Carrers mullats

Acaba de caure un xàfec que ho ha deixat tot moll. Ja ens agrada, sobretot si no fa mal. No ha caigut pedra i ha tingut una curta durada, just per netejar els carrers, que sempre va bé, encara que la brigada municipal hi vagi passant periòdicament. Trobem a faltar una cosa, però.

Normalment, quan queia un xàfec d'estiu, la temperatura se'n ressentia i acostumava a baixar. Ara això sembla que no es porta i la calor es manté. La xafogor que ens deixa espatarrats al sofà, si tenim la sort de fer vacances o gaudim de la jubilació.

En vindran més i això esperem i desitgem. Sap greu, però, que hi ha famílies que els xàfecs no els acaba d'anar bé, quan tenen la teulada descoberta o, molt pitjor, aquelles que no tenen on raure. Alguns "voluntàriament" (deixeu-me que hi posi cometes), d'altres perquè no han trobat on aixoplugar-se.

A casa, que teníem tot l'estiu per posar-nos-hi, també ens ha enganxat d'esquitllada, però no em queixaré. L'aigua, quan no fa mal, sempre és benvinguda. Fins i tot aquells països que en tenen en abundància, aquest estiu l'han patit. El transport marítim pels rius de l'Europa central és molt utilitzat i la baixada del nivell és preocupant.

Ens diuen que el que resta de l'agost i el mes de setembre seran plujosos. Ja anirà bé, però sobretot que vingui compassada, sense estridències ni voler-ho fer tot de cop. A poc a poc i bona lletra.

L'accés a l'energia, un dret

Aquests dies he llegit en diferents llocs comentaris sobre l'hora de pondre's el sol abans de l'arribada del 21 de desembre. Sempre hem tingut aquesta data com a referència del dia més curt de l'any, a partir del qual la tarda s'allarga i podem gaudir de més hores de llum natural. D'alguna manera són les ganes que tenim de poder deixar enrere la foscor de l'hivern i recuperar les hores de sol que ens acompanyen per fer passejades, després de la jornada de treball, o simplement per sortir a donar el vol amb els amics i veure que encara és clar.

Fins i tot ho escoltat pel carrer, i he pensat que realment ens agrada molt la llum del dia i anyorem els dies d'estiu quan el dia és tan llarg, i no recordem les altes temperatures que ens ha atabalat tant. De fet ens queixem força del temps, la temperatura, i també de les hores que estem a les fosques.

També soc de les persones que m'agrada la llum del dia. Acostumo a anar a dormir força tard i aprofito les hores nocturnes per llegir o arreglar quatre coses, però gaudeixo de la llum del dia. Esclar que si em deixen escollir entre patir la calor de l'estiu, sobretot la xafogor, o viure a les fosques, aviat ho tinc decidit. Soc amant del fred i l'hivern, i això comporta poques hores de sol.

L'altre dia, però, vaig llegir les explicacions de perquè el sol començava a pondre's més tard tot i no haver arribat al solstici d'hivern, i em va semblar molt interessant. Hi ha moltes coses que ignorem o simplement deixem de banda, i quan algú ens hi fa pensar ho trobem interessant.

El cap de setmana, quan la família està més hores reunida, és bo gaudir del dia i si aquest s'allarga a la tarda, molt millor. Poc a poc, doncs, anirem recuperant les nostres hores de sol, però el fred es mantindrà i anirà a més. Un fred, que amb els preus del gas i l'electricitat, provoca un increment de la despesa que comporta més problemes a les famílies amb menys recursos. I aquí volia arribar.

Parlem molt del dret a l'habitatge, i malauradament encara no hem aconseguit que tothom pugui viure dignament, digui el que digui la nostra Constitució. Segons com vagin les coses, caldrà afegir el dret a disposar dels recursos per escalfar la llar. No és estrany que el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, demani que l'accés a l'energia estigui garantit dins dels drets humans.

Reflexions amb la vista fixada en el termòmetre

Fa calor, però no em queixo perquè en fa arreu. Observo com el termòmetre de casa marca 36.6 graus a l'exterior -havia arribat a 36.9- i a l'interior 27.6 graus. Em consolo veient que a Berlín estan a 37, i han arribat als 38 graus, i que a Arenys de Mar, tot i que indiqui 28, segur que la sensació de xafogor és més alta.

Sempre he dit que sóc persona de temperatures fredes. La calor m'espanta i m'afecta negativament. És per això que m'agrada viatjar a països frescos i en tot cas evitant temperatures massa altes. La nostra estada al Marroc va ser durant unes vacances de Nadal, i va resultar fantàstic.

A Vic, des d'on escric el post aquests dies, ja veiem alguns núvols acostar-se, i confiem que no s'espantin i acabin arribant. Llavors potser tindrem les idees més clares. Entretant faig vida familiar, encara que lluny de la meva pròpia família, excepte avui que els he tingut amb mi.

He anat seguint totes les declaracions dels partits polítics, i em fa certa gràcia que el govern de l'Estat i el PP, parlin tan alegrement de la modificació de la Constitució, sobretot per blindar competències de l'Estat. Com si no ho tinguessin ja tot blindat, encara que no estigui escrit. Quan les decisions dels jutges són polítiques, no cal escriure res. És la seva interpretació subjectiva i interessada.

També em sorprenen les declaracions del cap de llista de Podemos i ICV. Se li nota que no té el costum d'ostentar un càrrec polític, encara que hagi parlat amb molts polítics. Em fan pena les declaracions de Dolors Camats, que ja he dit mil vegades que sempre m'havia convençut, però el més llastimós de tot és el paper que juga en Ramon Espadaler. Ahir vaig saber que l'exalcalde de Vic, en Jacint Codina, li donava suport, i em va saber greu.

Amb tranquil·litat continuaré dedicant el temps al pare, en aquesta etapa dura de la seva vida, que la seva generació n'ha passat de tots colors: guerra, set anys de servei militar, repressió... No sabem el que tenim!