Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Culpar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Culpar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de setembre del 2024

Si us plau, legislem bé!

Arran de la votació contrària de Junts, ahir al Congrés de Diputats, a la proposició de llei per regular els lloguers de temporada, que varen quedar sense regulació en la recent nova llei d’habitatge, crec que fora bo que es diguessin les coses amb claredat, sense enganyar la gent ni culpar els altres de tots els mals. Podem estar d’acord o no amb la decisió de Junts de votar-hi en contra, i analitzar les conseqüències del seu vot, però a mi m’agradaria anar més enllà, deixant de banda els colors polítics i fixant-nos, sobretot, en com s’està legislant. 

La impressió que jo tinc és que es treballa a les palpentes, errant en el text de les lleis i no aconseguint els propòsits que han motivat la seva modificació. La llei de l’habitatge no és l’única llei que ha nascut coixa i ha resultat inútil, o si més no insuficient per aconseguir el que pretenien els seus impulsors. Segurament no s’ha estat a l’altura i s’ha legislat sense tenir les idees prou clares, ni saber valorar, a priori, els efectes que podria tenir. Quan es legisla en contra d’algú s’acaba errant la jugada. Sempre cal legislar a favor de les persones.

Detesto la crítica quan es desconeix el contingut, només per interessos partidistes, i també creure’s tot el que es diu, només per proximitat ideològica. Les coses no són blanques o negres, sinó que hi ha moltes tonalitats de gris, i negar-ho és una demostració d’ignorància o mala fe.

He dit que no entrava a valorar el posicionament de Junts. Probablement havien de permetre avançar en el procés d’elaboració de la normativa i intentar consensuar un text més elaborat, però qui es quedi només en la votació i es pensi que el text presentat era prou bo per ser aprovat, s’equivoca. 

Necessitem uns legisladors més intel·ligents, que no es quedin amb l’anècdota, que no només es moguin per la ideologia i encara menys pel fanatisme. Cal valorar bé l’arrel del problema, perquè realment el tema de l’habitatge, i tal com s’està gestionant, és un veritable problema, difícil de solucionar, però que s’ha de prioritzar, sense buscar culpables. Si legislen bé i s’inverteix en habitatge social es podran resoldre moltes situacions angoixants. Si només ens quedem a veure qui són els dolents de la pel·lícula no aconseguirem res de profit i anirà passant el temps sense trobar solucions. 

Probablement, els partits de dreta no tindran interès a legislar per als menys afavorits, però l’esquerra no es pot equivocar. Menys discursos ideològics, menys dimonis i més bona feina.  

dimecres, 24 de gener del 2024

Matar el missatger

Disparar al missatger, culpant-lo de tot, seria una mica el que sembla que ha passat amb la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) arran dels fets ocorreguts durant el partit entre l'Almeria i el Real Madrid, en relació a la consulta al VAR. Haig de dir que no he seguit el tema a fons i per tant segur que se m'escapen coses, però no entro a valorar les jugades polèmiques ni les decisions preses, sinó el fet que la investigació que s'ha obert després del partit no va dirigida a exigir responsabilitats a l'àrbitre o àrbitres que hagin pogut errar el veredicte, sinó a la persona o persones que han revelat els comentaris, que sembla ser que són secrets, durant la valoració d'aquestes jugades, i que els han deixat en evidència.

    Acostuma a passar sovint que en lloc d'analitzar què falla es dediquen a perseguir els delators. Això ens demostra que hi ha moltes coses mal fetes que no ens n'assabentem, i només ens arriba allò que per alguna distracció s'ha colat i s'ha fet públic. 

    Aquest cas té una importància relativa, en tractar-se d'un partit de futbol, però això aplicat a fets més substancials, t'adones que ja no et pots refiar de ningú, ni et sorprèn tot el que puguin dir de l'Operació Catalunya. Perquè els polítics implicats han mentit, han tingut l'aval dels jutges i dels mitjans de comunicació, sobretot tenint en compte que l'enemic a abatre era Catalunya i l'objectiu a aconseguir era salvar la unitat d'Espanya al preu que fos, saltant-se tots els codis ètics que fes falta.

