Compromís

Fa uns dies vaig llegir la notícia que l'Associació de Famílies dels Alumnes (AFA) de l'Escola Sinera d'Arenys de Mar necessitava rellevar els seus membres. Els seus fills acabaven el cicle escolar i calia trobar nous pares i mares que volguessin rellevar-los. La bona notícia ha estat que amb pocs dies han aparegut una sèrie de pares i mares disposades a agafar el testimoni.

És important que a la vida assumim compromisos desinteressats en bé de la societat on vivim. Poden ser compromisos polítics, culturals, educatius, esportius o socials. Les coses no es fan soles sinó que sempre hi ha d'haver algú al davant per dur-les a terme.

Segurament que si ens animéssim més en participar de les entitats, tindríem menys temps per a nosaltres, però ben segur que ens enriquiríem. És en l'associacionisme que, a més de ser participatius, aprenem a conviure i a treballar plegats per uns objectius positius per a tots.

Ara que és tan corrent llegir, a les xarxes socials, crítiques sense donar la cara i amb pocs arguments, penso que si tots plegats ens arremanguéssim i ens comprometéssim amb els altres, potser no tindríem tant temps per criticar, i valoraríem millor la feina que es pot fer en equip.

Arenys compta amb un nombre important d'entitats i associacions de tota mena, i això vol dir que a la vila hi ha moltes persones que volen dedicar una part del seu temps lliure per ajudar els altres o per motivar-los en qualsevol disciplina.

No entendria la meva vida sense aquest compromís, amb el perill d'equivocar-me i no fer-ho prou bé, però sempre honestament i amb esperit de servei.

És estiu, però passen coses

Es nota que és estiu perquè tot plegat està una mica més tranquil que durant l'any. La mateixa premsa escrita s'ha buidat de contingut, aquell que complementa les notícies del dia, amb articles d'opinió i continguts pedagògics. Ara ens quedem amb les engrunes i aquelles notícies amb què ens sorprèn l'escàndol, la catàstrofe o la xafarderia.

Malgrat tot, passen coses i algunes no ens agraden. Es mantenen proclames xenòfobes i decisions polítiques que ens demostren que hem perdut el nord. No és la calor de l'estiu, sinó ments pertorbades que cada vegada agafen més força amb una imatge d'involució que fa feredat.

A finals de juliol el ple municipal de Jumilla, a la província de Múrcia va aprovar, amb els vots favorables del PP i l'abstenció de Vox, una moció totalment racista disfressada perquè no cridés l'atenció, però que no ho ha aconseguit, on es prohibeix l'ús d'instal·lacions esportives per a activitats no esportives. 

La realitat del nostre país és que hi ha confessions religioses diferents de la catòlica que no disposen de locals o edificis prou grans per encabir-hi tots els seus feligresos en festivitats importants. El recurs d'utilitzar grans instal·lacions és el més habitual. Passa arreu. Negar la possibilitat del seu ús per a actes religiosos deixa en evidència la voluntat d'anar contra els musulmans.

La bona notícia és que la Conferència Episcopal Espanyola s'ha manifestat al respecte, criticant la decisió de PP i Vox. No sempre tenim l'oportunitat de veure que els bisbes catòlics espanyols es posicionin en contra de la dreta i la ultradreta. Sempre podem trobar-hi la part positiva.

El govern de l'estat ha dit que ho investigarà. No sé si aconseguirà que es faci marxa enrere en la decisió. No sé si la disfressa serà prou bona per evitar el que seria lògic i intel·ligent. En tot cas atiar la guerra contra els immigrants és una mala praxi que només pot portar disturbis i problemes greus de convivència. Hi ha moltes mesures a prendre per intentar conviure en la diversitat, i fer-ho de la manera més planera possible.

La importància de les entitats per a la cohesió social

Avui, com acostumo a fer cada dia, llegia el web de Ràdio Arenys i he trobat dues notícies que he volgut recollir per escriure el meu post. Es tracta de la informació sobre la vida de dues entitats: l'AFA i l'Apa Anem-hi. En el primer cas es donava a conèixer l'elecció del nou president de l'entitat, després de l'assemblea que varen celebrar la setmana passada, i en el cas de l'entitat esportiva es referia a la celebració del quarantè aniversari de la seva fundació.

Sempre he dit que crear alguna cosa no és molt difícil, però mantenir-la viva és tota una altra cosa. És d'agrair l'esforç de les persones per tirar endavant iniciatives culturals, socials i esportives, que al marge dels objectius concrets esdevenen una font de cohesió social que té molt de valor, sobretot en els temps actuals que sembla que tot és molt efímer.

Les dues entitats no són endogàmiques, com en alguns casos ens podríem trobar, sinó que realitzen una tasca de divulgació i pedagògica importants i aquí rau la seva raó de ser i el mèrit i agraïment que hem de tenir vers elles. L'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar (AFA) no es dedica només a la formació dels seus socis, sinó que periòdicament programa activitats formatives per a tothom qui ho desitgi. 

En el cas de l'entitat Apa Anem-hi ha desenvolupat una tasca de formació d'atletes, alguns dels quals han arribat a obtenir grans reconeixements i premis a nivell estatal, i no pas per casualitat, sinó per l'esforç i treball que hi ha dedicat un conjunt de persones al llarg d'aquests quaranta anys.

