Un conseller provocador

L'actitud del conseller d'Educació, el senyor Josep Gonzàlez-Cambray, em fa pensar que hi ha polítics que confonen governar amb fermesa i convicció amb fer-ho de manera despòtica sense tenir en compte ningú. Sobretot els principals afectats per les decisions que prenen. 

Avui hem conegut que la conselleria d'Educació ha decidit de manera unilateral que el professorat interí no pugui escollir l'ordre de preferència de les escoles i instituts on treballar el curs vinent, més enllà de la comarca. M'agradaria conèixer en detall els motius d'aquesta decisió i els problemes que ocasiona el fet que un professor pugui demanar l'ordre de preferència d'on vol anar a treballar l'any vinent. Se'm fa difícil entendre-ho, però potser té la seva raó.

Segons diu la notícia, el sindicat USTEC, que és el majoritari del sector educatiu, aquesta decisió no ha agradat perquè entre altres coses vulnera el dret de triar el lloc en funció de la proximitat al lloc de residència. 

Desconec quina serà la reacció del professorat i si tornarem a veure com es convoquen manifestacions i vagues en contra de la manera d'obrar dels responsables d'Educació, però tot fa pensar que els hi agrada revolucionar aquest món educatiu i que hi troben un cert plaer.

Si les coses funcionessin amb una certa lògica semblaria que ERC ho té magre per revalidar els bons resultats en totes les eleccions que es convoquin a partir d'ara, doncs l'empatia vers la ciutadania i els administrats no és una qualitat que destaqui en la seva manera de fer. Esclar que no sempre tot funciona d'acord amb la lògica i potser les persones som prou masoquistes com per permetre que aquests governants continuïn actuant al marge de la gent i decidint allò que els plau, des dels despatxos, sense cap mica d'interès per escoltar l'opinió i raons dels altres.

M'agradaria pensar que tots plegats som més llestos del que pugui semblar i que quan sigui l'hora ho tindrem present, per tal d'arraconar qui no et té en compte, i escollir aquell que governarà pensant en tu, en fer les coses fàcils i complaure el més gran nombre de persones possible. A veure si serà així!

Gest de salut democràtica dels premiats Ollé i Quidant

Un gest de fermesa i compromís amb la justícia el que han fet l'enginyer Bernat Ollé i l'investigador Romain Quidant, renunciant als premis Princesa de Girona que varen rebre els anys 2015 i 2011 respectivament. Han retornat els diners i les escultures amb què els varen obsequiar, manifestant que la Casa Reial ha tacat la Fundació que lliura aquests premis, amb l'actitud del Rei d'Espanya davant dels fets de l'1 d'octubre, en el seu discurs del dia 3.

Afegeixen en la seva carta: "Creiem que el rei ha donat el vistiplau explícit a l'onada de repressió de les institucions espanyoles contra Catalunya, incloent-hi l'empresonament de líders cívics i del govern legítimament escollit pels votants catalans".

Aquestes setmanes estem veient retratades moltes persones, amb responsabilitat política, i això és el millor que podem aconseguir de manera pacífica aquells que no estem d'acord amb l'actitud d'un govern del PP, corrupte fins al moll de l'òs, amb la connivència del PSOE i els ànims de l'extrema dreta de VOX i C's.

Caldrà veure què té més consistència si els interessos d'autoprotecció dels estats europeus o bé l'evidència de les actituds autoritàries del govern espanyol i tot el sistema judicial. Les veus que comencen a sentir-se per Europa en contra de la manera de fer de Rajoy, no sabem si aniran augmentant a mesura que passi el temps i quedin més en evidència personatges com l'eurodiputat González Pons o el ministre Alfonso María Dastis, o bé seran prou intel·ligents per dissimular lo barroers que són i poc democràtics.

Felip VI amaga les reivindicacions catalanes sota l'estora

Ahir el rei es va estrenar i, per a molts, va errar el missatge, tant en el contingut com en el to. Ningú podia esperar-se que felicités el govern de la Generalitat, però sí que pensàvem que demanaria diàleg i, fins i tot, l'exigiria. Per contra es va dedicar a renyar una part dels seus súbdits no pas amb la intenció de fer-se'ls seus, sinó de posar-los més en contra. Ahir el rei va perdre súbdits i en tot cas va guanyar detractors i republicans.

El paper del rei no pot ser el d'un Rajoy qualsevol. El rei no el vota ningú i per tant ha d'actuar com el rei de tots els espanyols, també d'aquells del nord que clamen per una república. El discurs d'ahir no és el que cal esperar d'un cap d'Estat, sinó d'un líder d'un partit polític que governa el país. Un líder que l'han votat uns quants (molts), però que n'hi ha d'altres que només l'han d'aguantar.

Al marge d'aquestes consideracions, crec que ahir el rei va llegir el text de l'amenaça que el seu antecessor Felip Vè hauria fet el segle XXI, i va posar en safata l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i la repressió contra els líders del procés. 

L'Estat espanyol podrà aconseguir adormir el 'problema', ajornar-lo, però en cap cas solucionar-lo. Han col·locat les reivindicacions d'una part de la ciutadania de Catalunya sota l'estora, però més tard o més aviat, vindrà qui l'aixecarà i el 'problema' tornarà a sorgir, i de ben segur amb més fermesa.