Albiol es queda sense alcaldia

Contra tots els pronòstics Albiol s'ha quedat sense alcaldia. Albiol va fer una campanya amagant la marca del PP que havia obtingut molt mals resultats i va aconseguir una gran victòria, però que no ha estat suficient per poder ser nomenat novament alcalde de Badalona. Tal com ha passat en molts d'altres municipis, la llista més votada no ha obtingut el regal de l'alcaldia, sinó que l'oposició ha aconseguit la majoria absoluta amb un altre candidat. 

El caràcter i l'actitud d'Albiol, sovint en posicionaments polèmics, ha fet que molts badalonins, però també d'altres municipis, estiguessin pendents de què acabava passant en la constitució del nou Consistori. Molts adversaris que renunciaven a la seva opció sempre que aconseguissin evitar que Albiol tornés a l'alcaldia. 

Per Albiol és una patacada després d'haver fracassat com a parlamentari català i ara no haver aconseguit l'alcaldia. Albiol no és persona de segona fila, necessita estar al davant i polemitzar amb qui sigui. No me'l ser imaginar de líder de l'oposició durant quatre anys, però és massa jove per renunciar a la política i no té, dins del PP, cap esperança o al menys això em fa pensar, atesa la situació en què es troba el partit.

Qui sí ha triomfat al marge del partit ha estat el nou alcalde de Terrassa que va dimitir arran de l'actitud del PSC en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i s'ha presentat en una nova llista i ha aconseguit fer fora el PSC de l'alcaldia. Albiol ho ha intentat amagant les sigles del PP, però n'ha quedat fora. Veure ara quin paper l'espera i si el respectarà durant gaire temps.

AeC i CUP, valor afegit al govern

Tot està a punt perquè demà dissabte es constitueixin els nous ajuntaments del país, i entre ells el de la nostra vila. Com sembla ser que passarà a Barcelona, l'alcaldia d'Arenys no anirà a parar a la llista més votada, sinó que s'ha signat un acord de govern entre ERC, CUP i AeC que deixarà el PSC i Junts per Arenys a l'oposició.

Ahir dijous, a la plaça de l'Ajuntament varen escenificar la signatura del pacte que farà que a partir de demà mateix es posi en marxa un nou govern presidit per l'alcaldessa Annabel Moreno. Un govern d'ERC, amb majoria de sis regidors, amb el concurs de les dues regidores de la CUP i del representant d'Arenys en Comú. Uns regidors que aporten valor afegit al govern, pel seu tarannà i preparació i, el que és important, la il·lusió i ganes de servir la vila amb la seva dedicació.

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, demà mateix, després del Ple de constitució del nou Ajuntament, coneixerem el repartiment de regidories entre els nou regidors i regidores. Veurem com es distribueixen entre les tres forces polítiques, si s'ha tingut en compte el pes de cada formació o el perfil dels diferents components del nou govern. Si la memòria no em falla, només 3 persones de les 9 han estat regidors en el darrer mandat, totes tres amb responsabilitats de govern. Serà, doncs un govern amb moltes cares noves, i amb una clara majoria de regidores en la proporció de 6 a 3.

Desitgem que el nou govern comenci amb bon peu i millori el rendiment i qualitat de servei del mandat que demà mateix acaba.

El pacte postelectoral per assolir l’alcaldia

Com deia l'altre dia, la llei electoral permet que no sigui la llista més votada qui ostenti l'alcaldia d'un municipi, com també passa amb la presidència d'un govern en unes eleccions autonòmiques o generals. El pacte fa que, malgrat siguin els resultats electorals els que condueixen a l'elecció del nou alcalde o president, la capacitat de negociació entre partits i l'estira i arronsa decideixi finalment qui ostentarà el càrrec.

En les negociacions per arribar a un pacte hi ha l'habilitat dels polítics, però també hi podem observar la coherència i la mentida, depèn de què tinguem en compte. Podem veure aquells que es mantenen ferms en els seus principis, encara que això els faci perdre l'alcaldia; aquells que saben negociar i que s'emporten una part del pastís, encara que no sencer, però també aquells que canvien els principis amb l'única finalitat de quedar-se amb el càrrec, aquells que enganyen els electors perquè tot allò que han defensat i predicat durant la campanya s'ho passen pel forro.

A Arenys tot fa pensar que la llista guanyadora no obtindrà l'alcaldia, sinó que aquesta recaurà en la segona força política gràcies al pacte amb altres partits polítics, però quins? Hi seran tots? En descartaran algun més?

