Rebem molta porqueria

Cada dia et fas un tip de llençar a la paperera correus electrònics i missatges no volguts. La facilitat amb què t'arriben és desesperant, i no et queda altre remei que perdre temps a enviar-ho a la brossa. Encara que ho defineixis com a brossa i correu no volgut, el mateix sistema crea noves adreces que fa impossible bloquejar-les.

Per altra banda, haig de reconèixer que, darrerament, hem vist reduït el nombre de trucades no desitjades. Aquelles trucades que et volien vendre alguna cosa o enganyar-te per buidar-te el compte corrent. Probablement, el govern ha aconseguit controlar-ho i esperem que duri en el temps.

En la mateixa línia, potser seria interessant que s'actués de la mateixa manera amb tot el correu brossa que ve a través d'internet. Desconec si és fàcil d'aconseguir-ho, però seria d'agrair perquè acabes el dia cansat de rebutjar missatges.

Sempre s'ha dit que no podem catalogar de bones o dolentes les coses, sinó, en tot cas, l'ús que se'n fa. Avui qui critiqués l'Internet rebria moltes crítiques, i amb raó. Sí que cal denunciar el mal ús que algunes persones o empreses en fan i, per això, la meva petició que alguna autoritat hi faci alguna cosa per aturar-ho.

I en aquesta línia, encara que amb unes diferències evidents, tenim l'incompliment de l'ordenança de la publicitat a les bústies, que és vigent a la nostra vila, però que ningú no en fa cas i, el que és pitjor, el govern de torn no exigeix el seu compliment. Amb això tornaria a parlar de la necessitat de tenir presents les ordenances vigents, per fer-les complir o, si no hi ha capacitat, estripar-les. No hi ha res pitjor que reglamentar i no saber o poder-ho regular.

Màrqueting telefònic no desitjat

Subscric l'article de Fernando Trias de Bes, al diari ARA, demanant que es prohibeixi, per llei, el màrqueting telefònic, i no limitar-se a regular-lo o moderar. Estic fart de les trucades que no m'interessen i que no tinc manera d'evitar. També, com diu l'articulista, em vaig donar d'alta a la llista Robinson, però em continuen trucant. No sé si sense ser-hi inscrit em trucarien més que ara, però són massa les trucades que rebo diàriament.

No pot ser que els ciutadans hàgim de patir aquesta invasió de trucades, que ens molesten i que no desitgem. Fins i tot a les empreses amb qui tinc alguna mena de contacte, els demano que tot allò que em volen explicar per telèfon, m'ho passin per escrit. A diferència de les trucades, els escrits els llegeixes, si vols, quan et ve de gust, i no t'interfereixen a la vida diària.

Entenc que en un món amb tantes mancances reguladores i amb uns resultats sancionadors tan minsos, reclamar que et deixen de fer trucades no desitjades és una utopia. Malgrat això, no es pot deixar de denunciar-ho i exigir més contundència en la defensa de la població, davant d'aquest abús comercial.

No cal dir que al costat d'aquest màrqueting telefònic hi ha una massiva tramesa de notificacions, correus electrònics i missatges fraudulents, que només busquen la manera d'enganyar-te i estafar-te. Això és molt més greu, i caldria encara més esforços per reduir i, a ser possible, eliminar. Entre una cosa i l'altra, no vivim tranquils i ens genera un sentiment de desconfiança que fins i tot ens fa col·locar empreses de bona fe en el sac dels malintencionats.

Reitero que escrivint aquest post tinc la impressió d'estar cridant al desert, però sento la necessitat de protestar públicament contra aquesta manera d'emprenyar-nos i intentar, alguns, vendre'ns allò que no desitgem comprar, i d'altres, enredar-nos per buidar el nostre compte corrent.

Viure malfiant de tot

No sé si us hi trobeu, però tinc la sensació que visc malfiant-me de tot i tothom. Reps informacions de totes bandes i el primer que penses és que t'estan enredant. Que t'estan intentant estafar, i això no és viure.

Podríem dir que abans no passava i segur que no és cert. Sempre hi ha hagut persones que s'han dedicat a pressionar els altres, normalment els més vulnerables i indefensos, per intentar treure'ls-hi els diners. Ara, però, com que tenim tantes finestres obertes, no només la porta de casa, sinó les xarxes socials, els correus electrònics, els missatges i les webs, sembla com si l'estafa és més present i insistent.