La vida d'una població com la nostra necessita de la concurrència d'entitats de tots tipus, que a part de l'entreteniment dels seus socis incorporen formació i diversió per al conjunt de la població. El lleure és molt important per ajudar a viure i fer oblidar, encara que sigui per uns moments, el dia a dia més feixuc, ja sigui a la feina, o per dificultats familiars, siguin econòmiques o de salut. I és per això que cal potenciar l'existència d'aquestes entitats perquè ens ajudin a ser més feliços i aprendre tot allò que desconeixem i ens enriqueix.

Trobo a faltar, a la nostra vila, més esforç per part de l'administració local per aglutinar les entitats. No n'hi ha prou en facilitar el desenvolupament de les activitats, que és necessari, sinó també crear aquesta consciència de pertinença a un conjunt divers, ple d'activitats de tot tipus i que ens formen com a persones per viure en comunitat. Tant de bo cada dia hi hagi més vilatans compromesos i participants de les entitats locals, perquè de ben segur s'adonaran de la importància i els beneficis de ser uns més de la colla.

El Barça roba espai al coronavirus

Arran de tot el que està passant amb el Barça, la petició de Messi per marxar, la desfeta a la Champions... aquests dies he reflexionat sobre la frase "més que un club" i he arribat a la conclusió que alguna mica de veritat deu ser. En situacions normals, i tractant-se d'un club esportiu amb socis, la gent afectada per les decisions internes, ja sigui de la junta directiva o dels treballadors i jugadors, hauria d'implicar només als socis, però no és així. 

Aquests dies estem veient que tothom opina sobre els fets al voltant del Barça, al marge de pertànyer o no al club, i això és el que fa pensar que veritablement el Barça és més que un club. No només opinen socis i seguidors de l'equip, que assisteixen als partits de futbol, sinó també persones que no hi tenen res a veure. I tots ens atrevim a opinar sobre la dimissió o no de la junta directiva.

Des de fora, sempre pots formar-te una opinió, però és curiós que arriba a confondre-ho tot i semblar-nos que tenim dret a dir-hi la nostra. Com que no sé qui és soci i que no, se'm fa difícil posar exemple d'opinions aparegudes aquests dies, però per la quantitat que n'hi ha hagut, tot fa pensar que gent al marge també hi ha dit la seva.

La junta directiva es troba en una situació complicada, provocada per la seva incompetència o no, però de difícil resolució. Els resultats europeus dels darrers anys, amb remuntades extraordinàries dels adversaris i la desfeta d'enguany amb l'equip alemany, s'afegeixen a les ganes del mite del Barça de desvincular-se del club. Messi sempre havia dit que tenia ganes d'acabar la seva carrera esportiva al Barça. Què ha passat? Tan malament se l'ha tractat.

Aviat sabrem com acaba tot plegat, però en tot cas el Barça ha pres espai als informatius molt dedicats al coronavirus. És important que no ens faci badar i afrontem amb el cap clar el retorn a la feina i al curs escolar. Ens hi va la salut. Els afers del Barça, deixem-los per als socis, que tenen el poder de decidir com volen acabar amb la situació actual.

La Formula I, una cursa esportiva o tecnològica?

En primer lloc demano disculpes als aficionats a la Formula I, i avanço que, tot i que veig per televisió algunes curses, no en sóc ni seguidor ni molt menys entès. El que pugui jo dir de la Formula I són comentaris d'un casual espectador que he dedicat cinc minuts a reflexionar-hi.

Per què em pregunto si es tracta d'una cursa esportiva o bé tecnològica? De fet el títol que volia posar a l'escrit anava més en la idea d'una despesa milionària i supèrflua. Per què? doncs perquè des de la primera cursa de la temporada ja sabem que el campió serà un dels dos conductors de la marca Mercedes. Llavors... cal que els altres competeixin? ¿No seria més econòmic que només ho fessin els dos Mercedes i d'aquesta manera s'estalviarien molts diners que se'n podria fer millor ús?

Ja sé que la meva pregunta és absurda, però jo demano als seguidors de la Formula I, quin al·licient té actualment la cursa? també demano quina aportació fan els competidors? Si no m'equivoco l'any passat tot estava al voltant de Red Bull i el corredor que encara continua, aquest any no hi té res a fer, simplement perquè aquest any el millor cotxe és el Mercedes. 

Fernando Alonso, conduint un Ferrari ja sap que no pot aspirar a gaire res més que quedar entre els cinc primers, però si conduís un Mercedes s'estaria jugant el campionat. Si és així, quin mèrit esportiu té la Formula I?

Escoltant els narradors de les curses m'adono que la gràcia està en veure com s'avancen els cotxes, mirar quin dels dos Mercedes guanyarà, i les anècdotes de topades i abandonaments. Tret d'això no hi sé veure res més. No vull desmerèixer la professionalitat i sacrifici dels corredors, però penso que ells també s'han de sentir impotents i només poden desitjar que la marca del cotxe de l'any els contracti i poder competir amb el company d'equip, que a més no es parlaran ni saludaran, per veure qui és millor. Trist.