divendres, 30 d’abril del 2021

Vuit dies per sortir a sopar a fora

Avui ens han anunciat que a partir del dia 9 de maig els restaurants podran servir menjars fins a les 11h de la nit. Encara queda una setmana amb les restriccions de tancar passades les 5h de la tarda, però m'imagino que en l'ànim dels restauradors, s'espera la mesura amb ganes, després de tants mesos amb mesures tan restrictives.

De fet el nostre país és dels llocs on s'ha aplicat mesures tan severes i això ha provocat que molts treballadors de la restauració caiguessin en un ERO i que alguns negocis hagin hagut de plegar, per no tornar a obrir. 

La lluita sempre està entre el dret a la salut i el dret al treball, però com ja hem dit altres vegades, probablement s'ha estat massa sever sense poder demostrar que els restaurants i bars fossin focus de contagi. Hi ha prou maneres per controlar-ho sense la necessitat de ser tan dràstics i durant tant de temps.

Després d'una setmana, que a alguns se'ls farà eterna, podrem tornar a tenir l'oportunitat de sortir a sopar a fora. Aquesta sortida haurà de ser controlada respectant les mesures de seguretat que regnen des del primer dia, però estic segur que els propietaris de bars i restaurants vetllaran prou per respectar les indicacions del Procicat perquè ja han patit prou pel temps que han tingut les taules buides i les cadires apilades.

dijous, 29 d’abril del 2021

El govern municipal vol cedir la Raureta a la Generalitat

M'ha cridat l'atenció la notícia que el grup municipal majoritari a l'oposició votaria en contra de la cessió, per part de l'Ajuntament a la Generalitat, de la finca de la Raureta, per gestionar un centre de menors. De fet, a l'edició d'aquest mes d'abril de la revista L'Agenda ja en parlaven. M'agradaria, però,  tenir la versió de l'equip de govern per tenir més coneixement de causa, però no he sabut trobar informació al respecte al web municipal.

Considero que la creació d'un centre de menors a la població és prou important com perquè el Ple municipal pugui aprovar la cessió de la finca per unanimitat. Per una banda perquè s'està parlant de la cessió d'un patrimoni important, que ara no és utilitzat, però per altra banda perquè el fet que hi hagi un centre de menors a la vila comporta també una sèrie d'efectes a tenir en compte, un dels quals és l'escolarització dels residents.

A tot això cal afegir que la Raureta havia estat promesa a l'entitat Junts Autisme, perquè hi desenvolupi el seu programa, molt ambiciós, i que tenien coll avall. Desconec si l'oferiment que l'Ajuntament ha fet a l'entitat de l'edifici Stella Maris ha estat acceptat per Junts Autisme, perquè tampoc n'he trobat la informació.

Crec sincerament que, en tractar-se d'una actuació destacada, val la pena anar-hi de la mà tots plegats, i no pas perquè es pugui qüestionar la creació del centre de menors, sinó per evitar mals entesos i lligar tots els caps necessaris perquè la iniciativa sigui favorable i ningú se n'hagi de penedir.

Hi ha moltes coses que no haurien de funcionar només amb majoria simple, sinó que caldria buscar la unanimitat, sobretot en aquelles actuacions que d'alguna manera hipotequen la vila, o deixen una petjada important durant molts anys. Confio que el govern ens passarà informació més detallada, sobretot ara que es parla tant de transparència i participació.

dimecres, 28 d’abril del 2021

Pluja d'amenaces de mort

No sé si trigarem gaire temps a saber el fons de la qüestió, a conèixer l'origen d'aquestes cartes amenaçadores ni tampoc a qui beneficia ben bé. Algú pot pensar que són obra de radicals d'extrema dreta que ataquen els polítics que tenen el poder en aquests moments, i que els efectes poden ser contraproduents per a la mateixa dreta i extrema dreta, però mai se sap.

D'entrada són unes amenaces que no resulten perilloses per elles mateixes, com la història ens mostra en diferents episodis passats. Malgrat això, provoquen inseguretat, pel fet que arribin als destinataris, que en principi estan més protegits que una persona normal del carrer, i per altra la mateixa existència d'aquestes amenaces, i que hi hagi algú al darrere que hi hagi dedicat temps per realitzar-les.

L'extrema dreta, que ha demostrat no tenir sentit ètic, es pot envalentir encara més creient que provoquen la por i el desànim a l'esquerra que governa, i els pot unir per sortir a votar massivament. Són pocs, però molt actius. M'agradaria pensar que la gent moderada, la gent que estima i creu en la democràcia, la majoria de madrilenys que no estan d'acord amb aquesta manera d'obrar, estaran més engrescats a sortir a votar, perquè no sigui la por qui venci el dia 4 de maig.

Aquestes amenaces haurien d'ajudar a unir-nos aquells que volem viure en pau i democràticament, amb pensaments d'esquerra, centre o dreta, però sempre respectant els altres, i sobretot la vida. Les amenaces d'aquests dies haurien d'encoratjar els demòcrates a fer bon ús dels drets que defensa la democràcia i millorar aquells aspectes que coixegen des de fa temps. 

Tard o d'hora coneixerem l'origen de tot plegat, però entretant hem de ser valents i decidits, i fer front a aquesta amenaça a la societat en general, que no es vol rendir a quatre desaprensius que només viuen per increpar i violentar la societat.

dimarts, 27 d’abril del 2021

Més que mai cal defensar la democràcia

La campanya electoral de les eleccions de Madrid la seguim de prop perquè d'alguna manera entenem que té la seva influència a la política espanyola, en general, i en conseqüència també a la catalana. El biaix que ha pres darrerament és preocupant, ja que no està en joc la lluita de partits polítics, la lluita entre la dreta i l'esquerra, sinó la mateixa democràcia.

El to de la campanya, amb l'actitud de Vox i del mateix PP, molt ubicat a l'extrem dret, preocupa els demòcrates de qualsevol sentit, perquè es posa en perill la democràcia que tant ens costa mantenir viva. Els diferents esdeveniments d'aquests darrers dies han qüestionat el sentit d'unes eleccions democràtiques i ha entrat en joc el fanatisme i l'autoritarisme, les mentides i enganys, l'auge del populisme, que s'aprofita d'una situació tocada per la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials.