Des de fora i sense haver seguit les negociacions ni tenir-ne notícies, podria pensar que el pacte a quatre és difícil, si la CUP es manté ferm en no pactar amb el PSC, per la seva defensa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Per altra banda vull pensar que el PSC s'avindria a pactar amb qui sigui amb la intenció d'estar en el govern i poder quedar-se, entre altres, la regidoria d'Esports. Segur que Muñiz té més coses a dir-hi. 

És el cas de la CUP on podrem observar què pesa més, si les ganes de ser en el nou govern municipal o la defensa de les seves línies vermelles. No els veig pactant a qualsevol preu i això, que pot suposar més obstacles per a ERC, els pot conduir a quedar fora del govern. Els votants de la CUP on els volen? a l'oposició o al govern? Pensar en aquesta resposta serà la clau del desenllaç final.

Finalment, tenint en compte la situació dels dos darrers partits, Arenys en comú, que ja ha governat amb ERC, pot acabant sent la cirereta del nou govern si la CUP hi té reticències. Ho anirem veient.

El fracàs de Primàries, també a Arenys

Jo em pensava que després de l'estrepitós fracàs de Primàries Arenys en aquestes darreres eleccions municipals els hauria fet veure que un projecte agafat amb pinces no podia tenir èxit i que ho deixarien córrer. Llegeixo al web de Ràdio Arenys que pensen tornar-hi d'aquí a quatre anys. No ho entenc, ni gairebé no m'ho crec.

La idea de Primàries, a nivell de Catalunya, podia tenir sentit si es configurava una llista única de tots els independentistes, i els partits que se'n consideren acceptessin no presentar-se amb les seves sigles. Una vegada comprovat que això no passaria, sinó que ERC, CUP i JxCat es presentaven, el projecte Primàries ja va fracassar, i se'ls recomanava que no ho tiressin endavant. Malgrat tot ho varen fer en alguns municipis, entre ells Arenys de Mar, i el resultat ha estat decebedor.

Havent passat i suposo que havent-ho valorat, la decisió més lògica seria de tancar la barraqueta i pensar en altres històries, però no!

A Arenys de Mar amb prou feines varen trobar candidats per formar les llistes. Varen anar prorrogant el termini per presentar-se voluntaris al projecte, i amb molta insistència per part dels quatre promotors varen configurar la llista. El resultat va ser llastimós, ja que va ser la llista menys votada, amb 261 vots, el 3,40% dels vots vàlids. 

No s'hi val a dir que no es varen explicar bé. Molts els hi dèiem que ho deixessin córrer, però no en varen fer cas. Ara diuen que continuaran treballant... Quatre anys són molts anys per treballar sense un projecte clar. Passaran moltes coses i potser sí que l'any 2023 hi haurà una sola llista independentista, o potser ja ho serem d'independents, o... Qui ho sap! Ara el que interessa és que el dia 15 es constitueixi el nou Consistori, amb l'alcalde o alcaldessa que aconsegueixi més vots i que es posin a treballar, que a Arenys hi ha molta feina a fer!

Jornada de reflexió a la nostra vila

Hem arribat a la penúltima jornada de reflexió d'enguany, segons les expectatives de molts, atès que sembla molt probable que el proper mes d'octubre ens trobem amb unes noves eleccions autonòmiques. Caldrà veure com acaba el judici, quina és la sentència i si els catalans podem continuar aguantant l'actual govern de Torra.

A Arenys de Mar són vuit les llistes que es presenten demà per formar part del Consistori de la vila. De les vuit llistes sembla ser que n'hi ha un parell o tres que s'estarien jugant la seva entrada o no a l'Ajuntament. Em refereixo a Primàries, PP i C's. Aquests dos darrers es podrien fer la guitza mútuament. De totes maneres no està res clar, sobretot en un any tan polititzat, també al nostre Ajuntament.

L'actual alcaldessa lluita per fer rendible el govern dels darrers tres anys, amb la il·lusió de ser la llista més votada, però les enquestes i opinió de molts és que serà l'exalcalde Estanis Fors qui guanyarà les eleccions, amb la incògnita si podrà formar govern o quedarà fora amb el concurs de totes les altres forces polítiques.

La CUP aspira a créixer gràcies al seu compromís d'entrar a govern. Un compromís que hauria d'animar a molts a donar-los la confiança, aprofitant una llista jove, il·lusionada i amb bon potencial, davant d'una ERC on li ha faltat cintura durant el seu mandat, amb moltes ganes de protagonisme, però molt poca empatia amb les persones. Un equip que ha anat a remolc del lideratge de l'alcaldessa i el bon treball de la seva regidora Laia Martín.

Caldrà veure si el tarannà i imatge de Josep Antoni López li farà guanyar vots i recuperar els dos regidors que es varen perdre ara fa quatre anys. La capacitat de treball de qui ara es retira de la política activa, la Isabel Roig, caldrà veure si es veu recompensada.

