divendres, 31 de juliol del 2020

Pedro Sánchez es queda els fons europeus

Solemnement el president del govern espanyol ha anunciat als presidents autonòmics, tots menys el català, que els fons europeus se'ls queda ell i ja els administrarà. Algú informava ahir que el govern espanyol havia beneït l'encàrrec de no sé quin vaixell que costa un ull de la cara, i que ho deurien pagar amb els fons europeus. No sé si anirà ben bé així, però els presidents autonòmics obedients, han quedat amb un pam de nas.
És el govern més progressista possible, segons afirmaven ells mateixos, però també deu ser el més centralista, amb permís d'Aznar i Rajoy. No avancem en autonomia, sinó tot el contrari. Llavors no entenen perquè el govern català no vol passar per l'adreçador. I el senyor Iceta clamant el cel per l'actitud del nostre president!
No sóc el defensor del president Torra, a qui he desitjat fa molt temps que deixés la presidència, però tal com deia ahir en el meu post, en aquesta ocasió li dono la raó. Ja està bé de tanta tonteria!
I el president basc? Ahir ho volia escriure, quan encara no havia decidit presentar-se a la reunió. Jo estava segur que al final hi aniria, encara que fos per intentar deixar en evidència a Torra. A la manera de pensar d'alguns, el fet que Torra no fos l'únic president absent a la reunió, el disculpava una mica, però amb la jugada de darrera hora d'Urkullu, com ha fet sempre, ara era Torra la nota discordant.
No ens ha de saber greu. Els bascos sempre han fet el mateix. Ells aconsegueixen anar per davant nostre. Els diners ja els tenen, per això els és tan fàcil jugar fins a darrera hora sobre si faran una cosa o l'altra. Amenacen el govern de torn, però al final són tan amics, i amb els objectius assolits. Nosaltres sempre hem de quedar com els dolents, i el problema és que no ens en sortim mai. Malgrat tot, no crec que seguint els consells d'Iceta anéssim millor. Claudicar és l'únic que persegueix.

dijous, 30 de juliol del 2020

Torra no anirà a La Rioja

El president de la Generalitat ha decidit no assistir a la reunió de presidents de comunitats autònomes convocada per aquest divendres, amb la presència del rei Felip VI. Presenta diferents arguments per no assistir-hi, com són la situació de la pandèmia a Catalunya i, jo crec que més important, el fet que aquestes reunions no serveixen de debat sinó que tot està decidit d'antuvi. El president català proposa que es faci telemàticament. L'altre motiu podria ser el fet que ho presideixi el rei, en un moment d'hores baixes, i reprovat pel Parlament català. 
Les reaccions de l'oposició no s'han fet esperar, destacant el PSC que no veu bé que Catalunya no hi sigui representada, en un moment "que s'ha de col·laborar i no confrontar". El PSC s'oblida del poc cas que el govern socialista fa a les reivindicacions del govern català, i de la poca utilitat d'aquest tipus de reunions. 
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb el president Torra, que ara no és hora d'anar a la reunió i que cal exigir una reunió bilateral per tractar tots els temes pendents amb Catalunya. No pot ser que haguem d'anar amb el lliri a la mà i se'ns rifin dia sí dia també. No hi ha cap acord inicial de Madrid que es compleixi, ja sigui promeses d'inversions, reunions i diàleg. Llavors no té sentit fer bona cara i acceptar una invitació per... quedar bé?
Crec que l'actitud del president català, a l'hora de no acceptar la invitació, no hauria de ser vista per a la resta de comunitats autònomes com de voler marcar la diferència, sinó que hi hauria d'haver més comunitats que seguissin el mateix exemple. El cas que des del centre, el govern espanyol, es fa de les autonomies és ridícul, i no haurien de deixar-se entabanar. Algú creu que la seva presència servirà per a res, a l'hora de prendre decisions? Algú pensa que les decisions no s'han pres abans de la cita?
Entenc que l'oposició critiqui la decisió del president, perquè es tracta d'anar marcant la presidència, però en aquest cas considero que la dignitat ha d'estar per sobre de tota la parafernàlia que es vol muntar aquest divendres a La Rioja.

dimecres, 29 de juliol del 2020

La fiscalia contundent amb els presos polítics

Als presos polítics ni aigua! Això semblaria ser la consigna de la fiscalia espanyola respecte als presos polítics independentistes. S'ha anat a fons fins a treure'ls el tercer grau, que els permetia dormir els caps de setmana a casa, i a més sembla ser que tampoc no els vol deixar sortir a treballar. Els vol presos del tot i aïllats d'aquest món.
La paraula més repetida al voltant d'aquesta notícia ha estat "venjança". És ben clar que la línia entre política i justícia ha desaparegut i ara qui mana és el poder judicial. Els polítics estan a disposició dels jutges i això només afecta els presos i exiliats independentistes.
Voldria pensar que així ho veu tothom, tant si agrada com no. Que no és una mania dels independentistes i simpatitzants, sinó que els unionistes també se n'adonen, encara que ja els hi vagi bé. He sentit pocs comentaris de la seva banda, però me'ls puc imaginar.
L'altre dia llegia qui es preguntava, per què hem de votar si qui pren les decisions són els tribunals? Crec que s'ha traspassat una línia vermella que de moment només afecta els independentistes catalans, però com molt bé avisava Rufián, arribarà un dia en què s'hi trobaran immersos polítics de formacions que ara es freguen les mans.
El paper d'ERC, que ha defensat el diàleg amb el PSOE, és el que es troba amb més perill. Amb les decisions de la fiscalia el PSOE queda retratat. S'ha fet amb el vistiplau o a la seva esquena, però li resultarà molt complicat justificar-ho, al marge de declaracions d'aquelles que no porten enlloc.
La taula de diàleg no s'ha reunit aquest mes de juliol, i molts considerem que trigarà a fer-ho. La situació actual no facilita cap tipus de diàleg, perquè s'ha anat molt lluny, posant en dubte la legalitat democràtica de les seves instruccions. El recurs europeu és molt llunyà i es manté com una esperança remota, quan hauran passat molts anys. Europa no està per ficar-se en aquests temes, i això és el que salva la pell de l'Estat espanyol, a costa de la repressió dels nostres presos polítics. 

dimarts, 28 de juliol del 2020

Una col·lecta per a Juan Carlos I

Cada dia que passa ens assabentem de novetats que mai no ens ho hauríem imaginat. Ja només faltava que una colla d'empresaris fidels a Juan Carlos I facin una col·lecta per recollir diners per si el fan fora de la Zarzuela. No ha robat prou diners com perquè ara se n'hagi de recollir més per comprar-li una casa i tot el servei inclòs.
Ridícul i perillós a l'hora. Com pot ser que les coses vagin d'aquest color? Cal caure tan avall? Em pregunto si aquests empresaris samaritans tenen clar a qui volen ajudar i tenen present tot el que l'emèrit ha fet valent-se de la inviolabilitat de què gaudeix, o si més no gaudia mentre era rei. 
La notícia no em fa pena, sinó ràbia, en pensar com hi pot haver persones com aquests empresaris que donin suport públicament a un corrupte, per més rei que sigui, o precisament per això. Només es pot entendre per la corrupció que és innata al nostre país i domina tot el món empresarial, polític i judicial. No ens ha de venir de nou que tinguem un rei corrupte, veient com va el país. Qui pot, enganya la resta, per no perdre l'ocasió!
Per un moment he pensat que la notícia no era real, i que ens estaven aixecant la camisa, però a casa nostra, arriba un moment que tot és possible, per més inversemblant que pugui semblar. Se'ns rifen a la cara, i ja no els cal dissimular. És creïble que això passi a Espanya, i que tingui la complicitat directa o indirecta dels poders públics. Uns es perdonen la vida als altres, i d'aquest manera es va fent una bola. 
Seguirem la notícia i el fet de si finalment fan fora de la Zarzuela el rei emèrit, per salvar els mobles a la monarquia espanyola, amb un rei, el Felip VI, que no té ni empatia ni carisma per ser rei de tots els espanyols. El seu dia va marcar territori i ara no pot fer marxa enrere. Com es diu per casa nostra, nosaltres no tenim rei!

