Un govern farcit d'ineptes

Cada vegada funcionem pitjor. Tenim un govern que no n'encerta ni una i, amb el temps, en sorprèn més la ineptitud dels seus consellers i conselleres. Avui es carregaven les culpes entre ells, m'imagino que en veure que fan tan malament les coses, i voldria entendre que avergonyits. O no se n'han adonat? No han vist que pitjor no ho podien fer?

I no em refereixo a problemes informàtics que ningú no desitja i a vegades no es poden preveure, però sí que hi ha plantejaments que són ridículs i una mostra clara de la incapacitat de dirigir ni un govern ni una empresa, per modesta que sigui.

A qui se li acut oferir deu mil ajudes quan hi ha cinc-cents mil candidats? I a més oferir-les als primers que hi arribin! Què esperaven que passaria? Tan talossos són els nostres consellers? Aquest conseller de treball ja fa temps que hauria d'haver dimitit, però al nostre país aquest verb no es conjuga!

No li fa vergonya presentar aquestes propostes? Es veu que no té sentit de la vergonya. Però és que això és un insult! És riure's dels autònoms, burlar-se d'ells. Si tinguessin aquest mínim de decència que se'ls hauria de suposar, correrien a dimitir. Però no ho faran, i aquesta no serà la darrera pífia que muntaran. 

L'administració pública en mans d'aquests polítics no pot funcionar pitjor, o potser sí! I això ho fan a costa de la supervivència de molts professionals, que es poden veure obligats a tancar els seus negocis i sortir a pidolar!

Estic indignat, i això que a mi no m'afecta personalment, però intento posar-me al lloc dels autònoms, i no puc aguantar tanta inutilitat i desvergonyiment dels nostres polítics. Sisplau que plegui algú, que algú demostri tenir un mínim de dignitat. No n'hi ha prou en demanar disculpes, s'ha de dimitir!

Mala llet després de veure actuar la policia de Rajoy

Amb un Cap d'Estat inútil i un president del govern corrupte i fastigós, que algú m'expliqui com em poden engrescar a continuar formant part d'Espanya. Perquè el més trist de tot és que els fets d'ahir, amb una policia nacional i guàrdies civils embogits, no produiran cap efecte als responsables, ni hi ha una alternativa política que els preocupi, perquè no existeix.

Hem pogut constatar que hauran de passar molts anys i veure molts canvis de protagonistes perquè el PSOE pugui arribar a ser una veritable alternativa de govern a Espanya, i ni així tindríem cap garantia de millorar en el respecte als nostres drets, a la nostra cultura, llengua, justícia i manera de ser. 

És per tot això que Catalunya no podrà encaixar mai amb Espanya, encara que sobre el paper hi poguessin haver sortides prou interessants, perquè sempre s'ha vist que el paper ho aguanta tot, però a la pràctica els governs que puguin constituir-se mai faran res per acceptar-nos tal com som. L'aparell de l'Estat és el mateix que abans de la transició, i contra l'aparell no hi ha qui pugui sortir-ne victoriós.

Ens trobem amb un president corrupte, inepte i mentider, al servei d'un aparell estatal totalment centralista i agressiu contra les nacions que conformen l'Estat, i una oposició que ha perdut tota credibilitat, amb mostres clares de com han acabat líders que en el seu moment semblava que havien de canviar el món i que ara viuen de renda havent oblidat tots aquells discursos de justícia social i lluita de la classe obrera. Pena! Fàstic! Impotència! Ràbia! i contenció vers uns polítics, jutges i periodistes, venuts al millor postor, mentint i adoctrinant la gent per fer-los més dòcils i enganyats.

La indiferència s'apodera de les nostres emocions

Quan llegeixo notícies com l'exigència del PP valencià perquè el president del govern del seu país defensi que les llengües catalana i valenciana són diferents no sé si posar-me a riure o a plorar. Intento ficar-me a la pell dels valencians que s'ho creuen i em costa d'imaginar. Només hi trobo intencionalitat política. És allò de no saber portar el barret adequat. En aquest país judicialitzem la política i polititzem la lingüística.

