Arran de les paneroles que ens acompanyen

Quan vaig arribar a Arenys de Mar, una de les coses que em va sorprendre més va ser que l'aigua de les canals de les cases desembocava sobre les voreres. No entenia que no estigués soterrat, sinó que havies de sortejar l'aigua per les estretes voreres que tenim a la vila.

Amb els anys s'han anat urbanitzant carrers, sobretot aquells que donen prioritat a les persones, amb un sol nivell, canalitzant l'aigua dels teulats i col·locant embornals perquè l'aigua de la pluja s'hi filtri i no deixi els carrers plens de bassals. Les coses de mica en mica es van solucionant.

La normativa municipal, a l'hora de construir els habitatges, deixa molt clar que els constructors han de separar l'aigua pluvial del clavegueram, i d'aquesta manera surten des de les cases dues canonades, una per connectar amb el clavegueram de la vila i l'altra amb el conducte d'aigües pluvials. 

Malauradament, no sempre el govern de torn i els seus tècnics encarregats d'inspeccionar les obres actuen de la millor manera. Ja ho vaig comentar en una altra ocasió, però insisteixo. Amb motiu de les obres de remodelació del tram de carrer de casa, es va soterrar una canonada que, curiosament, hi varen connectar tant l'aigua pluvial com el clavegueram, i a més varen obrir uns embornals que, evidentment, estan connectats amb el clavegueram.

Tot i la insistència dels veïns perquè es fes bé l'obra, l'equip de govern del moment no va cedir i així va quedar l'obra. Els veïns obligats a tenir dues sortides diferents des de l'interior de les cases, per anar a parar al mateix conducte. Un disbarat que hauria de fer caure la cara de vergonya als polítics i tècnics del moment. Però per a ells això ja és història.

Ara, llegint que tenim una invasió de paneroles a la vila, puc afirmar que no em sorprèn de cap manera. No diré que la culpa recaigui exclusivament a haver deixat a l'aire lliure el clavegueram, a través dels embornals, però de segur que hi ajuda molt. En fets com aquests t'adones de la importància de tenir bons gestors municipals, i a Arenys això és un tema pendent. 

Indignació, ràbia, impotència, resignació...?

Avui és d'aquells dies que es fa difícil entendre tot el que passa i sense ganes de culpar a ningú en concret, t'adones que tots plegats ho estem fent molt malament. Un dels problemes d'Arenys de Mar és la deficient canalització de l'aigua pluvial. També tenim problemes amb el clavegueram, però avui em centro en les conseqüències de cops de pluja més forts dels habituals, però que tampoc no són cap novetat, ni ens ve de nou.

    Una vegada més el rial del Bareu ha baixat amb força, inundant la carretera nacional  i algun establiment comercial. Desconec en aquests moments si hi ha més immobles afectats, cosa que podria molt ben ser. Portem molts i molts anys parlant i programant la canalització d'aquest rial i fins ara hem estat incapaços de trobar una solució. Tan difícil és? 

    Entenc que la canalització té moltes dificultats. Segurament ens posaríem d'acord en dir que un rial no es pot convertir en un carrer amb habitatges. I seguim construint, i ho fem en un cul de sac. Llavors de què ens podem queixar?

    Fa anys es va canalitzar la Riera, que quan plovia era tot un espectacle, emportant-se cotxes i mobiliari. Avui, però, la intensitat de la pluja i la força amb que baixava l'aigua ha fet que recordéssim temps passats. Diuen que el foc té aturador, que l'aigua no.

    Ens indignem? Ens enrabiem? Com ens sentim? Impotents? O resignats?

    Això que ha passat aquesta tarda es repetirà tard o d'hora, i per tant, tenim l'obligació i necessitat de trobar solucions, encara que estiguem parlant de fets puntuals, poc habituals. No podem estar amb els braços plegats veient tot el que passa, i encara menys quan estem agreujant la situació, amb una urbanització de més territori, que el fa impermeable i, per tant, provoca més corrent d'aigua amb més força i velocitat. Algú hi pot posar remei?