dilluns, 27 de juliol del 2020

Els problemes amb la recollida de la brossa continuen

Al programa de Ràdio Arenys d'aquest diumenge es va tornar a parlar de la recollida selectiva de la brossa a la nostra vila, que continua generant molts problemes que gairebé podríem considerar endèmics. Se n'ha parlat molt i s'ha intentat solucionar, però fins ara no s'ha aconseguit.
L'alcaldessa culpa l'empresa concessionària de no fer-ho bé i que els consellers comarcals arenyencs no hi estan ajudant gens, i la consellera de Medi ambient del Consell Comarcal diu que el contracte no està ben dimensionat, de manera que la vila genera més residus dels calculats en el plec de les clàusules tècniques.
L'objectiu del govern local és disposar d'un nou plec abans no acabi el contracte actual i poder-ho licitar correctament. En això hi estan treballant, i cal esperar que aquesta vegada els plecs siguin ben fets i proporcionats a les necessitats reals de la vila.
Però el principal problema a la nostra població és l'incivisme d'alguns, cada vegada més, que no respecten les directrius a l'hora de treure la brossa al carrer. Si el comportament dels vilatans, de tots, fos el que caldria esperar, se solucionaria la majoria de problemes. Una mala pràctica a l'hora de dipositar la brossa al carrer, complica molt la feina de l'empresa concessionària. Si a més aquesta no fa bé la seva feina, el resultat és el que ens trobem cada dia.
Cal, doncs, esperar una millora en el comportament dels vilatans, i demanar el govern que, una vegada elaborats aquests nous plecs i tenint clar quin és l'objectiu, sancioni qui no li doni la gana de treure correctament la brossa. Malauradament hi ha massa gent que només creu per por a la sanció, i quan això passa, s'ha d'actuar. No n'hi ha prou en confiar en la bona gent. És una llàstima, però hem de tocar de peus a terra.

diumenge, 26 de juliol del 2020

Quarantena a la tornada d'Espanya

Si divendres era França qui recomanava els francesos a no viatjar a Catalunya, avui és el Regne Unit qui imposarà quarantena als viatgers que arribin des d'Espanya, una mesura que frena les ganes de venir a casa nostra a passar les vacances. Per alguns es tracta d'una mesura innecessària i que ataca l'economia del nostre país. Hi ha qui diu que es fa més bondat a casa nostra que no pas a les illes britàniques, i troben la mesura desproporcionada.
Què hi ha de cert i d'amagat en tot això? No és aquesta l'única picabaralla que avui es podia llegir a la premsa. També l'arquebisbat de Barcelona vol portar als tribunals les mesures contra els rebrots del coronavirus. Avui diumenge hi ha programada una celebració litúrgica, a la Sagrada Família, en memòria de les víctimes del COVID-19, sense l'autorització del govern. L'arquebisbat diu que respecten totes les mesures de seguretat i aforament, i es queixa que se'ls va demanar obrir el temple als turistes i ara se'ls posa impediments per celebrar l'eucaristia.
Són aquest conjunt de contradiccions i mesures d'aplicació dubtosa les que fan posar nerviosa la gent, i que es judicialitzi tot, per la poca confiança en les autoritats públiques. En situacions de risc cal ser molt curós, i no deixar-se portar per la improvisació ni les diferències de criteri.
Està vist i comprovat que cal transparència en totes les decisions i actuacions del govern, però que aquesta no surt gratuïta. Si es dona a conèixer els rebrots i persones infectades facilita que els altres prenguin mesures de contenció, no sempre encertades, sinó probablement exagerades, però ningú no vol haver de penedir-se de no haver actuat. Malgrat tot cal aquesta transparència si no es vol perdre la confiança. En aquests moments el govern català té molts dubtes a sobre i això no li fa cap bé. Asserenem-nos tots plegats.

dissabte, 25 de juliol del 2020

La joguina del president

Puigdemont continua endavant amb el seu projecte de constituir JxCat com a partit polític, al marge de les converses mantingudes amb el PDECat, que n'és militant, i que no han arribat a cap acord. Entretant la direcció del PDECat no està per compartir militàncies i demana que qui vulgui formar part de JxCat, s'esborri del PDECat.
Puigdemont vol ressorgir de les cendres creant un partit polític fort i que porti les rendes del país, fent front a ERC que fins ara semblava que aconseguia ser el primer partit independentista i cridat a formar govern. Puigdemont no ha volgut defallir i presenta batalla per continuar sent ell qui marqui el camí a seguir.
Tot això ens supera una mica. Portem molts mesos encallats i empantanegats, sense veure solució als nostres problemes. Som molts, els que no militem a cap partit, que ens ho mirem amb escepticisme, ja no ens convenç res ni ho veiem gens clar. Són moltes propostes que no ens porten enlloc i ja no es tracta d'entrar o no a formar part d'un o altre partit, sinó de creure que els actuals líders són capaços de redreçar el camí esgarriat.
Durant aquestes properes setmanes el partit del president crearà les estructures per erigir-se en el primer partit, però caldrà veure quina és la resposta dels militants i simpatitzants del PDECat, ja que d'ells depèn que el nou partit tingui èxit o no. 
Puigdemont sap que no pot prescindir de la gent del PDECat, però si que està en contra de la seva direcció, i ha de fer mans i mànigues per convèncer les bases perquè s'apuntin amb ell, desobeint la demanda que els fa la direcció del PDECat. Penso que el carisma del president és prou important com per arrossegar molta gent, i d'això es refia. La seva situació d'exiliat l'ajuda, però no es pot estirar més la mà que la màniga, i arriba un punt que es pot trencar. Des de fora, no es veu de la mateixa manera, i tot dependrà de la capacitat dels dirigents d'ERC d'engrescar els seus, i poder continuar avançant amb les expectatives de primera força que les estadístiques els proporcionen.

