a la memòria el projecte espacial català que l'altre dia s'anunciava, i em pregunto si estem prou preparats per invertir-hi, amb un mínim de garanties d'èxit. És clar que no podem renunciar a res, sempre i quan toquem de peus a terra. De la mateixa manera que fa uns anys es posava en dubte la capacitat del català d'utilitzar mots científics, ara també ens qüestionen la possibilitat d'investigar a l'espai.

Estic convençut que, a diferència de la política, el nostre país té grans professionals i investigadors en molts àmbits, i això s'ha pogut demostrar en medicina, per posar un exemple. El problema és que no sempre es tenen recursos per solucionar-ho, si més no amb la rapidesa que caldria, i sinó fixem-nos en què està passant amb el coronavirus, i les dificultats per fer-hi front amb una mica d'èxit.

Les proves de la vacuna d'Oxford aturades

La reacció que ha patit un pacient voluntari en la investigació d'una vacuna contra la COVID-19 a Oxford ha creat l'alarma i, sobretot, ha fet trontollar les expectatives de poder disposar de la vacuna el mes de desembre. Ara toca investigar si la malaltia que pateix el voluntari és causada per la vacuna, i entretant es paralitzaran les proves.

Anem contra rellotge i ja ens ha avisat que no és bo córrer massa. Hi ha una cursa per veure quin laboratori aconsegueix abans la vacuna i quin país es posa la medalla. EUA, Rússia i la Xina serien els grans concursants, i moltes persones pensem que deixarem que ho provin uns altres abans de prestar-nos a ser vacunats.

Les autoritats sanitàries comenten que és normal que en el procés de proves de noves vacunes es produeixin parades, per reaccions inesperades dels vacunats. Caldrà veure si hi ha reaccions similars en altres persones o saber per què ha passat en aquest cas.

Ens han dit de manera repetida que fins que no tinguem la vacuna no ens podrem deslliurar de l'epidèmia i el risc de caure contagiats. Dilluns vinent comencen les escoles, i serà un bon baròmetre per valorar l'efecte que el retorn a l'escola pugui tenir en la nostra salut. No podem tenir més temps el país paralitzat, i és un entrebanc el que ha passat amb aquestes proves, però cal confiar en els científics que puguin desvetllar les causes de la reacció, i la manera de solucionar-ho.

Lleixiu indigest

Si es confirma la notícia d'intoxicacions amb lleixiu als EUA després de les paraules del seu president, que injectar-se detergents podia ser una bona manera d'immunitzar-se del coronavirus, arribaríem a la conclusió que cada país té els dirigents que es mereixen, encara que ens faci ràbia haver-ho d'acceptar.

El president Trump va arribar a la lògica conclusió que si hi havia uns desinfectants que mataven el virus, una bona solució seria de prendre aquests desinfectants i per tant eliminar el virus de dins. Després que els científics i productors de desinfectants reaccionessin alarmats per les paraules del president, aquest va declarar que ho havia dit amb sorna, però no va ser aquesta la sensació que es va tenir durant la roda de premsa.

Sembla impossible, i això ho hem dit des del primer dia, que un país com els EUA pugui haver escollit president un personatge com Trump. Desconec la seva formació, però a vegades m'imagino que no pot tenir gaires estudis, i encara menys sentit de l'ètica i la moralitat. És evident que amb diners es poden aconseguir grans coses, com per exemple ser president dels EUA.

El govern espanyol no escolta el consell de científics

Jo també sóc dels que pensen que un govern de dretes no ho hagués pas fet millor, però això no vol dir que no puguem afirmar que els partits en el govern espanyol no se n'han sortit i estan navegant, creant molts dubtes perquè no prenen decisions fermes i generen molta inseguretat.

Avui s'ha sabut que la decisió d'acabar amb el confinament total obligatori no ha estat consensuat amb l'equip mèdic assessor, sinó que és una decisió política del govern espanyol. Una decisió molt discutida per experts en epidèmies que provoca malfiança i por. 

Aquesta decisió qüestionada va paral·lela amb la manca de resposta en termes econòmics. Qui es creia que avui cobraria no ha cobrat i això també provoca problemes de liquiditat a les famílies afectades i desconfiança total amb el govern de l'Estat.