Entenc que cada Parlament té la seva pròpia vida i que es parla de tot, però barallar-se per això quan hi ha problemes greus, ho trobo estúpid i una pèrdua de temps innecessària. Esclar que hi ha qui pensa el mateix de la independència. Cadascú ho veu a la seva manera.

Ens preocupen els brots racistes, i ho entenc, perquè remenar aquests temes no saps mai on et portarà. No podem oblidar, però la situació dels milers de persones que estan en terra de ningú, per dir-ho d'alguna manera, i que sofreixen i moren per culpa de la nostra insensibilitat. La dels nostres representants polítics.

Tenim un president del govern espanyol que basa tota la seva política en no mullar-se en res que el pugui condicionar. És incapaç de donar la cara en situacions com ara amb el president Trump que pretén desestabilitzar el món per orgull i profit personal. Aquests dies he llegit articles al respecte que m'han semblat molt interessants. No podem viure al marge d'una situació que no sabem on ens durà.

Avui la indiferència s'ha apoderat de les nostres emocions i som capaços d'escoltar estoicament que una persona ha estat expulsada de l'Exèrcit perquè ha tacat la imatge de la institució quan l'ha denunciat per corrupció. Tampoc no es podia dir que la Guàrdia Civil llençava bales de goma contra els immigrants que intentaven arribar a la costa espanyola (en varen morir quinze). Deixaven malament la institució i de passada a l'inepte i missaire ministre de l'Interior.

Atacar els immigrants o els catalans no és causa de dimissió

Fa molt temps que la credibilitat del ministre d'Interior en funcions, el senyor Jorge Fernández Díaz, està sota mínims i no me n'he cansat de dir-ho. Ara és molt difícil que una notícia contra la manera de fer del ministre no sigui totalment creïble, després de tantes experiències viscudes.

El senyor ministre en funcions ha estat el pitjor ministre espanyol en democràcia, i dic en democràcia simplement perquè ha coincidit en el temps, però hauria pogut ser perfectament un ministre de la dictadura, com tants en coneixem i que han viscut tant bé, i viuen, en l'època de la transició. Rodolfo Martín Villa, Fraga... per posar un parell d'exemples.

El senyor Jorge Fernández Díaz ha estat un inepte i, segons s'ha pogut llegir arreu, un 'presumpte' corrupte que només ha treballat per enfonsar totes aquelles persones que pensaven diferent d'ell, però sobretot els catalans, i el que fa més ràbia és que ho ha fet sota el discurs de la religiositat malentesa.

Si em llegiu escrits antics veureu que analitzant el perquè de la seva elecció com a ministre per part del president Rajoy, només arribava a una conclusió: Rajoy el gratificava pels molts favors rebuts. Ara podem constatar que una de les seves funcions era la de remoure el clavegueram del PP i del seu govern. Només la seva poca habilitat l'ha portat a que els seus policies l'hagin delatat.

La corrupció es converteix en una bassa d'oli quan s'unta la gent necessària perquè no hi hagi cap moviment en fals. Si no s'és prou espavilat passa el que li ha succeït al ministre: les baralles internes ens han ensenyat tot l'entramat de corrupció. Però això té alguna conseqüència? ¿Si ha dimitit el ministre Soria, no hauria de dimitir, amb més raó de causa, el ministre Fernández Díaz? No! perquè aquest només ha actuat contra el pobres immigrants i contra els catalans. Això, a l'Espanya anquilosada, que dirigeix un PP totalment corrupte, ja els està bé.

La Defensora del Pueblo porta Estanis Fors als Jutjats

Per més anys que passin no oblidaré mai qui va ser alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, que l'any 1985 exclamava "La Justícia és un cachondeo". Quanta raó no tenia!

Des de sempre ens han volgut fer creure que la Justícia era igual per a tothom i tots sabem que ni s'aplica de la mateixa manera a tothom, ni els camins per arribar-hi són els mateixos. És, doncs, una calúmnia voler-nos fer creure que a tots se'ns mira de la mateixa manera, tinguem o no diners, tinguem o no amics i coneguts en política o en el mateix Poder Judicial.

