Una escapada a l'Empordà

Una escapada a l'Empordà sempre resulta interessant, encara que només sigui per treure-hi el cap una estona. Avui hem gaudit d'una breu visita a la seva capital, Figueres, recordant una poeta, novel·lista, assagista literària i esplèndida persona, que va néixer a Vic i va arrelar a Figueres i la seva comarca. Hem fet un recorregut pels indrets que va freqüentar, però sobretot hem recordat fragments de la seva obra. Com molt bé haurem encertat, estic parlant de la Maria Àngels Anglada d'Abadal.

    Aquests moments són els que agraeixes poder reviure, admirant a persones que han aportat el seu coneixement, el seu art, el seu pensament, la seva obra, i que et donen forces per afrontar les dificultats que se't presenten. És una sort compartir moments on la intel·ligència, el gust, la riquesa del llenguatge, la bondat de les paraules, el record del passat, la memòria de la cultura mil·lenària són presents, i deixen fora la ignorància, la mesquinesa, la incultura, la grolleria... amb què ens inunden les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Com podem perdre tant el temps amb bajanades si tenim la possibilitat d'endinsar-nos en un món de saviesa i bon gust literari?

    Enguany farà vint-i-cinc anys que la vàrem acomiadar a la església de Sant Pere, però continua molt present a tots els àmbits culturals del nostre país. I a mi m'ha fet una especial il·lusió participar en aquest acte que pretén potenciar la difusió de la seva obra entre els adolescents a qui hem de fer conèixer tot el llegat cultural del nostre país, perquè no caiguin en la vulgaritat i l'oblid.

    A la tarda hem fet una escapada al petit poble de Vilamacolum, on va néixer Jordi Geli, amb qui la Maria Àngels es va casar i formar una família. M'ha cridat l'atenció l'església, del segle XI-XII, i el seu entorn. A pocs quilòmetres hi ha Sant Pere Pescador, amb les seves platges, m'imagino que inundades de gent a l'estiu. Avui hi havia molta quietud. Tenim un gran país, i necessitem cuidar-lo!

Gens d'acord amb el procedir de Gabriel Rufián

No crec que sigui per l'edat, sinó més aviat per l'educació rebuda que hi ha una cosa que no tolero i em dol, i és la mala educació, l'insult gratuït que molts utilitzen, no sé si com a defensa de la seva ignorància o per pura mala educació. És per això que quan aquestes persones ocupen un càrrec de responsabilitat política en representació de la població que l'ha votat, m'indigna enormement sentir-los, encara que la persona a qui dirigeixin tots els improperis sigui culpable d'allò que se l'acusa.

Jo puc pensar que l'ex-ministre de l'Interior era un inepte per al càrrec que ocupava i que era sectari, contrari de les llibertats dels catalans, prevaricador i, segons el cas que s'estudia, culpable de la guerra bruta contra les autoritats i institucions catalanes, però això no em donaria dret a insultar-lo com a persona, i més greu quan, en el cas de l'exdirector de l'Oficina Antifrau, se l'insulta barroerament a la seu d'una institució pública on hi ha, agradin o no, els representants escollits pel poble espanyol.

No m'agrada l'actitud i boca del diputat Gabriel Rufián, com no em va agradar l'intent d'ocupació de la seu del PP a Barcelona, per part d'Arran. Defensaré on calgui els meus drets i els del meu poble, però sense necessitat de caure en la vulgaritat.

Considero que per dignitat política i també personal, tant l'ex-ministre com l'exdirector havien d'haver dimitit i no esperar que els fessin fora directament o subtilment, però ja sabem que a Espanya això no passa mai, perquè la democràcia encara no està prou curada i ens movem massa per la raó de la força. La majoria absoluta s'ha emprat molt malament i ho tenim molt complicat per millorar en aquest aspecte, però tot això no treu que tots, i els que ens representen a les institucions públiques, no haguem de ser curosos i respectuosos, defensant les nostres idees i les dels nostres representats amb energia, però sense ser vulgars ni grollers.