    M'imagino que no és permès ni està previst en el reglament de futbol, però què us sembla si, tenint en compte que la decisió presa pels àrbitres era totalment errònia i comprovable, no una vegada acabat el partit, sinó de manera conscient quan encara hi havia la possibilitat de canviar-ho, potser no seria tan rar que el partit s'hagués de tornar a jugar, o anular la jugada que havia resultat totalment injusta i il·legal. De la mateixa manera que es revisen les sancions als jugadors i es decideix la pena a complir, després dels partits, per què no es pot decidir quines jugades s'anul·len quan aquestes han estat clarament incorrectes?

    No sé si la meva idea revolucionaria el món del futbol, ni tampoc si seria per millorar-ho o, com ha passat amb la incorporació del VAR, per fer-ho encara més complicat. En tot cas, el que no entenc que s'hagi de perseguir és el robatori de l'àudio que ha deixat en evidència uns àrbitres que no han fet bé la feina. I en cap moment he parlat de favoritismes cap a un club determinat. Això seria objecte d'un altre escrit.

dijous, 29 d’octubre del 2020

Atac terrorista a França

Hem de lamentar un nou atac terrorista a França, amb tres morts, víctimes del fanatisme. Aquesta inseguretat en què es viu no és bona, i obliga a conviure en un estat d'alerta constant. És tan fàcil llevar la vida d'una persona, que esgarrifa.

No hi ha res ni ningú que pugui justificar la mort d'una altra persona, i s'ha de combatre amb totes les forces per aconseguir una vida tranquil·la a la comunitat. Hem de respectar totes les creences i no doblegar-nos al terrorisme, però també hem de mesurar les nostres paraules.

Seria injust culpar d'aquestes morts a ningú més que al seu botxí, però sí que caldria reflexionar si la nostra reacció davant d'aquests actes és la millor i més apropiada, i encara més, la reacció de persones que ocupen càrrecs públics ha de ser molt mesurada i justa, i evitar qualsevol provocació innecessària.

És delictiva la proclama del president turc davant l'assassinat del professor francès, i caldria una resposta política adequada. No es pot exaltar la població amb segons quines declaracions, però tampoc em sembla correcta la reacció i el to de les declaracions del president francès. Que ningú el vulgui culpar de l'atemptat de Niça, però sí que caldria dir-li que reflexionés sobre les seves paraules, i procurés no exaltar més del compte les persones que erròniament o no, s'han sentit atacades en els seus sentiments i creences.

Res no justifica l'assassinat, res disculpa un acte abominable, però entre tots hem de fer més fàcil la nostra convivència, i respectar la diversitat. Els assassins han de pagar la culpa i els seus actes mereixen un escarment que serveixi d'exemple a altres possibles atacants. Les nostres paraules han d'ajudar a la convivència i no a radicalitzar-la. Els nostres governants han de donar exemple de moderació, que no vol dir feblesa, davant els atacs injustificables, amb missatges rigorosos i exemplaritzants.

divendres, 26 de juny del 2020

El coronavirus, a Barcelona un any abans

La notícia que m'ha cridat l'atenció avui és la investigació de la Universitat de Barcelona en què es conclou que a Barcelona ja corria el coronavirus un any abans de quan es va declarar l'estat d'alarma, és a dir, el març de 2019. Aquesta troballa demostra que abans que es detectés res d'estrany a la ciutat de Wuhan, la malaltia ja corria pel món.
En cap moment es conclou que Barcelona pogués ser l'origen del coronavirus, sinó simplement que no va ser enguany quan va aparèixer la malaltia i que molt probablement es va confondre amb la grip. Els efectes varen ser més lleus i per això va passar desapercebuda.
La història et demostra que tot no és tan simple i que actituds com la del president dels EUA, el senyor Trump, culpant d'una manera poc racional els xinesos com a causants de la malaltia, no tenen cap sentit i més aviat demostren el baix nivell de la persona. Tampoc no queda demostrat que no hi hagi responsabilitat de Wuhan, però si més no seria de molt abans de quan es varen detectar els primers símptomes, i ara per ara pendent de demostrar.
És una llàstima que les investigacions es facin a posteriori i no en el moment que passen les coses, perquè es podrien evitar desgràcies, entre elles la mort de moltes persones. Si ara s'ha detectat que la malaltia ja era present a Barcelona el març de 2019, perquè no ho varen detectar llavors? Què deu estar passant ara que ens n'assabentarem d'aquí a uns mesos o anys?