El PSOE finalment ha vist que no tenia al davant un adversari, el PP, sinó l'enemic, Vox, que ha agafat protagonisme i tacat la campanya electoral amb un fals discurs. La tàctica seguida pels partits polítics no ha estat la més encertada i d'alguna manera han afavorit el discurs de Vox. 

Pedro Sánchez també ha vist que no es tractava d'unes eleccions qualssevol, sinó que hi entrava en joc la lluita per la competència directa al govern socialista espanyol. L'ombra que el PP li pugui fer, acompanyada del suport que Vox els pugui donar, serà un repte a superar per mantenir estable el govern de  l'Estat.

És per això que darrerament s'ha començat a sentir la veu de persones mediàtiques, actors i gent de prestigi, d'ideologia esquerrana, demanant que la gent d'esquerres vaig a votar, que no permeti amb la seva abstenció, que la dreta més radical mai vista, s'apoderi de Madrid i faci ombra al govern estatal. No sé quina força tindran ni els efectes que la seva crida pot produir, però sens dubte les eleccions de Madrid poden marcar un itinerari que moltes persones, que vivim a cinc-cents quilòmetres voldríem defugir.

dilluns, 26 d’abril del 2021

Via oberta al Tribunal Europeu de Drets Humans

Una notícia que no passa desapercebuda avui és el fet que dos magistrats del Tribunal Constitucional avalin la reforma del delicte de sedició. Normalment els magistrats, tant del Suprem com del Constitucional, tenen molt interès en sentenciar per unanimitat, sobretot els temes relacionats amb el Procés i els independentistes, però de tant en tant hi ha algú que se'n surt.

No sé si és una gran notícia, però com a mínim avança en la línia de destrossar aquell mur ideològic que impregna el Poder Judicial a Espanya. Amb la resolució hi ha per una banda la via oberta per anar a Europa, que bàsicament era el gran objectiu, sabent que no hi hauria sentència favorable al recurs, i per l'altra el fet que es trenqui la unanimitat.

Si el govern del PSOE fos més valent, ho hauria d'aprofitar per modificar la llei. Tindria majoria políticament parlant, i a més una escletxa oberta per aquests dos magistrats. El problema és que el PSOE no és valent, i que Pedro Sánchez incompleix sistemàticament les seves promeses. És un fet molt habitual entre els polítics, però en el cas de Pedro Sánchez és una constant.

Desconec si aquest trencament de la unanimitat afavorirà una sentència propera als interessos dels polítics catalans condemnats, però en tot cas no ho ha de perjudicar. La llàstima és el temps que el Tribunal europeu trigarà a dictar sentència i, per tant, els anys que hauran de continuar empresonats.

diumenge, 25 d’abril del 2021

Biden sorprèn als mateixos demòcrates

Analistes polítics dels EUA valoren molt positivament la feina d'aquests primers dies de govern del president Biden, amb uns resultats i una opinió molt més favorable del que es podien arribar a pensar. La seva elecció semblava la de mal menor, per fer fora Trump, però està resultant més interessant del previst.

Em fa pensar, salvant les distàncies, en Joan XXIII, el Papa que havia de ser de transició, per l'edat i currículum, i que va arribar a revolucionar el Vaticà. No sé què passarà amb Biden, però sí que semblava que per edat i per tradició conservadora, no provocaria gaires canvis, però s'està veient abans dels seus primers 100 dies, que ha pres iniciatives que han sorprès als mateixos dirigents demòcrates, el més progressistes i que veien en Biden un conservador.

La feina de Biden no és fàcil després de l'herència de Trump, però haurà d'intentar fer aportacions a la política dels EUA i aplanar el camí als demòcrates perquè en les eleccions del 2022 no hi hagi un retorn a postures conservadores i afins a Trump.

A nivell internacional hem vist com gosava posar en dubte la política del govern turc, i titllava de genocidi armeni uns fets que cap altre president americà havia gosat afirmar. També ha criticat la política del president rus, titllant-lo d'assassí, per l'enverinament del líder de l'oposició, i això que podia semblar una ficada de pota, el pot reforçar com a dirigent mundial, recuperant el paper que havia tingut la presidència dels EUA.

Caldrà seguir de prop com va evolucionant tot i com se'n surt de marrons que té instal·lats al seu país, com és ara l'entrada d'immigrants procedents de la frontera amb Mèxic, un fet prou important i complex com per anar-hi treballant i tenir l'encert per no posar en risc la seva reputació i l'acceptació de la seva gestió. 

dissabte, 24 d’abril del 2021

Un agraïment als nostres llibreters

Sempre he pensat que a Arenys de Mar teníem la sort de comptar amb una llibreria com El Set-Ciències. A vegades no t'adones de la importància de les coses perquè les tens sense cap mena d'esforç per part teva, però si et paressis a mirar i pensar en un moment què passaria si això o allò no existís, t'adonaries de la importància de que hi sigui.

Hi ha poblacions molt més grans que la nostra vila que no gaudeixen d'una llibreria amb un bon estoc de llibres i amb un servei de lliurement ràpid com passa a Arenys, i avui m'hi feia pensar l'article de Javier Pérez Andújar, al diari ARA, parlant de llibres i del fet que a la seva població de Sant Adrià, amb uns 37.000 habitants, no tenien cap llibreria.

A Vic, la meva ciutat natal, també va ser molt important la llibreria La Tralla, com a Granollers ho és La Gralla, per posar uns exemples. Hi ha ciutats que la tradició cultural és rica i els llibres ocupen una posició important. També hi destaquen les seves biblioteques, on la Diputació hi ha fet una gran tasca.

Arenys està en procés d'ampliar la seva biblioteca en un nou emplaçament més gran, per facilitar tota la tasca que s'hi està duent, de porta a la Cultura per a moltes persones, sobretot els més joves. Tots els esforços per millorar les condicions de fer arribar la cultura a les persones són benvinguts i cal agrair als governs municipals, amb la Diputació de Barcelona al capdavant, tots els recursos i inversions que hi dediquen.

