Commemorem l'aniversari de, no sabem ben bé què

Avui és l'aniversari de..., de fet no sabem ben bé què va passar el 27 d'octubre de l'any passat. Es va fer una cosa tan estranya que tothom ho interpreta a la seva manera, però el problema és que hi ha nou polítics empresonats que seran jutjats, i uns quants més a l'exili.

Ens hem adonat, i Clara Ponsatí ho ha dit explícitament, que el govern català no tenia resposta davant de la reacció de Madrid. Només havien treballat una hipòtesi: que Madrid s'acollonís i volgués dialogar. Quan el govern de M. Rajoy va contraatacar, els nostres polítics no varen saber què dir ni què fer, i a partir d'aquí tots sabem què ha passat. El més trist de tot, però, és que encara ara no sabem què fer ni com continuar, tot i el suport de la ciutadania que va tornar a confiar en els partits independentistes, castigant els que ho tenien més clar, la CUP. Què passaria ara en unes noves eleccions?

Hem perdut la majoria absoluta al Parlament, no pas perquè els partits constitucionalistes l'hagin guanyat, sinó pel desordre i no saber fer dels independentistes. Ens demanen que sortim al carrer i són incapaços de governar i explicar-se. Van creant organismes teòrics i no han estat capaços de crear les estructures d'Estat que ens varen prometre. Ponsatí parla d'un brindis al sol, i haurem d'acceptar que té tota la raó.

Ens fa falta bons polítics i que dimiteixin els que no tenen resposta més enllà d'anar fent bullir l'olla. És molt trist tot el que passa i cada dia hi ha més persones desencisades. Massa orgull personal i poca autocrítica fa que el govern que tenim ara no sàpiga què ha de fer. Potser sí que hem d'exigir noves eleccions i canviar cromos que no serveixen.

Passant la calor de la millor manera, el Constitucional també

Avui he passat calor i diuen que n'ha fet, però també hi ha ajudat l'exercici físic de la tarda, movent mobles i suant la gota grossa. Ho hem aconseguit, però ens ha deixat baldats.

I arribant a casa, amb més set que no pas gana, t'assabentes de les darreres notícies a Catalunya, que tenen com a protagonista el Tribunal Constitucional que ha tornat a declarar inconstitucional una llei catalana. En aquest cas es tracta de les estructures d'estat que englobaven l'Agència Tributària, la Hisenda i la Seguretat Social pròpies, el control de les infraestructures pròpies...

Res no ens ve de nou, encara que n'estiguem farts. A vegades em sembla que ja no formo part d'aquest Estat, i quan escolto o llegeixo declaracions de personatges tipus Boadella, m'imagino que José Peman ha tornat a néixer. Em fa riure sentir dir al govern espanyol que ha estat el propi president Obama qui ha demanat trobar-se només amb els quatre líders dels quatre partits més grans, i per tant deixar fora els partits nacionalistes. No deixa de ser una manera o altra de deixar clar que ens exclouen.

I ens assabentem que el govern espanyol està preocupat per l'actuació del govern català a l'exterior. S'adonen que no és cap broma i que el govern català s'ho agafat seriosament, canviant el nom de la conselleria, això sí, però actuant com han pretès des del primer dia.

Histèrica, és una situació histèrica que no sabem on ens portarà. Demà m'agafo el dia lliure. Desitjo viure'l tranquil·lament, gaudint-ne plenament i, en tot cas, al vespre ja comentarem la jugada.