    Trobarem una solució per a la canalització del Bareu? Què ha d'arribar a passar perquè algú, amb autoritat i coneixement, prengui una decisió? No busquem culpables, busquem solucions! Però tinguem molt present que les decisions d'avui poden ser una arma letal per al futur. 

Begur és notícia

Acostuma a passar que la gent es queixa per coses que consideren abusives i després resulta que són totalment legals, simplement que hi ha desconeixement i el primer que es pensa és que t'estan estafant i no respectant els teus drets. És important, doncs, conèixer quins són els drets i quina la normativa que regula les relacions humanes abans de presentar reclamacions, o simplement criticar actuacions. Una altra cosa és opinar sobre normatives i discrepar-ne. 

Aquest estiu he observat que Begur ha estat protagonista per diferents incidents. Recordo que aquest any, fora de temporada, vaig visitar la població de Begur, i em va agradar. No vaig anar a la platja, sinó que només em vaig bellugar per la part interior del municipi.

Fa unes setmanes que va sortir a la premsa la urbanització que ha destrossat un bosc del municipi. Realment la notícia cridava l'atenció perquè la destrossa del bosc és més que evident, i no acabes d'entendre com ha estat possible. M'imagino que tothom ha seguit els passos que els interessava, i que els promotors es varen assegurar de poder aconseguir el seu objectiu, al marge de l'estètica, que era el que menys els importava.

Desconec com ha acabat tot plegat, perquè l'Ajuntament declarava que la construcció era totalment legal, ja que es tractava d'una zona urbanitzable, i el projecte complia tota la normativa. Suposo que en tindrem més notícies.

Pocs dies després la tenista Paula Badosa feia unes declaracions que provocava moltes queixes a les xarxes socials. La noia parlava de les llengües que coneixia, i en un moment d'ofuscació va dir que si bé parlava el català, aquest no es podia considerar una llengua. Posteriorment ha demanat perdó, i no sé si es tracta d'un posicionament personal sobre el català o una incultura manifesta de la tenista. En tot cas li hauríem de perdonar i animar-la a que en alguna altra ocasió sigui una mica més llesta.

I avui llegia que molts banyistes s'han queixat de la cala Aiguablava de Begur perquè consideren que s'ha privatitzat, i fa impossible poder-hi anar sense haver de pagar per serveis de para-sol i gandula. L'Ajuntament ha justificat la concessió, que s'adequa a la llei, i al mateix temps serveix per controlar l'aforament i beneficiar els usuaris de la platja. 

Estem molt acostumats que tot és de tothom i que podem fer allò que volem a qualsevol racó del país. Ens queixem si ens fan pagar per aparcar, per banyar-nos i utilitzar un tros de platja... Organitzar la vida pública no és fàcil, i d'alguna manera hem de confiar-ho a les nostres autoritats, ja siguin municipals, autonòmiques o estatals, per tal de garantir un ús de tots els serveis sense discriminació. Tal com funciona tot, pensar que les coses s'organitzen soles sense cap tipus d'ordre ni concert és un error. Convé que algú marqui la pauta, però és important que es doni a conèixer i que, en tot cas, tinguem l'oportunitat de discrepar i opinar al respecte. Conviure no és fàcil!

L'expedient de recepció de Vilaplana

Aprofito la notícia de Ràdio Arenys i la fotografia d'en Xavi Salbanyà per parlar de la Urbanització Vilaplana i l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Recordo la meva entrada a l'Ajuntament d'Arenys com a regidor, entre altres, de serveis centrals, assumint la responsabilitat en l'Arxiu municipal, que es trobava en un estat lamentable de conservació.

Els arxivadors, tot en paper, es trobaven repartits entre els diferents pisos de l'Ajuntament, sense seguir cap tipus d'índex ni classificació. Trobaves arxivadors a les dependències de la planta baixa, on hi havia hagut la residència del conserge-agutzil. Els havies de buscar per terra o dins dels armaris de la cuina... Em va semblar increïble!