divendres, 24 de juliol del 2020

França recomana no visitar Catalunya

Una mala notícia per al turisme català i per a l'economia en general és l'avís de les autoritats franceses aconsellant la seva gent que no viatgin a Catalunya pels brots del coronavirus. És cert que la situació no és normal, o si més no aquesta nova normalitat no és la que desitjaríem, ja que hi ha persones afectades en molts llocs i el risc de contraure la malaltia és alt, però els consells del primer ministre francès no ens fan cap favor, sobretot a una economia que ja està molt tocada, i al turisme gironí, en particular, que rep molts visitants francesos al llarg de l'any, i sobretot ara l'estiu.
Ens les prometíem molt felices quan dèiem que hauríem de mirar si de cara a la tardor el coronavirus tornava a atacar, però pensant que durant els mesos d'estiu, la situació seria diferent, que ens deixaria respirar sense tenir por a contraure'l. No sé si és una situació lògica o és deguda a un mal comportament dels mortals, que ens hem envelat i deixat de prestar atenció a les mesures previsores anunciades. 
Diuen que la culpa és de les festes i trobades nocturnes, i potser per això el govern català vol que no hi hagi aquesta activitat nocturna. Una patacada per als joves, que somien poder sortir de nit a passar-s'ho bé, i per als negocis que buscaven recuperar-se dels mesos que han tingut les portes tancades.
Hem d'assumir que ens toca conviure amb el risc i amb el coronavirus, però hem d'evitar posar-nos a la boca del llop. Cal prendre's seriosament les recomanacions per evitar els contagis, i també per no donar peu a governs, com el francès, que d'alguna manera ens tanquen les portes o limiten les visites dels seus ciutadans, que ens podrien ajudar a fer caixa.

dijous, 23 de juliol del 2020

La delinqüència que creix

Llegia que ara que hi ha menys turistes, els delinqüents es fixen més en els autòctons. És una delinqüència amb més violència. S'atreveixen a tot i de manera sobtada i violent, contra persones que passegen tranquil·lament pel carrer. La sensació de por s'apodera de les persones, sobretot les més vulnerables, la gent gran. Hi ha gent que té por de sortir al carrer.
Com ho podem solucionar? Es produeixen més detencions i també més col·laboració ciutadana, fins arribar a extrems que no s'haurien de permetre, com són les patrulles urbanes. El problema no és que no es detinguin els delinqüents, sinó que surten per la mateixa porta que han entrat. Ja no tenen por a ser detinguts, perquè saben que no els passarà res. Ja estan fitxats i acumulen moltes detencions, però aquí s'acaba tot.
Al meu entendre cal un canvi legislatiu, que no sigui tan permissiu amb les persones que delinqueixen, i se'ls acabi les ganes de delinquir, però també falta endreçar el país. Hi ha focus de delinqüència provocats per la misèria, per la impossibilitat de trobar feina, i per la concentració de gent sense escrúpols, en pisos ocupats. Pisos la majoria dels quals són propietat de bancs i caixes, que no en tenen prou cura, però també pisos de propietaris particulars, que tenen moltes dificultats per fer-los fora.
Com és possible que sigui tan fàcil ocupar un habitatge i tan difícil fer-los fora? Això tampoc no està ben legislat. Una cosa és una ocupació pacífica per part de famílies sense recursos ni habitatge, i l'altra l'ocupació violent de persones que han decidit viure d'aquesta manera i els utilitzen com a seu de dispensa de droga i cau de delinqüents.
Si no hi ha un canvi en les lleis i un treball important per aconseguir habitatge i feina per a tothom, la delinqüència no desapareixerà, i la pressió que puguin rebre simplement servirà per desplaçar-los d'un lloc a l'altre sense deixar de delinquir.

dimecres, 22 de juliol del 2020

Torra parla de convocar un altre referèndum

Hi ha titulars que em fan passar les ganes de llegir la notícia sencera. Avui llegia, referit a unes declaracions del president Torra: "Hem de tornar a convocar un referèndum per mantenir-nos units". Més o menys deia això. O sigui, ara tornarem a muntar un referèndum, ja en portem dos, per aconseguir unir ERC i JxCat, i després? Creieu que aquesta és la manera?
Ho trobo una mica ridícul. És allò de pensar que organitzar grans esdeveniments és la cosa que se'ns presenta bé, però després no sabem governar-nos en la normalitat. S'ha vist i comprovat que una vegada acabat el referèndum, no hem sabut continuar, i ara ens volen tornar a embrancar en una moguda més, per després tornar a fer el ridícul?
Avui llegia el reconeixement de Torra sobre les dificultats de comunicació durant l'episodi del coronavirus. El cert és que només l'hem sentit criticar el govern estatal per haver pres la iniciativa, centralitzat el poder i menystingut les autonomies, però quan ha estat l'hora de portar la iniciativa, tampoc ho ha sabut fer. 
Primer va fallar el conseller de Treball, però la consellera de Salut, que hi ha posat molt bona voluntat, tampoc no ha estat capaç de convèncer ningú. Reconec les dificultats en moments com el que hem passat, però s'ha de ser més pràctic i anar més de dret al gra. No els ho han posat fàcil, però hi ha hagut contradiccions.
No, ara no és hora de convocar un altre referèndum, sinó de governar. De fer avançar el país amb les capacitats que tenim i demostrar a tothom que podem anar sols, amb l'exemple, no només amb les paraules. No sé si s'ha d'eixamplar la base, però el que sí cal és convèncer a més gent que des de casa ho podem fer millor, i demostrar-ho. No em vinguin amb més referèndums, si no és el definitiu, el que pugui decidir, i no simplement formar part de l'hemeroteca.

dimarts, 21 de juliol del 2020

La incògnita de la convocatòria d'eleccions

La notícia de l'ARA diu que el president Torra només pensa en controlar els rebrots i en sortir de l'emergència sanitària, i no haver de preocupar-se per la convocatòria d'eleccions, com si això hagués de ser una preocupació. Jo més aviat parlaria d'ocupació, però ell sabrà...
Segons llegeixo, el president Torra manté la data de la convocatòria de les eleccions, que no ha revelat i que alguns opinen que seria el mes d'octubre. A la incertesa de la data s'hi ha de sumar la incertesa de la situació del coronavirus, ara que s'han produït rebrots i que fa suposar que s'agreujarà de cara a la tardor. 
I a tot això caldria afegir-hi la situació en què es pot trobar el president si el Tribunal Suprem dicta sentència sobre la negativa a retirar la pancarta, que li produiria la inhabilitació i per tant haver de deixar la presidència de la Generalitat.
Tot plegat és força embolicat, però jo penso que s'ho emboliquen una mica perquè volen. La indefinició en molts casos i l'estupidesa en d'altres ha fet que la situació resulti rocambolesca. Entretant va passant el temps i el nostre país no avança. Es perden molts esforços en temes sense importància, i es deixa de treballar per evitar un col·lapse, tant econòmic com social.
La creació del nou partit polític de Puigdemont també està pel mig, i provoca, segons uns, més retards dels necessaris per poder-se consolidar, després de les trifulgues amb el PDECat, que encara no ha quedat clar si aniran de bracet, si permetran la doble militància o bé cadascú anirà pel seu cantó.
Haurem, doncs, d'esperar més dies a saber quan el president decideix fer pública la data de la convocatòria de les eleccions, la qual cosa no trobo bé, perquè hauríem d'estar per altres coses i, sobretot, poder comptar amb un govern fort i amb ganes de fer feina. El que tenim està obsolet.

