Lluís Llach amenaça amb marxar

El diputat Lluís Llach ha avisat que si no s'aproven els pressupostos se'n va. Estic convençut que no és l'únic diputat que ho pensa, encara que no ho diran ni tampoc ho faran. I encara estic més convençut que hi ha molts ciutadans que n'estan molt farts, alguns d'ells votants de les CUP i que a més de penedir-se'n no ho tornaran a fer mai més.

La posició de les CUP és patètica i absurda i demostra que mai podran ser opció de govern, sinó simplement mosca collonera del govern de torn. No han bloquejat només l'acció de govern, sinó que a més l'han deixat en evidència fins a ratllar el ridícul i fer-nos avergonyir de la seva actuació.

Aquest panorama és vergonyant i difícilment superable. Passi el que passi el dia 28 de gener, decideixin el que decideixin les CUP, el mal ja està fet i l'honorabilitat del govern català ha caigut molt avall.

Em sap greu el paper de les CUP perquè tenen idees defensables i assenyades, i compten amb persones valuoses, però les persones que varen ser escollides com a diputades fan pensar que gaudeixen essent criticades i encara més insultades. És aquest el seu objectiu? Fer-se antipàtiques? Han confós tenir veu al Parlament amb tenir la paella pel mànec i, al meu entendre, han fet un mal ús de la confiança que molts catalans varen dipositar en ells. Trist i patètic!

El referèndum català és el gran problema d'Espanya

L'afirmació del títol d'aquest escrit pot interpretar-se com una burla, una ridiculesa o realment patètica. Si aquest referèndum és el gran problema d'Espanya vol dir que l'Estat no funciona i els seus responsables polítics encara menys.

Pablo Iglesias hi condiciona el pacte, Pedro Sánchez es decanta per C's, i Rajoy veu en el pacte PSOE-C's una manera d'avalar el referèndum de Catalunya. Algú em pot explicar on és la trampa Estan parlant del mateix?

Deixar votar els catalans, els que volen la independència i els que no la desitgen, és el gran problema d'Espanya. No ho és l'atur, ni la crisi econòmica, ni ho són les retallades en salut, ni els desnonaments, ni la precarietat laboral, ni... El gran problema és la mania d'uns quants catalans en voler decidir el nostre futur.

És evident que no hi ha cap manual de democràcia que pugui explicar la contradicció que sorgeix quan s'afirma que votar no és democràtic. Utilitzar la immobilitat de les lleis per demonitzar el dret a decidir sí que és democràtic?

Resulta, doncs, que si no hi ha govern a Espanya és per culpa del referèndum català. Ja té nassos la cosa!

Pacte d'Estat i esquerra seriosa

El pacte d'Estat de PP i PSOE no es pot considerar un pas més en les mesures de bloqueig de l'alternança política, o sí?

Un pot pensar que era el moment oportú després dels fets de París de fa unes setmanes, però també podríem pensar que no calia que fos un pacte només a dues bandes, encara que siguin els dos grans partits polítics espanyols.

Però no només ens hem de fixar en la forma, sinó també en el contingut. Segons diuen els entesos, el contingut del pacte no només va adreçat als terrorisme jihadista, sinó que també pot representar una nova manera de reduir la llibertat d'expressió de les persones. Si això fos cert, podríem afirmar que una vegada més el PSOE claudica, per ignorància o impotència, davant el PP. I jo em pregunto: és el PSOE l'esquerra seriosa? no seria millor considerar-la patètica?

Amb el risc d'equivocar-me, i al marge de l'efecte Podemos, considero que el PSOE encara no es troba en condicions de prendre el lloc al PP al capdavant del govern espanyol. Probablement quatre anys són insuficients, però al mateix temps té un problema greu de lideratge i un de pitjor que és el seu discurs. La seva esquerra és qüestionada no només per part de Podemos.

Sense la nova força i malgrat l'actitud prepotent del PP amb la seva majoria absoluta, les eleccions generals serien una reafirmació de la majoria absoluta del partit conservador. Només l'empenta que pugui tenir Podemos pot evitar el que seria la pitjor notícia de la història democràtica espanyola.

Només a Andalusia el PSOE pot aguantar la sotragada, i l'avançament de les eleccions autonòmiques els pot ajudar, però no serà suficient per contrarestar la davallada que el partit socialista continuarà patint en el conjunt espanyol. Desitjo que la reflexió sigui més profunda i comencin a caminar amb peu segur, defensant les posicions que es pot esperar d'un partit socialista europeu. Probablement molts socialistes es penedeixen de la jugada Pérez  Rubalcaba, i pensen que l'opció Chacón podia ser l'encertada.

Espanya ens ho posa fàcil

L'actitud del govern espanyol i cia cada vegada ens ho està posant més fàcil. Les seves decisions aconsegueixen augmentar el nombre d'independentistes, que ja no ho són només per nostàlgia, sinó per pura supervivència. Continuar a Espanya s'està convertint gairebé en una temeritat.

Tots els ministeris fan tot el possible per ofegar Catalunya, però ho fan quan encara ressona la veu del poble reivindicant el dret a decidir. Aquesta pràctica s'esperava en el moment que claudiquéssim, però fer-ho abans és un error perquè ens dóna ales per continuar batallant fins a aconseguir votar.

La imatge que dóna el govern de Madrid és patètica i dia rere dia són més les persones i els estats del món que s'adonen del perfil de Rajoy, de la seva trista figura i la seva incapacitat política. Sense saber com acabarà tot, estem convençuts que la història deixarà Rajoy en el lloc on es mereix, l'espai gris i asfixiant.

Però el pitjor de tot és el baix nivell de la majoria de polítics que ens governen, que només treballen per assegurar-se la cadira. Si molts dels polítics tinguessin un mínim de dignitat, no permetrien aquesta actitud quixotesca del seu líder i l'arraconarien. Però ningú se la vol jugar i aquesta és el gran pecat del sistema de partits polítics al nostre país. Continuarà...