Les majories absolutes, un obstacle per a la transparència

L'experiència que tenim de les majories absolutes és força negativa. El mal ús dels partits polítics fa que no siguin desitjables. El PP, en aquesta legislatura, ha arribat a extrems inimaginables, convertint el nostre sistema polític en una aberració de la democràcia.

Ho hem estat patint durant tots aquests anys, no només els catalans, sinó tot l'Estat espanyol. El PP s'ha dedicat a promulgar lleis sense cap tipus de consens, la seva connivència amb el poder judicial ha arribat a límits impensables i, realment, contraris als principis més elementals de la democràcia.

Darrerament es parla molt de la transparència aplicada al sistema polític i les seves institucions, però a vegades ho confonem en xafarderia. No dic que no sigui important conèixer els noms dels defraudadors, però més important és tenir la confiança que els nostres polítics els tenen identificats i que hi posen ordre, fent pagar allò que els pertoca. El problema és que no hi confiem.

La transparència també s'ha d'aplicar donant la cara a instàncies, per exemple, del Parlament o el Congrés de Diputats. Valer-se de la majoria absoluta per no donar la cara i no haver de respondre les preguntes de l'oposició, no és precisament un bon exemple de transparència.

El govern del senyor Rajoy va aprovar una llei de transparència, però és el primer d'incomplir-la, a no ser que s'entengui que els transparents han de ser els altres, els que no poden bloquejar res perquè no disposen de majoria absoluta.

Només desitjo veure els resultats de les properes eleccions generals, per constatar que no hi ha cap partit polític que obtingui la majoria absoluta. És cert que a vegades hi ha pactes entre dos o més partits polítics que també els utilitzen per amagar-se mútuament les vergonyes. Contra això és molt difícil lluitar-hi, però sempre és més fàcil que es trenquin que no pas en situació de majoria absoluta.

Novament el PP trepitja els drets del poble a qui diuen servir

Senyora Alicia Sánchez-Camacho m'agradaria que m'expliqués en què consisteix el tarannà del seu partit. El considera un partit demòcrata? Està d'acord amb l'atac sistemàtic del seu partit al català, valencià, el menorquí, o el nom que vostè prefereixi anomenar-lo?  Ho considera normal?

Sense entrar a parlar del que estan fent a les illes Balears, o el ridícul d'Aragó a la Franja, el PP ha aconseguit que a València no hi hagi mitjans de comunicació on es parli català o valencià. L'única possibilitat que quedava era Catalunya Ràdio, però avui han clausurat l'estudi que en feia la reemissió.

Vostès no defensen Catalunya ni València, en aquest cas, vostès imposen la seva filosofia que té més semblança en un règim dictatorial que no pas democràtic. Negar l'ús de la llengua pròpia és una aberració. S'estranya que els catalans, una bona majoria, vulguin separar-se d'Espanya, on el PP té un gran poder, per independitzar-se i constituir un nou estat on vostès són residuals?

Em fan pena, ràbia i m'indignen. Vostès només defensen els seus interessos per mantenir-se en el poder i fer i desfer, més aviat desfer, al seu caprici, sense tenir en compte a ningú. Espero que algun dia Europa conegui la realitat de la seva manera de ser i pensar, i veurà que no hi trobaran gaires diferències respecte al règim polític que crèiem haver oblidat.