dilluns, 20 de juliol del 2020

El rei és rebutjat per centenars de manifestants

Amb la visita del rei al monestir de Poblet s'ha volgut cobrir l'expedient de visita a Catalunya dins el recorregut que fa per tota la península. I com calia suposar les reaccions han estat crispades, amb una policia tancant l'accés dels independentistes i facilitant l'entrada als espanyolistes i defensors del rei. Arran dels fets, el president de la Generalitat demana un informe al cap dels Mossos per conèixer en detall la manera com han procedit.
Una vegada més les crítiques al comportament dels cossos policials han estat presents, per considerar que s'ha vulnerat el dret d'expressió. No podem oblidar que la manifestació en contra d'un fet, com pot ser la visita del rei al país, és i ha de ser totalment permesa. L'altra cosa és si hi ha actes incívics i violents, que obliguin la policia a prendre mesures de contenció.
Molts voldrem conèixer l'opinió del conseller d'Interior, Miquel Buch, que es troba entre l'espasa i la paret. Per una banda es veu obligat a defensar l'actuació de la policia que d'ell depèn, però per l'altra ha de justificar la seva defensa davant qui ho considera una manca de llibertat dels manifestants.
Una de les reaccions més crítiques a l'actuació de la policia ha estat la de l'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, exigint la dimissió del conseller Buch. Ponsatí no és la primera vegada que es manifesta molt crítica amb el govern actual, probablement exigint més energia davant de la paràlisi de l'actual govern, que ha permès una inacció que no afavoreix els interessos del país. 

diumenge, 19 de juliol del 2020

Més sobre la corrupció del rei emèrit

Aquest diumenge, a l'ARA, podem veure com aprofundeix en els afers del rei emèrit deixant en evidència la seva activitat corrupte, que s'ha conegut gràcies a la premsa exterior i no s'hi ha pogut fer res per silenciar-ho, malgrat l'hermetisme que s'ha practicat des de dins. Resulta interessant conèixer com ha actuat el rei que ens va treure de la dictadura, però que, igual com varen fer antecessors seus, sobretot Alfons XIII, va caure en la corrupció per fer-se ric a expenses dels seus súbdits.
Una vegada més queda demostrat que la inviolabilitat no és una bona cosa, sinó que actua contra la democràcia. No té cap sentit democràtic respectar-la, sinó que hauria de caure tot el pes de la Justícia,  perquè tal com el mateix emèrit ha dit moltes vegades, la Justícia és igual per a tothom. Li faltava afegir: menys per a mi.
Estic d'acord amb les afirmacions que surten en els articles de l'ARA on es diu que els republicans no han fet la feina, no estan prou preparats, ni compten amb prou gent a Espanya, sinó que el desastre de la corona ve del propi rei emèrit, i que per tant la monarquia a Espanya no es troba en perill.
Felip VI, a qui se li observa molt poca empatia amb la població, sobretot la que no li és favorable, podrà continuar regnant amb comoditat, perquè els principals partits polítics espanyols sempre li donaran suport. Això no vol dir que a la monarquia li puguem garantir una vida infinita, doncs les seves bases s'han remogut i no sabem si pot ser un principi d'un llarg final.
Difícilment nosaltres veurem la reinstauració de la república, perquè la classe política que l'hauria de defensar està molt debilitada. No hi ha líders amb suficient capacitat per moure la població espanyola a reivindicar-la, amb un mínim de garanties d'èxit, i els espanyols, en general, encara son massa fans de la monarquia com per voler-la fora.
El següent pas en tota aquesta història de la corrupció del rei emèrit serà la reacció que pugui tenir el rei actual respecte al seu pare, i si li convindrà fer-lo fora de la Zarzuela per garantir la continuïtat del seu regnat, amb menys dificultats de les actuals. La desconfiança cap a la figura del rei ha augmentat, i això pot anar a més, si no hi ha una reacció dràstica per part del rei.

dissabte, 18 de juliol del 2020

Ada Colau, la família de cap de setmana

Ni credibilitat ni vergonya és el que no té l'alcaldessa de Barcelona. No es pot estar tot el dia criticant els altres i demanant mesures de seguretat i paral·lelament incomplint allò que es reclama. Avui hem sabut que la família de l'alcaldessa ha sortit de cap de setmana. Precisament s'ha demanat als barcelonins i persones de l'Àrea metropolitana que no anessin a la segona residència, atesos els rebrots del coronavirus d'aquests darrers dies. Quin exemple dona l'alcaldessa?
No ens ha de venir de nou perquè ja estem acostumats a la incoherència de la senyora alcaldessa de Barcelona, però pensem que en aquest cas podia ser més curosa i respectar les normes que es demana que facin els altres. 
Avui llegia un article d'en Miquel Puig, a l'ARA, que parlava de la categoria dels polítics al nostre país, i t'adones que és cert que no tenim les persones adequades per liderar un país just i democràtic. L'article parlava de la poca atenció dels nostres governs per al benestar de la població. En què estan ocupats?
Tant a nivell municipal com l'autonòmic o l'estatal, ens trobem amb unes persones superades per les circumstàncies, sense pensar en els aprofitats i corruptes que de tant en tant es deixen veure. Jo no penso que la majoria ho siguin, sí que hi poden caure, però no és això el pitjor, sinó la seva incapacitat de resoldre problemes i com queden desbordats per la maquinària administrativa, pel funcionament de l'administració pública.
De totes maneres, i tornant a l'inici del post, és molt trist que els polítics no siguin capaços de donar exemple. Haurien d'entendre que la gent es fixa en ells, i que han de fer-ho més bé que la majoria. No poden esperar servir bé la població si no son capaços de complir amb les seves obligacions, i ser fidels amb allò que prediquen. Llavors passa que al cap dels anys t'adones que t'han enredat, i quedes decebut i poses a tots en el mateix sac.

divendres, 17 de juliol del 2020

Fracassa la transparència del govern municipal d'Arenys

Segons es va poder saber, la valoració que en fa l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona és d'un discret 43,75% quan s'havia arribat a superar el 90%. Aquesta xifra demostra que la transparència que practica el nostre govern municipal és pèssima i cal millorar-ho.
La impressió que tens, quan mires a la casa gran, és de desmanec, deixadesa i que l'equip de govern està desbordat. Entenc que les circumstàncies no són gens favorables, però queda demostrat que no tenim el millor govern possible, sinó unes persones voluntarioses que no acaben d'acostumar-se a la vida municipal, superats pels pals a les rodes que s'acostumen a col·locar.
Res justifica que no puguem comptar amb persones capaces de resoldre els entrebancs que el dia a dia presenta, i caldria una reflexió a fons sobre la manera que es dirigeix el municipi, i la necessitat de comptar amb la complicitat de tothom, siguin del color que siguin.
Ni els carrers són més nets, tot el contrari, ni la resposta a les demandes dels vilatans és l'adequada, ni la informació sobre què es cuina dins l'ajuntament arriba als contribuents. No n'hi ha prou amb bona voluntat, que és d'agrair, sinó que cal eficàcia i resolució davant les dificultats.
L'equip que lidera l'alcaldessa Moreno no aconsegueix convèncer que tinguin la capacitat de governar la vila, i hi ha massa temes sense resoldre. Insisteixo que les circumstàncies no són favorables, i que l'epidèmia del coronavirus no ho ha posat fàcil, però no és qüestió de buscar justificacions, sinó estratègies per millorar la governabilitat de la vila i, a més, conservar la confiança que els electors varen dipositar en els partits polítics que configuren l'equip de govern. A tot això, els vilatans hi hem de col·laborar amb més sentit civic.