Demà diumenge coneixerem quin serà el nou Consistori, i potser ja tindrem clar qui serà el nou alcalde o alcaldessa de la vila, o les possibilitats de pacte per formar un equip de govern que molts esperem que sigui creatiu, treballador i eficient.

Qui assessora els candidats?

Llegint les propostes que presenta el candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar per la llista de Ciutadans, m'he plantejat aquesta pregunta amb una certa por i curiositat alhora. Sóc conscient que s'acostumen a fer moltes promeses durant les campanyes electorals, i que després no es compleixen. És trist, però adonar-te que algunes d'aquestes promeses són irrealitzables, o s'ha demostrat la seva inoperància en el mateix poble o altres ciutats.

Veient segons quines declaracions i propostes a realitzar t'adones que hi ha una manca important de coneixement de l'Administració Pública, de les competències que tenen les diferents administracions. No pot ser que el senyor Raul Revilla proposi un CAP nou amb noves prestacions, ubicat a les Clarisses, sense haver analitzat qui en té competències i què hi podria fer ell mateix, encara que arribés a l'alcaldia. Manifestacions com aquestes demostren que no hi ha gent prou preparada per entrar a l'Ajuntament, on s'han de prendre decisions a curt i mitjà termini, i no sempre es disposa de reflexos suficients. 

Molt em temo que desconeix les necessitats d'instal·lació d'una escola de música i d'una "casa de les lletres", com per proposar-la a l'actual edifici del CAP.

També m'ha preocupat la seva proposta de contenidors soterrats. Una pràctica que s'ha eliminat a Arenys de Mar, però també a moltes altres ciutats, perquè s'ha demostrat que és el sistema menys higiènic de tots. I resulta curiós llegir que, segons el candidat, la recollida porta a porta és la menys higiènica. Sorprenent!

Tinc l'esperança que entrin o no entrin en el Consistori arenyenc, la seva influència serà mínima i no ens haurem de preocupar de les seves perilloses propostes.

La dreta busca la uniformitat de tots els espanyols

Què ven més la defensa de la dona, de la llibertat d'expressió, dels drets fonamentals de les persones... o bé la unitat d'Espanya? Aquesta és una de les preguntes que ens hauríem de fer ara que comencen uns mesos de campanyes electorals. Vox ha deixat clar que la seva posició ultradretana dóna suport a la recentralització del país i l'eliminació de l'Espanya de les autonomies. L'objectiu final és la unitat d'Espanya sense privilegis ni drets diferenciats entre els espanyols.

Fins ara la dreta espanyola, representada pel PP i C's, tot i que defensava la unitat espanyola acceptava de més o menys grat les comunitats autònomes, encara que els donaven més un caire folklòric que no pas polític. Al mateix temps no eren descaradament bel·ligerants amb posicionaments feministes i LGTBI, si més no hi passaven de puntetes, procurant no fer gaire soroll per no esverar el galliner. La irrupció de Vox, però ha donat ales que sortissin de l'armari i a cara descoberta es posin a criticar allò que fins ara mig tapaven.

És una llàstima que les paraules se les emporta el vent, i que el dia de dipositar el nostre vot a les urnes, hi hagi massa gent que es deixi portar per l'engany i falses promeses, en lloc d'haver reflexionat seriosament què hi ha al darrere de cada líder i partit polític. Això és un avantatge per als partits populistes i demagogs, que fan molts esforços per enredar tothom i poder després fer i desfer desentenent-se de totes les promeses.

Em crida especialment l'atenció la confecció de la llista de C's a l'ajuntament de Barcelona. No és només la persona de Manuel Valls, exsocialista francès, sinó ara també el número tres, l'exalcalde socialista de l'Hospitalet, que per cert va ser molt criticat i deixat per inútil per part d'Albert Rivera. Quan interessa una cosa, però, ningú recorda el passat, perquè tots tenim una memòria efímera de la política al nostre país.

Com vaig llegir un dia d'aquests, qui vulgui la unitat i uniformitat d'Espanya que voti directament a Vox, perquè són els originals, els altres, PP i C's, són còpies mal fetes. 

Valls necessita no fer el ridícul

Avui no perdré la tradició i escriuré el meu post diari, tot i que no em trobo gaire bé i no m'estendré. 

Aquesta tarda pensava en les declaracions del candidat Valls a l'alcaldia de Barcelona. Els seus dos fronts són l'actual alcaldessa i els independentistes. La resta els posa al mateix sac i fins i tot creu que els pot convèncer a formar part de la seva llista.

Valls no pot fer el ridícul una vegada més, que seria la darrera, sinó que s'hi ha de fer amb totes les forces. Busca el capital barceloní, molest amb qui governa i insegur amb els independentistes, i aquest és el seu discurs, aquell que més adeptes li pot proporcionar. 

