Formació contínua

Cada vegada és més evident la necessitat de la formació contínua. Assolir un lloc professional, pels mèrits adquirits i la formació rebuda no és una meta, sinó que ha de ser un final d'etapa. Un objectiu assolit que et compromet per al futur.

Segurament que tots hem caigut en la trampa de pensar que guanyades unes oposicions a l'administració pública o bé aconseguit un lloc de treball a la privada ja et permet descansar i imaginar-te que tens la vida resolta. Sortosament, el món evoluciona i cada vegada hi ha més reptes a assolir. I si hi ha més reptes vol dir que cal perfeccionar coneixements i eines, i això no es fa per generació espontània.

Em preocupa tot el que sento sobre l'ensenyament d'avui dia als instituts. Sembla que tothom, pares i educadors, s'hagin de compadir dels pobres alumnes i posar-los les coses fàcils. No els podem frustrar i els hem de permetre superar cursos, per arribar on? És que tot s'acaba amb el títol de batxillerat o una llicenciatura? 

Si l'aprenentatge es reduís a la memorització de textos, potser sí que diria que cal facilitar el pas als cursos superiors, però si del que es tracta és d'aprendre a comprendre bé les coses, i saber donar resposta a tot el que es presenta, segurament que cal anar avançant a poc a poc i demostrar que s'adquireix aquesta tècnica que haurà de servir després a la vida professional, sigui quina sigui la branca escollida.

Potser estic equivocat i poc informat, o se m'ha perdut alguna cosa, però l'opinió que tinc és que avui encara es treballa poc per exigir als nostres professionals la formació contínua. No té cap mena de sentit que un funcionari, després de passar unes oposicions, per més bé que se les hagi preparat, deixi de formar-se i d'adquirir nous coneixements. El mateix s'ha de dir d'un treballador d'una empresa privada, sigui quina sigui la seva especialització.

Probablement, tot està lligat en la línia, massa freqüent, avui, d'anar pel més fàcil. No trencar-se el cap, i gaudir de la vida, encara que sigui amb un grau d'inconsciència important. O m'equivoco?

El nivell d'anglès dels universitaris

Sembla ser que no hi ha acord i no s'exigirà un nivell mínim d'anglès per atorgar la llicenciatura a les carreres de les universitats catalanes. Es demanava que tots els llicenciats sortissin amb un nivell equivalent al First Certificate, però finalment es deixa a mans de cada universitat.

Penso que és un error no exigir un mínim de coneixement de l'anglès, com s'exigeix uns nivells mínims de les matèries que corresponen a cada carrera. És important que els llicenciats tinguin un bon nivell i aprofitament en tot, de cara el seu futur professional. Si no s'exigeixen aquests mínims, sempre hi haurà una mancança, i amb la competència que hi ha entre els diferents països, sortirem en desavantatge.

Crec que no hem avançat en relació a l'època en què jo vaig ser universitari, fa més de quaranta anys. Llavors l'anglès ja es veia necessari, i les persones que no tenien un mínim coneixement de la llengua, anaven a classe d'anglès. Hi havia molta bibliografia en llengua anglesa i era important poder-la consultar.

Han passat tots aquests anys i el món ha canviat molt. Ara semblaria inconcebible que un universitari entrés a la Universitat sense un coneixement adient de l'anglès. Veiem, però que no és així, i que fins hi tot se'n pot sortir amb un nivell pèssim. Conèixer a fons diferents llengües és enriquidor, i en això tenim sort els catalanoparlants. Però l'anglès és al meu entendre bàsic per a qualsevol persona que busqui ser algú professionalment, encara que pugui semblar que no es necessita.