dijous, 16 de juliol del 2020

El major Trapero espera sentència

Segons he pogut llegir a l'ARA, la sentència al judici al major Trapero, entre altres, es podria conèixer abans d'acabar el mes de juliol. També diu la notícia, que el resultat estaria entre la desobediència i l'absolució. Es pot arribar a interpretar que seria més propera a l'absolució, però ho frena el fet de no poder-los condemnar, com si amb l'absolució quedés en entredit tot el procés judicial.
No cal dir que m'agradaria que els acusats fossin absolts, perquè jo només hi sé veure diferència de criteris a l'hora de conduir els mossos d'esquadra, i no pas desobediència. Ha quedat demostrat que el coordinador espanyol tenia molt interès en condemnar aquells que no podia governar, i penso que els jutges han de ser prou sensibles a la realitat.
El dubte que tinc és si en aquesta ocasió els jutges no es deixaran portar per l'animadversió que els caracteritza cap a tot allò que és i representa Catalunya. En cap cas poden justificar que l'actitud del major Trapero fos cap conxorxa amb els polítics catalans de torn, sinó més aviat hi va posar fre, i així ho ha declarat des del primer dia.
Seria un bon inici de vacances comprovar que el major Trapero no és condemnat per una cosa que no va fer, com seria desobeir mandats judicials. No agradarà com va dirigir la policia catalana, i haurien preferit veure els mossos bufetejar la gent concentrada, però aquesta no va ser la voluntat dels caps i això, que va deixar en evidència la resta de policia, nacional i guàrdia civil, va enutjar l'aparell de l'Estat i n'han rebut les conseqüències tots els condemnats i persones a l'exili.

dimecres, 15 de juliol del 2020

El govern balear i el turisme desenfrenat

Llegia les mesures del govern balear sobre la prevenció de rebrots del coronavirus, i concretament a la zona de turisme més desenfrenada que corre el risc de veure's afectada per aquests rebrots. És molt difícil aconseguir que la gent es comporti i prengui precaucions, potser perquè en anar beguts el descontrol és total, o potser simplement perquè es tracta de persones inconscients.
Davant la decisió de tancar uns dels carrers més problemàtics de Palma, ja han sortit empresaris afectats a protestar. Diuen que és la decisió més fàcil, i que caldria no ser tan dràstic. Jo els entenc, però també penso que ells no fan la seva feina. Si el govern balear no tanca aquests locals, què faran ells per controlar els seus clients? S'encarregaran de que respectin les mesures de seguretat?
Arribo a la conclusió que només es busca el benefici fàcil, i es pensa poc en la salut i conseqüències de no respectar les mesures que se'ns dicten des de Salut. És clar que tothom es preocupa pels seus negocis, però no s'hi val a fer trampes. És clar que s'ha de donar una imatge a l'exterior que aquí està tot controlat, però qui ho fa? 
Ja fa massa anys que el turisme que arriba a poblacions com Lloret i potser ara no tant, a Calella, s'havia d'haver reeducat. El cas de Palma és un altre exemple de mal aprofitament del turisme. S'ha buscat un turisme de masses, amb pocs diners a sobre i que comporten molts mal de caps. Canviar això no és fàcil i fer-ho gaire ràpid encara menys, però hem d'intentar millorar el tipus de turisme, per evitar que en situacions com l'actual, s'hagi de procedir amb mesures dràstiques de tancament dels negocis i fer fora el turista. No sé si amb l'experiència d'ara n'aprendrem, però valdria la pena reflexionar-hi una mica i dedicar-hi una mica d'esforços.

dimarts, 14 de juliol del 2020

El president del Parlament, espiat

L'espionatge al president del Parlament català, el senyor Torrent, forma part d'un episodi més de les actuacions de l'Estat espanyol, això es creu, per intentar controlar qualsevol moviment que puguin fer les principals autoritats catalanes. No és nou, però ara ho sabem abans. Les notícies costen més de passar desapercebudes.
Aquesta desconfiança constant no és un bon senyal per a les relacions entre els governs espanyol i català, però ningú hi confia. Vull dir que tots sabem que no hi ha cap interès, per part del govern espanyol, en confiar en el català per a res. La taula de diàleg famosa, que s'havia de reprendre aquest mes de juliol, no deixa de ser una excusa més per anar allargant en el temps la crítica situació de desencaixament.
Que l'aparell de l'Estat es dediqui a espiar el president del Parlament, no és sinó una mostra més d'aquesta realitat antagònica i rebuig a la democràcia com a base del sistema polític. La recentralització del poder de l'Estat, arran de l'epidèmia del coronavirus, és un exemple més del pensament centralista de Madrid. La desautorització judicial de què parlava ahir, sobre el confinament decretat per la Generalitat, també és una altra demostració del poc interès en la potenciació de les comunitats autònomes, més enllà d'una descentralització administrativa i encara controlada.
No sé si arribarem a conèixer més detalls de l'espionatge descobert al president del Parlament, però com a mínim podem estar segurs que hi ha més gent a la llista, que tard o d'hora coneixerem. Es vol controlar qualsevol gest, abast que els seus impulsors el puguin fer, escarmentats per com va anar la preparació del referèndum de l'1 d'octubre, tot i el suposat control que hi havia per part de l'aparell de l'Estat.

dilluns, 13 de juliol del 2020

D'un arbre caigut tothom en fa llenya

Tenim un govern tan feble i poc creïble que tothom s'hi atreveix. Tenen tan poca credibilitat que un jutge de poble els tomba els decrets i allò que faci falta. Així no podem anar bé de cap manera. El govern català content per haver recuperat el poder, després de mesos d'estat d'alerta, decideix confinar Lleida i un jutge li diu què s'ha cregut qui és per decidir-ho! 
La veritat és que em fa vergonya tot plegat. Hem caigut tan avall que qualsevol mico se'n fot de nosaltres. I llavors qui farà cas al govern, quan està tan desprestigiat? Ja poden anar signant decrets que ningú no se'ls creurà. Com podem anar bé?
Ja no sé si és llàstima el que em provoca aquest govern, o ràbia per trobar-nos en la situació en què estem. La política ha quedat tan desprestigiada, i tan a remolc de la justícia, que ja no pot fer un pas sense que se li qüestioni la idoneïtat dels acords presos pel govern català.
Diuen que el govern espanyol els diu que continuïn, perquè tenen la raó, i al final la justícia els hi donarà, però entretant què han de fer? A qui s'han de creure els ciutadans de Lleida? Es queden a casa o surten com si res, perquè ho ha dit la jutgessa de guàrdia?
No sé com acabarà aquest assumpte, però el mal ja està fet. La facilitat en què un jutge qualsevol pot fer trontollar el govern i posar en dubte la seva autoritat, comporta un descrèdit a la política, que és difícil de recuperar. A partir d'ara tot és qüestionable, opinable i, per tant, fàcilment desobeïble. No voldria posar-me a la pell dels nostres governants. Ja sé que molta culpa no és d'ells, sinó que ja hi ha qui s'ha cuidat d'aplanar el camí, però també hi ha col·laborat la seva ineptitud a l'hora de prendre moltes decisions, i la deixadesa a l'hora de fer govern. Necessitem eleccions perquè hi hagi un canvi, i a poder ser que sigui a millor.