Vaig saber que en més d'una ocasió havia estat impossible trobar algun expedient i s'havia recorregut a altres institucions, com la Generalitat, que en tenien còpia, sobretot quan es referia a temes urbanístics. No pretenc fer propaganda de la meva gestió, però sí que haig de dir que en plegar s'havia endreçat la planta baixa, amb espais i armaris compactes, i s'havia informatitzat els expedients per facilitar-ne la seva cerca. Vull creure que havent cessat en les meves responsabilitats municipals, els meus successors han continuat treballant per tenir l'Arxiu al dia, ben documentat i accessible per a tothom.

Entenc molt bé, doncs, que els documents que els veïns de la urbanització Vilaplana hagin estat perduts des de l'any 1985, trenta-quatre anys, quan es va aprovar per Ple la recepció de la urbanització. La imatge que dóna de l'Ajuntament és esperpèntica i aquí hi havia una persona que  tenia la responsabilitat de la seva custòdia i no la va gestionar bé. Era força lògica la manera en què va acabar els seus dies treballant a l'Ajuntament.

El que pugui passar a partir d'ara se m'escapa de les mans i els serveis jurídics hauran de decidir quins són els passos a fer. El que queda clar, però és que la insistència d'uns veïns ha descobert el desmanec històric de l'arxiu municipal.

Qui pot opinar sobre el rial del Bareu?

Segons he pogut veure s'ha constituït una junta representativa dels veïns i comerciants del rial del Bareu, que parlarà o negociarà amb l'Ajuntament sobre la consulta pública que es vol convocar per decidir la urbanització del rial.

Per als arenyencs, la història del rial del Bareu és una llosa que s'arrossega des de fa molts anys. Tothom ha pogut veure en directe o en imatges els efectes de les rierades, i els que hi viuen o hi transiten us poden explicar la mà de problemes i danys que han patit.

Els que vivim al rial de sa Clavella també veiem baixar l'aigua, però sortosament els efectes no tenen res a veure amb els del Bareu. És evident, doncs, que els perjudicats són els que han de tenir preferència a l'hora de ser escoltats, perquè de ben segur que, encara que no en siguin experts, saben què els fa més mal i com els sembla que s'hauria de resoldre.

Dit tot això també voldria recordar que la resolució dels problemes dels veïns del Bareu, sigui quina sigui, comportarà una despesa considerable de diner públic, de diner de la caixa de l'Ajuntament, probablement amb ajuts d'institucions supramunicipals. Això vol dir que una part dels diners que es recapten a la resta d'arenyencs, també s'hauran de destinar a aquesta obra. 

Reconeixent la necessitat de la implicació dels veïns més afectats, no podem oblidar que la resta d'Arenys també hi pot dir la seva, perquè tots plegats formem part del meu mateix municipi i compartim el mateix pressupost.

Es clar que també hauríem de poder opinar sobre la necessitat d'escollir l'opció més cara per obtenir una nova pista esportiva coberta, o de prioritzar o no la urbanització del nou tram cobert de la Riera, o...

Això, senyors regidors i alcalde, també és participació, amb més contingut i repercussió que el procés que ja s'està duent cada any amb una part del pressupost d'inversions. Seria desitjable que si es vol jugar la carta de la participació, hi hagués coherència global i encert a l'hora de prendre decisions i no ens quedem només en l'anècdota. I això va per al govern, però també per als grups municipals de l'oposició, que en són majoria.

Em preocupa el Bareu, em preocupa Arenys

He llegit que uns quants veïns del Bareu es mostren preocupats per les obres de canalització del rial. Jo els entenc, per la història que arrosseguen aquestes obres i per la importància de fer-les bé. Sembla ser que el projecte no té res a veure amb els anteriors i tampoc no preveu engolir tota l'aigua. 

