Fora plàstics!

Si heu viatjat una mica segur que haureu vist imatges de camps propers a grans ciutats farcits de plàstics. Em venen a la memòria imatges de Turquia i també d'Egipte i el Marroc. El vent s'emportava tota mena de plàstics que cobrien gairebé la superfície de terreny que voltava les principals ciutats. Però, i a casa nostra?

El plàstic és el gran protagonista de la nostra brossa diària. Ni les empreses són curoses a l'hora d'embolicar els productes ni nosaltres a l'hora de comprar-los. Potser no veiem aquelles imatges que us comentava, però només cal que fem una passejada pels nostres carrers i places i ens adonarem de la quantitat de plàstic que hi trobarem.

Avui ha entrat en vigor una normativa europea que intentarà reduir, de manera progressiva i massa lenta al meu gust, la quantitat de plàstic a la nostra vida diària. L'èxit de la mesura vindrà condicionada per la voluntat de la indústria, dels consumidors i les autoritats encarregades per vetllar el seu compliment, sancionant si cal.

La norma regula, entre altres, l'ús dels envasos monodosi i el reciclatge dels envasos de plàstic i les ampolles de begudes d'un sol ús. Ja fa molts anys que hi ha països, com Noruega, que es bonifica el retorn de les ampolles. L'estímul de recuperar uns diners, fa que no te'n trobis a cada cantonada, sigui perquè el consumidor s'encarrega de retornar l'envàs, o perquè hi ha persones que els recullen per poder tenir uns guanys fàcils.

De sistemes n'hi ha i no cal ser extremadament enginyós. El que acostuma a faltar és la voluntat de fer bé les coses i pensar-hi una mica. Potser amb l'entrada en vigor d'aquesta norma veurem alguns resultats, i ens estalviarem de veure segons quines imatges dels nostres carrers. El procés serà lent, i caldrà que els nostres dirigents vetllin perquè tothom compleixi de la seva part. Estem massa acostumats a aprovar normes i reglaments i molt poc a fer-les complir.

Rebem molta porqueria

Cada dia et fas un tip de llençar a la paperera correus electrònics i missatges no volguts. La facilitat amb què t'arriben és desesperant, i no et queda altre remei que perdre temps a enviar-ho a la brossa. Encara que ho defineixis com a brossa i correu no volgut, el mateix sistema crea noves adreces que fa impossible bloquejar-les.

Per altra banda, haig de reconèixer que, darrerament, hem vist reduït el nombre de trucades no desitjades. Aquelles trucades que et volien vendre alguna cosa o enganyar-te per buidar-te el compte corrent. Probablement, el govern ha aconseguit controlar-ho i esperem que duri en el temps.

En la mateixa línia, potser seria interessant que s'actués de la mateixa manera amb tot el correu brossa que ve a través d'internet. Desconec si és fàcil d'aconseguir-ho, però seria d'agrair perquè acabes el dia cansat de rebutjar missatges.

Sempre s'ha dit que no podem catalogar de bones o dolentes les coses, sinó, en tot cas, l'ús que se'n fa. Avui qui critiqués l'Internet rebria moltes crítiques, i amb raó. Sí que cal denunciar el mal ús que algunes persones o empreses en fan i, per això, la meva petició que alguna autoritat hi faci alguna cosa per aturar-ho.

I en aquesta línia, encara que amb unes diferències evidents, tenim l'incompliment de l'ordenança de la publicitat a les bústies, que és vigent a la nostra vila, però que ningú no en fa cas i, el que és pitjor, el govern de torn no exigeix el seu compliment. Amb això tornaria a parlar de la necessitat de tenir presents les ordenances vigents, per fer-les complir o, si no hi ha capacitat, estripar-les. No hi ha res pitjor que reglamentar i no saber o poder-ho regular.

Atenció amb les ordenances

El desconeixement d'una ordenança no ens eximeix de respectar-la i ens exposem a ser sancionats. No valdrà dir que no ho sabíem. D'aquí la importància de conèixer com es regula la convivència al nostre lloc de residència per evitar malentesos. I també és bo que les ordenances que s'aproven tinguin sentit, siguin lògiques i no estranyin a ningú. Si ens basem en el sentit comú potser no es caldrà conèixer la lletra petita de les ordenances, perquè les seguirem fil per randa.