Ha deixat de banda el seu passat monàrquic i socialista i el seu únic objectiu és assolir l'alcaldia, al marge de qualsevol principi. És la clara imatge del que no hauria de ser el joc polític en un sistema democràtic. El que menys importa hauria de ser els noms i centrar-se en servir la ciutat.

Una vegada més quedarà demostrat que el candidat Valls busca l'honor personal, el triomf de la seva carrera política després que França l'hagi bandejat. Potser és aquest orgull el que l'ha acabat fent fracassar al país veí. No sé si a Barcelona tindrà més sort, ni tampoc per quant temps.

C's obsessionats en trencar Catalunya

Avui C's és força present a les pàgines dels diaris, tant per les ganes que tenen que els sobiranistes provoquin alguna actuació en contra del rei, el proper divendres, i no paren d'anunciar-ho amb gran interès, com per la proposta que l'exprimer ministre francès, Manuel Valls, encapçali la seva llista a les municipals per Barcelona.

No és només el comportament de mal educats als seients del Parlament català, sinó també la seva obsessió per trencar la societat catalana, que es fan antipàtics i t'obliguen a moderar el llenguatge per no passar-te. Realment el paper el juguen molt bé i ha estat un cert per part dels fundadors del partit de posar-hi aquests impresentables que en una situació normalitzada passarien inadvertits en la més profunda ignorància.

C's desitja que els independentistes fracturin la societat, però saben que sense la seva complicitat serà difícil. És per això que es comporten com ho fan, que contracten gent sense escrúpols per enfrontar-se als ciutadans de viles i ciutats, que organitzen la retirada de llaços grocs, pancartes i estelades, i fins i tot la senyera, que és cert que no s'hi senten representats.

Confio amb la intel·ligència de la gent i que en les eleccions que es vagin succeint deixin els representants de C's al lloc que es mereixen. El seu èxit és un perill, no només per a Catalunya, sinó per a tot l'Estat, per a tots els demòcrates que el radicalisme de l'extrema dreta ens preocupa.

Ona Curto, futura alcaldessa d'Arenys de Mar?

Avui hem conegut que l'alcaldable per la CUP a la vila d'Arenys de Mar serà l'Ona Curto, i he pensat que era una molt bona decisió. Una persona jove, però que té un extens currículum, amb molta implicació en  la vila que la pot fer alcaldessa en les eleccions de 2019.

Ja fa dies que es parla de les eleccions del mes de maig de l'any vinent, i els partits polítics van descobrint qui serà el cap de llista que els representarà. També, aquest cap de setmana, Ciutadans varen fer acte de presència als nostres carrers, per tal que els arenyencs els anem coneixent i sapiguem que aquest partit també té seu a la nostra vila.

La decisió de presentar-se com a cap de llista en unes eleccions municipals és valenta, sobretot si es fa seriosament i amb ganes de treballar honestament per a la vila que t'estimes. El cas de l'Ona és molt clar i no li cal cap nomenament ni ocupar cap càrrec perquè fins ara ha demostrat sobradament la seva vàlua en tot allò que s'ha proposat de fer.

La CUP, que compleix escrupolosament el nombre màxim de mandats per presentar-se a les eleccions, substituirà un excel·lent cap de llista, en David Caldeira, per un gran candidata amb qui la resta de formacions hauran de batallar perquè no els prengui protagonisme.

L'Ona ha de saber que la política no és agraïda i que cada vegada és més difícil diferenciar-se uns dels altres, perquè molts cauen en el populisme, en quedar bé amb tothom perquè et votin. Les CUP treballen per ser l'excepció, i ho fan ensenyant les cartes i essent coherents, tot i que sempre hi ha un dia que és molt difícil prendre una decisió. Molts encara es pregunten si la posició de la CUP en el moment de la moció de censura a l'alcaldia va ser encertada i coherent, sobretot pel fet de quedar-se a l'oposició. Potser aquesta qüestió pot frenar possibles votants, però estic convençut que l'Ona compensarà a l'alça les expectatives de vot.

Què se n'ha fet d'ICV?

Coneguda la composició de les diferents candidatures per a les eleccions del 21 de desembre hi trobem a faltar el partit hereu del PSUC, ICV. Entre els noms que figuren a la llista de Catalunya en Comú hi podem veure algun militant d'ICV, però l'efecte que dóna és que es tracte d'un fet testimonial, sense capacitat per fer-se notar. 