Em preocupa perquè no seria la primera vegada que es redactaria un projecte sense les suficients garanties. Tothom estarà d'acord que la canalització del Bareu és una necessitat i una urgència, i ja fa massa temps, anys, que se'n parla i tot està aturat. No es pot anar, però de pressa i cometre errors que després es paguen. 

A tot això cal afegir-hi l'experiència que tenim a Arenys amb l'obra pública. La canalització de la Riera, la urbanització dels carrers Andreu Guri i de l'Església... No sé si podem dir que no estem de sort o bé que es preparen malament els plecs tècnics, i que no es fa un bon seguiment des dels serveis tècnics municipals.

No sé si els grups municipals han pogut consultar el projecte. Recordo que en el mandat passat hi havia més transparència, i es donava informació a la ciutadania de les obres a construir. Aquest costum s'ha estroncat, tot i la participació del PSC en el govern municipal. Ho hem vist en diferents ocasions, alguna de les quals ja he comentat en aquest espai.

No m'agrada la manera d'actuar d'algunes regidories i la participació no es pot limitar en el procés per a decidir una part del pressupost d'inversions, que precisament avui celebraven una primera reunió, sinó que s'ha de generalitzar en tota l'actuació municipal, sobretot quan els efectes repercuteixen directament als veïns.

Llegint que a Barcelona es vol impulsar un moviment d'esquerres al marge dels partits tradicionals, potser a Arenys convindria fer alguna cosa semblant i trencar la rutina en què s'ha caigut, incapaços de moure res. Continuem tenint els mateixos problemes de quinze anys enrere, agreujats per la crisi financera. Quants anys fa que parlem de revitalitzar el mercat municipal? i de dinamitzar el comerç? o bé dels vivers d'empreses? 

Per què han de passar tants anys per solucionar problemes que arrosseguem de fa tant temps? Què s'ha fet durant tot aquest mandat? No hi ha ni capacitat per adjudicar el servei de recollida de la brossa. I no és per manca de diners! com es troba la xarxa de clavegueram? no s'hi havia estat treballant? 

Arenys de Mar guanya terreny a la Riera

El Butlletí Oficial de la Província publicava dilluns la licitació de les obres de cobriment del tram de la Riera d'Arenys, entre el carrer Santa Clara i el carrer Arxipreste Rigau, amb un termini d'execució de quatre mesos, i un pressupost de 539.700,70 euros més IVA.

La Riera és a Arenys el centre neuràlgic de gairebé tot. És el lloc per passejar, prendre la fresca, però també per transitar d'una punta a l'altra de la vila. La manca d'alternatives viàries, fan que la majoria de cotxes hagin de passar en part o en la seva totalitat, per la Riera, la qual cosa li fa perdre molt d'atractiu.

Arenys de Mar, com la majoria de poblacions del Maresme té una urbanització molt desordenada i estèticament poc atractiva. Has de buscar racons i trams específics, o girar la vista al mar. La Riera, tot i ser estimada pels arenyencs, no és massa diferent de la resta de la vila i, per tant, fa bo de sentir que es tiri endavant la urbanització d'un nou tram, sobretot si et diuen que el nou espai no servirà per incorporar-hi més cotxes.

L'entrada a la vila des de la part alta, dóna una sensació de pàrquing permanent de vehicles, que no ha millorat amb la creació de la zona verda per a residents. Destinar la Riera com a aparcament és com un crim, però les característiques del territori no permeten grans bosses d'aparcament i avui, ja ho sabem, no som res sense cotxe.

Llegint la notícia, no acabo d'entendre si el govern té clar com vol urbanitzar la superfície del nou tram, ni si es tindrà en compte el tram baix, que es va urbanitzar en l'anterior mandat, pel cas que, més endavant es decidís urbanitzar el tram que va des del carrer de l'Olivar i el carrer Santa Clara. Voldria pensar que no es tractarà d'un pedaç i que d'aquí a una bona colla d'anys, qui hi sigui, aconsegueixi veure una Riera estèticament i urbanísticament equilibrada, i agradable per passejar-hi.