Als catalans de Mèxic

Avui la Clara s'ha acostat fins al centre de l'Orfeó Català de Mèxic, per fer la donació d'un exemplar del llibre de novel·la de ficció, del seu cosí Gil Pratsobrerroca, "El joc del silenci", que té un èxit espatarrant. És la primera novel·la d'en Gil i estic segur que no s'esperava la resposta dels lectors.

Aprofitant que la Clara visitava la ciutat de Mèxic, i havent-se endut el llibre per aprofitar les hores de viatge, ha semblat oportú fer aquesta donació i permetre que catalans d'aquella ciutat i usuaris de la seva biblioteca, puguin gaudir, en préstec, del treball de l'escriptor vigatà.

Aquests dies tenim molt present el país mexicà. No només pel viatge de la nostra filla, sinó també per la fira internacional del llibre de Guadalajara, amb Barcelona com a ciutat convidada d'enguany. Però Mèxic també se'ns fa present quan recordem l'època de la dictadura franquista i li reconeixem l'acolliment que va brindar a tants exiliats espanyols, i catalans de manera especial.

Hi ha diferents casals catalans arreu de món, que destaquen per la seva activitat cultural. A la ciutat de Mèxic, l'Orfeó Català és un clar exponent del nostre país, a vegades més ben considerat a l'altra banda de l'Atlàntic, que no pas més enllà de l'Ebre.

Tant de bo que el llibre d'en Gil entusiasmi els lectors mexicans, com ho està fent als de casa nostra, i que el gest de la Clara sigui entès com una manera de connectar catalans d'aquí i d'allà.

Festa Major

Els nostres pobles i ciutats celebren moltes festes al llarg de l’any. Algunes tenen a veure amb el país, amb tradicions religioses, o esdeveniments que al llarg dels anys han esdevingut tradicionals. N’hi ha una, però que no hi falta mai i és la Festa Major. Una festa que acostuma a tenir com a protagonista un sant o santa, fins i tot ara que la societat majoritàriament no és religiosa.

La nostra gaia vila té com a patró a Sant Zenon, un sant molt poc conegut a fora i que tampoc hi ha gaires homes que el portin per nom. I la festa té lloc el dia 9 de juliol. Al voltant d’aquesta diada es mantenen algunes tradicions que en una situació normal haurien pràcticament desaparegut. Penso en la fira d’atraccions, que acostuma a ser una rèplica a petita escala dels grans parcs d’atraccions que mobilitzen a molta gent durant l’any.

Arenys, com molts altres pobles, té una segona festa local, en aquest el dia de Sant Roc, un sant més conegut, i que cada vegada aplega més actes que amb el pas dels temps han esdevingut tradicionals. 

A la festa hi ha diversitat d’actes que no sempre són ben vistos per tothom. Alguns que, mirant-t’ho bé, tampoc tenen gaire sentit, tot i que tenen molts seguidors. Com en altres municipis se celebra el correbars. Cadascú que pensi el que vulgui.

Desitjo que la Festa Major d’enguany hagi estat un èxit i que tothom n’hagi pogut gaudir, escollint aquells actes que s’adapten millor a la seva manera de fer i pensar. Glòria a Sant Zenon!

La fira de Nadal d'Arenys de Mar

Aquest cap de setmana Arenys de Mar ha celebrat la seva fira de Nadal, que és tradicional en aquestes dates i que omple la placeta de l'Església de parades de tot tipus de productes. Una tradició que s'afegeix als diferents mercats o fires de durant l'any, al llarg de la Riera.

Des d'Alemanya ens arriben imatges dels mercats de Nadal de diferents ciutats: Bonn, Colònia, Düsseldorf, Nuremberg... on, malgrat el fred que hi fa,  són moltes les persones que hi participen, i que a diferència d'aquí, s'allarguen en el temps, i no només durant un cap de setmana. Uns mercats que darrerament són visitats per persones d'arreu d'Europa, atès el seu reclam.

Tot i que la pandèmia continua afectant-nos, enguany ens ha permès celebrar més actes culturals i socials, malgrat tinguem l'espasa de Dàmocles ben esmolada. Necessitem poder-nos relacionar i celebrar actes conjuntament, per combatre l'individualisme que ens amenaça com a societat, i és bo visitar altres ciutats per observar les seves peculiaritats. 

A les xarxes socials hem pogut veure exemples de ciutats engalanades per celebrar el Nadal, encara que el seu fons religiós estigui molt arraconat. Són les festes de l'inici de l'hivern, que ens apropen al cap d'any.