Després de les actuacions de Rabell, independent, i Joan Coscubiela al Parlament català, ovacionat pel PP i C's, no ens ve de nou, però sap greu la pràctica desaparició d'un partit que va tenir tan protagonisme al nostre país. Dos històrics, PSC i ICV, que avui estan en hores baixes, o molt baixes, i que en perilla la seva continuïtat, si més no en el contingut ideològic.

Preciso que si això succeís amb el PP o C's no hi dedicaria ni cinc minuts, però en el cas d'ICV em sap greu i més que fer-ne llenya m'agradaria que es veiés com una reflexió a com es pot acabar si no es treballa el fons de les coses i només es dedica a assegurar poltrones. A ICV hi ha hagut moltes persones sacrificades per l'oportunisme d'alguns dirigents, probablement no tantes com en el PSC, però tampoc tenien la força ni el suport estatal amb què ha comptat el PSC, encara que en alguns moments els hi hagi pogut fer més mal que bé.

No sé si ICV se'n podrà refer, però en aquests moments qui ocupa el seu lloc polític són els comuns i EUiA, que de companys de viatge ha esdevingut un fort competidor, potser per la coherència i saber fer del seu líder Joan Josep Nuet.

Llista única o cadascú pel seu compte?

Una vegada més, davant els preparatius per a unes eleccions a Catalunya, els partits polítics continuen discutint-se sobre l'oportunitat o no de crear una llista única, sense tenir massa en compte els ciutadans que els hauran de votar. Aparentment, entre els sobiranistes i/o independentistes hi ha la creença que l'encert seria que els seus partits anessin junts a les eleccions, però pel que sembla els partits no pensen de la mateixa manera.

La Llei d'Hondt afavoreix els grans partits, els que obtenen més vots arreu del país, i això fa pensar que amb una llista única, arreplegant els vots de cada partit de la coalició, el resultat els seria més avantatjós. Tot i així els partits polítics catalans prefereixen la marca.

Curiosament, en aquesta ocasió el PSC s'autoimposa una estratègia que prioritza el nombre de vots a la seva ideologia com a partit d'esquerres i progressista. Iceta ha cregut que una manera de guanyar vots era intentar arreplegar-los de l'extingida UDC, incorporant els seus principals representants a la llista socialista. És igual que la seva ideologia es trobi a l'antítesi de la pròpia en temes com el matrimoni de parelles del mateix sexe o l'avortament, l'escola pública o privada..., la qüestió és guanyar vots i a poder ser robant-los dels partits sobiranistes.

Aquesta manera de pensar hauria d'horroritzar als ideòlegs del partit, però avui dia en política tot està corromput, la memòria és efímera i els electors voten sense fixar-se si els polítics són corruptes, mentiders o defensors de valors contradictoris.

Aquest afany de voler augmentar el nombre de vots per part dels partits unionistes, no sembla correspondre's amb l'interès i esforços dels partits sobiranistes, que el dia 21 de desembre es poden trobar fàcilment amb un sorpresa desagradable i llavors ja serà tard. Diuen que qui tot ho vol tot ho perd, i els nostres polítics sembla ser que no hi donen gaire importància.

Definitivament el PP no vol guanyar

Veient el cap de llista per Barcelona, queda clar que el PP, o bé no necessita els vots catalans o no té cap interès en guanyar les eleccions. Els catalans que podien tenir dubtes entre votar el PP i C's, ara ja ho tindran clar. S'ha de ser militant molt fidel per donar suport al pitjor ministre de la història d'Espanya.

De fet els que estimem Catalunya, la història, la cultura i la llengua catalana, els partits espanyolistes ens ho han posat molt fàcil. PP, PSC i C's, fent els discursos en castellà, i defensant la unitat d'Espanya, ni tan sols obrint l'escletxa al dret a decidir, no ho podien dir més clar. Més fort segur que ho diran. Tenen un parell de mesos per marejar-nos en precampanya i campanya electoral.

Aquesta vegada, a ICV li han posat molt fàcil. Si no milloren posicions ja poden plegar i quedar-se a casa. La decisió de Joan Herrera de no liderar el partit dins de la candidatura "En Comú Podem", és un primer pas. Ara falta saber si els socis d'UEiA decideixen integrar-se en la coalició o no. La posició del PSC i el fet que la CUP no s'hi presenti, fan les coses més fàcils a ICV i els seus socis. A veure si reben un bon impuls i capgiren la inèrcia a la baixa i la pràctica desaparició.

L'altra notícia de les eleccions generals és la decisió d'ERC i CDC de no presentar-se junts. Amb això pretenen guanyar adeptes. El resultat de les negociacions de Junts pel Sí i la CUP pot condicionar el vot a les generals. Hi ha molts votants d'ambdues candidatures a les autonòmiques que estan molt desencisats. De ben segur que si la solució passa per convocar noves eleccions el mes de març, el resultat serà ben diferent. La CUP rebrà una patacada important, però CDC i ERC tampoc no ho tindran fàcil. La sensació de molts catalans mobilitzats és que els polítics els han pres el pèl, i que... ja s'ho faran. Per cert, al PP no li hauria anat més bé posar de cap de llista en Duran?