Si bé és cert que reps molta informació de les institucions públiques i la policia, sobre delictes i estafes que corren per les xarxes o bé a la cantonada de casa, no deixa de ser preocupant que hagis d'estar tot el dia desconfiant d'allò que t'arriba.

Avui, sense anar més lluny, mentre esperava un paquet que m'havia d'arribar a casa, he rebut un missatge on se'm deia que el repartiment s'havia suspès perquè no hi constava l'adreça. No m'ho he cregut! Evidentment, no he accedit al missatge ni telefonat per donar cap informació, sinó que he trucat a la casa subministradora, que m'ha confirmat que tot estava en regla i que el missatge no era d'ells.

Moltes vegades t'arriben missatges que ja veus de seguida que és una estafa. Avui, donant-se la casualitat d'estar esperant l'encàrrec, podia caure en el parany. La capacitat de desconfiar de tothom, m'ha salvat, però això, repeteixo, és molt trist, perquè ens fa viure en una situació desagradable, quan seria convenient pensar que tothom és bo i et desitja el millor per a tu.

Els mecanismes de control i denúncia d'aquests fets no van a la mateixa velocitat que els estafadors, i això fa que sempre estiguis exposat a ser enredat. El consell, doncs, és de no confiar de ningú, encara que et puguis equivocar i donar per fals allò que és ben cert. És el que ens toca a viure, i si algú hi troba un remei, si us plau que me'l digui.

Atac terrorista a França

Hem de lamentar un nou atac terrorista a França, amb tres morts, víctimes del fanatisme. Aquesta inseguretat en què es viu no és bona, i obliga a conviure en un estat d'alerta constant. És tan fàcil llevar la vida d'una persona, que esgarrifa.

No hi ha res ni ningú que pugui justificar la mort d'una altra persona, i s'ha de combatre amb totes les forces per aconseguir una vida tranquil·la a la comunitat. Hem de respectar totes les creences i no doblegar-nos al terrorisme, però també hem de mesurar les nostres paraules.

Seria injust culpar d'aquestes morts a ningú més que al seu botxí, però sí que caldria reflexionar si la nostra reacció davant d'aquests actes és la millor i més apropiada, i encara més, la reacció de persones que ocupen càrrecs públics ha de ser molt mesurada i justa, i evitar qualsevol provocació innecessària.

És delictiva la proclama del president turc davant l'assassinat del professor francès, i caldria una resposta política adequada. No es pot exaltar la població amb segons quines declaracions, però tampoc em sembla correcta la reacció i el to de les declaracions del president francès. Que ningú el vulgui culpar de l'atemptat de Niça, però sí que caldria dir-li que reflexionés sobre les seves paraules, i procurés no exaltar més del compte les persones que erròniament o no, s'han sentit atacades en els seus sentiments i creences.

Res no justifica l'assassinat, res disculpa un acte abominable, però entre tots hem de fer més fàcil la nostra convivència, i respectar la diversitat. Els assassins han de pagar la culpa i els seus actes mereixen un escarment que serveixi d'exemple a altres possibles atacants. Les nostres paraules han d'ajudar a la convivència i no a radicalitzar-la. Els nostres governants han de donar exemple de moderació, que no vol dir feblesa, davant els atacs injustificables, amb missatges rigorosos i exemplaritzants.

Missatges incendiaris d'un president

Mentre a casa nostra estem entretinguts amb les negociacions per allargar quinze dies més l'estat d'alarma (cada vegada diuen que és l'última pròrroga), als EUA segueixen les manifestacions i atacs de la ciutadania indignada per la mort de la persona que la policia va tenir a terra asfixiant-se fins al decés.

Les imatges que ens arriben són deplorables, però també ho varen ser les imatges de la mort del presumpte estafador de 20 dòlars, sota la mirada impassible de la policia que acompanyava al que jo considero assassí.

Entretant el president dels EUA, el senyor Trump, va fent declaracions a través de Twitter, algunes d'elles incendiàries i queixant-se que l'empresa les hi censuri. Des del primer dia ens preguntem com és possible que un personatge, penso que nefast, pogués arribar a ser president de la primera potència mundial. Com podem ser les persones tan cegues per votar individus immorals, sense cap valor que els faci candidats a exercir un càrrec tan important?

Abans quan s'acostaven eleccions veies que les actituds i declaracions es moderaven per evitar comprometre's i perdre-les. Avui ja ni cal prendre precaucions, perquè tot està tan malmès que ja no ve de què es diu i es deixa de dir. Tant de bo l'afirmació que vaig sentir no fa gaires setmanes, que el nou president estava en mans de Google, en aquesta ocasió es faci realitat, i ens deslliuri de Trump d'un altre quinquenni.

