Calor i foc

Cada vegada resulta més normal patir calor i incendis al nostre país. Suportar temperatures ratllant els quaranta graus no és cap novetat. Cada estiu hi estem arribant i sempre sembla que anem a pitjor. Paral·lelament, ens trobem amb petits o no tan petits incendis que posen en perill les nostres ciutats. Ens hi hem d’acostumar? Podem fer-hi alguna cosa?

Fa pocs dies, arran de l’incendi de les Gavarres, comentava la tristesa de veure cremar els nostres boscos, però també habitatges. Aquests darrers dies s’han encès nous focs a diferents parts del territori. L’excessiva calor hi ajuda, però les persones no som prou curosos en les nostres actuacions, per no parlar dels delinqüents, els incendiaris.

Ens han dit que tenim a sobre una nova onada de calor i, per tant, seria bo que extreméssim la vigilància a l’hora d'acomplir activitats susceptibles de produir espurnes, i al mateix temps evitar cops de calor i assolellades innecessàries. Hem de procurar que les persones de certa edat i els nadons no estiguin exposats al sol ni en llocs excessivament calorosos. Confiem que no tingui una llarga durada, però entretant no abaixem els braços.

Com fer front a l'incivisme?

Darrerament parlem molt d'incivisme i ho fem preocupats perquè estem experimentant un grau d'impotència notable davant d'actes que sovint ens semblen inversemblants. Trobem a faltar un bon nivell reactiu davant d'actes intolerables d'incivisme que ratllen la delinqüència. Quan veus que una persona incívica no rep el càstig que creus que es mereix, pels efectes que provoca o podria haver provocat, se't cargolen els budells i penses que alguna cosa no estem fent bé.

La reincidència, per una banda, i la nul·la pedagogia que se'n podria desprendre, per l'altra, fan que actes incívics i delictius es repeteixin massa sovint. No hi ha escarment, i per tant no hi ha por davant les possibles conseqüències de ser descobert. Considero que la nostra societat hauria de reflexionar sobre el tema i, sense caure en la repressió gratuïta, trobar la manera que els incívics s'hi pensin una mica abans d'actuar.

Ho veiem aquests dies amb els focs, la majoria dels quals són produïts per efectes humans. Malgrat les imatges i el sofriment que observem, encara hi ha persones que no es prenen seriosament les mesures de prevenció d'incendis i s'arrisquen a ser els causants de la catàstrofe. No només per una negligència de treballadors del camp, sinó per visitants dels parcs forestals, per no parlar dels incendiaris directament, podem observar que els efectes devastadors del foc posen en perill el nostre patrimoni vegetal, però també vides humanes i les seves pertinences.

I quan atrapen uns desgraciats, si així em permeteu nomenar-los, que han fet cas omís a les indicacions de prohibició d'accés a un parc forestal, i han encès una foguera, el primer que et preguntes és què els hi hauríem de fer? N'hi ha prou amb una amonestació per incomplir unes restriccions, ja que no ha passat res més? No creieu que caldria un bon escarment perquè no es repetissin tan fàcilment situacions com aquesta?

Cada cas mereix un estudi a fons. No és el mateix un accident fruit del treball, potser sense les precaucions que calia prendre, que no una visita al parc encenent un foc per coure les costelles. Si les conseqüències que reben són nul·les, o pràcticament nul·les, qui no ens diu que la setmana entrant no hi haurà un altre grup que farà el mateix en un espai semblant? 

Quan passen coses com aquestes, m'haig de frenar i reprimir tots els mals pensaments. No puc entendre ni acceptar actituds imprudents sense cap altre motiu que viure la vida i despreocupar-se dels altres i del que els pots causar. Encara veiem conductors fumant la cigarreta amb la finestra abaixada. Els nostres cotxes haurien de tenir uns sensors automàtics que enviessin aquestes imatges a la policia perquè els pogués sancionar. No per incendiaris, sinó simplement per provocadors potencials de tragèdies.

Missatges incendiaris d'un president

Mentre a casa nostra estem entretinguts amb les negociacions per allargar quinze dies més l'estat d'alarma (cada vegada diuen que és l'última pròrroga), als EUA segueixen les manifestacions i atacs de la ciutadania indignada per la mort de la persona que la policia va tenir a terra asfixiant-se fins al decés.

Les imatges que ens arriben són deplorables, però també ho varen ser les imatges de la mort del presumpte estafador de 20 dòlars, sota la mirada impassible de la policia que acompanyava al que jo considero assassí.

Entretant el president dels EUA, el senyor Trump, va fent declaracions a través de Twitter, algunes d'elles incendiàries i queixant-se que l'empresa les hi censuri. Des del primer dia ens preguntem com és possible que un personatge, penso que nefast, pogués arribar a ser president de la primera potència mundial. Com podem ser les persones tan cegues per votar individus immorals, sense cap valor que els faci candidats a exercir un càrrec tan important?

Abans quan s'acostaven eleccions veies que les actituds i declaracions es moderaven per evitar comprometre's i perdre-les. Avui ja ni cal prendre precaucions, perquè tot està tan malmès que ja no ve de què es diu i es deixa de dir. Tant de bo l'afirmació que vaig sentir no fa gaires setmanes, que el nou president estava en mans de Google, en aquesta ocasió es faci realitat, i ens deslliuri de Trump d'un altre quinquenni.

Ni corruptes ni incendiaris a l'Administració!

No volem ni corruptes ni incendiaris dins del govern, ni a les institucions públiques, ni amb cap tipus de càrrec públic. I això no ho dic pensant en Àustria, sinó també en casa nostra, en aquesta ocasió a l'ajuntament de Barcelona.

Hem conegut la notícia de la derrota in extremis del líder xenòfob austríac que no acabarà exercint de president d'Àustria gràcies al vot per correu. Sembla ser que a Àustria sí que funciona i a més és decisiu.

De l'ajuntament de Barcelona hem conegut que el tercer tinent d'alcalde hauria pressionat l'advocat d'un guàrdia urbà que havia patit lesions en mans d'un 'manter', per tal que no presentés denúncia contra l'agressor. No és pot repicar campanes i anar a la processó!

No serà, si es confirma, la primera vegada que un regidor de Barcelona en Comú no està a l'alçada de les circumstàncies. No pot ser que la manera de ser i pensar d'un grup municipal entri en conflicte amb els principis més bàsics de comportament d'un càrrec de l'administració pública.

Vull pensar que es pot ser militant de Podemos o d'agrupacions similars i al mateix temps assumir responsabilitats públiques. Si no fos així estaríem condemnats a ser governats pel mateix tipus de persones, i molts n'estem un mica farts.