A diferència de casa nostra, hem pogut observar que les mesures de control de la vacunació per a la Covid són molt més estrictes. Per accedir en aquests mercats es demana el green pass, i si no es disposa d'ell, no es permet l'entrada. A Arenys això no s'ha tingut en compte, probablement perquè les directrius del nostre govern autonòmic no són prou clares ni rígides. Desitgem que aquesta llibertat de moviments no ocasioni un increment de les persones infectades, i que el nombre d'ingressats no vagi a l'alça. En llocs on hi ha concentració de persones és important protegir-se amb la mascareta, rentar-se les mans i procurar mantenir  el que es pugui, la distància de seguretat.

Sense tren de la bruixa

Enguany els arenyencs ens quedarem sense poder pujar al tren de la bruixa. No li podrem prendre l'escombra i viatjar gratuïtament un nou viatge. L'Ajuntament d'Arenys ha informat que es cancel·lava la fira d'atraccions de la festa major d'aquest juliol, i ho ha fet amb prou temps com perquè firaires i usuaris ho tinguem clar sense haver d'esperar a darrera hora.

La incertesa en què vivim fa que les decisions es prenguin a darrera hora, i això no és bo. S'agraeix que les determinacions es facin abans, encara que ningú no sap què passarà d'aquí a un mes o, en aquest cas, dos. Hauríem de ser molt optimistes pensar que a primers de juliol podrem fer la vida normal, però encara que això acabés passant, és bo que ja sapiguem a què atendre'ns, i ja en gaudirem l'any vinent, si tenim l'epidèmia controlada.

És aquesta incertesa la que fa que a hores d'ara encara s'estigui parlant de com anirà el començament del nou curs escolar, i això ajuda a planificar-ho pensant en les pitjors condicions. No es pot improvisar més, i cal que les autoritats públiques tinguin totes les previsions fetes. Tot el que s'estudiï ara servirà per a un futur incert, on aquesta o altres epidèmies ens poden fer canviar la manera de comportar-nos. Hem d'inscriure els nostres fills, sense saber de quina manera encararem el nou curs, però confiant que ja hi ha qui ho està treballant, i que en el seu moment ens ho podran resoldre.

Arròs i puntes en remull

Per segon any seguit la trobada de puntaires de la nostra vila s'ha de suspendre a causa de la pluja. Aquesta és la conseqüència de programar actes a l'aire lliure i no disposar d'alternatives a aixopluc. Però no totes les activitats són susceptibles de ser organitzades en llocs tancats, sobretot quan s'espera una gran afluència de participants. Els pavellons amb què compten la majoria de municipis estan farcits d'actes esportius i dificulten la seva compatibilitat amb altres esdeveniments.

A l'arrossada, que ha esdevingut tradicional el dia primer de maig, també li ha tocat el rebre més d'una vegada. Enguany no ha estat una excepció, tot i que en aquest cas els participants no els espanta gaire la pluja i acostumen a mantenir la festa.

És a partir de Sant Jordi que s'encadenen un seguit d'actes festius arreu del país i enguany, que està sent plujós, caldrà veure com els afectarà. L'alternativa a espais tancats no sempre és possible, principalment perquè la majoria dels actes estan més pensats per gaudir del bon temps, en un país com el nostre que tenim una llarga temporada de bonança.

En el cas de les puntaires, tot i que sí que s'ha celebrat la fira, sap greu que per segon any consecutiu no haguem pogut gaudir del treball i filigranes que elaboren tantes persones d'arreu del país. Tant de bo l'any vinent tinguem més sort i puguem omplir la Riera de puntes. Bon treball!

Quatre anys més per a què?

Passejant per Arenys m'he trobat un parell d'amigues un xic abatudes i mig emprenyades. No s'acabaven de creure què havia passat ara fa 10 dies en les eleccions locals. Com podia ser que guanyés l'alcalde actual? Ens tocaria passar quatre anys més sense pena ni glòria...

Certament m'he perdut el balanç d'aquests quatre anys. Penso que som una vila afortunada, perquè el nostre ajuntament es troba força sanejat econòmicament, però no acabem de veure quin rèdit n'hem tret. És per això que les meves amigues estan tan neguitoses. Han perdut les esperances del canvi a la nostra vila. Passarem quatre anys més sense cap millora.

Perquè... els nostres carrers continuen sense arreglar i el clavegueram està que peta. Només s'ha cobert una part de la Riera, per evitar in extremis no perdre una segona subvenció. Ningú més n'ha parlat de la subvenció que no ens varen concedir perquè la varen demanar tard.