El Padró Municipal d'Habitants és obsolet i mal gestionat

Arran del rebuig de tots els grups parlamentaris a la moció presentada pel PP català, que pretenien excloure dels serveis socials bàsics els immigrants amb menys de cinc anys d'empadronament, voldria parlar precisament del Padró Municipal d'Habitants. Abans, però, reafirmar la meva alegria pel daltabaix sofert per PP i PxC, dos partits amb missatges xenòfobs, que han competit entre ells per veure qui aconseguia més vots xenòfobs, i la nostra societat els ha castigat.

Es parla molt del maltractament que rep l'administració local, amb pocs recursos i amb moltes necessitats socials a satisfer. Ho he dit moltes vegades que és injust el repartiment de recursos entre les administracions, deixant els ajuntaments, que són els més propers a les persones, sense recursos per resoldre aquells problemes que les administracions supramunicipals no solucionen.

El Padró Municipal d'Habitants havia estat una eina molt important per a la bona gestió d'un municipi. Saber a tota hora quants ciutadans conformaven les ciutats, permetia fer previsions i evitar segons quines situacions abans que aquestes es produïssin. El Padró municipal ja fa anys que va deixar de ser una competència municipal, convertint els ajuntaments en mers administracions al servei de l'Institut Nacional d'Estadística. Els errors del Padró són greus i abundants, i els ajuntaments només poden actuar sobre el terreny per saber què passa a cadascun dels habitatges del seu municipi, sense poder refiar-se del què diu el registre del seu Padró d'Habitants.

Atès que ni CIU, ni PSC, ni PP han estat capaços de resoldre l'error comès per l'administració de l'Estat quan va treure la competència als ajuntaments, demanaria a la CUP amb el suport d'ICV i altres formacions polítiques que liderin la reivindicació perquè el Padró Municipal d'Habitants torni a ser l'eina bàsica de gestió dels ajuntaments en benefici dels seus habitants. 

Arenys de Mar estrena un nou sistema de comunicació ràpida amb l'Ajuntament

L'equip de govern de l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha posat en marxa un nou sistema de comunicació ràpida amb l'administració per als casos d'incidències observades a la via pública. Les tecnologies desenvolupades permeten agilitar cada vegada més els tràmits per posar en contacte les persones i, per tant també, els ciutadans amb l'administració.

El problema que hi veig, i no per això s'ha de deixar de fer, és la capacitat de resposta de l'administració davant la possibilitat de rebre missatges les 24 hores del dia, de diumenge a dissabte, els 365 dies de l'any. Si posem a l'abast dels vilatans un mecanisme àgil per comunicar les incidències, cal tenir previst la resposta també àgil de l'administració. M'imagino que el govern municipal ja hi ha pensat, i el servei de resposta serà immediat, ja que si no fos així no tindria massa sentit posar-ho en marxa.

Permeteu-me els meus dubtes sobre la capacitat del nostre ajuntament, i voldria equivocar-me, però la meva experiència amb l'actual govern no és massa esperançadora. Ja us vaig comentar fa uns mesos que tinc una resposta per escrit del maig de 2012, on se'm diu que "en breu" es posaria en marxa la manera de resoldre els problemes que els exposava. Han passat més de dos anys i encara no s'ha fet res.

Em consta que el grup municipal de la CUP ho va exposar en un dels darrers plens municipals, i com sempre la resposta és que s'estudiarà com solucionar-ho. El nostre alcalde i regidors i regidores que li donen suport són molt agradables, però tenen problemes a l'hora de prendre decisions. En el meu cas és evident, però tots sabem altres temes, més importants que el meu, que no hi ha manera que desencallin. De què tenen por?

En el meu cas, tenen por de tallar uns arbres que s'han fet massa grossos i fan malbé, les llambordes del carrer, el mur de separació i el clavegueram de les cases. A més obliguen a que els cotxes circulin per sobre la vorera, encara que el nostre alcalde em digués que ell hi passa sense enfilar-s'hi. M'agradaria convidar-lo un dia perquè veiés què passa. Els arbres, que tota la vida s'han anat tallant, s'han substituït per uns altres de més petits. Ara es tractaria de fer el mateix.

Però bé, tornant al tema que ens ocupava, ja que s'ha posat en marxa aquest nou sistema de comunicar incidències al nostre ajuntament, prometo utilitzar-lo i desitjo que sigui tot un èxit.