Ahir va ser una diada de Sant Jordi atípica, després d'un parèntesi d'un any degut a l'epidèmia. Vàrem tornar a veure cues, però no pas per vacunar-se, sinó per adquirir un llibre, un fet que sorprèn a estranys i a nosaltres mateixos que som poc consumidors de lectura. Un any més Sant Jordi ha omplert de llibres i roses els nostres carrers, encara que amb certes restriccions, que desitgem no haguem de patir durant gaire més temps.

divendres, 23 d’abril del 2021

Via ampla a la ultradreta

El tarannà dels membres dels diferents tribunals de Justícia espanyols i les seves sentències facilita que la ultradreta vagi ampliant el seu camp de batalla, cada vegada amb més provocacions feixistes i manifestacions d'odi contra l'esquerra i contra les persones més indefenses.

Avui llegíem que tant el ministre d’Interior del govern espanyol com el fins fa poc vicepresident segon, havien rebut per correu amenaces de mort. Cada vegada l'extrema dreta s'atreveix més perquè veu que els jutges espanyols són benèvols amb ells i els hi permeten tot.

Persones condemnades en ferm a anys de presó continuen lliures; cartells xenòfobs i falsos es mantenen penjats al carrer en campanya electoral, i amenaces de mort contra els mateixos personatges abans citats, enregistrades en vídeo, no provoquen cap càstig i s'arxiven.

Què més ha de passar perquè els tribunals de justícia reaccionin i posin fre a les amenaces de la ultradreta? Fins on els deixaran arribar? Fins on permetran que es degradi la convivència al nostre país?

Sembla que hi ha prou motius com per desconfiar dels nostres jutges i tribunals, i que Europa hauria de manifestar-se clarament contra aquesta política amiga a la ultradreta espanyola. Ja no són actes amagats amb personatges anònims, sinó que candidates a les eleccions a Madrid no s'amaguen de defensar actes totalment immorals i il·lícits.

Tinc massa present la història d'ara fa cent anys i no voldria creure que estiguem caminant cap a un nou caos polític i social. No voldria pensar que els nostres fills hagin de reviure errors del passat, però tal com van les coses ho estem posant molt difícil per evitar un cataclisme a tots nivells. No vull semblar pessimista, però l'evidència no em permet disfressar-ho millor. 

dijous, 22 d’abril del 2021

Sabrem anar sense mascareta?

S'ha convertit en una cosa tan normal i habitual que em pregunto si sabrem sortir de casa sense la mascareta. Aquests dies ja es comença a rumorejar que es podria eliminar l'obligatorietat de portar la mascareta en llocs oberts. Avui llegia que el contacte entre persones vacunades podria fer-se sense necessitat de portar posada la mascareta. 

Em pregunto, però, si el Procicat que és tan lent a l'hora de promoure la desescalada, veurà bé aquesta mesura, si permetrà que aviat puguem sortir al carrer sense portar la mascareta posada, només per entrar en llocs tancats, amb acumulació de persones.

De fet, d'alguna manera s'haurà de notar que la situació va millorant. Aquest dia comentàvem que els resultats després de Setmana Santa havien estat satisfactoris, ja sigui perquè la cosa va de baixa, o bé perquè som molt respectuosos en la proximitat i en l'intercanvi entre diferents bombolles.

No sé si us passa a vosaltres, però quan agafo les claus de casa per sortir, de manera inconscient em poso la mà a la cara, per assegurar-me que porto la mascareta. Ja ens hi hem acostumat, i fa riure pensar en les imatges que teníem, sobretot de ciutadans japonesos, circulant pel carrer amb mascareta, molt abans de la pandèmia que ens ha portat a tots posar-nos-la.

Avui han anunciat que a partir de dilluns ja podrem tornar a sortir de la comarca i que les classes de batxillerat seran totes presencials, però encara no ens deixen tornar a casa més enllà de les 10h de la nit, i els bars i restaurants només poden treballar fins a les 5h de la tarda. Aquesta normalitat es fa esperar molt, i cada vegada resulta més complicat ser obedient, sobretot els joves que no s'havien imaginat mai que algú, més enllà dels pares, els obligaria a arribar a casa tan aviat, fins i tot els caps de setmana.

dimecres, 21 d’abril del 2021

Detectat un descens en l'esperança de vida

Avui m'ha cridat l'atenció un estudi que ha fet un grup d'investigadors que relaciona la caiguda de l'esperança de vida amb la pandèmia del coronavirus. On aquesta ha tingut més incidència és on l'esperança de vida ha disminuït més. La notícia, que podeu trobar al diari ARA, explica que aquest fet no passava des de la guerra civil.

Se'ns dubte seran moltes les coses que aprendrem d'aquesta pandèmia, la primera d'elles ha estat el fet d'adonar-nos de la nostra fragilitat i les conseqüències d'una política sanitària poc curosa, amb pocs recursos i efectius, alguns d'ells obsolets.

També és cert que la rapidesa amb què s'ha actuat a l'hora de trobar unes vacunes per fer front al virus ha estat sorprenent, i ha superat de llarg l'experiència que fins ara tenia el món científic. Això també s'ha de tenir en compte.

De la mateixa manera s'ha de considerar que el primer atac ens va deixar a tots desprevinguts i amb un total desconeixement de com fer-li front. S'ha de tenir present a l'hora de valorar els nostres metges i infermers, que es varen saber sobreposar davant la novetat, i que gràcies al seu esforç. amb moltes hores de dedicació i concentració, es va poder salvar els mobles, encara que hi hagués moltes morts que s'haurien d'haver evitat.

No sé si la lliçó l'haurem après i ens pot servir davant de noves sorpreses. S'ha demostrat la importància de la salut, i la necessitat d'una bona política sanitària pública, amb uns governs forts que hi puguin fer front, i una formació i esforç en la investigació que estan lluny encara del model que caldria seguir a un país com el nostre, que pretén estar en primera línia en el món occidental.

dimarts, 20 d’abril del 2021

Un Estat sense previsió

Em sumo a la plataforma Preservem el Maresme en la seva crítica a la falta de previsió davant la supressió dels peatges de les autopistes a Catalunya, i em fixo concretament en la solució que es vol donar al seu manteniment. De moment l'Estat ja s'ha mogut per licitar els contractes de manteniment, la qual cosa vol dir que se'n farà càrrec econòmicament, és a dir, que ho pagarem entre tots.

