Pere Casaldàliga, una persona santa que complirà 90 anys

L'ARA ens recorda aquest cap de setmana Pere Casaldàliga, per a molts un sant en vida, un testimoni del sentit que té creure en Déu, molt lluny de l'Església, la seva història i la seva jerarquia. Molt lluny de Roma.

La seva figura és força més coneguda a casa arran de la pel·lícula que es va rodar sobre la seva persona i la seva obra al Mato Grosso brasiler, però per a uns quants fa molts anys que l'hem tingut al cap i hem venerat la seva actitud en aquest món, sobretot perquè ens ha servit per justificar i entendre el sentit de la fe catòlica, molt desvirtuada per l'exemple que ens ha arribat des del Vaticà i de la Conferència Episcopal Espanyola.

Constatar l'existència de persones com Pere Casaldàliga ens ajuda a continuar creient en la paraula de Jesús i oblidar-nos d'aquells bisbes i papes que l'han embrutat i continuen donant exemple del que no predicava Jesús, sinó que s'han servit de la institució per compartir poder terrenal, al costat dels pitjors governants del món.

Pere Casaldàliga ha tingut enemics que han pretès fins i tot llevar-li la vida. Enemics poderosos que veien perillar la seva situació econòmica i de poder, perquè s'ha posat al costat dels humils i esclaus. Ha tingut, però també, molts enemics dins la mateixa Església. Sacerdots, bisbes i papes que no han estat capaços de viure la senzillesa i la pobresa de les persones més humils i han preferit arrecerar-se en el poder del diner, proclamant una religió que no han entès ni practicat. Aquesta ha estat la gran desgràcia de la història de la religió, i la que ha provocat que sorgissin persones com Pere Casaldàliga que han sacsejat la consciència de molta gent, no han revolucionat el món, però han sabut estimar aquelles persones mancades d'estima i desarrelades injustament de les seves terres.

Partits polítics esclaus de les seves decisions

En uns moments de tensió i incertesa política com els que estem vivint demano memòria, que tot ens quedi enregistrat, que les paraules d'avui ressonin demà quan la situació s'hagi aclarit. Que d'aquí a uns anys tothom assumeixi els errors o encerts d'avui i no els vulgui amagar ni enganyar-nos.

Ho dic perquè al llarg de la història tots hem comprovat que el record del passat és molt interessat i gens objectiu. Ningú es recorda dels errors comesos i busca l'autoengany per intentar amagar-nos el que realment va passar. I ho dic ara, perquè ens ho anotem tots, tant els actius a favor o en contra de les decisions del govern català o l'espanyol, com els passius que ens ho estem mirant des de la nostra òptica.

No pot ser que aquelles persones i partits polítics que fan tants escarafalls en un moment donat, després vulguin que ens n'oblidem, com si res hagués passat. Tenim prou exemples de tots els partits polítics. El PSOE i PSC en relació al referèndum, l'Estatut, el dret a decidir... han canviat de política, han passat de defensar una cosa a atacar-la per conveniència política i després ens ho han negat.

Potser hi ha dos partits polítics que han mantingut el mateix criteri, no pas en tot, però sí majoritàriament, com són el PP i C's. Ambdós han tingut clar que volien deixar sota mínims el dret dels catalans a governar-se, i l'atac a la nostra història, cultura i llengua. D'ICV fins i tot ara se'm fa difícil recordar què han dit, què estan dient, i imaginar-me què diran d'aquí a uns quants anys.

Realment, a la majoria de partits polítics se'ls ha notat el recorregut històric i les persones que els han liderat al pas dels anys. Avui tenim uns polítics mediocres que voldria pensar que no ens mereixem.

Sisplau anoteu-vos tot el que diuen els nostres polítics, de tots els colors, i us emplaço a parlar-ne d'aquí a uns sis mesos.