Quan s'aprova una ordenança no només hi ha l'obligació de respectar-la, sinó que també cal fer-la respectar. Sovint ens adonem que una vegada aprovada l'ordenança el govern de torn no en fa el seguiment i esdevé paper mullat. Sempre he dit que si no som capaços de fer-la complir és millor no aprovar-la.

Avui llegia que durant aquest hivern el nostre govern municipal redactarà una ordenança on es prohibeixi fumar a les platges. Com a no fumador i que em molesta trobar-me en un lloc on es fumi, ho trobo bé, però també m'imagino el cas que se'n farà si no es decideix fer un control exhaustiu i sancionar qui ho incompleixi.

Tenim exemples recents de noves ordenances o modificacions d'aquestes que se'm fa difícil creure que s'hi estigui a sobre. L'ús dels patinets elèctrics va experimentar un augment d'usuaris prou important per a posar-hi ordre. La majoria dels municipis ho han incorporat a les seves ordenances, però la feina posterior és controlar que es compleixi el que està escrit. No es pot circular per les voreres, ni anar contra direcció, ni pujar més d'una persona en un mateix patinet, o no portar casc. Aquestes són algunes de les obligacions que s'han de complir i que comporten sanció si no es respecten. Doneu una ullada als nostres carrers i digueu-me què en penseu.

Tinc molt clar que el civisme és la clau de l'èxit d'una societat. Si tothom pensa en els altres per evitar molestar-los, i procura seguir les normes per estalviar-se maldecaps, la cosa rutlla. Però no acostuma a passar. Hi ha massa gent que si no perilla la sanció econòmica, fa cas omís de les ordenances. Si no es controla el seguiment correcte d'aquestes, el més fàcil és que tothom les menystingui. O ens posem seriosos, o deixem que sigui xauxa i no ens imposem més obligacions. 

Reglamentar i fer complir

Cada vegada que surt algun tema relacionat amb problemes veïnals, ja sigui per sorolls, incompliment de normes, incivisme, irregularitats de tota mena, queda en evidència que des del nostre Ajuntament es fa molt poc per fer complir la normativa. Multar els vilatans no és una pràctica gaire emprada, potser exceptuant les multes de trànsit. 

És cert que s'ha de prioritzar la pedagogia i la informació, i no pas dedicar-se a multar la gent, però el que no pot ser és no fer ni una cosa ni l'altra, perquè llavors resulta que els «cara-dura» i incívics són els que viuen tranquils i la resta de vilatans s'han d'empassar les bretolades i la fressa.

Hi ha qui no treu la brossa quan i com toca. No ho fa ni ara ni mai, i no passa res. Hi ha qui condueix amb més velocitat i soroll del reglamentari, i tampoc no passa res. Hi ha qui deixa trastos vells a qualsevol cantonada del carrer, i tampoc passa res. 

Tots plegats hauríem de reflexionar sobre la nostra conducta i mirar què fem que pugui molestar els veïns, i com ho podem millorar. Vist que aquesta pràctica ni és habitual ni generalitzada, algú hi ha de posar remei. No pot ser que qui incompleix les normes de convivència pugui viure alegrament i la resta haver-s'ho d'empassar sense poder ni tan sols piular.

Aquests dies es parla molt que Europa elabora moltes normatives, a diferència de potències mundials que s'ho passen pel forro i s'emporten els diners i els beneficis. És curiós i fa pensar. A la nostra vila hi ha molts reglaments i ordenances, tal com en parlava fa un parell de dies, però sembla que ningú les coneix i, per tant, no les compleix. Potser n'hauríem de suprimir unes quantes i aquelles que considerem necessàries, posar-les en pràctica.

Governar comporta molta responsabilitat i feina, i una de les coses que a vegades es deixa de banda és fer complir tot allò que ha de fer possible una bona convivència. No ho oblidem, en benefici de tots.

Reglaments i ordenances municipals que ignorem

Si donem una ullada a la secció de reglaments i ordenances municipals ens adonarem que n'hi ha una bona colla, alguns dels quals, molt probablement, desconeixíem la seva existència. Això no obstant, no és motiu perquè no estiguem obligats a complir la lletra, nosaltres els vilatans, però també els nostres representants polítics. Estic segur que ells també ignoren alguns d'aquests reglaments i ordenances, i encara més segur que, tot i conèixer la seva existència, n'hi ha molts, per no dir tots, que ni tan sols se'ls han llegit. 

