Incendis a Catalunya

Diuen que el foc té aturador, però l’aigua no. El País Valencià ho va experimentar l’any passat i a casa nostra hi ha prou exemples d’aiguats amb víctimes mortals. També arreu del món, a Texas fa pocs dies i a Petra farà tres mesos. Malgrat la dita, però, el foc és traïdor i encara que l’atures, a vegades és massa tard i amb persones que hi perden la vida.

Avui llegia les notícies de l’incendi al sud del país i espero que tot quedi amb terrenys calcinats, que és un desastre, però sense que ningú hagi de patir la mort d’un familiar o amic. Des del meu blog desitjo que els bombers i voluntaris del territori aconsegueixin extingir-lo com més aviat millor i, sobretot, que no hàgim de lamentar cap víctima humana.

Les proves de la vacuna d'Oxford aturades

La reacció que ha patit un pacient voluntari en la investigació d'una vacuna contra la COVID-19 a Oxford ha creat l'alarma i, sobretot, ha fet trontollar les expectatives de poder disposar de la vacuna el mes de desembre. Ara toca investigar si la malaltia que pateix el voluntari és causada per la vacuna, i entretant es paralitzaran les proves.

Anem contra rellotge i ja ens ha avisat que no és bo córrer massa. Hi ha una cursa per veure quin laboratori aconsegueix abans la vacuna i quin país es posa la medalla. EUA, Rússia i la Xina serien els grans concursants, i moltes persones pensem que deixarem que ho provin uns altres abans de prestar-nos a ser vacunats.

Les autoritats sanitàries comenten que és normal que en el procés de proves de noves vacunes es produeixin parades, per reaccions inesperades dels vacunats. Caldrà veure si hi ha reaccions similars en altres persones o saber per què ha passat en aquest cas.

Ens han dit de manera repetida que fins que no tinguem la vacuna no ens podrem deslliurar de l'epidèmia i el risc de caure contagiats. Dilluns vinent comencen les escoles, i serà un bon baròmetre per valorar l'efecte que el retorn a l'escola pugui tenir en la nostra salut. No podem tenir més temps el país paralitzat, i és un entrebanc el que ha passat amb aquestes proves, però cal confiar en els científics que puguin desvetllar les causes de la reacció, i la manera de solucionar-ho.

Quina és la situació de la gent gran d'Arenys de Mar

El treball que es fa des de la regidoria de Benestar Social d'Arenys de Mar, des de fa anys, és molt important. Hi ha un equip de bons professionals que treballen amb els mínims recursos que disposa l'administració, però abocant-hi tot el seu coneixement, esforç i dedicació.

La seva feina només l'entén qui la veu de prop. En situació de crisi com la que arrosseguem des de fa set o vuit anys, dificulta molt més el seu treball, per l'augment de casos a atendre i les dificultats per trobar recursos. Els problemes que detecten no són circumstancials, sinó que cada vegada arrosseguen a més persones per a més temps. La sortida de la crisi, per a algunes famílies, és gairebé una quimera.

Avui llegia la notícia del diagnòstic que es vol fer de la situació de la gent gran a la nostra vila. Heu de pensar que no us podeu imaginar quina és la realitat. Sovint, quan ens parlen de situacions extremes de moltes famílies, ens imaginem ciutats de l'àrea metropolitana, nuclis de població estigmatitzats des de fa anys, però no imaginem que això pugui estar passant a la nostra vila, al mateix carrer de casa nostra.

La notícia recorda la creació de la figura del voluntari de carrer. Altres poblacions parlen de projecte radars... es tracta de la col·laboració de veïns i veïnes perquè ajudin a detectar situacions extremes de famílies o persones grans que viuen soles. Situacions que l'administració no pot descobrir, però que si n'és informada, pot treballar i resoldre les necessitats més bàsiques.

En l'època dels nostres pares o avis, el coneixement veïnal facilitava saber qui s'ho estava passant malament i qui necessitava l'ajuda dels veïns. Avui dia vivim molt independentment, gairebé sense conèixer el nostre veí més proper. És per això que cal conscienciar tothom de la necessitat de vetllar pels nostres veïns, aquells que tenen una situació més alta de risc, per poder reaccionar a temps abans no sigui massa tard. Des d'aquí la meva felicitació a tot l'equip de Benestar Social d'Arenys de Mar.

Les conclusions de l'accident aeri poden ser precipitades

Totes les notícies del dia giren al voltant de l'accident aeri de dimarts, una vegada el fiscal francès ha declarat que el copilot va estavellar intencionadament l'aparell als Alps. La notícia ha estranyat per la rapidesa en què s'ha arribat a una conclusió i també hi ha hagut qui ho ha criticat, entenent que calia esperar a tenir més detalls i informacions per poder concloure en la causa de l'accident.

No sé si el fet de conèixer els motius de l'accident, els familiars de les víctimes ho pateixen de manera diferent, però en tot cas l'anunci que es pot tractar d'un acte criminal, de ben segur que ha de fer molt mal. Ningú recupera el familiar mort, però és terrible imaginar que ha mort per voluntat d'una persona.