Aquests dies que s'ha fet palès tot allò que molts sospitàvem i que hem vingut denunciant del ministre de Defensa en funcions, l'inepte i ara, segons sembla, corrupte Jorge Fernández Díaz, coincideix amb les declaracions de l'exalcalde d'Arenys de Mar als Jutjats, denunciat per la Defensora del Pueblo, que tot sigui dit de passada, mai m'he considerat defensat per ella, sinó més aviat atacat en els meus principis i valors.

Sembla ser que Estanis Fors va desobeir la Defensora i ni la va respondre, per un tema de banderes, i això és molt greu, mentre que les filtracions de les maniobres del ministre de defensa amb el cap de l'oficina antifrau de Catalunya, es consideren la causa a jutjar més que no pas el mòbil dels contactes entre els dos personatges.

El més trist de tot plegat és que per més pressió que puguem fer contra el ministre i el propi president del govern espanyol en funcions, no passarà res, perquè la transició democràtica ha estat una enganyifa i els franquistes, vencedors el 39, han continuat remenant les cireres des de la política, la justícia, l'exèrcit i el món editorial. 

Per la defensa dels serveis públics a la ciutadania

Amb aquest títol signaven avui l'article a La Vanguardia, Núria Marín, Àngel Ros, J.F. Ballesteros i Carles Puig, alcaldes i alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona i Girona, respectivament. Un article que subscric i que seria bo que llegíssiu, per adonar-vos de la trista realitat del nostre país, entès com Espanya, amb un Partit Popular governant de la pitjor manera.

És trist, molt trist, ser conscients del mal que el govern de Madrid està provocant a la nostra societat, portant-nos a una situació d'injustícia social, per una reforma de la llei local que està redactada amb tota la mala llet possible, a favor d'uns quants i en detriment de les persones menys afavorides, en contra d'una societat justa.

Despullar els ajuntaments de recursos i competències és la pitjor solució possible. És desproveir l'administració que més coneix la realitat del carrer i qui ha de tenir més marge de maniobra per resoldre els problemes que es produeixen diàriament. La centralització del poder de decisió és un error que no afavoreix ni a l'administració ni a la ciutadania.

Si bé és cert que en tots aquests anys de democràcia hi ha hagut governs municipals que han actuat malament i algunes persones s'han lucrat il·legalment, la solució que proposa la llei no garantirà res, ni poden penalitzar tots els ajuntaments i els seus ciutadans per uns quants corruptes, per més que n'hi hagi hagut.

La capacitat de resposta és millor quant més a prop es troba el polític de l'emergència o situació conflictiva. No és gens difícil d'entendre, encara que no hagis posat mai el peu a l'administració local. Si a més has tingut l'experiència de governar un ajuntament, o d'haver-hi treballat trenta anys, saps molt bé què passa el dia a dia, i la sort que tens quan disposes de recursos per resoldre qualsevol tipus de complicació que se't presenta. Negar això és negar l'evidència.

Una vegada més el govern del Partit Popular ens dóna mostres d'aprofitar-se de la majoria absoluta per fer i desfer a la seva manera, desoint els arguments d'evidència que l'oposició i la ciutadania que coneix la realitat de l'administració pública els planteja. El PP és un govern inepte, centralitzador i amoral. Espanya no és mereix un govern com aquest. 

La hipocresia de les lloances a Mandela

De la història aprenem, si parem les orelles i tenim els ulls desperts. La involució només està en la ment dels ineptes o d'aquells que ostenten el poder, polític o econòmic, i no volen perdre'l encara que sigui a costa dels drets dels altres.

M'explico. Avui, persones que haurien considerat Mandela un terrorista i un perill per a la societat, s'omplen la boca de lloances i reconeixement. Ho havíeu notat? Ara és políticament correcte reconèixer la seva personalitat, el seu discurs, la seva lluita. Abans... O bé... si Martin Luther King no hagués estat assassinat, creieu que avui parlaríem d'ell, de la mateixa manera? Qui gosa criticar-lo avui?

La hipocresia és molt present a la nostra societat, i molts polítics se'n serveixen o hi cauen de quatre potes. Els grans defensors de la immobilitat de la Constitució són els que hi varen votar en contra. El que és clar és que avui la Constitució que en resultaria seria molt més restrictiva en drets i, sobretot, en les competències de les autonomies.