diumenge, 12 de juliol del 2020

Lleida es confina als domicilis

A l'espera de conèixer els resultats electorals de Galícia i el País Basc, on ningú posa en dubte les victòries del PP i el PNB respectivament, avui hem conegut que el govern català ha decidit imposar el confinament domiciliari a Lleida i un parell de poblacions més del Segrià. Sembla ser que aquesta és la mesura que pot garantir que els rebrots no vagin a més i es pugui controlar l'epidèmia.
La decisió presa és un pas enrere en el procés de normalització després de tants mesos de confinament i incertesa. Això ens fa pensar que el risc continua viu i cap població pot cantar victòria. Com ja he comentat aquests dies, ja no es tracta de tenir la mirada a la tardor, sinó que les altes temperatures de l'estiu tampoc han ajudat a decantar el coronavirus.
Algú ens haurà de dir si hem abaixat massa aviat la guàrdia, però també s'ha d'entendre que la situació en què ens trobàvem no podia continuar gaire més temps. Haurem d'esperar si les mesures preses fins ara han estat les adequades. Aquesta setmana un article del New York Times, que avui reproduïa l'ARA, parlava de l'experiència de Suècia, en què es va prioritzar l'economia a la salut, i el resultat ha estat pitjor del que s'esperava.
Suècia ha tingut més morts, proporcionalment al nombre d'habitants, que altres països i tampoc s'ha salvat dels problemes econòmics. Sembla ser que ha estat la pròpia població que ha frenat i ha afeblit l'economia del país. L'exemple de Suècia havia de servir per donar la raó a aquells que posaven per davant l'economia del país, i al final s'haurà demostrat que el més important era frenar el virus, encara que posés en perill la situació econòmica.

dissabte, 11 de juliol del 2020

Preparant la visita del rei

Davant l'anunci de la visita del rei a Catalunya aquesta setmana, els partits polítics i associacions cíviques estan preparant la resposta que se li vol donar, sobretot tenint en compte el ja famós discurs del 3 d'octubre i la corrupció dels Borbons, que ha quedat en evidència, en la figura del rei emèrit, però que esquitxa a tots.
Sabem que la repercussió de les mobilitzacions que es puguin organitzar comportarà la construcció de barreres policials perquè aquests mobilitzats no puguin arribar on es trobi el rei, tant a Figueres com a Barcelona, que potser ni els veurà ni els sentirà. És una acció simbòlica que pretén visibilitzar el rebuig a la figura del rei per part de molts catalans, no només dels republicans de tota la vida, sinó també d'aquells que es varen sentir ofesos amb el discurs del 3 d'octubre, i que potser no s'havien plantejat mai el dilema entre monarquia i república.
Moltes persones consideren la visita com una provocació del rei, perquè segur que és conscient de com es va rebre l'esmentat discurs, i, tot i que la visita forma part d'un recorregut per tota la geografia espanyola, no es considera que sigui el moment més oportú, sobretot tenint en compte tot el que va sortint del seu pare, a qui alguns l'aconsellen un exili discret per no marejar més la perdiu.
La lectura que alguns fan és que el rei emèrit ha aconseguit augmentar sensiblement el rebuig a la monarquia, com mai es podia haver imaginat, i el seu fill, l'actual rei, també hi ha col·laborat, i encara que la continuïtat de la monarquia probablement no es troba en perill, perquè encara hi ha molts adeptes, però sí que com a mínim no passaran desapercebudes les diferents accions i paraules que es vulguin dirigir a la població. A Catalunya, sens dubte, la reacció que ara es prepara, continuarà en cadascuna de les ocasions que es presentin, doncs la memòria, en aquest cas, es manté, i se'l culpa de la situació en què ens trobem.

divendres, 10 de juliol del 2020

El dret a vot, en perill

Aquests dies ha sorgit la polèmica a les comunitats gallegues i basques que tenen convocades les eleccions al seu Parlament aquest diumenge dia 12 de juliol, arran dels rebrots del coronavirus. Hi ha qui defensa que es pot impedir votar qui estigui contagiat, perquè podria contagiar altres persones, però també hi ha qui diu que s'ha de fer qualsevol cosa per permetre exercir el dret a vot, que defensa la nostra estimada Constitució.
Entenc que hi ha declaracions fetes molt a la lleugera. No és tan fàcil dir que tu no pots votar perquè estàs contagiat. Aquesta era una possibilitat que havien de preveure quan varen decidir convocar les eleccions, el mateix que podria passar a Catalunya si s'acaben convocant a la tardor. Si som tan primmirats, val la pena ser més previsors i trobar la manera perquè tothom pugui votar.
Avui la premsa se'n feia ressò i aportava diferents declaracions de consellers gallecs i també del govern basc. Hi ha alcaldes, amb població confinada, que demanen ajornar les votacions al seu municipi, però sembla ser que els respectius governs no ho veuen bé. També hi ha les opinions de tot tipus de la part judicial. Què passaria si a alguna persona se li negués el dret a vot, i ho recorregués al Tribunal Constitucional? Es podrien declarar nul·les les eleccions i, per tant, els resultats?
Queden dos dies i convindria que quedés clar quines són les possibilitats i, sobretot, les repercussions que poden tenir unes o altres decisions. El govern de Madrid se'n renta les mans i es posa a xiular. Són els governs de Galícia i el País Basc, i les seves Juntes Electorals les que hauran de decidir què fan. Sigui el que sigui, segur que comportarà polèmica, ja sigui per no haver deixat votar a algun elector, o bé per posar en risc la salut de la resta de ciutadans. El plat està servit!

dijous, 9 de juliol del 2020

Confinar o no confinar, aquesta és la qüestió

No és estrany que tots plegats estiguem confosos i que tinguem una certa inseguretat a l'hora de parlar de l'epidèmia del coronavirus, perquè, si t'hi fixes, tothom hi diu la seva i són opinions contradictòries. Arran, per exemple, del confinament perimetral del Segrià, veureu opinions de tot. Fins i tot dins del PSC, tenim a Iceta que diu que s'ha fet tan malament, i al mateix temps el ministre Illa diu que s'està fent bé. Com quedem?
Tenim a la síndica de Lleida que protesta contra el confinament de la comarca, i també uns epidemiòlegs que opinen que l'obligació de portar mascareta a l'espai públic, encara que hi pugui haver la distància de seguretat, no té cap base mèdica. D'altres opinen el contrari.
Amb tot això... a qui hem de creure? A les autoritats que ens han amenaçat amb una multa de cent euros? Certament aquesta és la millor solució, si ens volem estalviar la multa, però... té sentit tot plegat?
Sigui com sigui, però, ja ens han informat que arran dels rebrots de Lleida, ja hi ha hagut una víctima mortal. Vol dir que la cosa és seriosa i no ens ho podem agafar a la lleugera. Sí que demanem més transparència i decisions clares. No forçar més del compte, però assegurar al màxim els resultats, i el ser capaços de decantar el coronavirus.
Prendre decisions no és fàcil i sempre estan supeditats a la crítica, ja sigui per interès partidista, ja sigui perquè en pocs moments s'ha decidir, però sí que els demanem la màxima coherència, la màxima transparència, i humilitat. A vegades hi ha massa supèrbia i al final... som humans.

