Ahir al migdia vaig tenir l'ocasió d'encaixar les mans amb el bisbe Joan Godayol i mantenir un intercanvi de paraules, sobre l'església avui, la nova generació de capellans, i les darreres intervencions a mitjans públics, de l'arquebisbe de Tarragona i el bisbe de Solsona.
Al bisbe emèrit de la diòcesi d'Ayaviri (Perú) el vaig veure per primera vegada en una celebració eucarística a la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar, fa un parell o tres d'anys. Coneixia qui era, sobretot per la feina que realitza l'Associació d'Amics del Bisbe Joan Godayol, a Mataró i al Perú, i per tant no em va venir de nou tot el seu discurs i la manera d'expressar la seva fe.
Com passa amb la majoria de bisbes i sacerdots que han estat treballant fora del món occidental, destaca la seva humanitat i la seva sintonia i capacitat de comunicació i de transmetre el missatge de Déu, que no té res a veure amb el que ens tenen acostumats els nostres bisbes actuals, i tota la Cúria Romana.
Godayol és un bisbe incòmode perquè el seu testimoni i el seu missatge xoca contra el discurs tronat de l'actual jerarquia eclesiàstica. Una institució que ha perdut la seva credibilitat, i només és capaç d'atraure l'atenció a través del dogmatisme mal entès. El recurs a la por davant la ignorància que podia existir fa vuitanta o cent anys, no ha canviat, i només la bona fe i la resistència d'un petit nucli de població, a posar en dubte les directrius de la jerarquia eclesiàstica actual, fa que les esglésies no estiguin buides del tot.
L'Església institucional no ha evolucionat i aquest quedar-se enrere l'ha fet perdre molts seguidors, la majoria dels quals es mantenen en la fe, però se senten al marge de la institució. A Espanya l'església ha trobat en la política, i concretament en els partits de la dreta, un refugi per conservar la seva veu, encara que sigui a través de camins allunyats del missatge de Jesús. A casa nostra, l'església, més propera al missatge del Concili Vaticà II, ha perdut en els darrers temps la seva frescor, i ha patit una involució que ha provocat un cert rebuig del seu missatge, per un discurs que a vegades ratlla la ridiculesa.
Godayol es mostrava optimista, però el seu punt de vista era massa subjectiu. El bisbe Godayol està acostumat a parlar amb les persones que encara guarden un bon record del temps en què l'església es va posar al costat del poble i dels menys afavorits. L'església que reivindicava els drets de les persones i lluitava contra la injustícia. Godayol no s'adona, que la realitat del nostre país es troba molt lluny del seu missatge, i que som pocs els que en podem gaudir i intentar-ho transmetre en el nostre entorn, a familiars i amics.
2 comentaris:
Tengo la suerte de conocer al padre godayol como yo le llamo, es una suerte para todos tenerlo dentro de la iglesia es un ser iluminado y si la iglesia tuviera la perspectiva que el tiene la historia seria otra, este padre para mi es una persona muy especial y humana sus consejos y su luz son lo mejor que pude encontrar por aqui.gracias padre godayol por estar siempre ahi.roxana
Yo también lo conocí, no sé si por suerte o desgracia, en casa de su familia en Lima, cuando era un simple sacerdote y estaba aún muy lejos de ser obispo. Es posible que su labor como sacerdote, obispo o jubilado sea impecable... pero como ser humano, no. Ahora mismo se encuentra en un lío de leyes canónicas por interpretar la justicia divina a su parecer. Sólo espero que no le hagan a él lo que él en su día le hizo a otra persona, también en el marco de las leyes canónicas. Bendiciones, y que su Dios le perdone.
Publica un comentari a l'entrada