La Generalitat encara ha de moure fitxa pel que fa a les autopistes que són de la seva competència. El resultat m'imagino que serà el mateix, si més no de moment. És aquesta la millor solució?

Jo penso, i alguna vegada ja ho he expressat, que la circulació per les autopistes no hauria de ser gratuïta, sinó que caldria preveure el cost del seu manteniment i repercutir-lo en els usuaris. És més, aprofitant que la xarxa d'autopistes de Catalunya és utilitzada de pas per ciutadans d'altres països, resulta més interessant que aquests també contribueixin en el seu manteniment. No té sentit que un català que no utilitzi l'autopista en pagui el cost, via impostos, i un ciutadà francès hi circuli gratuïtament.

El model suís és una bona solució i, si no vaig errat, aquesta era una proposta que feia la Generalitat, però ja se sap que l'Estat sempre ha de dur la iniciativa, i li costa molt fer-ho. Sempre va tard. No es podia haver previst quan se sabia quan acabava la concessió de les autopistes? S'haurà d'estudiar passada la data?

El nostre país, estigui governat per Madrid o Barcelona, sempre actua tard i a remolc. No hi ha manera de preveure les coses i fer-les més fàcils i coherents. És per això que dic que tenim un govern que no fa previsió i està sempre en la provisionalitat.

dilluns, 19 d’abril del 2021

La pràctica del racisme

Avui us recomanaria la lectura de l'article de Mostafà Shaimi, a l'ARA, "El racisme de l'estat espanyol", perquè m'ha semblat interessant tot el que es diu de manera resumida. Sens dubte l'article necessitaria més espai per poder parlar exhaustivament del funcionament de la llei a Espanya sobre immigració, però serveix per fer-nos-en una mica la idea.

Dic que és interessant perquè resulta molt fàcil de titllar de comportaments racistes algunes de les actuacions que veiem fer al carrer o a les xarxes socials, però ens fixem poc en l'entorn i la legislació que fa possible aquesta situació.

No cal dir que sentir a dir que disposem del govern més progressista de la història, encara fa més vergonya, per no dir ràbia, doncs només en l'exemple de la immigració tenim prou elements per refutar-ho. No observo millores respecte a anteriors governs conservadors, sinó que es mantenen les mateixes dificultats per sobreviure les persones que han arribat de l'estranger, i molt especialment del nord d'Àfrica i la part subsahariana.

El peix que es mossega la cua entre el permís de treball i el permís de residència és una mostra del desori i del desgovern, de la incoherència del funcionament. L'article parla molt de la impossibilitat de votar a les eleccions, tot i fer anys que es resideix a la península, però no és només aquest dret el que es nega, sinó que n'hi ha molts més, i un dels importants és el dret al treball.

Potser si coneguéssim millor com es legisla a Espanya la immigració entendríem millor tot el que envolta al món dels estrangers, les seves dificultats per integrar-se i sobreviure amb dignitat. Res no justifica la delinqüència, però s'entén que passin segons quines situacions delictives. Seria hora que el govern, que és tan progressista, canviés la llei d'estrangeria i la fes simplement coherent, factible de ser seguida. Estic convençut que les relacions socials dels nostres municipis canviarien totalment.

diumenge, 18 d’abril del 2021

Davant la possibilitat de JxCat a l'oposició

Aquests dies es parla de la possibilitat que JxCat es quedés a l'oposició tot votant a favor del nomenament de Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat. És una opció plausible si no hi ha manera de posar-se d'acord amb ERC i voler mantenir un govern independentista. Governar quatre anys més en coalició com el gat i la rata no és una cosa que vingui molt de gust i l'alternativa d'un govern d'esquerres no es veu factible. El PSC ho voldria, però ostentant ell la presidència, la qual cosa no crec que sigui  possible ni beneficiosa en aquests moments. El PSC s'ha posicionat molt en contra de la singularitat de Catalunya i està totalment sotmès als designis del PSOE.

Allò que he defensat moltes vegades del PP, que mai el PP català ha defensat els interessos de Catalunya i sempre ha posat en primer lloc els interessos del partit a Madrid, en aquests moments i amb l'actual PSC podríem posar-los al mateix sac. El PSC d'avui no té res a veure amb el PSC de Maragall o fins i tot Montilla.

Tornant al principi, hi ha un element que pot dificultar el fet de quedar-se a l'oposició i és tot el gruix d'alts càrrecs que arrosseguen els partits polítics a les institucions on governen. Hi ha una gran quantitat de persones que viuen gràcies a la seva militància i simpatia dels polítics de torn, que en cas de quedar-se a l'oposició es quedarien sense feina.

Aquest aspecte no es pot deixar de banda i estic segur que davant de possibles propostes per anar a l'oposició, segur que hi ha hagut o hi hauria pressió per desistir-hi davant aquesta possibilitat d'anar al carrer i haver de buscar-se la vida. Alguns la tenen solucionada, però d'altres no. És per això que molta gent deu estar seguint de prop les negociacions i, sobretot, la veracitat o no d'aquests rumors sobre una possible renúncia de JxCat a formar part del nou govern.

dissabte, 17 d’abril del 2021

Hem de poder moure'ns amb més facilitats

Sembla ser que no hi ha hagut explosió de casos d'infecció de coronavirus per Setmana Santa, però tot i així es manté el confinament comarcal, una mesura que ha estat molt criticada i que semblava que volien corregir.

Ja vaig dir fa un temps que no entenia la crítica del govern català pel centralisme de Madrid a l'hora de decidir el confinament, i com practicava el mateix des de Barcelona. Si l'excusa o argument era que en la proximitat es coneix millor el territori i les seves característiques, és estrany que ara no ho tinguin en compte. 

A part d'aquesta incoherència hi ha el fet que l'aïllament total no permet, per exemple, assistir a actes que estan totalment controlats i segueixen totes les mesures dictades, com pot ser un teatre de Barcelona. A la gent de comarques ens castiguen sense gaudir de la Cultura, i a les persones d'aquest gremi a perdre diners i perillar la seva continuïtat.