Si no som capaços d'entendre que el món evoluciona, que ens transformem al llarg del temps, sense que això signifiqui perdre els papers o ser voluble, sinó entendre que caminem i aprenem, difícilment comprendrem què passa ni per què passa. Espanya viu una època molt gris, perquè els seus dirigents s'han perdut en el passat i només busquen tornar enrere, en perjudici de la societat del segle XXI.

Rajoy proposa un diàleg enverinat i impossible

Rajoy ha respost la carta de Mas oferint un diàleg pervers perquè no dóna cap tipus de resposta a les demandes del poble català. Negant la possibilitat de modificar la Constitució i no permetent la consulta, el govern espanyol nega el diàleg de veritat, s'enroca en una posició intransigent i s'enfronta al poble català que no pot abandonar la seva lluita pacífica.

Alícia Sánchez-Camacho, amb tota la legitimitat, ha de saber que representa a una minoria del poble català, i només per això ha de reconèixer el poc pes que les seves paraules tenen a Catalunya. Rajoy i tot el govern espanyol seran responsables davant la història d'Espanya de la seva ceguesa i incapacitat de governar.

Un govern inepte, en un país cada vegada més ofegat per la crisi i la corrupció, que arriba fins a membres del propi govern i el seu partit polític, no pot girar la cara a la demanda de la majoria dels catalans, representada pels partits polítics pel dret a decidir.

El PSC, amb els seus dubtes i incoherències, sempre ha defensat el dret a decidir dels catalans, respectant la legalitat. La postura, però del president del govern espanyol els col·loca en una posició molt difícil, en negar qualsevol possibilitat de reforma de l'estatus de Catalunya dins l'estat espanyol.

La situació no és més fàcil per al president català. Mas ha defensat el respecte a la legalitat i ha demanat poder avançar amb la demanda del poble català dins d'aquesta legalitat. Ara, quan Rajoy envia aquesta carta que no ens aporta res de nou, els passos que el govern haurà de fer són incerts, si es vol mantenir dins de l'ordre constitucional.

Rajoy vol ignorar la realitat amagant el cap sota l'ala, confiant que d'aquesta manera no passarà res. La responsabilitat del que pugui passar a partir d'ara no és només del govern i parlament catalans, sinó que el president espanyol i el seu partit majoritari al Congrés de Madrid, en seran igualment responsables.

Aquest país s'ensorra i l'ensorren ells

Es pot fer pitjor? A qui tenim al capdavant del ministeri d'Exteriors? un pallasso? un inepte? un inculte?... De fet, s'ha d'admetre que el govern espanyol, amb el seu president al capdavant, conformen un equip sòlid, compacte i uniforme. Tots pequen del mateix mal. Són la representació de l'Espanya més casposa i inútil que ens puguem imaginar.

¿És cert que volen enfrontar-se a la Gran Bretanya, de la mà de l'Argentina de la senyora Cristina Fernández? Es pot ser més inepte? A què volen jugar? No creieu que fan tot el possible perquè tinguem ganes de marxar? i que passarà amb Ceuta i Melilla? aquí s'aplica un criteri diferent? 

Algú escrivia en un twit, que només Espanya té dret a autodeterminar-se. No hi tenen dret els gibraltarenys ni els catalans, i suposo que coincidirà amb Cristina Fernández, que tampoc hi tenen dret els residents a les illes Malvines.

No sé si els ministres, president i ex càrrecs polítics del PP són corruptes, però el que sí que estan demostrant és que són uns ineptes i que Espanya no s'ho mereix.

Avui han declarat Arenas i Cascos, i... no recordaven res. Què esperàveu? que dirien que cobraven diner negre? seran presumptes corruptes, però no mesells. El PSOE diu que Rajoy va mentir davant dels diputats. Ens ve de nou? No sé si va mentir o va ser sincer, però no ens ho vàrem creure. Ens ha fallat massa vegades i ja no té credibilitat, i amb el tema de Gibraltar, demostren poc sentit del ridícul.

Diuen que una parlamentària britànica demana boicot al turisme a Espanya. Només ens faltaria això! Sisplau, que pleguin tots i a veure si tenim la sort que en vinguin de més intel·ligents.