És evident que si no coneixem què es regula, podem estar actuant en contra de les seves directrius, i els que haurien de fer-ho complir, tampoc poden dir res. I així passa que anem arraconant unes normes de comportament, aprovades pel Ple municipal, i que a la pràctica no es compleixen. 

Hi ha normes que són difícils de fer complir, però això no eximeix la responsabilitat a l'hora d'actuar. M'agradaria repassar de manera exhaustiva tots els reglaments i ordenances vigents i que no se segueixen al peu de la lletra, però en un post no hi ha cabuda. És per això que només posaré un parell o tres d'exemples, i us animo a entrar al web del nostre Ajuntament i llegir tot el que està reglamentat perquè comproveu vosaltres mateixos què diu i què s'està fent realment.

Hi ha l'ordenança que regula el procediment per a la verificació de pisos buits, un tema, el de l'habitatge, que està a l'ordre del dia i està sortint a totes les notícies de la premsa, amb moltes discussions i pocs resultats efectius. Aquest procediment, que hauria de seguir el govern de torn, no s'està realitzant.

Un altre exemple seria l'ordenança sobre la distribució de la publicitat. Tots estem farts de rebre propaganda no volguda a les nostres bústies, i com s'embruta el mobiliari urbà amb anuncis de tota mena, sense que es compleixi el que està reglamentat. Ni es compleix, ni es fa complir.

I us poso un tercer exemple amb l'ordenança de mobilitat, que es va modificar ara fa un any, amb la incorporació, entre altres, de la regulació dels patinets elèctrics. Algú ha notat alguna diferència amb el seu compliment i el seguiment que en fa la policia? 

I n'hi ha més eh! L'ordenança que regula els sorolls, la tinença d'animals domèstics, o fins i tot el mateix reglament de participació, que tant se'n parla, però que no s'està aplicant del tot correctament. 

Us animo, doncs, a donar-hi una ullada, i al govern municipal a ser més curós en el seguiment del seu compliment, sobretot aquells temes que són més problemàtics, per les conseqüències que comporten, d'accidents o malestar de la nostra vila.

Recuperar la llei de barris

Un dels primers anunciats del nou govern socialista ha estat recuperar la llei de barris que va idear i protagonitzar el govern de Pasqual Maragall, amb uns resultats que, al meu entendre, varen ser prou positius, tot i la complexitat del tema. Diuen que segons parts no són mai bones, però espero que en aquest cas no es compleixi la dita i puguem veure bons projectes i, sobretot, bons resultats. Si no vaig errat, el govern d'ERC també ho va posar sobre la taula, però em sembla que tot va quedar en un projecte sense que s'arribés a materialitzar res, ni tan sols desenvolupar l'estudi que ho havia de fer possible.

Les nostres ciutats continuen tenint barris amb molts problemes. El desenvolupament econòmic i social no és al mateix a tot arreu, i això crea desigualtats que a la llarga afecten a tot el municipi. No es tracta només de la manca d'habitatge, que és general a tot el país i més enllà, sinó de les condicions en què es troben molts barris de les nostres poblacions, en temes de mobilitat, d'espai públic i condicions ambientals. 

La coneguda com a llei de barris va tenir diferents etapes, cobrint una bona part de poblacions. A Arenys de Mar o Mataró, per posar dos exemples molt nostres, es va treballar en els barris de Sant Elm, en el primer cas, o Cerdanyola i Rocafonda, en el segon. Cada barri tenia les seves característiques i el programa intentava resoldre els principals problemes, millorant l'habitabilitat d'aquests barris, actuant en els habitatges, amb la millora de l'accessibilitat i instal·lacions, o el seu entorn, fos per manca d'espai públic o equipaments.

El nou govern de la Generalitat té molts reptes a assumir i no ho tindrà fàcil. De moment està intentant avançar-se amb anunciats de projectes prioritaris per fer la sensació que s'arremanguen i es posen a treballar seriosament. Els pactes de govern el tindran collat en aspectes prou importants i amb molts ulls vigilant pel seu compliment. L'anunci de la recuperació de la llei de barris a mi m'ha semblat interessant. Probablement, aquí s'hi podran esplaiar més còmodament que no pas en altres temes com el finançament singular per a Catalunya, de vital importància, però que és una pedra a la sabata que els farà patir força.