Ja ho he dit aquests dies que la situació no és senzilla a l'hora de prendre decisions, però això no lleva responsabilitats. Quan una persona està al capdavant d'un govern ha de prendre decisions difícils i així demostra la seva capacitat per exercir el càrrec. No seré tan brusc com Xavier Roig en els seus articles, però sí que penso que el govern actual no és el millor govern que podríem aspirar a tenir.

Davant de les dificultats presentades per l'epidèmia, el govern no ha estat a l'altura i generat desconfiança i inseguretat, que és el pitjor que es pot generar. No se l'ha vist convençut de les decisions que anava prenent i la imatge que dona és que l'epidèmia desapareixerà per la seva pròpia naturalesa, però que haurà deixat més morts de les inevitables. Parlant de vides humanes, no importa la seva edat, és massa greu per deixar-ho en mans de la inconsciència. 

Necessitem pluja i bon ús de l'aigua

Avui podem dir que fa bon dia perquè plou. Normalment considerem un bon dia quan està assolellat, però després d'un estiu tan calorós i sec, si més no per la part del Maresme, aconseguir un dia com el d'avui és tot un èxit, encara que necessitaríem que durés un parell de dies més.

La diversitat del nostre món és real i podríem dir que ho tenim mal repartit, també en temes meteorològics. Països com Noruega els veiem totalment verds, plens d'aigua, amb cascades, llacs i fiords, i recordem com hem deixat el nostre país, tot sec i amb el sogre preocupat per la collita.

Els científics ens avisen dels efectes del canvi climàtic i personatges com el president Trump o el cosí del president Rajoy, responen que no és cert. En la nostra visita a una de les nou llengües del glaciar Jostedal, vàrem poder comprovar el desgel constant. Comparant la situació actual amb la d'ara fa 10 anys, es podia veure la gran reculada d'aquesta llengua i el que això representa.

La nostra formació ecològica, a la meva generació, va ser molt escassa, per no dir nul·la, i hem necessitat que ens ho fessin veure per reaccionar i corregir males pràctiques. I les conclusions són que si ens ho proposem ho aconseguim. No sé si recordeu que ara fa uns anys se'ns va demanar que controléssim la despesa d'aigua i la reduíssim tant com poguéssim. Les dades varen demostrar que en som capaços. Ara caldria que sense campanyes, la nostra actuació fos al màxim respectuosa en l'ecosistema, pensant en els nostres descendents. Si només pensem en nosaltres, no cal fer res, encara hi ha corda, però aquest és el problema dels que giren l'esquena als avisos que rebem freqüentment.

Indocumentats i ignorants al poder

Arran del fet que avui és la jornada de la Marxa per la Ciència, i de la lectura d'articles sobre aquesta notícia he pensat que era important reflexionar sobre una pregunta que sovint ens fem: Són els nostres polítics els més preparats per governar-nos?

No es tracta tant de començar a insultar qui decideix entrar en un govern, ja sigui local, autonòmic o estatal, perquè n'hi ha molts que ho fan amb les millors intencions del món i esperit de servei, sinó de valorar si estan prou capacitats per dirigir el país o el municipi.

Amb l'elecció de Donald Trump president dels EUA, sorgeixen molts dubtes i fàcilment pensem que no és la persona idònia ni la més ben preparada per dirigir la primera potència mundial. Ho era, però Bush? Ho era Clinton? I a casa nostra ho han estat Zapatero, Aznar, Rajoy?

La Marxa per la Ciència llegirà a més de 500 ciutats del món una declaració defensant, entre altres, l'ús de mètodes i resultats científics en la definició de les decisions. Interessa això a Trump? I a Rajoy? O a qui serà la candidata guanyadora del PSOE, Susana Díaz? No creieu que es mouen més per interessos que no pas per coneixement?

Crec que al marge de la corrupció i d'interessos personals, en el món de la política hi ha més bona voluntat que no pas coneixement, aptituds i intel·ligència directiva. És complicat que gent vàlida decideixi entrar en política perquè no està ben remunerada, es troba desprestigiada i arrossega molts problemes de funcionament i eficiència. Tot això fa que els millors es quedin a casa, a la vida privada, però si més no caldria esperar i exigir que els que decideixen entrar-hi no s'oblidin de qui te el coneixement per tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions.