VOX fa i desfà

Si fas una llegida en diagonal de totes les notícies del país arribes a la conclusió que si hi ha un partit polític a Espanya que va amb la cara ben alta, defensant els seus principis, sense avergonyir-se de res i comprometent els altres, aquest és VOX.

Tot i que a Catalunya no ha tingut gaire èxit, el paper el juguen com a part acusadora en el procés català. A la resta d'Espanya sí que han tingut més sort i han decidit dir les coses pel seu nom, i no jugar a amagar la realitat, quan es tracta de pactar governs de dretes.

PP i C's han volgut pactar amb VOX, per aconseguir alcaldies i presidències de governs autonòmics, però demanaven a VOX que no ensenyessin les cartes. Aquests, però, se n'han cansat i ara reclamen protagonisme i ensenyen tots els acords pactats en nocturnitat, per no embrutar la imatge de PP i C's.

Avui, a més, hem vist com presentaven una querella contra el president Zapatero per col·laborar amb ETA durant la seva presidència. La qüestió es llençar m... i qui vulgui que se'n surti com pugui.

Està vist que no importa tant el nombre de diputats o regidors que puguin tenir, sinó el fer acta de presència, utilitzant la Justícia ara que està tan desprestigiada, i que són coneixedors que els tenen més amics que adversaris. S'ha demostrat que el poder judicial no ha fet net de les taques del franquisme, sinó que les ha conservat i ara s'estan escampant talment una taca d'oli.

Cal esperar que tot tingui un final, però tot just acaba de començar i la cosa anirà per llarg.

El model totalitari del PP es manifesta diàriament

Voldria creure que el sentit comú i l'honestedat està per sobre de qualsevol llei i de qualsevol majoria política. Voldria pensar que tots els esforços del PP per imposar qualsevol decisió interessada gràcies a la seva majoria absoluta, no aconseguiran derrotar la legitimitat de la veu del poble.

M'agradaria que el PSOE es centrés, no estigués tan pendent dels escons i defensés els drets dels ciutadans davant les amenaces i prevaricacions del PP. Sembla que de la mà de Pedro Sánchez, el partit socialista es pren seriosament el paper d'oposició valenta contra la perversió de la política del PP.

És bo que Catalunya no sigui l'única comunitat que posi traves a la política sectària i provocadora del PP. Andalusia i el País Basc també s'hi enfronten per la Llei Wert, i Canàries també planteja un litigi per les prospeccions petrolieres davant de les seves costes. El PSOE es manifesta contrari a la modificació que vol fer el PP de la llei electoral, una pretensió rebutjable perquè només busca defensar alcaldies en mans del PP. El PSOE, que podria també beneficiar-se'n, sembla ser més honest i no vol entrar en un joc totalment criticable per abús de poder.

Independentistes i unionistes cal que anem junts per protestar i fer impossible aquesta mala praxis política del PP, que té més semblança a un sistema totalitari que no pas a un sistema democràtic de sufragi universal.

Les elucubracions de PP i PSOE per mantenir-se a dalt

Pedro Sánchez, el secretari general del PSOE, defensa la honestedat i la honorabilitat dels que foren presidents d'Andalusia, els senyors Manuel Chaves i José Antonio Grinán, i no seré jo qui el contradigui. El que passa és que ens ve a la memòria la defensa de Rajoy al senyor Luís Bárcenas, i després els fets no li varen donar la raó.

És una llàstima que passi tot això en política, perquè després no hi ha ningú que es fiï de ningú i els ciutadans estem cansats dels polítics. Aquesta és l'excusa o el motiu perquè sorgeixin col·lectius com Podemos, Ganemos o Guanyem, que haurem d'observar com encaixen i quin protagonisme assoleixen i, sobretot, com afecta als partits tradicionals.

Estem també cansats de sentir parlar de transparència, regeneració democràtica, enduriment de penes a la corrupció... però no acabem de veure acords i decisions que facin pensar que es va en aquesta línia. Sí, en canvi, ens parlen de canviar la llei electoral perquè el PP asseguri alcaldies. Perdó!, se m'ha escapat!, volia dir perquè els partits grans no tinguin la competència dels petits. O tampoc podia dir això (?). Perquè hi hagi més estabilitat en els governs municipals.

Si s'ha de canviar la llei electoral, el que s'ha de fer és un canvi total i tenint en compte els elements a millorar, plantejar la possibilitat de les llistes obertes, revisar-ho tot, i no només allò que interessa als partits polítics que tenen la majoria per canviar-ho. Que pensin que a Catalunya després de trenta anys encara no hem estat capaços d'aprovar cap llei electoral.

L'Estat no vol lluitar contra el frau

El president del Sindicat dels tècnics del Ministeri d'Hisenda declara que l'Estat no té voluntat política de lluitar contra l'atur. Considera que la reforma fiscal del senyor Montoro no soluciona cap dels problemes del sistema tributari, i reclama la rebaixa del llindar que considera delicte el frau fiscal, de 120.000 a 50.000 euros i rebutja la proposta dels inspectors d'Hisenda d'elevar-lo a 600.000 euros.

Seria continuar l'argumentació d'ahir quan intentava fer veure que les lleis, les normes no s'aprovaven pensant en el benestar de la ciutadania en general, sinó en funció d'uns interessos de classe. Ahir vèiem que Rajoy volia reformar la llei electoral, simplement per evitar perdre alcaldies, encara que ho disfressés en una regeneració democràtica. Que no ens vulguin enganyar!

La política econòmica del PP és una política elitista que beneficia les grans fortunes, les grans famílies i la banca. Si no hem experimentat un gran canvi és perquè la política del govern anterior, el govern socialista, tampoc era el que se li esperava. Moltes de les decisions eren criticables des del vesant d'esquerres, amb una política impositiva gens progressista.

Fa molts mesos que llegim pàgines i més pàgines de processos judicials per casos de corrupció que no s'acaben de solucionar mai. No cal que recordi els noms. Al mateix temps, però, van sorgint més casos que acabaran en el mateix sac sense solució, però el que és pitjor, sense sancionar els grans corruptes, les grans fortunes d'aquest país.