Millorant l'espai públic

No sé si sou dels que acostumen a passejar pels carrers d'Arenys, la majoria poc practicables per l'orografia, però amb una bonica Riera i un passeig Xifré que tenen moltes possibilitats i estic segur que són l'enveja de moltes poblacions veïnes. Segur que haureu vist que no sempre ho tenim fàcil per caminar-hi, amb multitud d'obstacles que no hi ha manera d'eliminar, o sí?

    Ahir l'Ateneu Arenyenc va moure les cadires i taules que tenia instal·lades des de sempre arran de façana. Un espai que, per normativa, ha d'estar reservat als vianants, sobretot tenint en compte aquelles persones amb diversitat funcional, aquells homes i dones que tenen més dificultats per desplaçar-se a peu. Si hi feu cap, us adonareu de la diferència i que, segons un amic veí d'aquell passeig, començarà a deixar de ser un passadís per convertir-se en passeig. És per això que cal felicitar la iniciativa de l'Ateneu, en pro dels vianants, i animar aquells bars i restaurants que encara no ho respecten, que facin el canvi el més aviat possible.

    Aquestes millores són les que beneficien la comunitat i fan més fàcil la convivència. S'han de respectar els drets i trobar solucions que sempre n'hi ha. Deixar lliure les façanes de les cases és la millor manera de respectar aquelles persones que ho tenen més complicat per fer l'itinerari que a molts ens agrada. Si la resta d'establiments del passeig del Xifré s'apunten a la iniciativa de l'Ateneu, es podrà arribar fins a la plaça Lloveras, i només caldrà esperar que Ports de la Generalitat i Ajuntament d'Arenys de Mar es posin d'acord per superar la barrera arquitectònica que impossibilita a molts poder arribar fins al port i, per extensió, caminar fins al final de l'espigó. I si s'hi afegeix algú més de la Riera, encara ens ho posaran més fàcil!

    L'Ajuntament té l'obligació de vetllar perquè les normatives, siguin locals o nacionals, es compleixin, i els vilatans complir-les. Tot això pel bé de tots, i no pas per posar pegues o fer la punyeta a ningú. Si la normativa no és adequada, s'ha de canviar i millorar, però si serveix, cal respectar-la. 

Incompliment de les ordenances, per ignorància o desídia

Properament el govern municipal de la vila iniciarà una campanya informativa de l'entrada en vigor de la nova ordenança de mobilitat, amb alguns canvis importants, sobretot per la introducció de la regulació dels patinets elèctrics que no es contemplaven abans i que cada vegada són més habituals als nostres carrers. És molt important donar a conèixer les normes que regulen el comportament dels vilatans, perquè la nostra convivència sigui el més agradable possible, i evitar conflictes innecessaris.

    El desconeixement de les normes no t'allibera del seu compliment, i és per això que tots hauríem de fer l'esforç de llegir-les i, sobretot, tenir-les en compte. Una normativa que no es compleixi ni es faci complir, no serveix de res, i trobaríem moltes de les ordenances vigents que s'incompleixen alegrament. Si som incapaços de fer-ho respectar, és millor no redactar-les.

    La regulació dels patinets és necessària per evitar accidents per culpa del mal ús. Hi ha aspectes que són de calaix i que qualsevol persona que condueix un patinet, per sentit comú, sap que ha de respectar-ho. Segurament, però, hi ha elements de l'ordenança que desconeixem i que serà bo tenir-ho present. 

    Una vegada informada la població, què passarà? Com s'articularà la manera per regular el compliment i sancionar si és necessari? Aquí hi tinc més dubtes, sobretot pensant en altres ordenances vigents i que no es respecten. Les pixarades dels gossos a les façanes, per exemple? Algú encara no sap que no està permès? O és més aviat que resulta molt còmode ignorar l'ordenança i que s'espavili qui rep?

    A les xarxes es parla molt de la degradació dels nostres carrers i es culpa sovint als nostres governs de la deixadesa. Probablement hi ha una part de culpa de qui s'encarrega de netejar la vila, però convindreu amb mi que la gran culpa és de qui ho embruta. Si tots ens comportéssim d'una manera civilitzada, respectant l'espai públic com si fos a casa nostra, la vila faria goig i ens estalviaríem comentaris i imatges deplorables.