Fa més d'un any que vivim sota la pandèmia i el govern ha tingut prou temps per valorar quines són les mesures més justes i adequades a cada moment. Crec que les generalitzacions són injustes. Molt fàcils de dictaminar, però perjudicant sectors de la població.

És per això que em sumo avui amb la gent del teatre i la música, reivindicant la necessitat de fer excepcions quan es tracta d'assistir a locals que compleixen amb totes les mesures de seguretat, i que el desplaçament es faci amb la bombolla familiar, sense posar en perill la pròpia seguretat ni la dels altres.

divendres, 16 d’abril del 2021

La Justícia no és igual per a tothom

Ens veiem obligats a repetir-nos, però és el que passa en aquest país on la Justícia no actua de la mateixa manera per a tothom. Acabem de conèixer que la JEC permet que dues persones amb condemna en ferm de presó puguin presentar-se en unes llistes electorals. Es tracta d'una decisió que no es correspon al que li ha passat a més d'un dels condemnats independentistes, o al mateix president Torra.

Per què és això possible? Simplement perquè no es practica la mateixa justícia en funció de les víctimes. En aquest cas no són independentistes, sinó que els afortunats són persones d'ultra dreta que es presenten a la llista de Falange a les eleccions de la comunitat de Madrid.

Fa mandra haver-ne de parlar, sobretot perquè no és la primera vegada que ho podem denunciar, però per altra banda crec que és necessari repetir-ho una i mil vegades perquè com a mínim en quedi constància a les xarxes socials. A ningú no li cau la cara de vergonya?

M'agradaria que els partits constitucionalistes es pronunciessin, per saber quina excusa posen per defensar o dissimular aquesta irregularitat de la sentència. Aquesta incoherència que demostra que la repressió que pateix l'independentisme no és judicial, sinó política, practicada pel Poder Judicial, amb la connivència del Polític.


dijous, 15 d’abril del 2021

Una sentència favorable

Cal aprofitar les bones ocasions per celebrar-ho. Avui hem sabut que la jutge del cas ha absolt els membres de la Sindicatura de l'1 d'octubre dels càrrecs de desobediència i usurpació de funcions de què se'ls havia acusat.

Tot i que no hi entenc gaire, semblava evident que no hi havia motius per declarar-los desobedients, perquè tant bon punt els ho varen comunicar varen dimitir, no van tenir temps d'exercir les funcions per a les quals els havien nomenat.

Malgrat tot, ja sabem com funciona la Justícia al nostre país, i altres evidències no s'han tingut en compte i s'han culpat amb exageració persones que no s'ho mereixien. També persones a qui se'ls acusava de terrorisme ha quedat en no-res.

D'aquesta manera sembla com si la Justícia sigui una loteria, que no saps si et pot tocar o no, encara que els independentistes han rebut més del que les estadístiques podrien preveure. És allò del pa sota el braç.

dimecres, 14 d’abril del 2021

Estat d'alarma o decideixen els jutges?

Aquests dies es parla del final de l'estat d'alarma, previst el 9 de maig, i les conseqüències que això comportarà. La discussió està servida, ja que un estat d'alarma redueix la llibertat de moviments i limita els drets de les persones. Ha d'estar molt ben motivat per defensar-lo, però per altra banda fa possible les restriccions gratuïtes que permeten reduir la infecció del coronavirus.

En aquests moments és el poder executiu qui té la paella pel mànec i ens obliga a arribar a casa abans de les 10 h del vespre, i en el cas de Catalunya no podem moure'ns de la nostra comarca. Una vegada extingit l'estat d'alarma seran els jutges, segons el seu criteri personal, els que decidiran si ens poden restringir els moviments o no.

Té sentit un estat d'alarma? Té lògica acabar amb l'estat d'alarma quan encara hi ha risc alt de contagis? Per què es pren aquesta decisió? Hi ha qui diu que és una estratègica electoral, pensant en les eleccions a la comunitat de Madrid, on el PP és molt més favorable a eliminar les restriccions, i el PSOE creu que mantenir l'estat d'alarma els pot disminuir el nombre de vots.

L'episodi de les vacunacions està sent més lent del previst, ara agreujat amb la paralització de la vacuna Janssen. Això fa que la immunitat trigarà més a arribar i potser justificaria allargar l'estat d'alarma, però també és cert que portem massa temps amb els drets restringits i que necessitem tornar a la normalitat, i que aquesta situació no esdevingui normal.

Sigui com sigui, resulta paradoxal que si es confirma la finalització de l'estat d'alarma, sigui una persona, un jutge, qui et pugui obligar o permetre sortir de casa, i no ho pugui fer un representant del poble, democràticament escollit.

dimarts, 13 d’abril del 2021

Quines són les regles del Twitter?

Arran de la notícia que Ada Colau deixava d'intervenir a Twitter s'ha parlat molt de les xarxes socials, del seu servei i del to que s'hi utilitza. Certament no resulta molt agradable seguir segons quines converses perquè realment hi ha pocs arguments i molts insults. També és cert que la ciutadania en general tenim pocs mecanismes per expressar la nostra opinió i Twitter pot ser una bona eina. Com totes les coses no és dolenta l'eina, sinó el mal ús que se'n fa, i això es podria resoldre amb esforç per part de tots, però ja sé que no és fàcil.

La crítica és una cosa i l'insult una altra molt diferent. Entenc que els polítics es cansin de rebre insults un dia rere l'altre, però també han d'entendre que la gent està molt cansada de la seva manera de procedir, i amb això no justifico els insults. Hauríem de ser capaços de criticar-los sense arribar a insultar-los. Tu pots considerar que una persona no té capacitat per governar, millor si ho argumentes, però això no et dona dret a insultar-la.

L'ús que jo faig del Twitter és bàsicament per donar a conèixer el meu escrit diari del blog, i fer algun retwit d'alguna frase o opinió que considero interessant o que m'agrada. També per reafirmar alguna opinió contrària a algun fet que ha succeït.