dimarts, 4 de febrer del 2020

El judici a Trapero

Encara que no desperta l'interès de l'anterior judici, el del Tribunal Suprem contra els nostres polítics, sí que es va fent ressò de tot el que va succeint i, no ens ha d'estranyar, continua essent una excusa per encausar el major dels Mossos d'Esquadra. Es tracta que la fiscalia busqui tot el que pugui trobar i inventar-se per acusar Trapero de rebel i sediciós.
Ja ho he dit en alguna altra ocasió, que a Espanya la justícia ha esdevingut fastigosa, i que no hi podem confiar mai més. Quan es jutja no es busca les raons per unes determinades accions, sinó com posar la llufa, i la més grossa possible, a qui no ens agrada. Les declaracions de Pérez de los Cobos, encara que ho negués, varen demostrar l'evidència que li tenia odi i moltes ganes d'enfonsar-lo. Això no és justícia, això és immoralitat.
En una situació normal, al major Trapero no se li apreciaria cap delicte. En tot cas es podia estar en desacord amb la manera d'ordenar el Mossos la seva actuació, però en cap cas culpar-lo del delicte de rebel·lió o de sedició. Però sabem que no ens trobem en una situació normal. La situació que vivim és de pura revenja perquè de manera pacífica el poble català es va manifestar el dia 1 d'octubre, i totes les vegades que ha calgut. Aquesta derrota del garrot policial espanyol el fan pagar de la manera que saben i poden, amb uns judicis totalment parcials, per uns tribunals plens de nostàlgics del franquisme.

dissabte, 16 de novembre del 2019

Els avaladors de Vox al Congrés de Diputats

La pregunta que ens hem fet molts ha estat qui ha provocat la pujada de l'extrema dreta a Espanya. Les opinions són variades i tothom té la seva idea que argumenta d'una manera o altra. Alguns ho fan motivats pel propi interès de culpar els altres.
La pressió dels independentistes que posen en perill la unitat d'Espanya, ha estat per algunes persones la causa de l'ascens de l'extrema dreta, com a garants de la unitat, com si aquest discurs no es trobés entre les altres formacions espanyoles. Algú, honestament, creu que el PSOE no defensa la unitat d'Espanya? I el PP o C's no han estat prou clars a l'hora de defensar-la? No podem negar que l'independentisme envalenteix l'extrema dreta, però d'aquí a donar-li la culpa del què ha passat a Espanya hi ha una gran diferència.
La meva modesta opinió és que l'ambient actual a nivell europeu és encara favorable a proclames feixistes i d'involució democràtica. Els mals resultats de la gestió política dels partits tradicionals ajuda a que el populisme agafi força, i és en el populisme on l'extrema dreta s'hi repenja.
A diferència, però de la majoria de països europeus, on la dreta moderada ha establert barreres davant l'auge de l'extrema dreta, a Espanya s'hi ha aliat, configurant governs de coalició que l'ha fet més forta davant l'opinió pública. Els exemples d'Andalusia o Madrid, són claus per a l'acceptació de Vox com una força política dins del sistema democràtic espanyol, la qual cosa és, al meu entendre, la millor ajuda perquè en les primeres eleccions hagi experimentat aquest increment tan alt per acabar sent la tercera força política del Congrés de Diputats.
No saber veure que han estat el PP i C's, amb la complicitat del PSOE, els avaladors de Vox és d'una ingenuïtat o mala fe imperdonable.

dimarts, 5 de març del 2019

Què entén per violència el senyor Millo?