Més cadàvers polítics al PSC

Amb la proclamació de la llista de Carmen Chacón a les generals espanyoles ha caigut definitivament Pere Navarro. Qui va amonestar Chacón quan era secretari general del PSC no podia formar part de la llista que ha pactat la líder socialista per anar a defensar els interessos catalans al Congrés espanyol. 

Era un temps en què el dret a decidir encara es comentava entre les files socialistes catalanes, mentre els seus representants a Madrid ni en volien sentir a parlar. Ara que els sobiranistes han desaparegut del partit, i que Miquel Iceta ha confiat amb Chacón per a la llista de Barcelona, no tindria gaire sentit que Navarro anés a la llista.

Pere Navarro, a qui molts hem criticat, va jugar un paper molt difícil, sobretot intentant agradar tothom. L'empenta definitiva dels unionistes l'ha fet fora per haver volgut fer-se estimar pels sobiranistes. L'única sortida per continuar a la primera fila de la política era l'opció de l'alcalde de Lleida, que no ha tingut escrúpols per renegar de tot allò que havia defensat, quan estava més de moda. Hem criticat molt els polítiques que han canviat de jaqueta, però això no passava només a començaments de la transició, sinó que el PSC n'ha tingut uns quants i, en aquest cas Pere Navarro ha sigut coherent i això l'ha perdut.

Pere Navarro haurà de patir una altra humiliació. En el cas que el fracàs de la llista de Chacón es confirmi, ni ella ni Iceta prendran cap mal. El 2014 Pere Navarro va assumir el fracàs de les eleccions europees i va dimitir.

No és per casualitat que jo sempre hagi renunciat a formar part de cap partit polític. Aquest peatge forçat no l'accepto i prefereixo la llibertat d'opinar i actuar per mi sol, acceptant els meus propis errors, fent costat en cada moment allò en què crec sense haver d'actuar hipòcritament per aconseguir que sap quin privilegi o poltrona.

El ministre d'Interior torna a resultar patètic

Una vegada més les declaracions del senyor Jorge Fernández Díaz són patètiques per no dir-ne un altre nom. La seva impotència argumental li fa dir disbarats i titllar els altres de tot allò que li passa pel cap, no sempre el més encertat.

Les seves paraules contra Josep Guardiola pel fet que aquest es presenta a la llista de Junts pel Sí, no podien ser més estúpides i només es poden entendre per la repercussió que la decisió de Guardiola té a nivell internacional i que molesta tant al ministre. 

Entenc que el senyor Guardiola té el mateix dret a figurar a l'esmentada llista que tinc jo, però és evident que no seria el mateix. Per començar, el ministre no hi perdria ni un segon a valorar el fet que jo hi fos, i sobretot perquè la repercussió seria a nivell de família i prou.

Per què li molesta tant al ministre que Josep Guardiola vagi a la llista? Per què li fa tan mal que l'insulta dient que només el mouen els diners? Qui s'ha cregut que és el ministre per jutjar els altres si actuen per diners o no, quan es tracta de professionals lliberals? Potser caldria valorar si els diners públics que cobra el ministre són ben guanyats o és un llast massa gran pels ciutadans que li paguen.

Els mediocres ho acostumen a ser en tot, i el ministre en qüestió ho ha corroborat més d'una vegada.

La llista de Mas i Junqueras fa por

Tot i que no hi ha res assegurat, sinó molta feina per fer, la llista d'Artur Mas i Oriol Junqueras, amb Raül Romeva al capdavant, fa por i provoca declaracions a la defensiva, i ja se sap, la millor defensa és un bon atac.

El PP i el PSC es mantenen en la mateixa línia, i ara s'hi ha afegit UDC que fins ara defensava les decisions de Mas, si més no públicament. Les declaracions més patètiques són les de Dolors Camats, d'ICV, i ho dic amb pena, perquè sempre he pensat que era una bona política, però ja se sap... les males companyies fan forat.

Dic que les declaracions de Camats són patètiques perquè justifica la llista única i sobretot el fitxatge de Romeva, per la por de Mas i ERC a la gran força del seu bloc trencador, el bloc format per Podemos i ICV, que en realitat es tracta de l'absorció d'ICV per evitar la seva desaparició. I ataca la CUP perquè els farà mal. 