No sé si l'exemple de Colau serà seguit per més polítics, i si aquests mantindran la promesa també en època electoral, quan els resulta prou atractiu per fer arribar la seva informació i promeses electorals. En això també els haurem de demanar coherència, perquè a la vida s'ha d'estar a les bones i a les dolentes, No s'hi val a fer trampes!

dilluns, 12 d’abril del 2021

La importància del servei d'atenció primària

Encara no hem sortit de la pandèmia que ens afecta des de fa més d'un any, però sí que podem ja afirmar que una de les coses a resoldre és l'atenció primària que ha resultat bàsica i per altra banda molt mancada de recursos i professionals. No calia la pandèmia per adonar-nos-en, però sí que ha servit per cridar l'atenció i, confiem, per intentar resoldre-ho d'ara endavant.

Els que tenim ja una edat recordem el metge de família com a gran recurs per al seguiment de la nostra salut i de totes aquelles malalties que anaven sorgint, la majoria d'elles poc importants, però que ens proporcionava seguretat i confiança. L'aparició dels centres d'atenció primària va ser l'alternativa pública al metge de família. Era el centre de proximitat on acudir, amb el metge que et podia fer un cert seguiment. 

La saturació d'aquests centres va en contra de la idea inicial de coneixença dels malalts, com és el cas del metge de família, i de la interelació entre metge i pacient. Els canvis sovintejats de metges i metgesses també és un obstacle per aquesta relació necessària.

Els centres d'atenció primària actuen de fre a la tendència de moltes persones d'acudir als centres hospitalaris via urgència, on el tracte no pot ser mai familiar, bàsicament pel volum d'atencions i diversitat de procedències, però una mala gestió i funcionament dels centres d'atenció primària provoquen que les visites als hospitals s'incrementin.

La Sanitat s'ha de reinventar i donar solució als molts problemes que s'han originat arran de la pandèmia, però una cosa ha quedat clara i és que s'ha d'incrementar la inversió als centres d'atenció primària perquè puguin desenvolupar satisfactòriament la seva funció i generin o recuperin la confiança de la ciutadania que des de fa uns anys s'ha perdut.

diumenge, 11 d’abril del 2021

Quantes vegades cal reincidir per anar a presó?

Avui llegia la notícia que un jutge ha enviat a presó un noi de vint-i-dos anys que havia estat detingut en 113 ocasions els darrers quatre anys, per diferents robatoris a establiments de roba, joies i cases particulars. La pregunta que ens fem molts és quan s'ha de trigar per enviar a presó una persona. Quantes vegades ha de robar un perquè se'l condemni? A quantes empreses i particulars s'ha de perjudicar abans no se'l tanqui en una presó?

La inseguretat en què vivim s'agreuja quan veus que els delinqüents se'n surten molt bé, entrant i sortint per la mateixa porta de la comissaria el mateix dia. Fins i tot això fa que moltes persones deixin de presentar denúncies, no pas per l'eficàcia o no de la policia, sinó perquè el jutge els deixa anar amb càrrecs. Què vol dir que els deixa anar amb càrrecs?

Estic molt d'acord que no es pot anar tancant la gent a la presó a la més petita, i que cal fer un seguiment de les persones propenses a delinquir, però crec que hi ha uns límits que no s'haurien de superar. No pot ser, com en aquest cas, que una persona hagi delinquit vint-i-cinc vegades en tres mesos i se'l deixi tranquil·lament perquè hi torni. No sé si això és a criteri dels jutges o bé hi ha una normativa que ho imposa. No sé si els jutges són lliures de decidir què en fan del delinqüent reincident, però alguna cosa deu estar mal escrita i convindria revisar-ho, si més no per recuperar la confiança de la ciutadania en la Justícia.

dissabte, 10 d’abril del 2021

La Gran Bretanya està de dol

La mort del duc d'Edimburg, marit de la reina d'Anglaterra, ha cobert de dol el país. És allò que encara som esclaus de les revistes i la monarquia n'ocupa moltes pàgines i fotografies. A vegades ens preguntem sobre república o monarquia i t'adones que en el fons les persones ens agrada el glamur, i la monarquia en té molt més.

Aquests dies hi ha molts comentaris sobre la infidelitat del príncep Felip, i de retruc en surt malparat el seu fill i hereu al tro britànic. En el primer cas sembla ser que ho dissimulava molt bé, a diferència del príncep Carles que es veu que ho feia fatal.

Tot això envolta l'entorn de la monarquia, cosa que no passaria amb la república, o si més no molt menys. A Espanya també hi ha molta història al respecte pel que fa al rei emèrit. Sembla ser que això és cosa de reis i prínceps, o si més no aquests tenen més seguiment i interès.


divendres, 9 d’abril del 2021

Nous plecs i més civisme

He llegit que la voluntat del nostre govern municipal és portar, com a molt tard el mes de maig, l'aprovació en Ple del nou plec de clàusules per a la licitació del servei de recollida de la brossa. Haurà estat un part molt més llarg del que caldria i cal confiar que s'haurà treballat correctament i que no neixi malament com ja ha passat en altres ocasions.

Arenys de Mar necessita tenir clar quin és el sistema de recollida de la brossa, però necessita encara més un comportament cívic de tota la població. Darrerament la cosa ha anat a pitjor, però ja fa massa temps que no se segueix el protocol establert per treure la brossa als nostres carrers i places, i el que fa és que la imatge de la nostra vila sigui deplorable.

Cada vegada és més bruta, sense parlar de les acumulacions de deixalles en segons quins punts, que és la gota que fa vessar el got. Només amb civisme i responsabilitat podem aconseguir un Arenys net i polit. És una llàstima que s'hagi d'arribar a la denúncia i sancions, per aconseguir que els vilatans es comportin com és d'esperar, però si aquesta és la solució, demano al nostre govern que no li falli el pols i que posi tots els esforços per detectar quins són els veïns que incompleixen la normativa.

Confiem que el mes de maig s'aprovin els nous plecs i que el procés de licitació del servei sigui el més ràpid possible. Entretant, però, hi ha prou motius com per analitzar què està passant amb els incívics i trobar la manera de denunciar el seu mal comportament.

dijous, 8 d’abril del 2021

El territori català tampoc no és igual

Diuen que el més fàcil seria tancar-ho tot i confinar-nos a casa sense poder sortir al carrer, però que hi ha altres problemes a tenir en compte. És cert, els extrems sempre són dolents i trobar el punt mig no és fàcil, però un s'hi ha d'esforçar.