Avui era el torn d'Enric Millo, exdelegat del govern a Catalunya, entre altres testimonis, i com acostumo a fer aquests dies no l'he seguit, en tinc prou en llegir els twits i les referències que publiquen els mitjans de comunicació. El senyor Millo em supera, no l'aguanto, ni el to ni el contingut de les seves declaracions, ni ara ni abans. El considero una persona falsa, una titella al servei de qui el paga, sense personalitat ni principis.
No puc escoltar una persona que saps que no té cap inconvenient en mentir. N'hi ha molts d'aquests polítics que menteixen contínuament i normalment no es cansen de repetir que ells no menteixen. Fixeu-vos-hi. Quan algú no para de dir que no menteix és un senyal que sí que ho acostuma a fer.
Millo ha demostrat molt poca categoria com a polític, i el seu pas per la delegació del govern a Catalunya ha demostrat ser un zero a l'esquerra. És lògic que se'l demani a testificar pel càrrec desenvolupat, però també perquè les seves declaracions són claus per a l'acusació. Saben que farà el possible per disfressar el que sigui si això ajuda a enfonsar una mica més els acusats.
Sembla ser que ha estat molt coherent en la seva postura de tot aquest temps i ha dit tot allò que volien que digués per justificar una acusació injustificada.
S'ha dit d'anada i tornada, amb pels i senyals, però encara hi ha qui defensa que l'actuació del dia 20 de setembre de 2017 va ser una actuació violent i al mateix temps diu que la policia, l'1 d'octubre del mateix any no va ser violent. Si s'accepta aquesta versió a partir d'ara a Espanya no es podrà convocar manifestacions perquè sempre seran violentes als ulls de l'Estat. 
Resulta molt fastigós veure com s'aplica la justícia a Espanya i com hi ha uns quants jutges que utilitzen la seva força i poder per defensar els seus principis i culpar els que pensen diferent. 

dilluns, 25 de juny del 2018

Emulant l'extrema dreta per vèncer-la

L'escrit d'avui me l'ha inspirat l'acudit de Ferreres a la contraportada de l'ARA. Malauradament els partits polítics arriben a emular els adversaris perquè no els prenguin vots. Per desgràcia sempre es va a pitjor. En el cas de l'acudit de Ferreres, és preocupant que per evitar que els partits d'extrema dreta prenguin força, els altres partits els imitin i els copiïn els seus principis. Així és com actua l'autocensura. Per por a ser censurat, tu mateixes te la imposes, per la qual cosa el censor s'estalvia feina i n'obté els mateixos resultats. 
A Europa l'extrema dreta avança de manera preocupant. Cada vegada el seu discurs té més seguidors, probablement perquè té un grau de demagògia i populisme molt alt. Culpar els altres de tots els teus mals és la manera més fàcil de viure, encara que sigui enganyat i que al final no et soluciona res.
Avui promoure la defensa dels drets humans sembla una quimera. Ho trobàvem un objectiu que justificava tots els esforços que calguessin. Ara et miren com una bèstia rara. Què diu aquest que defensa? Pensar que hi pugui haver persones insensibles a l'atac als drets humans et desmoralitza, però no podem perdre energia i hem de continuar lluitant.

diumenge, 30 d’abril del 2017

Un nou reglament de tinença d'animals a Arenys

Seria injust culpar tots els amos i passejadors de gossos d'Arenys per la brutícia dels nostres carrers, com també ho seria donar tota la culpa al nostre Ajuntament. Estic segur que només són uns quants els passejadors de gossos que no recullen les cagarades, però qui no ho fa s'hi llueix. Una altra cosa són les pixarades, que aquí m'atreveixo a dir que en són més els que no tenen en compte de no embrutar les façanes de les cases ni els fanals, que fan malbé. Això no es recull!
Aquests dies el govern municipal està modificant el reglament sobre la tinença d'animals domèstics i ens deixa opinar. Potser caldria fer-ne més publicitat, més enllà de l'espai internet. M'està molt bé que els propietaris de gossos trobin facilitats per treure els seus animals i puguin gaudir una mica més que passejar lligats, sobretot els que viuen reclosos en un petit pis. L'altra cosa són les obligacions que tenen de permetre que els vilatans no haguem d'anar sortejant les cagarades quan caminem pels nostres carrers, la majoria dels quals tenen les voreres massa estretes per no haver de baixar-ne.
Demanaria al nostre govern municipal que sigui generós vers els amos dels gossos i passejadors, però al mateix temps contundent amb la manca de civisme d'alguns d'ells. Avui diumenge, que et trobaves amb guies que ensenyaven els carrers i places de la nostra vila recordant Espriu, veies com la mirada dels interessats seguidors no deixava d'observar el terra per no trepitjar alguna de les moltes cagarades que anaven trobant. Es trist haver-ho de repetir, però la nostra vila és bruta, i això és culpa de tots.