    Espero i desitjo encert en la campanya informativa de la nova ordenança. També en el compliment per part nostra i el seguiment que el nostre govern en faci. I recordeu que no només es tracta de regular els patinets, també cal vetllar perquè els vianants, sobretot els de mobilitat reduïda, pugui passejar pels nostres carrers sense obstacles i impediments inapropiats, que també està regulat, però que fins ara poca cosa s'ha fet per respectar-ho.

Trist accident mortal a Calella

Aquest matí hem conegut la notícia de la mort d'una persona, per atropellament del tren, quan creuava un pas a nivell amb les barreres abaixades. L'home circulava amb patinet, i segons diu la notícia, estava fent ús del seu mòbil. No s'ha adonat que el tren s'acostava i malgrat no respectar els senyals, no ha estat prou atent per evitar el xoc.

Davant de fets com el d'avui és molt fàcil opinar a la lleugera. Cal, primer de tot, lamentar la mort i analitzar com ha pogut passar. La vida és massa important com per prendre-se-la a la lleugera. La nostra línia ferroviària és notícia massa sovint per atropellaments. La majoria de vegades es tracta de persones desesperades que no veu futur i volen acabar amb la seva vida. Avui no. Avui ha estat una imprudència, de les moltes que es cometen, però amb resultat fatal.

El patinet ha arribat per quedar-s'hi, i cal treballar fort per redactar unes bones ordenances, i també la manera de fer-les complir. La culpa no és del vehicle. La culpa, si hi ha una desgràcia, és de la persona que l'utilitza. 

Estem farts de veure patinets circulant en contra direcció, sense llum, quan fosqueja, i també per la zona reservada als vianants. La normativa, on està vigent, deixa molt clar com s'ha de conduir, per on es pot fer, i les mesures de seguretat que s'han de prendre, entre elles l'ús del casc. Pocs usuaris ho tenen en compte, i l'aprovació d'una normativa que ho reguli no és garantia de res. La sanció tampoc hauria de ser el remei, però, malauradament, quan ens toquen la butxaca sembla que fem més cas de les coses.

A mi no m'agraden els patinets. Penso que la majoria de persones que els utilitzen no els caldria. A algú li pot fer un bon servei, però no tothom ho necessita. Però hi ha més coses que no m'agraden i la qüestió està en l'ús que es fa d'elles. Si no en fem bon ús, tard o d'hora en rebrem les conseqüències. Nosaltres personalment, o altres persones amb qui hi toparem.

Per bé de tots caldrà no carregar-nos els patinets com a culpables de tot, ni els seus usuaris com els irresponsables de torn. El fet que n'hi hagi que no els utilitzin correctament, no ens permet generalitzar-ho. Però els nostres polítics, amb el suport de la policia local, hauran de vetllar perquè tothom compleixi les normes, encara que només sigui per seguretat i supervivència. Hem de lamentar la mort d'avui, i desitjar que sigui la darrera. No ens podem permetre aquesta desgràcia als nostres carrers.

La nostra paraula

M'ha semblat interessant l'article de Salvador Cardús al diari ARA parlant de la paraula dels polítics i la seva credibilitat. És evident que s'hauria de fer extensiu a tothom per no carregar sempre totes les culpes només als polítics, quan d'alguna manera són el reflex de la realitat del nostre món. Si ho volem limitar a la política, d'acord, però no oblidem la resta de mortals i la poca credibilitat que es genera en molts camps, també el professional.

És cert, o si més no així ho penso jo, que la desafecció política ve donada sobretot per la manca de paraula dels nostres representants polítics. Em ve a la memòria el cas més recent de l'alcaldia de Barcelona, que es va decidir fer tot el contrari del que s'havia jurat, però no és l'únic cas.

No cal ni tan sols pensar en les promeses electorals, perquè ja sabem que es promet molta cosa i al final es compleix molt poc. En tenim prou amb el dia a dia dels nostres governants que avui diuen una cosa i demà fan l'altra. Aquesta desconsideració cap als votants els perjudica, però afecta directament l'anar bé de tota la societat. No és estrany que després vinguin forces polítiques que, sota l'engany, prometen tot allò que no han aconseguit els altres, i que tampoc acabaran fent, però que desperta la curiositat. Llavors actua la ignorància, que és molt atrevida, i fa que moltes persones s'ho empassin, creient que els beneficiarà, quan en realitat seran carn de canó.