Perquè... la Biblioteca continua al carrer Bonaire, i el suport a Mercadona va deixar sense opció l'operació de les Clarisses. L'hotel del passeig Xifré encara és un projecte i la Caserna de la Guàrdia Civil continua tapiada. L'edifici de La Raureta continua tancat i qui sap si saquejat, sense cap utilitat. I els bucs d'assaig?...

De les altres administracions tampoc no se n'ha tret res. No s'ha aconseguit tirar endavant la variant d'Arenys, ni l'ampliació del CAP, ni res de res de la zona costanera, cap a Canet o cap a Caldetes. Tampoc sento parlar de la desviació del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt.

Hem convertit, això sí, la Riera en una fira constant els diumenges i al Mercat municipal, un tastet mensual, però els efectes econòmics són nuls. El problema de l'aparcament continua igual i tampoc ha millorat el transport públic. 

L'empenta que es va donar en la gestió administrativa de cara als vilatans també es va estroncar. No es pot anar a l'ajuntament a la tarda i l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha disminuït en personal i no ha augmentat en serveis, per la qual cosa s'ha de continuar circulant de finestreta en finestreta.

Entenc que les meves amigues estiguessin tan entristides i desanimades. L'única cosa que se m'ha acudit dir per animar-les un xic, ha estat que confiessin en l'oposició que és l'arma que ens queda per fer un treball de gota malaia insistint en millorar la gestió pública del nostre ajuntament, i evitar que es converteixi en una institució desconeguda i allunyada de la realitat dels vilatans. 

Amb la Fira del Solstici d'Estiu, s'inaugura la temporada de festes

La Fira del Solstici d'Estiu ha omplert la Riera, recordant als arenyencs que el període de festes ha començat. Sant Pere, Sant Zenon, Sant Roc... i l'11 de setembre, farcits d'actes culturals entremig, ens portaran la festa al carrer, amb la il·lusió d'oblidar-nos, o si més no aparcar, les trifulgues.

Enguany, amb la commemoració dels cent anys del naixement de Salvador Espriu, encara serà més gran la festa. Els dies 7 i 10 de juliol hi haurà un parell de plats forts, amb la mirada fixa a l'expectativa que ambdues actuacions de relleu provoquen.

Ahir, a més, el regidor d'Urbanisme informava de la possible instal·lació d'un hotel a la plaça Lloveras. Si fem memòria ens adonarem com de manera cíclica es va repetint la notícia de la construcció de places hoteleres a la vila. D'aquesta ja se'n parlava en el mandat passat, i ara ve acompanyada de l'adquisició de les Clarisses.

Sempre és bo tenir places d'hotel a la vila, però el més important

és disposar d'incentius perquè la gent vingui a visitar-nos. Està molt bé que hi puguin dormir, però què hi faran durant el dia? Aquí cal tot l'enginy dels arenyencs, governants i vilatans, per trobar la manera de vendre els encants i riqueses que encara té la nostra vila. Treure profit d'allò de què disposem, i animar a participar-hi els nostres visitants.

Si som capaços d'inventar, ens anirà molt bé comptar amb un hotel, però si només els podem donar la platja, probablement amb els càmpings i les visites d'un dia, ja en tenim prou. 

Arenys, vila firaire

Cada vegada són més les fires que se celebren a Arenys. Cada fira rep un nom diferent, però la veritat és que si les compares no acabes de veure-hi la diferència. Les parades són més o menys les mateixes, encara que la d'avui hi he vist animals: falcons i ponis.

Desconec si els firaires que vénen a Arenys els surt a compte i fan calaix, i tampoc sé si els botiguers d'Arenys milloren els guanys, però el que és cert és que la vila es veu animada i eviten aquella imatge dels diumenges d'hivern a la tarda, d'una Riera solitària i trista.

Les fires són comerç, però sovint es converteixen en espectacle. La majoria de les persones que es passegen ho fan per xafardejar, però sense intencions de comprar res. Si tothom fes això els firaires no vindrien, la qual cosa fa pensar que algú deu comprar i que tenen ganes de tornar.

Penso que és bona la idea d'organitzar les fires, però el comerç d'Arenys hauria de buscar la manera d'aprofitar-se'n. Caldria que Ajuntament i botiguers treballessin conjuntament una estratègia per augmentar les vendes, perquè si l'únic diner que es mou amb aquestes fires, és el que reben els firaires, de poc ens servirà per millorar la situació econòmica de la vila.