On és el sol?

Un bon amic de la família, de nord enllà, que està descobrint el nostre país, s'estranyava de la manera de ploure. De com podíem estar tants mesos pregant perquè caiguessin quatre gotes per fer fora la sequera i de cop que ens caiguessin totes a sobre. Agafava l'avió i ens deia que se n'anava a buscar el bon temps, allà al nord on ens pelem de fred.

Recordo que a començaments d'estiu les previsions atmosfèriques eren d'un agost plujós i un setembre de tempestes. L'agost no ha estat plujós, sinó que hem patit calor extrema que ens anunciaven com fora de la normalitat, una normalitat que ha canviat. Ara ja no ho podran dir més, quan arribem a les altes temperatures d'aquests darrers anys.

El setembre ja no el recordem, però aquest octubre sí que està seguint els càlculs previstos, amb una mica de retard. No recordem un període tan llarg de pluges intenses, entrant aigua per totes les esquerdes dels nostres habitatges. Inundant els nostres carrers i places, fent lliscar mobiliari urbà, cotxes i, malauradament, també a persones.

Avui, dijous, mirem la previsió del temps i ens alegrem que ens diguin que hi haurà una treva. Que tornarem a veure el sol i que podrem estendre la roba a la terrassa, sense haver de córrer a col·locar-la a la sisí. Qui ho havia de dir ara fa poques setmanes que estaríem desitjant retrobar-nos amb aquell sol maleït que ens ha escalfat la clepsa!

La gran sort que tenim és que el temps no l'escollim nosaltres. Ens ve donat i no podem fer res més que acceptar-lo i aixoplugar-nos quan va mal dades. Nosaltres podem escollir els nostres governants. A veure si ara, que ens donen l'oportunitat, tenim l'encert de triar els millors!

Tenim tardor!

Després de molts anys de passar de l'estiu a l'hivern, sembla que enguany la tardor ha fet acte de presència. Potser només es tracta d'una sensació que tinc i algú, amb dades a la mà, m'ho podrà rebatre. Recordo que moltes persones comentaven que això de les quatre estacions era cosa passada. Que la primavera i la tardor havien desaparegut. Sobretot la tardor. Aquest any, però, estem gaudint d'una temperatura típica de la tardor. M'ho feia notar la M. Àngels, i a mi m'agrada. 

L'estiu ha estat pesat, com els darrers anys, amb massa calor. Molta xafogor al litoral, amb problemes per dormir a moltes cases. Però ha durat poc. El setembre, plujós, i aquest mes d'octubre, que de mica en mica es va fent fosc més d'hora, ens han permès gaudir de vespres agradables, per anar a passejar arran de mar i observar boniques postes de sol.

Tant de bo que aquesta bonança se'ns encomanés, i fos extensiva a totes les facetes de la vida. Les persones acostumem a complicar-nos la vida, i a mirar les coses per un forat, que no sempre és el més escaient. Aquests mesos de retorn a la normalitat, no sempre venen acompanyats de bones notícies, i enguany, concretament, tenim molts fronts oberts, alguns dels quals són realment negatius. Continua el genocidi a Gaza, amb l'afegit dels atacs al Líban. Rússia i Ucraïna continuen també en guerra i res fa pensar que es pugui acabar aviat.

Al nostre país la política tampoc ens aporta notícies gaire afalagadores. Hem aconseguit estalviar-nos unes noves eleccions, al preu d'un govern espanyolista, amb el perill de fer marxa enrere en drets adquirits. Tampoc tants! Vull pensar que es desencallaran molts temes que teníem aturats, però espero i desitjo que no sigui en detriment de la nostra idiosincràsia o singularitat, si us agrada més.

I a casa nostra, a la nostra vila, no acabem de veure que les coses s'arreglin. Continuem improvisant i tapant forats, sense tenir les idees clares ni una visió de futur que ens pugui engrescar. Problemes que s'eternitzen, errors que es repeteixen, i falta de lideratge i encert. Cal que tots hi posem de la nostra part, però ens hi han de deixar ser. De moment, gaudim de la tardor, que no sabem si l'any vinent tornarà.

Avui he il·lustrat el post amb una fotografia de l'Enric Pera.

Plourà, però no suficientment

Aquest dissabte s'han suspès o ajornat algunes activitats a l'aire lliure per la previsió de pluges. Al nostre país parlar de pluja és gairebé una obsessió. Ens passem el temps conversant de quan plourà i si ho farà prou per alleugerir els problemes que tenim de sequera, mentre veiem com els nostres pantans es van buidant, amb unes imatges que mai havíem vist ni imaginat.

    La previsió i la planificació no són dues pràctiques gaire típiques del nostre país. D'alguna manera ens adonem tard de les coses i llavors tot són corredisses per intentar resoldre allò que molt probablement hauríem pogut preveure i evitar situacions crítiques. En el cas de l'aigua tenim moltes assignatures pendents.

    L'aigua, que és un bé essencial, ha esdevingut un bé escàs i molt preuat, però acostumem a fer-ne un mal ús. Potser perquè té un cost reduït, en teníem en abundància, o si més no això semblava pel fet de veure-la rajar cada vegada que obríem l'aixeta, sense dispensadors ni la precaució d'estalviar-la mentre ens rentem les dents o ens ensabonem les mans. Ara ens estan dient que no podem consumir-ne tant com volem. Que els propietaris de piscines no les poden omplir. Que no es poden regar els jardins ni els horts... Tot això ens ve de nou.