L'alcalde de la meva vila, que ha obtingut la majoria absoluta, ha declarat que no hi ha res que hagi promès que no ho pugui complir. L'oposició ho tindrà molt en compte, i ho seguirà de prop per veure si és cert. D'entrada, la majoria absoluta li permet tirar endavant el seu programa electoral sense cap obstacle. Després veurem si tot allò que s'ha dit que es faria s'acaba complint.

Hi ha limitacions que sobrepassen les possibilitats i capacitats per treballar-ho. La dinàmica administrativa dels nostres ajuntaments és el que és, però hi ha una part important que és responsabilitat del polític i si ha promès una sèrie d'accions, el seu incompliment genera desconfiança i, a la llarga, desafecció i abstencionisme davant la convocatòria d'eleccions.

Davant de la situació política actual, amb la por al cos per l'arribada del feixisme a Espanya, seria bo que tots plegats, i els polítics els primers, tinguéssim molt de compte a l'hora de donar la paraula, per no deixar més gent a l'estacada, ni crear més intranquil·litat entre la població.

Últims tràmits per a una nova ordenança de mobilitat

Pensant en la nova ordenança de mobilitat, que es troba en període per presentar-hi al·legacions, i que el govern de Junts m’ha promès que penjaran al web municipal perquè puguem llegir el text, em pregunto com es planificarà el control i regulació de l’ús dels patinets elèctrics.

Està més que comprovat el mal ús que se’n fa actualment i la necessitat que hi ha de regular-ho. Això va apreciar l'anterior govern municipal i per això va activar tota la tramitació administrativa perquè l'ordenança entrés en vigor el més aviat possible. Durant aquest mes es podrà analitzar el text aprovat inicialment i presentar-hi reclamacions o al·legacions abans de la seva aprovació definitiva.

No hi ha dia que no et trobis persones circulant amb patinets elèctrics per la vorera, o direcció contrària, sense casc i més de pressa del compte, per no parlar dels casos en que en un mateix patinet hi pugen més d'una persona. La feina serà important, primer per anunciar i recordar a tothom que hi ha una ordenança nova, amb unes directrius a complir, i després perquè tothom la compleixi.

La inseguretat que creen és important, sobretot pensant en la gent gran, les persones que tenen menys reflexos a l'hora de reaccionar, quan et trobes davant d'un patinet que no t'esperaves. Vull pensar que els usuaris dels patinets compliran l'ordenança, que no pretén res més que posar ordre i aportar seguretat per a ells mateixos i per als vianants.

No voldria imaginar-me que l'incivisme actual en temes com la neteja, el deixar trastos vells abandonats al carrer o no seguir les instruccions a l'hora de treure la brossa perquè sigui recollida, es traslladi també en el cas de la circulació dels patinets, però és ben cert que l'Ajuntament d'Arenys de Mar haurà de plantejar-se una política, si més no inicial, de vigilància i pedagogia perquè tots els usuaris coneguin què poden i què no poden fer amb el seu patinet, i una vegada instruïts, tinguin la generositat de seguir fil per randa la normativa en pro de la bona convivència. És bo que tothom pugui desplaçar-se per la vila de la manera que se senti més còmode, però ho hem de fer de manera civilitzada i organitzada. Confio que en serem capaços.

Per un seguiment del PAM més transparent

No és la primera vegada que en el meu blog parlo del Pla d'Actuació Municipal, conegut com a PAM, que cada vegada hi ha més ajuntaments que el treballen, alguns una mica per força, i d'altres l'han perfeccionat molt, demostrant el seu interès per la transparència de la seva gestió. Només cal navegar una mica per Internet, i t'adones qui realment es creu això de la transparència i el retre comptes a la ciutadania, i qui hi passa de puntetes, per quedar bé, però millor no rascar-hi gaire per no quedar decebut.

El nostre Ajuntament ja fa anys que confecciona el PAM, amb algun mandat que no se l'han cregut gens, i d'altres que han complert amb l'expedient. El problema en tot cas apareix quan hi pares atenció, i vols conèixer en detall totes les actuacions que, d'alguna manera, justifiquen el percentatge de compliment que apareix al final.