dimecres, 8 de juliol del 2020

Tret de sortida a una Festa Major diferent

Avui hi ha el tret de sortida d'una Festa Major peculiar, diferent a totes les festes celebrades fins ara. Seran uns dies estranys en què hi haurà actes culturals molt controlats per no provocar rebrots de l'epidèmia, que es compaginaran amb unes passejades amb mascareta, obligatòries al carrer, a partir de demà, i la feina que alguns ja hem començat a fer de manera presencial.
Els actes d'estiu, que comencen amb Sant Joan, s'han vist modificats per culpa del coronavirus, però no hem renunciat a organitzar-los, encara que l'assistència sigui restringida, sobretot en actes que, amb més o menys bon gust resulten multitudinaris, com ara la traca final de les Completes a Sant Zenon, i no em refereixo a la traca pirotècnica.
La impressió és que no ens trobem davant la Festa Major de la nostra vila, sinó d'una incertesa sobre què pot acabar passant. Quan ens pensàvem que podíem estar tranquils fins a la tardor, han sorgit uns rebrots a Lleida i també a Barcelona, que ens fan creure que no ens traurem de sobre tan fàcilment aquest maleït virus.
Gaudirem de la Festa Major virtualment? O respectant la distància de seguretat? Jo penso que no serà el mateix i que hi haurem de posar molta imaginació perquè no trobem a faltar la festa de cada any. Ja ens va passar per Sant Joan i crec que ens tornarà a passar ara, i molt em temo que serà el mateix per Sant Roc, una festa que destaca molt per la gran participació en tots els seus actes. 
Diem que ens hi hem d'anar acostumant, però jo penso que no, que només ha de ser un fet puntual i que hem de trobar la solució perquè les nostres festes tornin a ser com abans, molt participades i amb molta proximitat, encaixant les mans i besant-nos.

dimarts, 7 de juliol del 2020

Una institució que per a molts fa nosa

Cada vegada sabem més la veritat del que va passar i no ens serveix de res. En el cas de la corrupció del rei emèrit i els possibles vincles del rei Felip VI, anem coneixent nous episodis i fets que l'involucren en la corrupció, però sabem que no servirà per encausar ningú. Això més aviat provoca impotència i ràbia. A vegades penses que potser seria millor no saber-ho i continuar vivint enganyats, abans que indignats per no poder fer res per carregar-los les culpes.
A totes aquestes notícies s'hi ajunta la visita que els reis actuals estan fent a tot el país, i que aviat tocarà a Catalunya. No són ben rebuts per a moltes persones, però els hem d'aguantar. Ells ho fan com un deure i nosaltres ho vivim com una obligació. El millor seria, en les circumstàncies actuals, que es quedessin a casa i ho deixessin per a més endavant.
Hi ha qui veu en tot això el principi de la decadència, però jo, que en aquests temes sóc molt pessimista, penso que només es tracta d'un parèntesi negre de la institució reial, a l'espera de temps millors, sobretot aquells en què passen més desapercebuts. 
A tot això només faltava la coincidència de la celebració de l'aniversari, en números rodons, del Tribunal Constitucional, per acabar d'embolicar-ho tot i, per a molts, acabar de maleir la situació que estem patint. No es pot lloar un Tribunal com si es tractés d'alguna cosa sagrada quan depèn de la voluntat dels seus membres, que en cap cas garanteixen l'objectivitat en les seves decisions. Estem en mans d'un poder que té la lliçó ben apresa i que res els farà moure del camí traçat. El concepte de democràcia i respecte als drets humans és totalment ignorat per uns defensors de l'estatus quo, basat en la defensa a ultrança de la unitat d'Espanya.

dilluns, 6 de juliol del 2020

La fixació d'Elisenda Paluzie

He llegit l'entrevista de l'ARA a l'Elisenda Paluzie, presidenta de l'Associació Nacional Catalana (ANC), perquè el titular es fixava en el risc que l'independentisme no vagi a les urnes. És cert que estem tots molt cansats i desanimats. És molt possible que hi hagi persones que ja no vulguin sentir a parlar més d'eleccions ni manifestacions. Això podria fer que els resultats electorals no fossin els que molts esperen i, sobretot, no s'aconseguís superar el 50% de vots independentistes i justificar la fixació que té la presidenta de l'ANC en la unilateralitat.
No sé perquè aquesta mania de pensar que en superar el 50% s'acaben els problemes, quan tots sabem que per més que pugi aquest percentatge, la part contrària no estarà disposada a negociar un referèndum, i els que s'ho miren en distància, per exemple Europa, haurien d'observar un augment poc creïble en aquests moments i per a molts anys.
Considero que és una pèrdua de temps i d'esforços, però té més sentit en una organització cívica i privada, que no pas quan això passa en el marc públic, en formacions polítiques que ens representen. M'agradaria, però que la senyora Paluzie m'expliqués què pot fer de diferent si els resultats electorals donen un vot independentista per sobre del 50%. Quina estratègia pensa seguir per convèncer els partits polítics elegits que actuïn contra el marc legal, sabent que ells mateixos tenen presos polítics de llarg recorregut. 
Penso que hi ha una feina a fer important, i és la lluita contra la injustícia que es practica a Espanya quan es jutja independentistes. L'ús de la Justícia per escarmentar qui pensa contra la unitat d'Espanya. El diferent tracte rebut si ets independentista o no. Hi ha prou camí per recórrer per solucionar uns problemes que seran sempre letals davant de qualsevol intent de revolucionar el país, de manera pacífica. Una altra cosa, és tornar a caure al mateix parany, i no aconseguir cap pas endavant.

diumenge, 5 de juliol del 2020

Puigdemont i Comín hi tornen

Segons he pogut llegir, les declaracions de Toni Comín van en la línia de provocar el conflicte, com a única via per aconseguir la independència. Ja sabem que amb diàleg no hi ha manera que el govern de l'Estat espanyol concedeixi el dret d'autodeterminació del poble català, encara que fóssim una gran majoria els que ho volguéssim. El tema està en com volen encarar aquest conflicte que ens ha de portar a la independència.
Diu Toni Comín que el fracàs del setembre de 2017 no va ser que no érem suficients, sinó que no ens varen preparar per afrontar-nos a l'Estat espanyol. Com si ens penséssim que parlant la gent s'entén i que l'Estat ens concediria allò que demanàvem. Ara representa que ja està clar, i ens han d'avisar que hi haurà conflicte, que ens hi haurem de posicionar i atendre'ns a les conseqüències. Jo em pregunto: Què farem?
Tornarem a sortir tots al carrer? A protestar i exigir el referèndum? I així ens el donaran? És la creació del nou partit polític la manera d'enfrontar-nos a l'Estat espanyol? Entretant la gent d'ERC què farà? S'ho mirarà?
Ja dic jo que si el que pretenen Puigdemont i Comín és que ens violentem i donem la cara per aconseguir la independència, tal com van les coses en aquests moments, no hi haurà quòrum. Que no pensin que augmentarà el nombre de persones que sortirà al carrer desafiant-ho tot. La gent està molt cansada, i ha vist de què anava tot plegat. Potser arribarà un dia que es podrà fer un altre intent, però molt probablement serà amb una altra generació, persones que hauran estudiat la història dels nostres dies, i que ho plantejaran de manera diferent.
Sap greu per la situació en què es troben els presos polítics, i els exiliats, però ara per ara, tot està molt verd, i hi ha massa interessos personals entre la classe política catalana. Falten perfils nous, que siguin capaços de liderar el país, més enllà dels simbolismes i les bones intencions.