Recordo que al començament de la pandèmia i de la presa de decisions des de Madrid, aquí el govern català protestava perquè considerava que no es podien prendre les mateixes mesures a tot arreu. Eren ells qui coneixien el territori i les característiques, i havien de ser ells qui posessin les condicions particularitzades.

Aquest centralisme no es veia bé, però quan la Generalitat té la possibilitat de prendre algunes decisions, no té en compte les característiques del territori català i aplica les mateixes normes a tot arreu. Per què? No serveix el mateix criteri de la centralitat quan aquesta s'exerceix des de Barcelona?

No és el mateix el Barcelonès que el Pla de l'Estany, oi? Doncs per què no es prenen mesures diferents d'acord amb cada territori? És difícil, oi? Però si abans es criticava Madrid, ara podem criticar Barcelona. L'alcaldessa ja ho fa, perquè tancar Barcelona és complicat. És una població molt densa i amb poc recorregut.

Entenc que estiguin vetllant per la nostra salut, però no és lògic que no sàpiguen discriminar. Si es creuen que aplicant el mateix a tothom és el més just, els haig de dir que s'equivoquen. Demano que s'hi esmercin més i siguin més intel·ligents a l'hora de prendre decisions, tenen prou temps per dedicar-s'hi.

dimecres, 7 d’abril del 2021

Nou confinament comarcal

Diuen que queden dos mesos, però que entretant ens hem de tancar a la comarca i reduir la mobilitat que darrerament havíem tingut. S'ha pogut sortir per Setmana Santa, però aquest divendres ens tornen a tancar les portes comarcals. 

Entenc que no és fàcil donar la notícia que es torna al confinament comarcal, però amb l'observació que en dos mesos es preveu que tindrem la pandèmia controlada sembla que es fa més lleuger, si més no això els sembla als que ens han de donar la notícia.

Cada vegada resulta més difícil controlar el seguiment correcte de les mesures preses, i això també ho saben les nostres autoritats. Han de continuar amenaçant amb sancions que no sé fins a quin punt es paguen, o només ho fan els meus innocents.

Nosaltres continuem treballant pensant que anirem a millors condicions i que de cara a l'estiu les restriccions seran les mínimes. Si més no això ens ajuda a tirar endavant i no atabalar-nos més del compte. També tenim molt present que s'ha deixat que els dies de Setmana Santa la gent es pogués bellugar, tot i que ja es veia que caldria fer marxa enrere. Ho tenim present perquè considerem que es tindrà en compte el descans en temps de vacances, i es mirarà que hi hagi la màxima llibertat de moviments per no fer més difícil la continuïtat social i econòmica del país.


dimarts, 6 d’abril del 2021

Negociant el trencament?

L'altre dia comentava les paraules de Jaume Alonso-Cuevillas i va, i se'l carreguen. Jo pensava que era intel·ligent i que tenia un sentit allò que deia, però sembla ser que no ha agradat. Sempre he cregut que enfrontar-se per no treure'n cap guany era una mica estúpid, i que calia guardar les forces per allò que sí se'n podia treure rèdit, però es veu que no és això, si més no a dins de JxCat, o els seus dirigents.

No crec que ERC ho vegi tan malament, i potser sí que ja és hora que decideixin cadascú anar pel seu compte. Que uns es quedin amb el govern, encara que sigui en minoria, i que els altres vagin fent la viu-viu, aprovant allò que els sembli bé i castigant amb el vot contrari quan ho creguin convenient.

Sembla que cada vegada hi ha més gent que no ho veurien malament i potser seria la manera de desencallar-ho, perquè... jo tampoc veig clar que puguin arribar a un acord, que es distribueixin les conselleries, i no passi el mateix que amb el president Torra.

Penso que el canvi de diputat a la mesa del Parlament és el millor que li pot passar a Alonso-Cuevillas, perquè si persisteix la tossuderia de la presidenta, el final seria el que ell no vol, una inhabilitació per una absurditat. 

dilluns, 5 d’abril del 2021

Barcelona deserta

No sé si aquest ha estat el cas, o bé hi ha gent que hi ha anat a visitar-la, però per la situació de la majoria de poblacions del país la impressió és que a Barcelona aquests dies no hi ha quedat ningú. Al Collsabra, una zona que conec bé, han hagut d'organitzar-se per situar cartells indicant que poblacions com Tavertet o Rupit estaven tancades, en el sentit que no hi cabia ningú més. També es feia difícil poder visitar la foradada a Cantonigròs.

El que és bonic de pobles com Tavertet o Cantonigròs és la quietud que hi pots viure, el silenci i canvi total respecte al dia a dia de la gran ciutat, però en dies com aquests no és el mateix. L'excés de visitants provoca un estrès que no t'ajuda a apreciar la bellesa de les poblacions. Ho dic perquè aquelles persones que hi hagin anat per primera vegada els recomano que hi tornin més endavant, quan la situació s'hagi normalitzat i hi hagi els visitants que hi acostuma a haver.

El cas de Rupit ja és més excepcional, perquè gairebé està fet perquè hi hagi massificació de visitants. De totes maneres, anar-hi entre setmana convida a gaudir del paisatge i l'entorn, i una escapada a Sant Joan de Fàbregas és obligada.

Nosaltres ens hem quedat a casa, que s'hi està molt bé i ens hem estalviat les cues a la carretera. Tenim la sort de no viure a la gran ciutat, tot i que al Maresme hi podria haver una mica més de tranquil·litat i encara s'hi estaria millor.

diumenge, 4 d’abril del 2021

JxCat a l'oposició

En parlava l'altre dia arran d'un comentari de Germà Bel, i avui ho he tornat a llegir en format notícia. Es podria donar el cas que JxCat decidissin no entrar al govern i afavorissin que Aragonés fos el pròxim president de la Generalitat. I dic el mateix que deia l'altre dia, i és que ho consideraria una bona solució, veient que és tan difícil arribar a un pacte.

A més seria reconèixer el valor de JxCat de renunciar a formar part del govern, i ocupar unes cadires molt desitjades. Parlava l'altre dia d'intel·ligència. Crec que no hauria de ser tan complicat, si tothom pensés en el bé del país i no tant en els beneficis personals o de partit, però això sembla que és més difícil del que sembla.