Segur que sabrem més detalls en els propers dies, però seria molt injust per al copilot que les pistes portessin a determinar que l'accident no va ser voluntari. És per això que estic d'acord amb qui ha criticat que es precipitessin les conclusions quan hi ha tantes famílies afectades.

Quan el voluntariat es converteix en modus vivendi

La discussió sobre la necessitat de professionalitzar la política davant la defensa del voluntariat existeix des de sempre i de ben segur que hi trobaríem arguments per defensar una o altra posició. La vida ens ensenya que res és fàcil i que tot té els seus pros i contres. Radicalitzar les postures és el que comporta conflictes, perquè s'allunya del debat que és l'eina bàsica d'un sistema democràtic.

Personalment he cregut en la política del voluntari que dedica una part del seu temps o de la seva vida a servir el poble, treballant pel bé comú. Tot i els exemples que coneixem i els que encara no hem descobert, sempre defensaré que la majoria de persones que es dediquen a la política estan en aquesta banda. N'hi ha però que han fet de la política la seva professió i això té els seus riscos.

En democràcia, el polític és el representant del poble, que l'elegeix perquè el representi i lideri el país, o la ciutat, en la bona direcció, és a dir, afavorint la majoria de la ciutadania, al marge de les creences, simpaties o cultures. És per això que el polític ha de ser elegible i per tant susceptible de representar una part de la població prou significativa per assumir les responsabilitats de govern. Aquesta necessitat fa que no sempre ni per sempre la persona sigui òptima per exercir un càrrec polític, i llavors ve quan ha de dimitir o no presentar-se a la reelecció. Si la política ha esdevingut llur professió, la decisió no és tan fàcil, perquè està molt condicionada.

Admiro, doncs, les persones que entren en política amb esperit de servei i que no s'hi perpetuen, deixant pas a altres ciutadans, amb idees renovades i amb ganes també de servir la col·lectivitat. Fixeu-vos per un moment en persones que varen néixer polítics i moriran polítics, i que no accepten la crítica, o si més no ho fan de molt mala gana. Parlem de persones? Duran i Lleida, Vidal Quadras, Alfonso Guerra, Miquel Iceta...

Fàcilment ens adonarem que la llista de polítics que perduren en el temps és llarga, però si a més són inútils, la cosa s'agreuja, perquè ens poden portar a perdre, i en el cas d'Espanya, que ningú no dimiteix, el problema és encara molt més greu, perquè la societat, el país, es dedica a mantenir unes persones que no s'ho mereixen, ni políticament ni moral.

Alguns articles de Ràdio Arenys es poden millorar

Com ja he dit aquí en més d'una ocasió, sóc lector assidu del web de Ràdio Arenys, que em serveix per posar-me al dia del que passa a la meva vila, ja que no escolto l'emissora ni sóc 'arenyauta', per culpa del mal ús que en feien alguns i, per tant, tampoc no m'assabento de les xafarderies.

Reconec que sóc maniàtic amb les faltes d'ortografia de la premsa, tot i que això no treu de fer-ne en els meus escrits, encara que treballo per millorar cada vegada més. Quant al redactat ja sóc més permissiu, perquè reconec les meves febleses. Tot i així, quan el defecte és greu i repetit, se'm fa difícil no recriminar-ho. Alguna vegada se m'ha acusat de purista des de llistes de correu i revistes locals, i ara ho podran fer des del web de la ràdio municipal, però avui m'ha semblat excessiu. 

Ja em perdonarà en Xavi Mir, si em llegeix, que pensarà que em podria dedicar a altres menesters, que prou feina tinc, però sí que m'agradaria que llegíssiu la notícia sobre el llibre d'en Pep Quintana, a qui aprofito per felicitar de cor.

El titular fa: "El llibre d'en Pep Quintana és el més venut a Arenys". La deducció que n'he fet ha estat que, a la vila, el llibre que més s'havia venut era Ni l'apuntador d'en Pep Quintana. Quan he començat a llegir la notícia m'he adonat que el llibre més venut a Arenys coincidia amb la resta del país, és a dir, la novel·la L'analfabeta que va salvar un país de Jonas Jonasson, i després afegeix que dels llibres escrits per arenyencs, el més venut havia estat el d'en Pep. La qual cosa no té res a veure amb el titular de la notícia.

En general tot l'article té molt que desitjar i no vull que el meu apunt es vegi com una crítica sense sentit al treball d'un professional o voluntari de Ràdio Arenys, sinó una manera de fer reflexionar sobre la necessitat de fer bé la feina, cadascú la que li toca, però amb esforç i interès. A vegades és poc interès el que fa que els resultats no siguin prou bons. 

Sigui com sigui, l'ambient d'ahir a la placeta de l'Església era festiu i digne de la diada de Sant Jordi. Enhorabona a tots i totes.

Per cert! el regidor Àlex Acero ha respost a l'acusació d'ERC d'haver filtrat informació als guinguetaires. El regidor assegura que no només no va ser ell, sinó que ningú va filtrar cap tipus d'informació als guinguetaires, tal com aquests sembla ser que varen afirmar. Ja veurem si endevinarem què va passar realment, però fos el que fos, el concurs per a l'adjudicació de les guinguetes, com el de la recollida de la brossa, més aviat han estat vergonyosos.