dissabte, 4 de juliol del 2020

El Segrià confinat

La notícia del dia, a nivell de país, seria el confinament de la comarca del Segrià, amb capital Lleida, atesos els rebrots del coronavirus que s'han produït els darrers dies, augmentant les persones que es troben a la unitat de cures intensives de l'hospital de la capital. Aquella por que tots tenim que hi hagi rebrots en un futur, pensant sobretot de cara a la tardor, s'ha produït abans d'hora i ha provocat que, des de la Generalitat, es decretés el confinament de la comarca.
Aquesta situació d'incertesa constant farà, sens dubte, que aprofitem el moment per fer tot allò que ens cal, pensant que qui sap si ho podrem fer més endavant. Viure el moment, fins que no tinguem la certesa de comptar amb una vacuna que ens immunitzi del virus.
El confinament del Segrià comporta no només una situació de perill de contraure el coronavirus, sinó també una situació de precarietat social amb totes les persones que s'hi han desplaçat per a la recollida de la fruita. Serà aquesta raó o no la causant dels estralls, però el que si és cert que les persones allà desplaçades ho estan patint, amb una situació molt dolenta, que ens ha de fer pensar.
Des del primer dia hem vist com s'ha tractat els treballadors vinguts de fora, amb denúncies contra actituds racistes i amb problemes per poder-los allotjar. Ara es complica més amb el confinament, i amb l'avís que totes les places estan cobertes i que no cal més mà d'obra. Persones que malviuen per poder obtenir uns diners que els permeti viure la resta de l'any, a ells i les seves famílies.
Espero i desitjo que la nova crisi passi ràpidament i que sigui lleu, i que ben aviat puguin obrir les portes perquè la mobilitat sigui la correcta, amb precaucions, però sense restriccions.

divendres, 3 de juliol del 2020

França canvia el primer ministre

La notícia que informa del cessament de tot el govern francès i el nomenament del nou primer ministre, parla dels motius d'aquest canvi que convé tenir en compte. És una mica allò que diem sempre que es treballa més les qüestions personals que no pas les de país. 
El comentari de la notícia ve a dir que el canvi ve produït per la voluntat del cap d'estat francès de fer fora qui li fa ombra, l'actual primer ministre, i posar-hi algú més tècnic i poc conegut, pensant en les eleccions presidencials d'aquí a dos anys. És a dir, importa poc el benefici que em pugui treure el poble francès, i molt les conseqüències per a l'actual cap d'estat.
Aquesta lluita personal, que podria ser legítima, no hauria de suposar cap perjudici al funcionament del país. No pot ser que una ambició personal passi per davant dels interessos de la nació. Tot això va més enllà de lluita partidista, interessos de grup, sinó que simplement busca els guanys personals. Se'm fa difícil pensar que es tracta d'una estratègia per servir més i millor el poble francès. 
Desconec els personatges implicats i la seva capacitat per servir la població, però llegint la notícia sí que m'ha cridat l'atenció la manera com es plantejava, i que m'he cregut perquè la veig totalment factible. Sap greu, que aquests siguin els motius del canvi del govern francès. Sempre es diu que són els millors possibles, si més no això passa al nostre país, encara que a la llarga es demostra que hi ha més literatura que realitat.

dijous, 2 de juliol del 2020

Puigdemont crea un nou partit polític

Finalment el president a l'exili tira pel dret i no espera els resultats de les negociacions entre el PDECat i la Crida, i tira endavant la creació d'un nou partit al voltant de JxCat. Puigdemont va intentar ordenar l'acord entre les diferents faccions, però no se'n va sortir. Bonvehí ha aconseguit el suport de molts alcaldes del PDECat i no s'ha deixat convèncer, tot i la pressió rebuda. La sortida de Puigdemont ha estat no fer cas de les negociacions i fer allò que ell volia i ha defensat sempre.
Si fa uns dies parlava de la fragmentació de partits polítics hereus de Convergència, ara encara n'hi podrà haver més. Caldrà observar quina és la resposta dels defensors del PDECat, molts d'ells cansats de la intransigència del president a l'exili. Caldrà veure si afluixen i es posen d'acord en la creació d'aquest nou partit polític, o bé si es mantenen ferms en conservar el PDECat i presentar-se a les properes eleccions de manera separada.
Avui s'ha conegut que Puigdemont convoca l'assemblea constituent aquest 25 de juliol, i no vol esperar més. Això farà decidir a Bonvehí i aquells que li donen suport si cal mantenir-se ferms o claudicar. 
De la mateixa manera que Marta Pascal es va distanciar de Puigdemont, Bonvehí haurà acabat també distanciat d'ell. La força de Puigdemont ha estat important i, contra el que algú es podia pensar fa uns dies, al final haurà aconseguit els seus propòsits. De fet, la seva situació no li permet gaires figures, i necessita mantenir-se al dia perquè el seu exili no s'eternitzi. Una altra cosa és si aquesta és la solució a tot el Procés, o caldria enfocar-ho d'alguna manera perquè el resultat l'acostés al país.
Entretinguts ho estem, i veurem en què acaba tot plegat. Tal com ja comentava fa uns dies, ERC sembla en principi el més beneficiat per aconseguir el seu gran somni: esdevenir la primera força política del país.

dimecres, 1 de juliol del 2020

El desviament del clavegueram torna a ser notícia

La notícia que l'avantprojecte de l'estació de bombament de l'aigua i el corresponent desviament del clavegueram estarà enllestit a finals de mes, seria una molt bona notícia si no fos que estem molt escarmentats que les obres públiques s'endarrereixin, i que es tracta d'una obra essencial que fa molt temps que hauria d'estar resolt.
Sembla que a finals d'aquest mes de juliol es podria lliurar l'avantprojecte a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que és qui s'haurà de fer càrrec de les obres, però en intervenir-hi tantes administracions, el perill és que no s'avanci suficientment, i que l'obra s'endarrereixi encara més.
La informació de Ràdio Arenys diu que la consellera comarcal ho veu d'aquesta manera, i que es tracta d'una obra que afecta els dos Arenys, però qui en rep les conseqüències és Arenys de Mar, cada vegada que hi ha pluges importants. Arenys de Munt ha de beneir l'emplaçament al seu terme municipal, i això esperem i desitgem que acabi passant, i que els tràmits per a la requalificació dels terrenys no s'allarguin gaire més.
Arenys de Mar té una sèrie de projectes encallats que porten molts anys endarrerits, i que són de vital importància. El Rial del Bareu, el clavegueram, el desviament per fora de la població de l'accés entre la N-II i l'Autopista, el mateix accés a l'autopista, entre els dos Arenys, el camí cap a Caldes d'Estrac... tot això sense parlar de temes que només afecten a la pròpia administració local. Tots els descrits hi ha com a mínim una administració supramunicipal que ens fa la guitza, i no sempre ens posem d'acord.
Aquest arrossegament dels temes cansa molt i fa perdre la confiança en l'administració pública del nostre país. No és estrany que la gent es senti estafada i poc escoltada, quan observa el poc cas que es fa de les reivindicacions, penso jo assenyades, d'unes obres que són necessàries per a la vila.
Seguirem el procés d'aquest desviament del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt, amb molta paciència, però sense defallir. Confiem que els nostres polítics siguin prou rotunds en la pressió a les altres administracions, perquè no s'allargui més.