Els independentistes d'esquerres tindran una llista a qui donar suport, sense haver de votar ni a Mas ni a Junqueras. La CUP és l'alternativa d'esquerres a la llista unitària, i Podemos, si és intel·ligent, valorarà molt la seva aliança amb ICV.

Entenc que els partits polítics han de treballar en positiu les seves propostes, i el PSC ha de demostrar que a les darreres eleccions municipals va aconseguir el punt d'inflexió i pot tornar a créixer en vots. Que deixin el PP i C's que s'entretinguin amb els seus atacs a Mas i es dediquin a recuperar el seus simpatitzants que els varen permetre presidir la Generalitat de Catalunya. Al final, els electors tindrem la paraula i estic segur que votarem en positiu i no en contra a ningú.

Llista sense polítics

Estem improvisant. No és cap novetat. Sempre esperem al final a córrer per arribar a temps, i ho fem tard i malament. Ara toca parlar de la llista civil, sense polítics. Parlen d'una llista única quan la majoria la va rebutjar. Esclar que llavors era una llista amb polítics i el que es defensa ara és sense polítics. Quina és la diferència? La Teresa Forcades la considerem política o civil?

Què tenen els polítics que no ajuden a sumar, i sí en canvi els que no ho són? Parlem, suposo, de polítics en actiu, oi? Els regidors de govern municipal que no cobren cap sou els col·loquem al bàndol dels polítics o no? Si són sindicalistes els podem considerar polítics? On col·loquem la cinta que ens separa?

Algú deu estar prenent apunts per fer un llibre sobre la vida de Teresa Forcades. D'anècdotes en trobarà un munt. Els seus col·laboradors no sé si l'acaben d'entendre, i els moviments que procuren signar-hi acords d'entesa no sé si ho tenen tan clar. Què hi diu Podemos? i ICV? i EUiA?

Perquè ara és el moment d'organitzar nous grups d'esquerra. Alguns d'esquerra radical. De crear coses, doncs, en sabem molt! som molt creatius. El que no som gens constants, dialogants, humils ni resolutius. Fem bombo i plateret, però tot queda en encenalls. 

Falta poc més de dos mesos i encara en veurem passar de tots colors. El problema serà aconseguir consens per presentar una opció mínimament organitzada i amb possibilitats de guanyar. Revivim el mercat de Calaf en plena canícula. 

Què es discuteix, el programa i objectius o bé els noms?

Van passant el dies i en lloc d'aclarir-se sembla que cada vegada tot està més complicat i, el que és pitjor, més difícil de discernir entre tot el que ens arriba. Interessaria que els partits polítics donessin un missatge clar als seus possibles votants, perquè no hi hagi ningú que a l'hora de dipositar la papereta a l'urna no sàpiga ni a qui anirà a parar ni per a què servirà.

Em desconcerta el moviment que estan preparant les esquerres, concretament les negociacions entre Podemos, ICV i el Procés Constituent. No acabo de veure clar quin pot ser el posicionament final i més aviat m'inclino a pensar que es tracta de la versió menys sobiranista d'ICV i Procés Constituent.

Teresa Forcades no està en el seu millor moment. El seu oferiment per encapçalar una llista unitària, sense que ningú li ho demanés; els seus comentaris sobre les vacunes arran de la diftèria sorgida a Olot, amb el resultat d'un nen de 6 anys mort; el seu frustrat viatge a Gaza... Crec que ha perdut el nord i s'ha cregut més important i imprescindible del que resulta realment. 

Sabem que Podemos no s'ha significat a favor de la independència i que ICV també va fer un pas enrere i, a més, per tal de no desaparèixer, ha pactat o millor dit, ha estat engolit per Podemos. La pregunta que em faig és si Procés Constituent també ha fet un pas enrere, amb la qual cosa haurien deixat a la CUP com l'única força d'esquerres independentista. 

No és estrany, doncs, que les enquestes donin un important creixement a la CUP, sobretot s'ha d'entendre que és gràcies a la seva claredat a l'hora d'enviar-nos els seus missatges. Precisament és això el que necessitem: uns missatges clars i entenedors, una cosa que ara per ara no ens estan oferint ni ERC ni CDC.

Les votacions d'avui a l'ANC amb una pregunta de l'estil d'UDC, afegeixen encara més dubtes a la ciutadania, un xic cansada després dels anys, sense veure que les seves reivindicacions d'unitat tinguin el ressò suficient com per preparar una campanya amb les idees suficientment clares i els objectius ben definits.

Anirem de vacances sense saber què passarà a la tornada, i amb la incògnita de si es tractarà d'unes eleccions plebiscitàries, si hi participaran els polítics, o bé ja ens ho deixen perquè fem allò que millor sapiguem.

Ha pres una bona decisió UDC? S'equivoca Mas?