    No som profetes, i probablement ningú no s'imaginava que avui ens trobaríem amb aquesta sequera tan severa, però convindria repassar la història i recordar temps passats amb problemes semblants. Llavors vàrem córrer a trobar solucions, que amb el temps han funcionat, però no suficientment. Calien més esforços que no s'hi han dedicat. 

    Una de les tasques dels polítics és planificar el futur, preveure què pot passar i treballar per afrontar totes les circumstàncies previsibles. Fa molts anys que parlem del canvi climàtic, i encara que n'hi ha que no hi creuen, la majoria ho tenim clar, i això comporta canvis importants que s'han de tenir en compte. La sequera n'és un, i aquí hem badat.

    No podem estar tot el temps vivint només del present i tapant forats. Hem de mirar cap al futur i planificar els treballs necessaris perquè no ens enganxin amb els pixats al ventre. Demà plourà, però tots sabem que no ho farà suficientment, ni tampoc els propers dies, setmanes i mesos. Hem de donar solucions a la situació d'avui, però preveure les de demà. A veure si canviem la manera de treballar i posem seny d'una vegada!

Passejada pel fiord dels somnis

El pla d'avui consistia en fer un trajecte per l'àrea dels fiords, en bus, tren i vaixell. Es tractava de continuar gaudint dels paisatges de la Noruega del sud-oest. Les aigües dels fiords, concretament del fiord dels somnis, i més cascades d'aigua que fa que et preguntis com hi pot haver-hi tanta aigua més amunt dels salts. 

Si ahir vàrem tenir un dia plujós fins ben bé les 6h de la tarda, avui ens hem despertat amb sol i uns núvols que poc a poc han anat guanyant terreny. La pluja no ens ha oblidat i s'ha presentat al moment d'agafar el vaixell per fer el recorregut del fiord dels somnis.

Avui, doncs, hem tingut millor temps i ens ha permès gaudir de colors més vius, un regal per als bons fotògrafs, que no és el cas. Haig de dir que les recomanacions per agafar el tren de muntanya eren un xic exagerades. Ha estat bonic, però sense que fos res de l'altre món. Feia joc amb el que estem veient cada dia i en gaudim.

Estem allotjats un parell de dies al Sognefjord Hotel, a la mateixa ribera del fiord, un hotel familiar, amb molta història i farcit de mobiliari antic i ornaments. Els àpats, tots ells en format bufet lliure, són exquisits i ens reconforten per tot el dia.

Demà, si el temps ens ho permet, trepitjarem un dels glaciars més grans del continent. Ja us en faré cinc cèntims.

Jornada d'aigua

Avui, a diferència d'ahir, hem tingut un dia molt plujós fins ben bé les 6h de la tarda. La jornada era de desplaçament a la zona que visitarem els propers dies, i aprofitar-la per veure les cascades d'aigua, algunes d'elles impressionants. També hem pogut veure les obres d'enginyeria, amb uns túnels llarguíssims sota els fiords, amb giratoris inclosos.

El fet que ens desplacéssim en autobús i ferri la pluja no ha destorbat el que sí ens hauria fet el dia d'ahir, i pensant que estàs visitant Noruega, tampoc li dónes tanta importància al temps plujós, sobretot pensant que a Arenys ja hem patit prou la calor.

Avui, doncs, ha estat un dia passat per aigua, que la trobaves a tot arreu. En forma de pluja, de riu, de llac, de cascades, de fiords... Molta aigua i molt verd, i algunes clapes de gel que s'entreveien al cim de les muntanyes, amb permís de les nuvolades. Hem pogut observar de lluny, una de les llengües del glaciar que dilluns, si el temps ens ho permet, trepitjarem.

Demà ens podrem llevar una mica més tard i fer una passejada en tren, contemplant més paisatges encisadors. Fem més natura que viles i ciutats, però tot i així hi ha un detall que no se m'escapa i que molts que em seguiu endevinareu: els carrers són nets, sense deixalles ni excrements de gossos, cosa que no podem dir de casa nostra.

Amb el pare, un plujós diumenge de primavera

Avui, dia plujós a Vic, he compartit el dia amb el pare, a qui cada vegada li pesen més els noranta-quatre anys. Assegut és tot un home, també menjant, però els seus moviments són exageradament lents i amb molta por de caure.

Parlem de la família i se sent molt feliç amb el seu besnét, en Guerau, de sis mesos d'edat, noranta-quatre anys de diferència. També comentem el partit del Barça; el pare no se'n perd cap, encara que els seus ulls no l'ajuden gens. Ja fa uns anys que vàrem llançar la tovallola. I de política. Acostuma a sintonitzar moltes hores el 3/24 i això el fa estar al dia de l'actualitat, encara que tingui alguna confusió, sobretot en aquells temes que li poden semblar impossibles.

Avui, quan em comentava que estava acabant els torrons, afegia que li agradaria poder veure el canvi a Catalunya, però trobava que cada vegada ho anaven allargant més. Ell n'hauria tingut prou amb el 9-N. Per què cal demostrar res més?

Aquest període de la història, on s'ha destapat tants casos de corrupció, d'apropiació indeguda de diners, no és comprensible per a una persona que mai ningú li ha regalat res. Una persona que als catorze anys treballava a fora de casa, que la guerra li esclatà als setze anys i que en va fer cinc de servei militar. Una persona que, començant de zero, va formar una família i va fer possible el nostre pas per la universitat. Ell pràcticament no va anar a escola ni va anar de vacances fins gairebé l'època de la jubilació, molt més enllà dels seixanta-cinc anys.

Hem compartit el dia en un petit apartament, amb el Matagalls a la finestra i la pluja que esquitxava els vidres, dificultant la sortida diària per estirar les cames.