En aquest mandat el PAM d'Arenys de Mar figura al web municipal i tens la possibilitat de veure tot allò que s'ha fet i el que s'ha deixat de fer. Les xifres hi són, però hi manquen les accions. N'hi ha algunes, sobretot en els apartats que s'hi ha treballat, però en la majoria dels eixos i objectius només hi ha el grau d'assoliment, el percentatge, que no saps d'on surt, ni quin criteri han escollit per decidir que és un 20% i no un 15%

Intentant entendre la base de les valoracions et trobes amb alguns objectius que se't fa difícil saber si el grau de compliment és el real, o s'ha posat una xifra per no deixar-ho a 0. Hi ha, però alguns objectius que sí que tens més referències de què s'ha fet, i t'adones que la informació que hi figura no correspon a la realitat.

Aquesta manera de construir el PAM i fer-ne el seguiment, sense detallar cadascuna de les actuacions realitzades per a cadascun dels objectius fixats, no mereix la confiança suficient per treure conclusions de la feina feta per l'equip de govern. En el fons, una planificació poc transparent del PAM és molt pitjor que no tenir-lo, ja que sospites que la majoria de les coses que es diu que s'han fet, són pura invenció.

Des de la CUP, una de les coses que canviarem serà precisament la confecció del PAM, potser amb menys promeses enlluernadores, però reals, i, sobretot, explicant detalladament què es fa en cada moment, quines són les diferents accions que es desenvolupen, perquè al final del mandat tota la informació sigui veraç. No podem estar enganyant a la gent, només per mantenir la cadira. Al final, tot se sap!

Escoltar i servir a la gent

Estem massa acostumats a les grans promeses, els grans projectes i les paraules amables que acaben sent buides de contingut i amb resultats nuls. Són precisament els compromisos incomplerts els que provoquen el desengany i la desafecció de les persones cap als polítics. Governar no és fàcil, sobretot quan els recursos són escassos i hi ha poca capacitat de resposta davant de problemes imprevistos, però les coses parlant-les s'entenen i s'acaben acceptant. El que no té perdó és l'engany, la inacció sense explicacions i l'afany de poder oblidant el més important de tot, com és l'esperit de servei a la ciutadania.

Assumir el repte de dirigir una comunitat és lloable i cal entendre que hi ha bona fe i veritable interès en facilitar la vida als altres. És per això que és tan important estar al costat de la gent, donar resposta a les dificultats que es presenten i explicar bé perquè es fan les coses o perquè se'n deixen de fer d'altres.

Posar traves a la informació o deixar de respondre les preguntes que la població formula als seus governants no pot ajudar de cap manera a acostar uns i altres i evitar l'enfrontament inútil o la manca de col·laboració, sabent que uns i altres són imprescindibles perquè la vila o el país funcioni.

És per tot això que les petites coses, els petits detalles, les atencions, l'empatia i el saber escoltar la gent, és tan important i necessari. Un ajuntament ha d'estar obert als seus ciutadans en tot moment, i disposat a escoltar la seva veu, tant si són elogis com crítiques, però sobretot, per resoldre els dubtes.

Acostuma a fallar aquesta proximitat tan necessària entre uns i altres, i la ciutadania arriba a desconfiar dels seus governants, més per desconeixement que pel que puguin arribar a fer o deixar de fer per a la població. D'aquí que hi hagi intents d'incloure models de participació, on es demana la col·laboració ciutadana i la seva implicació a l'hora de decidir i aportar idees i opinions. Però aquesta participació ha de ser real i volguda, i en tot cas general i gens acotada.

El nostre model de funcionament polític és representatiu, i això ve regulat per unes eleccions periòdiques en què la població escull els seus representants. Aquest model no treu que els elegits busquin la manera d'escoltar l'opinió dels ciutadans en moments concrets de la gestió pública. És per això que existeixen els consells de participació, que amb unes funcions determinades, permeten el diàleg més proper i efectiu per part de tots els seus participants. Hi ha poblacions on els consells són molt participatius i els polítics se'ls creuen. N'hi ha d'altres que són pràcticament obsolets i l'equip de govern no els té en compte ni té cap interès per dinamitzar-los. 

De cara a les properes eleccions municipals és important que ens fixem amb qui només fa grans promeses, i només busca el vot del dia de les eleccions, d'aquells que realment plantegen una participació i col·laboració ciutadana continuada durant els quatre anys de mandat. Si només tenim en compte les grans promeses, quan al final del trajecte es constati que moltes d'elles han quedat en un calaix, no tindrem capacitat de resposta, i haurem perdut quatre anys de vida participativa de tota la comunitat.