En aquest cap de setmana s'han formulat dues preguntes que no tenen una resposta senzilla. Si més no podem assegurar que hi ha respostes per a tots els gustos, i el més encertat serà esperar què passa per poder saber si el president Mas i Unió Democràtica han estat encertats.

UDC ha pres una bona decisió? O potser hauríem de preguntar si ha fet bé CDC de forçar la sortida d'UDC. Els resultats de la consulta de diumenge passat han estat la gota que ha fet vessar el got. El tema s'arrossega de temps i tots ho hem vist i anat seguint, sobretot a través de les cartes setmanals de Duran i Lleida. L'ajustat resultat de diumenge va enfortir els crítics i Duran i Lleida ha forçat la retirada. No estava disposat a perdre el liderat del partit, encara que sigui pels pèls.

S'equivoca Mas? ¿És una bona proposta cedir el lideratge de la llista electoral per a les autonòmiques de setembre a la societat civil? Té sentit que l'ANC accepti la proposta? L'ANC no és un partit polític, sinó una entitat social formada per persones de diferents ideologies, amb un objectiu comú. Té sentit que l'ANC conformi una llista per competir amb ERC i la CUP? Disculpeu que avanci una opinió. Jo ho considero un error i estic segur que se n'adonaran, però el president ho veu bé?

Avui hem vist novament les presses de Joan Herrera per fer una coalició amb Podemos i el Procés Constituent. El líder d'ICV sap que sol no pot anar enlloc. Els resultats en les darreres eleccions ho ha posat de manifest. Tot arreu on es presentava sol ha perdut. Per Herrera és l'única possibilitat de continuar viu, encara que sigui amagant les sigles. I la CUP?

La CUP no veu bé el front Podemos-ICV-Procés Constituent. Els dos primers no veuen bé el procés sobiranista i la Teresa Forcades... Algú em pot dir on es troba el Procés Constituent? La CUP fa molt ben fet de no fiar-se d'aquests possibles companys de viatge. 

Crec que aquest cap de setmana ho aportat molts més dubtes al procés sobiranista. El presidenciable del PSOE ha dit que vol una Espanya federal. Ens ho podem creure? Qui li farà costat? Un PP derrotat? un C's amb ànsies d'arribar lluny?

Quatre opcions per a la primera alcaldessa d'Arenys de Mar

Si ens limitem a l'estadística pura, Arenys de Mart té un 40% de possibilitats d'escollir la primera alcaldessa de la vila. ERC, PP, ICV i C's presenten una dona com a cap de llista. Dues opcions de dretes i dues d'esquerres, encara que a casa nostra ja estem acostumats que dretes i esquerres pactin governs de consens.

Per especificitats de pactes Arenys de Mar s'emporta la palma. En aquest mandat que s'acaba, no tan sols hi ha hagut un govern de consens de partits de dretes i esquerres, sinó també de partits sobiranistes i unionistes. El Bloc i l'actual alcalde s'han manifestat independentistes i el PSC i el PP hi han votat en contra. Els quatre han governat junts durant una part del mandat, des de l'entrada del PSC fins a la sortida del Bloc per encarar unes noves eleccions.

Avui en Pau Roig, en el seu apartat de Facebook, ens donava unes quantes xifres de la història de les eleccions municipals a la nostra vila i ens avisava que "Arenys de Mar camina amb pes ferm i decidit cap a un ajuntament ingovernable". Parla d'aixecar un monument a les rotondes a aquells caps de llista que aconsegueixin més de tres regidors. Un repte que dies enrere particularment creia impossible d'aconseguir.

Sobre la ingovernabilitat hi podem fer alguns matisos, sobretot tenint en compte els pactes que s'han realitzat al llarg d'aquests anys de democràcia. El PSC ha pactat amb CIU, aquest mandat, i també amb el PP. En alguna ocasió (1987/1991) varen prioritzar el pacte amb el PP deixant ICV a l'oposició. Veient això podem dir que a Arenys qualsevol pacte és possible.

Però sigui quin sigui el pacte, una altra cosa és la governabilitat, i en això tornem a la reflexió d'en Pau. Si per governabilitat entenem el que ha succeït aquests darrers quatre anys, qualsevol entesa entre les diferents opcions polítiques pot servir, però si volem un govern de progrés que de veritat reactivi l'economia de la vila i ens espolsi de sobre aquest inconformisme d'anar fent bullir l'olla i deixar que els nostres veïns creixin més que nosaltres, ho tenim pelut i caldrà que afinem molt bé l'opció de govern que escollim. No ens deixem portar ni per sentimentalismes ni amiguismes. Mirem qui es presenta i quina és la seva capacitat de revolucionar aquest ajuntament que tenim tan adormit.