Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Intranquil·litat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Intranquil·litat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de juliol del 2023

La nostra paraula

M'ha semblat interessant l'article de Salvador Cardús al diari ARA parlant de la paraula dels polítics i la seva credibilitat. És evident que s'hauria de fer extensiu a tothom per no carregar sempre totes les culpes només als polítics, quan d'alguna manera són el reflex de la realitat del nostre món. Si ho volem limitar a la política, d'acord, però no oblidem la resta de mortals i la poca credibilitat que es genera en molts camps, també el professional.

És cert, o si més no així ho penso jo, que la desafecció política ve donada sobretot per la manca de paraula dels nostres representants polítics. Em ve a la memòria el cas més recent de l'alcaldia de Barcelona, que es va decidir fer tot el contrari del que s'havia jurat, però no és l'únic cas.

No cal ni tan sols pensar en les promeses electorals, perquè ja sabem que es promet molta cosa i al final es compleix molt poc. En tenim prou amb el dia a dia dels nostres governants que avui diuen una cosa i demà fan l'altra. Aquesta desconsideració cap als votants els perjudica, però afecta directament l'anar bé de tota la societat. No és estrany que després vinguin forces polítiques que, sota l'engany, prometen tot allò que no han aconseguit els altres, i que tampoc acabaran fent, però que desperta la curiositat. Llavors actua la ignorància, que és molt atrevida, i fa que moltes persones s'ho empassin, creient que els beneficiarà, quan en realitat seran carn de canó.

L'alcalde de la meva vila, que ha obtingut la majoria absoluta, ha declarat que no hi ha res que hagi promès que no ho pugui complir. L'oposició ho tindrà molt en compte, i ho seguirà de prop per veure si és cert. D'entrada, la majoria absoluta li permet tirar endavant el seu programa electoral sense cap obstacle. Després veurem si tot allò que s'ha dit que es faria s'acaba complint.

Hi ha limitacions que sobrepassen les possibilitats i capacitats per treballar-ho. La dinàmica administrativa dels nostres ajuntaments és el que és, però hi ha una part important que és responsabilitat del polític i si ha promès una sèrie d'accions, el seu incompliment genera desconfiança i, a la llarga, desafecció i abstencionisme davant la convocatòria d'eleccions.

Davant de la situació política actual, amb la por al cos per l'arribada del feixisme a Espanya, seria bo que tots plegats, i els polítics els primers, tinguéssim molt de compte a l'hora de donar la paraula, per no deixar més gent a l'estacada, ni crear més intranquil·litat entre la població.

divendres, 3 d’octubre del 2014

L'Església catalana en defensa de les llibertats dels pobles

Una vegada més l'Església catalana es posiciona a favor del dret a decidir, de no limitar les llibertats dels pobles. Una posició que per a molts espanyols deu semblar un crim, acostumats com estan amb la Conferència Episcopal Espanyola.
No sé si Rajoy i la Soraya demanaran al Fiscal que analitzi aquestes declaracions per si les considera delictives. Aquesta és la funció que assumeix des d'ara el govern espanyol, amb la idea de mantenir-se ferm amb la seva posició, per orgull de classe. De sentit del ridícul no en tenen, i per això no hi veuen cap perill.
Tothom parla del trencament del front sobiranista, fins i tot la vicepresidenta del govern espanyol confia que està a punt de produir-se, i amb ell la victòria de la raó del govern espanyol i el seu Tribunal Constitucional.
Aquí també ho estem seguint amb certa intranquil·litat. La història ens recorda que els catalans hem estat incapaços d'anar junts a reivindicar els nostres drets. El que està passant aquests dies és força extraordinari, però caldria normalitzar-ho.
La posició del president no és fàcil i la pressió d'ERC pot esdevenir fatal per als nostres interessos. El president Mas ja té enganxat a Duran que li està fent la guitza contínuament, i caldria que en Junqueras s'adonés que sense Mas, no hi té res a fer. ERC ha de jugar un paper bàsic en la lluita per aconseguir votar en la consulta, però necessita el suport i lideratge de CDC. Si té un atac d'orgull, li pot sortir molt car.