Arenys de Mar compta amb un Comitè d'Ètica que no s'ha reunit mai

He volgut destacar l'escrit que publica Enric Sierra a la revista L'Agenda d'aquest mes de març en relació al Comitè d'Ètica que, segons el Codi Ètic aprovat per l'Ajuntament d'Arenys de Mar l'any 2016, hauria de vetllar pel comportament ètic de la pròpia administració, els seus càrrecs públics, els treballadors municipals i les empreses i entitats que tinguin relació amb l'administració local. Segons se'ns informa, aquest Comitè d'Ètica no s'ha reunit mai, i això no ens estranya gens.

Estem massa acostumats a la manera de fer dels nostres representants polítics de la vila, que potser parlen molt de participació i servei als vilatans, però que a l'hora de la veritat no en fan cas. Se n'obliden completament, i el tracte que rebem és molt dolent. Se'ns acusa de tot, però mai accepten que no han fet els deures.

Probablement, si el Comitè d'Ètica s'hagués reunit i hagués funcionat, no ens trobaríem en la situació actual en què no se'ns responen les instàncies que presentem al Registre Municipal, tot i que em consta que el Defensor del Ciutadà, tant l'actual com l'anterior en el càrrec, ho han plantejat en més d'una ocasió.

Aquests dies se'ns parla de quins seran els candidats a l'alcaldia a les eleccions de l'any vinent. En això sí que hi dediquen temps, però no en servir millor les persones que els hauran de votar. Arenys té un problema important amb els polítics de torn. Observem moltes picabaralles entre els grups municipals, però mai en sortim beneficiats. Sempre són excuses per culpar-se entre ells, i en cap cas acceptar el mal servei que rebem els vilatans.

Em preocupa la situació actual, però també el futur immediat. Si els nostres polítics no són capaços de complir amb els compromisos adquirits (en aquest cas la reunió anual i seguiment del compliment del codi ètic), quina confiança hem de dipositar en ells?

Des d'aquí animo la defensora de la ciutadania, membre d'aquest Comitè d'Ètica, que faci els possibles perquè s'iniciïn les reunions promeses, i que d'aquesta manera tinguem l'esperança que el tracte que el nostre equip de govern ens presta millori substancialment.

Una vegada he acabat d'escriure l'article d'avui, he rellegit el que vaig escriure el dia 26 de novembre de 2015, quan s'estava treballant en l'elaboració del codi ètic. Ja llavors no era gaire optimista, però volia pensar que serviria d'alguna cosa. Malauradament, hem pogut constatar que els dubtes tenien fonament.

Les converses entre la UE i Turquia en standby

No pretendré comparar Espanya amb Turquia, perquè faltaria a la veritat, però si que l'actitud de la Unió Europea en relació a Turquia em fa pensar una mica. El Parlament Europeu voldria aturar les negociacions entre la UE i Turquia, perquè considera que el país ha anat enrere pel que fa a les garanties democràtiques, sobretot arran de la modificació de la Constitució que va proposar el president i que va guanyar en referèndum per poc més del 51%

Dic que em fa pensar perquè els dubtes sobre el compliment estricte dels principis democràtics d'un estat, si es tenen en compte des de la UE en la negociació amb els estats aspirants a entrar-hi, potser també caldria fer-ho extensiu als estats que ja són a dins.

Espanya, al meu entendre, té molts punts per arribar a ser considerat un estat amb greu mancances democràtiques, que per alguns poden semblar subtils, però que cal tenir present a l'hora de valorar les bondats del sistema. La corrupció amagada fins fa quatre dies és una mostra més del funcionament real de les institucions públiques espanyoles i qui les lidera. No podem dir que tothom és corrupte, però sí que s'ha defensat activament i passivament també, el fet que existís la corrupció en les altes esferes del govern.

Per experiència cal pensar que la UE no farà cap pas en detriment de Turquia, sinó que com a molt deixarà les negociacions en standby, i treballarà amb acords puntuals i específics, per aprofitar els beneficis de continuar aliats, sense que se'ls vegi el llautó.

Tal com comentava en el post d'ahir dimecres, la UE té molts motius per ser poc considerada pels europeus, i que es vegi la seva tasca més com un obstacle i manca de llibertat, que no pas d'una estructura facilitadora del creixement de tota la Unió.