dimecres, 9 de setembre del 2015

S'atrapa abans un mentider que un coix

Trist, molt trist comprovar com personatges que varen ostentar la presidència del govern espanyol i varen suposar un canvi i una via al progrés d'una Espanya encara massa adormida i poruga després dels quaranta anys de dictadura franquista, ara caiguin en la miserable condició de bocamolls, i en el ridícul decrèpit de qui es resisteix a assumir la seva retirada pública.
Felipe González, quan va comprovar l'escàndol amb què es varen rebre les seves declaracions a La Vanguardia, va córrer a desmentir i culpar el missatger, sense que se li acudís que no estava parlant d'una premsa groga i corrupte com abunda al país, sinó de La Vanguardia que, ens agradi o no, és un diari seriós i havia seguit el protocol professional, d'enregistrar l'entrevista i esperar el vistiplau de l'entrevistat abans de publicar-la.
La diplomàcia malentesa es converteix en l'error de voler quedar bé amb el públic que t'escolta, que et llegeix, manifestant allò que ni es pensa ni s'hi creu, volent estar per sobre del bé i del mal, però ignorant que no som rucs i que la seva credibilitat està sota zero. Fa ja massa temps que les persones que hi confiaren, es varen adonar de qui hi havia realment al darrere d'aquella cara riallera. Els principis que defensava, els va oblidar molt aviat, tant bon punt que va assolir poder, i més endavant, quan es retira de la política activa, diner.
Ho deia en un altre post d'aquest blog: els polítics, millor calladets.

diumenge, 11 de gener del 2015

Tancament la setmana de París, però queda molta feina a fer

La manifestació de París amb l'assistència de caps d'estat i govern de diferents països ha liderat el rànquing de les notícies del dia. Després d'una setmana alterats pels fets de París, avui ha estat la cloenda, però amb moltes preguntes pendents de resposta i molts dubtes.
Avui mateix l'holandès Bernard Willem Holtrop, caricaturista de Charlie Hebdo que no era present a la redacció en el moment de l'atac terrorista, rebutjava el suport dels caps d'estat del món, i a casa nostra Mohammed Chaib, exdiputat del PSC al Parlament català, qüestionava la idoneïtat de publicar caricatures que ofenen els musulmans. Com podem veure, doncs, hi ha diferents opinions i moltes coses a resoldre.
Arran dels fets hem pogut llegir molts comentaris, alguns d'ells de professionals especialistes en el món dels jihadistes, que ens ajuden a conèixer més a fons la realitat que sovint s'analitza o critica de manera molt superficial, massa.
Els problemes socials ocupen un espai molt important en l'entramat d'estira i arronsa, i no es poden ometre a l'hora d'analitzar els problemes amb la immigració i també amb accions terroristes, la qual cosa no justificarà mai l'assassinat. Que quedi clar.
Al marge de l'instint assassí que puguin tenir unes persones, que també caldria saber-ne els motius, hi ha elements molt més comuns que caldria reflexionar-hi. El laïcisme d'Occident, sobretot en el cas de França, i el domini absolut de la religió sobre la política en el món musulmà, són una característica que dificulta la comprensió entre ambdues cultures. Les dificultats perquè una gran quantitat de musulmans, que són europeus, puguin trobar feina i veure un futur a les seves vides, també és un element important i preocupant que provoca la desestabilització de la nostra societat.
I en tots aquests elements i molts més que afecten la nostra vida i les nostres relacions, ha de treballar-se amb la concurrència de tothom. Tots som responsables de que la nostra societat funcioni, i no s'hi val culpar únicament els altres.
M'agradaria que les entitats musulmanes del nostre país col·laboressin en la vida civil i laica de la societat, sense que això signifiqui cap renúncia a la religiositat individual. En els municipis que hi estem treballant ja es veuen alguns resultats. S'ha d'intensificar i estendre a la resta de municipis.