Després de tant temps no t'arribes a creure els polítics, i ens podríem trobar en el punt que estiguessin dient la veritat, però tan escarmentats ja, no ho donem per bo i els col·loquem tots al mateix sac. 

He llegit l'entrevista que l'ARA feia a Elsa Artadi i se'm fa difícil entendre el seu posicionament, sobretot quan se li pregunta sobre la tutela d'Aragonès per part de Puigdemont. Si diferencien tant la tasca de la Generalitat de la que pugui fer el Consell per la República, no veig perquè hi troben tantes pegues a l'hora de pactar el govern. Si entenen que la defensa de l'independentisme s'ha de fer des del Consell i que la Generalitat ha de resoldre els problemes que se li plantegen a qualsevol govern, doncs endavant i deixem-nos de tantes trifulgues.

Com la majoria d'articulistes acabo demanant sisplau que acabin d'una vegada amb tantes negociacions i es posin a treballar, que hi ha molts temes a resoldre i no podem seguir aturats més temps!

dissabte, 3 d’abril del 2021

Jugant amb la inhabilitació

Arran d'unes declaracions del diputat Jaume Alonso-Cuevillas al diari digital VilaWeb, s'ha discutit la seva opinió sobre la conveniència o no de posar fàcil la seva inhabilitació, com seria el cas de permetre el debat al Parlament d'una reprovació del rei o el debat sobre l'autodeterminació. Alonso-Cuevillas defensa que no cal posar en risc la inhabilitació per una acció que no porta enlloc, que no serveix de res, i en això hi estic d'acord.

Precisament si d'un mal ha pecat l'independentisme és d'entossudir-se en posicions que no serveixen per res, més enllà de guanyar-se una inhabilitació. Penso en el cas de la retirada de la pancarta del Palau de la Generalitat. Crec que s'ha de guardar els esforços per denunciar la repressió de l'Estat, més que no pas en barallar-se quan se sap que en sortirem escaldats.

Crec que el govern que resulti de les negociacions entre els diferents partits independentistes i el paper d'aquests al Parlament ha de ser estratègic i intel·ligent. No cal renunciar als objectius finals, però tampoc caure en la trampa de cremar-ho tot a la més petita. No sé si amb un treball de formigueta es pot arribar a cap lloc, però el que s'ha vist és que amb la unilateralitat no s'arriba enlloc.

Ens agradi o no, el panorama espanyol és el menys dolent possible, que no vol dir que sigui bo. Discutir amb ells la possibilitat de marxar-ne ja se sap que no és fàcil. Es tracta de pactar la millor manera de conviure, amb el màxim respecte als nostres drets i singularitat social i política, i esperar millors moments per plantejar decisions més agosarades.

No acabo d'entendre la posició de JxCat en la situació actual. Continuo pensant que no ha paït quedar per sota d'ERC, encara que també comprenc que la posició d'aquests no ha estat sempre la més desitjable, com a mínim dels seus representants a Madrid. De moment els fets no els avalen, i fa quatre dies que ho hem patit amb la resolució sobre el castellà a l'escola, i la inutilitat de la Llei Celaá.

divendres, 2 d’abril del 2021

Més vacunes tot i l'èxode de la ciutat

Sembla que aquests dies de Setmana Santa s'ha reactivat la vacunació i ara sí que s'avança i puja el percentatge de persones amb la primera dosi. Ha costat molt i hem rebut amenaces de no arribar les vacunes o de no vacunar els dies de festa. Potser les queixes a les xarxes socials sobre aquesta probabilitat ha fet que es rectifiqués i que es procedeixi a vacunar massivament.

No era normal el ritme que hi havia fins ara, ni que tantes persones de més de vuitanta anys estiguessin sense vacunar. Ens parlaven de la quantitat de persones que morien i no es feia res per accelerar la vacuna. Aquest canvi en el ritme està molt ben vist per la majoria de la població.

Entretant, la gent surt de la gran ciutat per anar a visitar el territori. Avui em deien que a Tavertet no s'hi cabia, i les fotografies mostraven la gran quantitat de cotxes aparcats en els espais reservats per no col·lapsar el poble. Si això serveix per recuperar-se els propietaris dels restaurants, benvinguts siguin els forasters, encara que posin en perill la tranquil·litat de la població.

Però la informació sobre l'acceleració de la vacunació no arriba sola, sinó que al costat se'ns diu que s'ha detectat persones contagiades tot i haver estat vacunades amb l'AstraZeneca. Això complica encara més la credibilitat d'aquesta vacuna, sobretot després que països com Alemanya hagin aturat la vacunació amb aquesta vacuna a persones de menys de seixanta anys. És ben bé que no estarem tranquils durant un bon període de temps.

dijous, 1 d’abril del 2021

Espanya perd la partida

Avui he llegit les cròniques del partit que va jugar la selecció espanyola contra la kosovar, on el punt d'interès no està en el desenvolupament del joc ni en el resultat, sinó en el tracte que es va retre al representant de Kosovo. 

No cal dir que m'afegeixo a la gent que ho titlla de ridícul. Així és com ha d'actuar un país per no acceptar la realitat. Quina estupidesa més gran! Està més clar que l'aigua que el no reconeixement del país és en prevenció a possibles reaccions pel cas de Catalunya. Aquesta manera d'obrar demostra no tan sols la ridiculesa de qui la practica, sinó també la debilitat dels arguments per defensar-la.

No vaig mirar el partit de futbol, ja que el lloc que ocupa la selecció espanyola en el meu racó de preferències és massa avall. He llegit que varen guanyar, i que aquest era el resultat més lògic, vist el nivell d'ambdues seleccions, però si ens fixem en l'actitud del govern i en conseqüència dels mitjans de comunicació espanyols, qui va perdre la partida va ser Espanya i els seus polítics i mitjans de comunicació.

Està molt clar que mani qui mani a Espanya, ja sigui la dreta o l'esquerra, el comportament sempre és el mateix, i no és digne de formar part de la comunitat europea. Semblem un país subdesenvolupat, sense possibilitat d'emmirallar-nos amb els altres països europeus. L'eslògan famós del franquisme "Spain is different" es manté amb més força que mai. Pena!